Diari digital d'Andorra Bondia
Dolors Carmona.
Dolors Carmona.

Dolors Carmona: “S’ha atès exclusivament uns sectors oblidant-se de les polítiques socials”


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: M.S.C.

La consellera del Partit Socialdemòcrata al Comú d’Andorra la Vella Dolors Carmona fa balanç dels darrers quatre anys a la corporació. Defineix la política d’inversions impulsada pel consolat demòcrata de maquillatge i lamenta els sobrecostos en les obres degut a canvis que s’hi han introduït. També defensa la democratització dels serveis després que s’hagin vist retrocessos durant aquest mandat.

Quatre anys embellint la parròquia? Com ha vist la política d’inversions impulsada per DA?
Globalment la definiríem com una política d’imprevistos perquè s’han donat sobrecostos degut a capricis, un d’ells és el termini d’execució de les obres de Meritxell, perquè hi ha hagut una manca de planificació, en la major part hi ha hagut despeses sobrevingudes de gairebé el 20% del cost inicial, i per mirar de pal·liar aquests imprevistos s’han fet adjudicacions directes. A més s’ha fet un maquillatge d’una part de la parròquia, i en comptes de donar una resposta equitativa a tots els ciutadans i zones de la parròquia, s’ha prioritzat determinats serveis però no s’han prioritzat serveis públics i equipaments bàsics per a tots els ciutadans.

Què han trobat a faltar?
Estem parlant de la neteja dels carrers, de les voravies. Són coses bàsiques que els ciutadans ens demanen i a les quals no veiem una resposta immediata. A l’eix comercial i d’altres zones sí que se’ls ha volgut canviar la imatge. Però no vivim d’això. La parròquia no sols és l’eix comercial. Entenem que no podem donar resposta a totes les demandes i necessitats, però sí que cal evitar la política d’imprevistos fent una bona planificació i execució, prioritzant els serveis bàsics.

Totes les inversions que s’han fet eren necessàries?
Si el que es vol és embellir la parròquia, dins del concepte d’embelliment hi pot cabre tot. Però dins de l’embelliment hi ha priorització de necessitats. Si hi ha zones comercials que requereixen els equipaments bàsics caldrà començar per aquí, però a Andorra la Vella i a d’altres barris que en aquest moment estan molt deixats. Estem parlant dels Marginets, de Gil Torres, fins i tot de petits nuclis urbans com és la Comella. No hi ha el mateix servei que en d’altres zones com l’avinguda Meritxell. A més, amb les inversions no s’ha volgut fer partícips els propietaris dels locals i edificis de les zones on s’ha fet l’embelliment. Les contribucions especials s’haurien hagut de plantejar en determinades zones. Tots els ciutadans estem contribuint a l’embelliment de determinades zones i això implica una revalorització de les finques. En contrapartida, però, no hi ha l’aportació corresponent dels que els repercuteix positivament l’embelliment.

A quins llocs s’haurien hagut d’aplicar les contribucions especials?
La parròquia d’Encamp les ha aplicat. Estem parlant d’una petita aportació. Això s’hauria d’haver fet a l’avinguda Meritxell. No parlem pas de l’avinguda Santa Coloma, on s’han fet obres tècniques que es necessitaven per pal·liar les inundacions.

Quin impacte han tingut les inversions en les finances?
Estem en època de bonança. Entren diners al Comú gràcies als projectes urbanístics. Però no hem d’oblidar que per les obres de Meritxell hi va haver un crèdit perquè es van voler fer en quatre mesos, que és un termini inviable per les possibilitats del país. Això és pa per avui i gana per demà. S’ha pogut rebaixar l’endeutament però no sabem si aquesta època de bonança continuarà. Per això una part important dels ingressos s’haurien pogut destinar a eixugar endeutament i així no hipotequem polítiques que hi pugui haver en un futur. 

Ha estat un mandat privatitzador?
Sí. Això ho incloem dins de la política d’exclusivitat que s’ha dut a terme. Exclusivitat perquè uns determinats sectors econòmics com el comerç, l’hostaleria o la construcció, se’ls ha donat molt impuls en detriment de polítiques socials. S’ha donat resposta exclusiva a determinats sectors abandonant-ne d’altres. 

Ens pot posar alguns exemples?
Increment de preus públics dels serveis. Un servei públic no és cert que faci competència al sector privat, sinó que dona resposta a una necessitat bàsica i perquè tothom hi pugui accedir. Nosaltres no entenem que una administració pública consideri que si hi ha ciutadans que requereixen atenció hagin de sol·licitar l’ajuda. No passa per ajudes, sinó per la democratització dels serveis, per donar resposta equitativa a tots els ciutadans, ja que no tothom té les mateixes condicions socioeconòmiques. I quan parlem d’això parlem dels Serradells, on hi ha quotes que s’han disparat; les escoles bressol, que encara que s’han apujat poc, quin sentit té apujar la quota a un servei públic? Són serveis en què no hi pot haver ànim de lucre i que s’han de limitar a donar resposta a la necessitat. 

I tornant a les privatitzacions, com han funcionat?
S’ha privatitzat el servei d’Higiene a un preu important, i l’alberg de la Comella. L’alberg es va fer per donar resposta a les colònies dels infants de la parròquia, però a aquesta instal·lació se li podien donar múltiples usos. Es podia haver reconduït el servei que estava donant l’alberg i per això nosaltres vam proposar que la instal·lació fos el portal de la vall del Madriu i promoure així el turisme de natura. Aquest tipus de turisme no és low cost ni fa competència a la resta d’establiments. Estem potenciant el comerç, però aquest sector ha canviat molt. Per això ens hem de reinventar, i el turisme de natura era una oportunitat que ens hem deixat perdre. L’alberg ara està hipotecat per 20 anys. Això és privar el ciutadà d’una instal·lació pública que va tenir un cost i, per contra, estem pagant colònies a l’exterior que tenen un cost fins i tot superior al lloguer de tot l’any de l’alberg. 

Un dels grans projectes de DA era el Poblet de Nadal. Ha donat els fruits esperats?
No ho sabem perquè mai hem tingut el cost global ni el retorn que té. Cal un estudi tècnic que ens calculi l’impacte.

Un altre gran projecte que s’ha tornat a posar a sobre de la taula ha estat el telefèric del Carroi.
No és prioritari i només tindria sentit si es pot connectar amb les pistes. A més, tenim clar que la inversió ha de ser privada. També cal veure com és el giny, quin impacte té i quines afectacions pot tenir en l’àmbit de la seguretat, què representa el sobrevol. A priori pot estar bé, un revulsiu més i un accés de la capital a pistes. Però si això darrer no hi és, no serveix per a res.

La qüestió de la capitalitat va tornar a sortir en la reforma de la llei de competències i transferències. Considera que Conxita Marsol se’n va sortir?
No. La majoria ha fet que perdem l’oportunitat per no haver incidit més en la modificació d’aquestes lleis. En un primer moment semblava que hi havia la rebequeria de la cònsol, que es va enfrontar al cap de Govern, però els interessos són comuns i això va quedar en un segon pla. Andorra la Vella assumeix una part important d’esdeveniments que generen una despesa suplementària i per això hauria de tenir el reconeixement com a capital, com succeeix arreu. També es va perdre l’oportunitat que el Govern assumís la part que li correspon en les escoles bressol, tant des del punt de vista pedagògic com econòmic. Ho hauria d’haver assumit el Govern.

La cònsol es va comprometre a pagar els endarrerits del GAdA, però això ha costat. 
Els compromisos s’han de dur a terme. S’ha resolt ara, al cap de quatre anys. Una mica tard. Per què? Per temes de pressions, per sentències... Creiem que s’hauria pogut resoldre abans perquè era un dret i hi havia altres sentències que es van resoldre favorablement. Aquest retard el que ha fet és crear un desencís, un malestar, desconfies del gestor. Ara és una política electoralista. A més, ara es busca pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu dels empleats. Aquest aspecte el valorem positivament.

Com ha estat el treball al si del Comú aquest mandat?
Sempre hem tingut la informació a misses dites. Ens agradaria poder dir que la corporació de la qual formem part ha decidit això, però no passa sovint. Només es facilita la informació quan ja està decidit. Hi ha una manca de consideració vers els consellers de la minoria i una manca de transparència, perquè nosaltres representem una part important de la ciutadania. La majoria és cert que té la responsabilitat de la gestió, però si aquesta és més democràtica i participativa segur que el conjunt de la ciutadania estarà més a favor d’aquest tipus de política. Et fan quedar al marge i el ciutadà també es mereix rebre informació, no només aquest màrqueting. 

No estan satisfetes amb la comunicació a l’exterior?
És màrqueting. És el seu departament, no el de la corporació. Informem a tort i a dret de com en som de guapos, com de bé ho fem, i de com de bé estem. Això forma part de la política de maquillatge i de màrqueting. 

Quin paper han desenvolupat Dolors Carmona i Lídia Samarra al Comú durant aquest mandat, doncs?
Control de la gestió. Hem posat en evidència moltes coses de  les quals ni la mateixa majoria s’havia adonat. Ho hem fet en consell de Comú, perquè no hem tingut l’oportunitat de fer-ho abans. I això ens dol, però ho hem hagut de posar en evidència. Un altre exemple [de l’opacitat] és la comissió de Recursos Humans, que no s’ha creat fins fa poc mesos.

“Tenim bon regust de les darreres eleccions perquè la ciutadania el que vol és un canvi”

Veurem Dolors Carmona encapçalant novament la llista de les pròximes comunals?
Formem part d’un equip i al nostre partit les decisions no són mai personals. Ni la Lídia ni jo podem dir que estem gaire llançades a presentar-nos-hi, perquè és una decisió col·legiada. Hem fet reunions, tenim bon regust de les darreres eleccions, tot i que eren d’àmbit nacional, perquè la ciutadania el que vol és un canvi, i així ho va posar de manifest. A més tenim molta gent engrescada per tirar endavant el projecte, perquè la nostra premissa és treballar per al poble, treballar per a tots.

Però a les darreres eleccions generals es van presentar amb un acord amb Liberals d’Andorra. Com pot afectar el resultat si ara L’A i DA van junts?
Potser hauríem d’estudiar com ens va repercutir a nosaltres aquest acord.

Negativament?
No, perquè no s’ha fet aquest estudi. Es va fer amb bona fe perquè no s’estava content amb la política que es portava. Era una manera de contrarestar-ho, però després han estat d’acord a portar una gestió conjunta.

Exploraran acords de cara a les comunals?
No és un tema que hàgim posat a sobre de la taula. Caldrà valorar si fer algun altre acord amb una altra formació ens pot aportar, perquè per a nosaltres el que preval és el ciutadà. Si preval la cadira, ves a fer
l’acord que sigui, però si vols ser fidel i conseqüent amb els principis, el que no pot ser és avui sí i demà no. No és prioritari en aquest moment, però.

Dolors Carmona: “S’ha atès exclusivament uns sectors oblidant-se de les polítiques socials”
Número de vots: 94
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic