Diari digital d'Andorra Bondia
Eduard Pérez, en èpoques més despreocupades, tallant pernil al seu establiment de la capital alturgellenca.
Eduard Pérez, en èpoques més despreocupades, tallant pernil al seu establiment de la capital alturgellenca.

Eduard Pérez: “M’he marcat fins després de Reis, i si no me’n surto hauré de tancar”


Escrit per: 
A. Doral
Benvinguda sigui la notícia de la reobertura, ni que sigui amb restriccions, diu Eduard Pérez, propietari d’un bar a la capital alturgellenca. Però els números són tossuts i si no surten, no hi ha més voltes a fer. 
 
Bona notícia?
Estem esperant més notícies  a través de la Federació d’Hostaleria, però bé. Quan han dit que podríem reobrir el 23 no m’ho podia ni creure. Tot i que a mi, el 30% dins del local em representa 12 persones. 
 
De 7 del matí a 5 de la tarda.
No sé ben bé com aguantarem. I jo encara, perquè estic a dins del poble i treballo als matins amb la gent de la Seu. Però, i els que confien en la gent que va i ve d’Andorra? Això sí que mare de Déu, amb el que us han fet!
 
Obre amb alleujament però no gaire confiança...
És clar. Ara reobrim, anirem mig bé per Nadal i al febrer què? Treballes amb molta por. Jo m’he posat un límit. D’aquí fins despres de Reis he de fer 100 euros diaris de caixa. Si no, tanco. No puc aguantar, pagant factures de llum, aigua, proveïdors... 
 
Aquestes setmanes ha preferit romandre tancat que servir per emportar-se.
Sí, fins i tot em va trucar l’alcalde per dir-me que podia obrir, però és que així tinc despeses, però no tantes. Tinc calculat que per fer front a les factures i que em quedi a mi alguna cosa necessito fer com a mínim 400 euros diaris de caixa. I vaig haver de prescindir d’una noia que m’ajudava. 
Els números són molt ajustats, veiem. 
Miro la campanya de Nadal i ja albiro que perdré un setanta per cent. Si no podem obrir de nit perdrem tots els sopars. 
 
I els ajuts?
Són supermínims. Ni els he demanat. De l’Ajuntament em sembla que eren 500 euros. Què faig amb això? Sí, són 500 euros que tinc a la butxaca, però què em soluciona? I els estatals eren de 2.000 euros. I què? A banda, no me’n refio, que els ingresses i després arriba el moment de pagar impostos i potser et suposa un problema. Has d’estar pendent de la lletra petita, que ningú no dona res per res. És a dir, que molt bé, però jo no demano res, moltes gràcies. 
 
De moment pot reobrir. Com ho afronta?
Amb incertesa, com deia, i amb totes les mesures higièniques possibles. Jo no vaig posar mampares però sempre he estat molt vigilant que tothom portés la mascareta, per exemple. Estic tot el dia amb la baieta a la mà i tinc cartells al lavabo perquè abans i després de cada ús els desinfecto. Aplico les mesures obligatòries i les que jo m’invento. 
 
Li toca fer de policia?
Una mica sí. Hi ha gent de tot, però en general els meus clients ho tenen molt assumit. Al principi havia d’avisar de posar-se la mascareta, però amb els dies ja no. Però al final, penso que el restaurador ha d’assumir aquest paper d’imposar normes: jo no vull que em tanquin, així que adverteixo el client i que s’ho prengui com vulgui. Però tothom reacciona bé. 
 
Defensa que el sector no és tan perillós.
És clar que no! Per exemple, avui he sortit a fer un tomb, he comprat un cafè i me l’he pres assegut a un banc. Qui ha desinfectat després el banc? Doncs jo em passo el dia desinfectant les cadires. 
 
Els contagis es produeixen arreu.
A mi em va tocar estar tancat perquè va venir un client positiu que no ho sabia. Em va avisar i jo vaig advertir la gent amb qui havia estat en contacte. Ningú més va ser positiu. Això és ben bé culpa nostra?
Eduard Pérez: “M’he marcat fins després de Reis
i si no me’n surto hauré de tancar”
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic