Diari digital d'Andorra Bondia
La nova presidenta del Sitca, Emi Matarrodona.
La nova presidenta del Sitca, Emi Matarrodona.

Emi Matarrodona: “El GAdA és l’objectiu número 1 i també ho és revifar el sindicat”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

La nova presidenta del Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra la Vella, Emi Matarrodona, explica els objectius més immediats de la nova executiva del Sitca, que passen per la recuperació del nombre  d’afiliats i per abordar el compliment de la sentència del GAdA. Matarrodona, que ja ha fet arribar als cònsols la carta de presentació, vol treballar en les baixes de maternitat i en la jubilació anticipada.

Què l’ha portat a posar-se al capdavant del Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra la Vella?

El sindicat aquests últims temps estava una mica al ralentí per diferents circumstàncies que han anat passant. Hi ha gent que es va donar de baixa, que van dimitir..., i aleshores les persones que quedaven es trobaven bastant soles i no han pogut fer probablement el que haurien volgut. A partir d’aquí, i com que també hi havia el tema del GAdA, que fa temps que s’arrossega i és una cosa que moralment ens toca bastant, són dues o tres coses les que ens han fet decidir. 

El Sitca havia estat pioner i exemple per a altres comuns...
Sí, a vegades, però, passen aquestes coses. Hi ha èpoques, hi ha tongades, gent que es desanima, i això és bastant important. I després, també, el fet de desanimar-se i frenar la inèrcia que té el sindicat durant un temps també fa que hi hagi afiliats que es donin de baixa perquè també es desanimen, és una mica tot plegat, ja que una cosa porta l’altra.

Quins objectius us fixeu d’entrada la nova junta?
El més immediat, i s’està preparant, és enviar als treballadors del Comú la proposta i la fitxa perquè aquells que ho vulguin, evidentment, es puguin donar d’alta al sindicat. Hi ha gent que es va donar de baixa i, amb aquesta revifada, almenys s’ha sentit algun comentari, s’ha interessat per poder-s’hi apuntar i tornar a formar part del sindicat.

Una entitat per defensar els seus interessos els hauria d’interessar.
No és que no interessi, el que passa, i ho sabem tots, és la inèrcia que tenim..., una mica allò de dir: és que no servirà per a  res. L’ésser humà té això, que a vegades es desmoralitza de seguida. Es tracta de fer la volta a aquesta situació, i donar ànims a nivell de propostes, a nivell de maneres de fer. Tenim marcades unes línies de treball amb uns objectius, i alguns poden agradar més que d’altres, però, com que som un col·lectiu bastant important i divers, hi ha coses que poden interessar a diversos grups.

Parlava d’objectius i citava el GAdA, en quina situació es troba per fer efectiva la sentència?
El GAdA és l’objectiu número 1, per dir-ho d’alguna manera, així com revifar el sindicat. He   d’acabar de posar-me’n al corrent, però crec que estàvem a l’espera d’una resposta de la Batllia. Ha d’arribar el moment d’asseure’s i mirar com s’ha de desenvolupar per les dues parts perquè vagi bé. La gent parlant s’entén però dependrà també del col·lectiu, de què és el que s’aprova, de les propostes que els podem fer sobre aquesta qüestió, de com ens en podem sortir, de la manera d’obtenir-ho...

El dia de la junta parlava també de millores en el tema de les baixes de maternitat.

És una proposta que està una mica dins el cor de les dones. Ja hi ha maneres de poder tenir de cinc a sis mesos una mica arregladets, però la idea és arribar a l’any. No, però, amb una baixa directa. A l’any en el sentit que, a partir del cinquè o sisè mes, que és el que fins ara més o menys s’aconsegueix, hi hagués la possibilitat de tornar a la feina de forma escalonada; primer unes hores durant un mes i anar-les  incrementant, tot negociat evidentment. Però si això estigués cobert per un reglament o una ordinació del Comú seria fantàstic. No és que hi hagi moltes dones embarassades molt sovint, així que crec que seria una cosa assumible. I és que el Comú no pagaria uns diners que no es treballen i la falta de la persona al departament, si es fa esglaonadament, es pot anar combinant. D’aquesta manera,  es podria fer més bé el traspàs de deixar la criatura sola i no de forma tan sobtada.

Volen posar damunt la taula alguna proposta relativa a la jubilació anticipada.
És també en aquesta línia de no parar de cop. Pot haver-hi interessos dels treballadors, fins i tot del Comú, crec que pot ser una cosa negociable.

El projecte de llei de la funció pública preveu que un empleat de l’Administració general a partir dels 61 anys pugui demanar reducció de jornada fins a la jubilació. 
Nosaltres no l’havíem arrenglat amb el text del Govern, però sí que és veritat que si hi ha algú està interessat a agafar la jubilació anticipada en aquestes edats és interessant que ho pugui fer. També hi ha una altra cosa, un tema paral·lel. I és que hi ha d’haver un relleu generacional, que a vegades no es pensa. La persona marxa amb els anys que toqui, però a vegades no es deixa preparada la persona que l’ha de suplir, i en moltes ocasions s’acaba agafant una persona nova més tècnica.

Es deixa perdre l’experiència que pot tenir el treballador que ja arriba a la fi de la seva vida laboral.
Sí, i en canvi es podria fer que aquesta persona deixi de treballar gradualment i, a la vegada, que serveixi de cara ja a formar altra gent, pensant ja en aquesta visió del relleu. 

Pel que fa a la relació amb els sindicats dels altres comuns...
És encara una mica aviat, però evidentment la idea de col·laborar-hi hi és. 

Ho deia perquè des dels sindicats dels treballadors dels comuns d’Escaldes-Engordany i la Massana ja s’ha donat suport a les mobilitzacions dels treballadors de l’Administració general per la reforma de la Llei de la funció pública.
Crec que anirem en aquesta línia, però primer s’ha d’escoltar els treballadors del Comú d’Andorra la Vella i, en funció del que diguin, nosaltres farem.

Què els preocupa de la reforma de la llei tenint en compte que els comuns tenen la seva pròpia ordinació?
En el comitè el que ens ha preocupat d’entrada és que, encara que el Comú tingui la pròpia ordinació, si la llei de la funció pública preveu que siguin quinquennis i no triennis, i per més que l’actual cònsol digui que mantindrà els triennis i que no aplicarà els quinquennis, quan s’acabi aquest mandat això pot canviar. Cada equip comunal podrà modificar l’ordinació al seu moment i, aleshores, encara que la gent podem confiar que això tirarà milles llarg potser després no acabarà sent així, i les coses poden canviar.

La nova llei obre la porta a la mobilitat dels treballadors entre administracions, com veuen aquest aspecte?
Com a plantejament, no ho veiem malament. Pot ser interessant, ja que el treballador tindria opcions d’optar a més llocs de treball dins la seva línia o d’altres que li interessin més, però caldrà veure com s’acaba detallant en els reglaments.

El text preveu un enduriment de les sancions.
En això passa una mica com en els triennis, caldrà veure si es modifica o no l’ordinació comunal. De totes maneres, ja sigui en una llei o en un reglament, el problema és si s’aplica o no s’aplica i, si s’aplica quan s’ha d’aplicar, que aleshores no puguem dir-ne gran cosa, o si s’aplica quan no s’ha d’aplicar.

Com espera que sigui la relació amb l’equip comunal? 
Espero que bé, no veig que hi hagi d’haver problemes. 

Creu que seran receptius a les seves propostes?
Crec que sí. Dependrà també de la manera com es plantegin les propostes. No poden fer un bloc amenaçador, al contrari,  s’ha de fer amb diàleg i negociació de cara. Ara bé, sense perdre l’objectiu.

S’han presentat ja a l’equip comunal?
Dijous mateix vam entrar la carta de presentació, i esperem resposta. Des de fa dos o tres mandats hi havia un protocol de relació amb l’equip comunal, i la idea seria continuar amb aquest protocol d’entesa.

Des de la majoria comunal es treballa en una modificació de la política retributiva i definició de la carrera professional, els preocupa?
La darrera vegada es va fer un estudi molt complet, i segur que va costar molts diners,  però no sé si ara és la idea que hi ha de fer. Segur que en parlarem, però ara mateix no puc respondre.

Quina és la situació actual del personal del Comú? Falta personal? Hi ha departaments sobredimensionats? 
A hores d’ara no estic en disposició de contestar, potser d’aquí a un parell de mesos, quan hàgim vist i analitzat molts documents, ja que encara no hem pogut.

Com veu el clima laboral de la corporació en general?
En general és bo, però amb uns matisos. Diguem que bo però millorable.

Hi ha departaments com el d’higiene i el servei de circulació dels quals n’ha transcendit un cert malestar.
Circulació és un col·lectiu gran i cal tenir en compte que no és fàcil de tirar endavant.

Tenen un sindicat propi.
Hem de parlar amb ells. Estem a l’espera de poder, en breu, tenir contacte i veure per on van. Seria fantàstic poder unir esforços i la voluntat per part nostra hi és.

Han de fer properament una nova assemblea.
Sí, s’ha de fer. Però primer cal assentar-nos, recopilar totes les dades i aleshores fer ja l’assemblea, tot i que ha de ser ràpid. Ja ho veurem, però la idea és que es pugui fer a l’abril, i presentar també ja les línies de treball previstes, vuit. Però bé, també ens hauran de dir els afiliats si volen anar per aquí o no.

Quans afiliats tenen?
Més de cent, però s’ha de veure les baixes que hi ha hagut, si estan tretes; la gent que ens ha contactat perquè es volen donar d’alta; encara estem en un procés. Ens hem donat de temps fins al 30 de juny per poder estar à l’aise, com diuen els francesos.

Emi Matarrodona: “El GAdA és l’objectiu número 1 i també ho és revifar el sindicat”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte