Eduard Inglés: “La col·laboració de l’INEFC-Pirineus amb Andorra serà permanent”

Tenint present com s’allarguen sovint els projectes des que germina la idea fins que es materialitza –si es materialitza– el recorregut fet per l’INEFC-Pirineus ha estat meteòric: quatre anys. El centre acaba d’iniciar camí, amb moltes opcions de créixer. Un desplegament, assegura el director de l’INEFC, Eduard Inglés, al qual no serà aliè Andorra quant a intercanvi d’alumnes i docents, instal·lacions i recerca. 

Somni fet realitat?
La relació entre l’INEFC i la Seu va començar quan vam dissenyar el Camí del Retrobament, un projecte internacional. Hi ha relació acadèmica, institucional i d’amistat amb l’aleshores alcalde Albert Batalla. Jo soc professor de medi natural i comencem a portar l’assignatura sencera cap a la Seu. L’èxit del format de portar alumnes a fer docència universitària a la ciutat ens fa pensar en l’opció de dur el centre. 

Era el 2017. S’ha materialitzat molt ràpidament. 
Sí, sí, que hagi anat tan de pressa és una part de l’èxit. I és fruit de l’esforç de tanta gent. En l’any que porto de director he vist com costen les coses i aquesta no ha estat fàcil, però ha estat ràpida. Possible perquè tothom hi ha cregut i hi ha hagut voluntat. 

Quina ha estat la “feina fosca” que deia Jordi Fàbrega?
Aquesta alineació de totes les parts implicades no la qualificaria de feina fosca, però sí de feina constant, de gota malaia: he fet més trucades per això que en tota la meva vida. Funció Pública, pressupostos, universitats, Secretaria General de l’Esport, presidència... moltes portes i cada pas requereix molta argumentació. Aquesta feina la vam patir Batalla i jo. 

Era tan rodó que no es podia dir no, o és vostè un venedor insuperable?
No, no: quan un projecte és un somni el vens amb tanta passió... No era un projecte que beneficiava l’INEF, sinó el país en general, en una línia que ja considerem estratègica: l’esport a Catalunya, amb projectes com els Jocs d’Hivern al Pirineu. Problemes sense resposta fins ara, com el despoblament, crec que aquí tenen solució. Per això el consens, no per mi. 

Detalli més perquè és bo. 
Ara, ja d’entrada, tens 40 persones joves que viuen a la Seu. Cada any seran 40 més i al final, en ple funcionament, en tindrem unes 250. Que quan acabin segurament la meitat s’hi quedaran: generaran empreses, creixement socioeconòmic. 

L’escull principal que va costar de resoldre?
Això és la feina fosca (riu). Jo diria que de grans problemes, que sentíssim com a insuperables, no n’hi va haver. Tothom ha sumat, a tothom li brillaven els ulls. 

Temes com ara l’habitatge?
Sí, cert, aquest era i és un problema encara. M’ho han dit els 40 alumnes que han entrat. Estan encantats amb tot però els ha costat molt trobar pis. 

I?
Vam arribar a acords amb residències, com la de La Salle. Allà n’hi ha una desena, i la resta, compartint pis. 

Sensacions de les primeres setmanes de curs. 
És un grup molt especial, gent amb les coses clares, que s’han guanyat ser-hi perquè hi va haver més de 500 sol·licituds.  La sensació és que tot roda i tot és fàcil perquè tothom hi va amb molta il·lusió. També el professorat. Estan on volien. 

El futur immediat. 
No estem en precari perquè estem en instal·lacions provisionals, de la UNED, i les esportives de la Seu, que són un luxe. Ara ja hi ha un concurs d’idees  en marxa per al futur edifici. Les pròximes setmanes es triaran sis empreses que presentaran el projecte arquitectònic. En tres mesos sabrem qui guanya, es començaran les obres i el curs 23-24 ens hi traslladarem. 

A llarg termini. 
És part del projecte, no m’ho invento ara: hi haurà postgraus i màsters, per arribar a uns 250 alumnes. Es desenvoluparan activitats de recerca internacional, que inclouran Andorra. 

Per a una ciutat petita, la comarca, què suposarà?
És part del projecte, és clar. Ja està passant: ja hi ha empreses interessades a portar un punt de venda, l’activitat... Serà una injecció brutal. També el hub tecnològic lligat a l’esport. Generarà un redimensionament de la ciutat, del territori. 

Quasi la meitat dels alumnes són dones: es feminitza el món de l’esport?
Seria agosarat dir que seríem nosaltres qui feminitzem l’esport, però sí que hi influïm tant com podem. Als centres de Barcelona i Lleida hem pujat al 30% (estàvem per sota del 20%) i vull pensar que és fruit d’accions de comunicació. Aquesta meitat de noies a l’INEFC-Pirineus trenca una dinàmica general. 

Accions de comunicació?
Hem presentat l’INEFC-Pirineus com una formació més orientada a la salut, al turisme, a la natura, no tant esports que tenim més masculinitzats, que impliquen competició, esforç...

Els Jocs d’Hivern generen reticències.
Jo els veig com una gran oportunitat, claríssima. Una oportunitat de desenvolupament de serveis, infraestructures... mirem el Parc Olímpic del Segre. Ara, s’ha de fer bé, per sostenibilitat i aprofitament futur d’allò que es construeixi. 

Això malgrat que el sector de la neu té un futur poc clar?
És un dels aspectes que volem desenvolupar a l’INEFC-Pirineus, en investigació. Hem de resoldre el que ara són molts dubtes i afirmacions sense dades. El canvi climàtic és, però no es tracta de tancar les estacions, sinó de repensar-les. 

Sinergies amb el Cenma?
En això estem. En converses sense acords escrits, però sí. 

Escombrarem cap a casa?
Hem estat parlant amb els cònsols lauredians. Tant la Seu com Sant Julià volen ser ciutats universitàries, ho són, i es tracta d’ajudar-nos mútuament. Tenen unes instal·lacions, com la piscina, que són un luxe, i a tocar. També la pista d’atletisme i l’espai de gimnàstica artística d’Andorra la Vella. Intercanvi d’alumnes i professorat amb l’UdA: tenen el màster en formació del professorat i aquí els nostres docents poden tenir un paper essencial. La col·laboració serà permanent. I en recerca, segur, segur.  

La Rabassa, pistes?
Això ho hem de parlar. El primer curs només comencem amb esquí alpí i snowboard i ho farem a les estacions del voltant de la Seu, però sí, tenim present la proximitat i qualitat de les pistes d’Andorra. Recordem que és l’INEFC-Pirineus.