Acaba d’assumir la presidència de l’ADA tot i que ja porta 24 anys a l’associació, quan la presidenta era Pilar Triquell. Ara comença una nova etapa.
Per mi és un repte però estic molt il·lusionada. Com deies, fa 24 anys que estic a l’associació i juntament amb la Pilar Triquell en aquella època ja van muntar el Punt d’Informació de la Dona (PID), que segueix actiu. Des d’aleshores formo part de l’ADA.

I sempre formant part de la junta?
Sí. Sempre he estat a la junta però mai a primera fila. Aquesta vegada, quan les companyes em van dir “va, vinga!”, la veritat és que al final vaig dir: bé, és un repte però em fa il·lusió després de 24 anys, cosa que em permet conèixer bé l’associació.

He vist que ja hi ha hagut alguns petits canvis com ara el logotip.
Aquests últims quatre anys amb la Mònica Codina al capdavant vam fer uns canvis en el logotip, perquè havia quedat una mica obsolet, i vam canviar de local. Érem a Escaldes i vam venir aquí, a l’edifici de les Columnes d’Andorra la Vella. A Escaldes era una mica complicat, a dalt de tot de Fiter i Rossell, i quan ens van oferir poder venir aquí no vam dubtar perquè ets més al centre. I és un local més maco.

Abans parlàvem del Punt d’Informació de la Dona, que és una mica la nineta dels ulls de l’associació pel temps que porta en funcionament i pel servei que dona. Això permet el contacte directe amb les dones i conèixer els seus neguits.
Sí. Es un espai segur i confidencial des del qual detectar problemàtiques vinculades a la violència masclista, entre d’altres. Hi ha un telèfon de contacte que porto jo els 365 dies de l’any en el cas que hi hagi alguna urgència. Faig les trobades presencials els dijous aquí al despatx.

S’acaba l’any, es pot fer ja un balanç de les consultes rebudes del PID?
Aquest darrer any han estat 61 casos, presencials i telefònics. Uns 22 eren casos d’habitatge, 15 de tràmits legals (custòdies, separacions en litigi, advocat d’ofici), 13 de violència de gènere (assetjament sexual, violència econòmica, de parella i feina), i 11 demandes diverses (canvi de feina, reagrupament familiar, recursos socials, avortament, etcètera).

Un dels temes que s’ha aconseguit des de l’ADA, ja a l’inici, va ser el de la legalització de la lligadura de trompes.
És una de les coses que recordem, i ara esperem que també ho puguem aconseguir amb l’avortament.

Hi ha el Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD) però en això de l’avortament sembla que estiguem en un punt mort. Amb el nou bisbe i el nou papa sembla que s’hagi alentit un procés que, segons el programa electoral de Demòcrates, havia de ser una realitat aquesta legislatura, encara que només fos en els tres supòsits de violació, malformació del fetus o perill per a la salut de la mare.
La gent que vol avortar, avorta igual sigui quin sigui el cas. Ara amb el Servei Integral d’Atenció a la dona (SIAD) estan una mica més acompanyades. Però seria bo que es pogués fer aquí.

Però el més calent és a l’aigüera.
Està aturat. Ens van dient que paciència, suposo que ho veurem alguna vegada. Com a mínim els tres supòsits que abans comentàvem haurien de ser ja una realitat. Nosaltres demanem la totalitat, però almenys aquests tres sí. 

Només el fet de desplaçar-se ja és tot un trasbals, ja sigui a Barcelona o a Tolosa.
Sí, si. Ja per salut de la mare l’atenció i l’acompanyament són primordials. Si et diuen “has d’avortar” penses “i ara què?”. Doncs has d’anar a Barcelona o a Tolosa. T’han de donar hora, has de fer-te les proves i tot plegat poden passar quinze dies. I durant aquests quinze dies, com ho passes? Hi ha gent que té família i l’acompanya però n’hi ha d’altres que estan soles i passen aquest tràngol soles.

I hi ha molts casos de noies joves.
Per això seria important que es pogués fer aquí. Això hauria de canviar, però ara mateix és difícil. Tot és un cúmul.

Si s’ha aconseguit resoldre altres temes com el matrimoni homosexual o la incineració, s’hauria d’arribar a l’avortament en els tres supòsits.
Sí, s’han aconseguit moltes coses. Amb els tres supòsits no estaríem del tot contentes, però seria un primer pas. Estem esperant.

Un altre àmbit d’actuació de l’ADA és el de la violència masclista.
Aquí continuem veient casos, ja vas veure l’estadística de Govern. I és que no és només la masclista. Hi ha la vicària, l’econòmica −que no es veu−, la laboral, la psicològica i la del jovent a les xarxes socials. De violència n’hi ha de molts tipus.

Precisament la de les xarxes socials afecta dones joves, adolescents.
La influència creixent de les xarxes social, l’assetjament i la pressió estètica, entre d’altres, són problemàtiques a les quals s’enfronten les adolescents actualment. Per això la nova junta aposta per impulsar iniciatives educatives adreçades a aquest públic.

Potser no hi ha prou informació, tot i les campanyes que es duen a terme.
En aquests pròxims quatre anys volem incidir en l’adolescència i intentar donar més informació i més educació. És greu i no hem d’oblidar l’assetjament escolar, que continua sent un problema a Andorra.

També hi ha una assignatura pendent amb la bretxa salarial.
Continuarem lluitant en això. És una altra de les fites que tenim per a aquests propers quatre anys. Gràcies a la col·laboració amb el Grup Heracles, es vol seguir creant espais de divulgació i diàleg per visibilitzar el paper de la dona en diferents sectors laborals, especialment en els més masculinitzats. 

Un tema preocupant és el de l’augment de casos de salut mental.
La salut mental també és una prioritat per a l’associació, perquè hi ha moltes dones que estan molt soles. Ningú les acompanya ni els explica les coses amb calma. A partir d’aquí és quan venen els problemes de salut mental: depressions, angoixa… Si passen per un problema, sigui quin sigui, això afecta la salut mental. I si aquí no tenen família ni suport, potser sí que reben ajuda social, però moltes vegades no saben on anar. Volem que el tema de la salut mental sigui un pilar central, i també treballar en el camp de la salut reproductiva i en el càncer de mama, que continua sent el càncer més prevalent entre les dones del país .

Una de les activitats relacionades amb el càncer de mama era la cursa de la dona, però se solapava amb altres accions.
Sí. Canviarà de dia per no trepitjar-nos amb altres activitats. La volem mantenir perquè s’ha consolidat i és un referent per a nosaltres: ajuda a la difusió de la malaltia.

Perquè a banda de la cursa, hi ha l’acompanyament i el seguiment d’aquestes dones amb càncer de mama.
És cert que amb la cursa veiem persones que han passat un càncer, que hi estan passant, o que tenen una amiga, algú de la família o companya que hi ha passat. Aquest any vam aportar els diners per a un projecte pioner que analitzarà si la dieta mediterrània pot alleujar els efectes secundaris de la quimioteràpia en dones amb càncer de mama. Cada any els diners recaptats van a un projecte del càncer de mama. I és que l’estudi que analitzarà si la dieta mediterrània pot reduir els efectes secundaris de la quimioteràpia en dones amb càncer de mama s’activarà a principis de l’any vinent. La responsable del projecte és la doctora Cristina Royo, membre de la junta de l’associació.

Els casos que rebeu amb dones soles, són els més difícils?
Estan soles i no saben on han d’anar i nosaltres les escoltem i les derivem. Si han d’anar a atenció familiar, a l’advocat, a afers socials, als comuns, a habitatge... Intentem arribar a la gent i escoltar-la. 

Teniu algun projecte per donar suport a dones emprenedores?
Volem donar suport a projectes liderats per dones que fomentin el seu benestar i la sororitat en un context marcat per una creixent sensació de soledat i inseguretat.

En tots aquests projectes i en la feina al capdavant de l’ADA hi ajuda la seva tasca com a mediadora social.
La mediació no deixa de ser un pont entre dos problemes. A la gent que ve aquí amb un problema li fem de pont. Aquí els donem eines. Les assessorem i aconsellem sobre què és el millor que poden fer, i normalment ho fan i surten contentes. També les derivem.

També heu fet el Sex Code Femení amb l’objectiu de fomentar una educació sexual feminista, crítica, diversa i respectuosa entre adolescents i joves.
Vam fer espectacles, tallers, col·loquis i accions formatives amb l’objectiu de generar espais de reflexió sobre la sexualitat, les relacions afectives i el plaer des d’una perspectiva inclusiva i transformadora. Ve gent gran i gent jove. També està obert als homes. Ho continuarem fent l’any vinent. També tornarem a tractar la salut reproductiva. Impulsarem diverses accions per tenir més informació i fomentar més la investigació, no només en l’àmbit de la salut reproductiva.