En termes generals, quin balanç fa d’aquesta meitat de mandat?  
A nivell administratiu podem fer un balanç molt positiu. Per molt que siguin els primers dos anys del mandat, no deixa de ser que per a la cònsol i quatre membres més és el nostre segon mandat. Aquí ja teníem una experiència, ja sabíem el que volíem i cap a on volíem anar. Per a nosaltres és positiu, el Comú està molt consolidat amb les línies que volíem. D’una banda era fer importants inversions que durant molts anys no s’havien pogut fer perquè la situació del Comú era molt dolenta. Ara s’està invertint molt, entenem que bé, encara que tot és opinable. I per l’altra, assegurar una mica quina és l’estructura del Comú vers el futur. Quan vam arribar ens vam trobar amb un Comú bàsicament analògic i la idea era convertir-lo en un Comú digital, perquè els nous temps ens fan anar cap allà. Les noves generacions buscaran que la relació amb les administracions sigui digital, molt més ràpida. Per tant, amb les inversions que hem anat fent podem dir que tindrem un Comú que podrà ser aviat 100% digital. Sense oblidar que la gent que necessiti tindrà el Comú presencial sempre.

Un cop feta la digitalització del Comú, quina inversió quedarà per fer? 
Hi ha tres potes: l’economia; l’altra, l’estructura del Comú i com funcionarà en el futur; i la tercera, per a mi ara mateix és acabar el POUP. És importantíssim. Quan vam arribar ens vam trobar un POUP que ens marcava molt, ens marcava les regles del joc i no es podia... 

Ha sigut font de molta polèmica i enfrontament. 
Les famoses torres. De qui són? Les torres són de DA.


És una cosa que no sé si la gent ha acabat d’entendre. 
És el que no entenc, que no l’entenguin. Els permisos són del 2018 i del 2019. Que les torres es comencin el 2018 o el 2024... Els permisos ja els tenen i no els han deixat caducar. 

Quantes en queden? 
Ara, l’única que hi ha sobre la taula, de moment, són les que començaran aviat. D’una sola illa sortirà un projecte amb un sol edifici i un altre de dos. Aquí es veurà una cosa que sí que vam poder actuar, sense revisar el POUP, i vam modificar paràmetres. I dels paràmetres que vam entendre que podíem modificar era dir que no volíem uns edificis amb aquesta planta del 85%, i que ens deixen la vorera més ampla. Llavors, un dels projectes vindrà amb un 50% d’ocupació de la planta i l’altre 50% serà espai públic, espai privatiu d’ús públic com pot ser un parc, i l’altre seran dos edificis de 18%, per tant, estaran ocupant el 36% de la superfície. Per tant, el 64% quedarà d’espai públic. I aquí es podrà veure la diferència del que s’hauria pogut fer diferent. Ara, amb la modificació del POUP que estem treballant, també amb l’oposició, ja veurem el que sortirà, però crec que ha de sortir una cosa diferent en aquest sentit, que la gent que vulgui construir, respectem la propietat privada, però... 

Es limitarà l’alçada? 
Això no us ho puc avançar. Això és una decisió política, està sobre la taula. Si a mi em demanes personalment l’opinió... Els edificis normals ocupen el 100% de la parcel·la. Que ens ocupin el 100% de la parcel·la no és una solució. A mi, que facin un edifici de 7 plantes al 100% de la parcel·la no m’arregla res. Em continua deixant sense espai. Necessitem més espai per poder posar-hi parcs, per poder posar zones per als nens, bancs perquè la gent s’assegui, etcètera. I l’única manera de fer-ho és deixant pujar. Però s’ha de fer bé. Hi ha d’haver un cert consens entre les dues parts, entre els propietaris i l’Administració. Perquè a més, també donarà valor als edificis. Si tu fas un edifici i no tens serveis, el teu edifici val menys. A la llarga, jo crec que la gent ha d’entendre... 

I si la vista és el veí? 
Si la vista és el veí, el teu edifici val poc. Si la vista és un parc, el teu edifici val més.

El POUP, la digitalització, quina altra inversió necessita Escaldes? Falta algun equipament? 
A Escaldes... Primer és una ordenació. És el que ens hauria de marcar el POUP. Per exemple, aquí no tenim ni marcada una zona industrial. Pot haver-hi una zona industrial, però també un xalet, i això no és normal. Hauríem de tenir una mica més d’ordre. El POUP ens hauria de dir quin ha de ser el futur d’Escaldes-Engordany per als anys a venir. I marcar una mica zones. Si al costat de l’hospital hem de tindre una zona de serveis hospitalaris, això s’ha de preveure d’alguna manera. Si hi ha d’haver més carreteres, perquè a Escaldes el problema que tenim ara mateix és de mobilitat, que és una vall molt estreta, haurem de començar a pensar com ho podem solucionar. Això no vol dir que es faci d’avui a demà, però simplement ja t’està marcant una mica com hauries de créixer, d’una manera més ordenada, al futur.

Per a l’any que ve, quines les inversions s’han previst?
Aquests últims anys hem fet moltes inversions en aparcaments. L’any que ve haurien d’anar més en la línia, que això és molt important... Un dels defectes que ens vam trobar quan vam arribar és que teníem moltes propietats del Comú, sigui béns mobles de la manera que siguin o béns immobles, en un estat bastant deficient. Llavors, una de les idees és que solucionem això. Els edificis s’han de mantenir. Si el Comú té propietats, si té pavellons, si té sales de concert, si té edificis culturals, els ha de mantenir. Llavors, l’any que ve, de les prioritats que tindrem és posar molts diners a arreglar edificis que han envellit, alguns malament. Parlem del Prat del Roure. Hi portem invertits molts diners, perquè interiorment havíem tingut molts problemes i ja hi hem intervingut. I ara tenim un problema a fora. Fa un any i escaig ens van caure unes peces de l’edifici a terra, i haurien pogut fer mal a algú. Per tant, una mica solucionar això. I això ens portarà a fer inversions importants en edificis com aquest, o estem pensant en la plaça del Parc de la Mola, que està molt bé, però que tenim una font que està destrossada per sota. Segurament els arbres s’han carregat tots els tubs, i quan la posem en marxa, aquella font ens perd el 10% de l’aigua, quan hauria de ser un circuit tancat. I això no pot ser, per això està tancada. 

Traieu pit de l’esforç d’inversió que s’ha fet, s’ha invertit molt també a recuperar patrimoni. 
Amb això continuarem. Com que tenim molt muscle, i en principi aquest any que ve, pressupostàriament, hauria de ser un any bo igualment, nosaltres intentarem, sempre que puguem, comprar patrimoni. Un dels grans dèficits del Comú d’Escaldes és que no té terrenys al fons de la vall. No tenim res. Per tant, com més terreny tinguem, més possibilitats tindrem de fer coses. Ja siguin parcs, places, ampliar el pavelló, o fer una piscina millor, etcètera. Però per fer això necessites terreny. I a més a més, aniria a la bona, perquè una de les coses que també hem dit nosaltres sempre és que intentaríem reduir els lloguers dels espais que tenim. Una de les coses que em va sorprendre a mi quan vaig arribar aquí és que ens gastàvem més de dos milions d’euros a l’any a pagar lloguers. La idea que hem tingut des del primer dia és intentar reduir això. 

I més com està el mercat. Dieu que el pressupost de l’any que ve també hauria de ser bo i que s’hauria de poder invertir. Quines són les grans xifres?  
Cada any hem previst que podríem necessitar, potser, contractar un préstec amb una entitat bancària, agafar endeutament. I no ho hem fet mai. I aquest any tampoc ho farem, no ho hem necessitat, tenim molta tresoreria. De cara a l’any que ve, la idea és la mateixa i tindre un pressupost molt similar al d’aquest any. Potser ens n’anem cap als 40 milions d’euros. Que és molt important, perquè quan vam entrar aquí, els pressupostos d’aquest Comú eren d’uns 25 milions, 28 com a màxim. 

Es tem que la construcció freni, tard o d’hora haurà de fer-ho, i això repercuteix en els pressupostos?  
Podria passar, però... Aquí tenim una lectura que crec que és equivocada. S’ha dit que aquests anys tenim aquests pressupostos perquè tenim moltes entrades de diners per la construcció, i això no és cert. Jo m’he cansat de dir-ho, però em sembla que també clamo una mica al desert. Si no recordo malament, l’any passat vam tenir només un milió i mig d’euros d’ingressos de l’impost de construcció. I tenim la moratòria, els ingressos de la construcció tampoc seran extraordinaris. Són aquells permisos que estaven en marxa que al moment que els comencen a fer han de retirar la llicència i han de pagar. Però tampoc seran uns ingressos molt elevats. I els ingressos que haguessin pogut ser elevats, que són el projecte de les tres torres a l’illa aquesta famosa, la majoria d’ells els hem canviat pels baixos. Preferim cobrar amb espècies, i si ens havien de pagar 5 o 6 milions d’euros, pràcticament no cal que ens paguin res, però ens quedem els baixos i hi farem un aparcament comunal, i aquell terreny serà sempre comunal. 

Parlàvem dels lloguers, i des del Govern no es cansen de dir que Escaldes és l’únic Comú que encara no ha facilitat dades pel Sistema d’Indicadors de Contractes d’Arrendament (Sicar). 
Això també m’he cansat de repetir-ho. Ho hem dit per activa i per passiva. Nosaltres, aquí al Comú d’Escaldes, no tenim dades reals del tema del lloguer. 

Es demanen els contractes? 
No s’havien demanat mai. No els tenim. Des de fa un temps, estem començant a demanar, quan ve algú. A més a més, hem comprat un programa per, especialment, ajudar el Govern que aquestes dades les puguin consultar directament des del nostre cadastre. Però clar, això s’ha d’emplenar. Sí, podem passar dades de 10 edificis, però això no és significatiu de la parròquia. Les dades no apareixen de la nit al dia. Aquí a Escaldes tenim molta gent que et presenta un edifici de 40 pisos i et diu, que de tot l’edifici, 40 pisos i 3 botigues, cobra 500.000. 

A part que al Govern li hagi interessat posar Escaldes com a contraprotagonista... 
Jo diria marejar la perdiu...

I s’han protagonitzat altres episodis poc positius. 
Mai tot es fa bé. 

Un dels més destacats és el de l’exposició de la censura. Ja s’ha superat això? 
Jo ho vaig superar l’endemà mateix. Censura vol dir que voluntàriament vols censurar alguna cosa. El Comú volia censurar alguna cosa per... No. El Comú el que volia és no tenir un problema per culpa d’un quadre. Perquè si haguéssim tingut un problema per culpa del quadre o inclús ni per culpa del quadre, la gent hauria dit que era culpa d’haver penjat el quadre. I això s’ho hauria carregat tot la cònsol. Era responsable traient-lo i deixant-lo. O sigui, perdia sempre. A partir d’aquí ja dic, per mi, es pot criticar si vam ser valents o no. Si vam tenir molta por o massa por o poca por. Si vam ser prudents o massa prudents. Però que es digui censura... Per mi no és censura. La por no és censura. Perquè també és veritat que és molt fàcil i poc valent jugar amb la vida d’altres persones quan saps que el problema el tindran uns altres. Jo no crec que siguem tan diferents de Cambrils. A Cambrils ningú s’esperava tindre un atemptat terrorista. I el van tenir. El Comú de Trini Marín, de Demòcrates del 2019, es va gastar una mica més de 600.000 euros a posar unes barreres antiterroristes que no han funcionat mai i que s’estan rovellant. Si no hi havia cap perill ni cap alerta per què les van posar? Som uns exagerats? No ho sé. Algú de la policia ens va dir compte. Ja hem dit tot el que havíem de dir.  

En part derivat d’aquest, ha sortit un altre ‘pollastre’ que es diu David Pérez.  
David Pérez és un error de càsting. Tots ens vam equivocar, el que passa que uns ho reconeixem i d’altres que no ho reconeixeran mai. Quan un entra a un Comú, el 28 de desembre, que també és Sants Innocents, es fa un jurament o promesa de defensar l’interès públic. I aquí el que hem fet és això. Simplement, hem detectat irregularitats greus administratives d’una empresa que tenim concessionària dels aparcaments. Creiem que no estan jugant net, que perjudiquen el Comú i, per tant, els obrim un expedient. Dona la casualitat que un conseller que tenim a la majoria és el director, representant o gerent, no ho sé, d’aquesta companyia. És la persona més important que tenen a Andorra, o això sembla. I a partir d’aquí, el Comú, simplement, l’aparta de la junta de Govern, perquè la junta de Govern obre un expedient. Tu, si estàs estudiant algú, li estàs mirant una mica les entranyes, el que no pots fer és tindre aquesta persona a dintre investigant-se a ell mateix. Però no se’l treu de res més, se’l deixa president de les comissions de medi ambient i manteniment d’edificis. Que per cert no ve. No torna més. Però ell continua sent membre de la majoria i tenia aquesta responsabilitat. Fins que ell no marxa, no se li treuen. 

I ara mateix aquest conflicte, per on passa? 
Aquest conflicte es complica en el moment que hi ha una tercera persona treballadora del Comú que, al nostre entendre, fa una cosa que no pot fer, que és remenar arxius del Comú i treure documents del Comú i passar-los a una empresa privada. A partir d’aquí això es porta a la Batllia, i la Batllia ho està investigant. D’un acte administratiu estem passant a la Batllia penal. Perquè aquí estem parlant de delictes penals. Les accions fetes per aquesta persona estan tipificades com a delictes. Recordem que aquesta persona concreta, cap d’informàtica, era una de les màximes persones que havien de protegir la integritat del Comú. És una de les persones que ha de defensar tota la documentació del Comú perquè ningú pugui entrar a mirar-la. No només no fa això, sinó que és ella qui  sostreu aquesta documentació. Per tant, això és molt greu. Per què ho fa? És evident que algun benefici deu haver trobat de fer arribar aquests papers allà on els va fer arribar. A partir d’aquí això és un tema de la Batllia. Nosaltres aquí ja no hem de dir res més. Presumpció d’innocència davant de tot.

És un conflicte que té dos vessants. Un que és judicial i seguirà els seus tempos. 
Que és el principal. Pensem que aquest acabarà parant l’administratiu. 

I l’altre vessant és polític.
Jo crec que de polític en té poc. A mi si m’hagués passat una situació com aquesta ja hauria demanat disculpes i presentat la dimissió. Això és el que hauria fet com a conseller. Penso que no hi ha res més a fer. Al final, el millor és dir que no he jutjat bé la situació, disculpi, m’he equivocat i me’n vaig a casa. 

Ara queda pendent d’ell. 
De moment, sí. A no ser que hi hagi un batlle que li digui una altra cosa.