Diari digital d'Andorra Bondia
Enric Casadevall: “L’expedient electrònic i el nou codi de procediment civil, a la primavera”
Enric Casadevall: “L’expedient electrònic i el nou codi de procediment civil, a la primavera”

Enric Casadevall: “L’expedient electrònic i el nou codi de procediment civil, a la primavera”


Escrit per: 
Pepa Gallego / FOTO: Jonathan Gil

El passat dia 4 va complir cinc anys al capdavant del Consell Superior de la Justícia. Li queda un exercici per acabar de completar tots els propòsits marcats. Lamenta no poder veure acabada la nova seu de la justícia, però està satisfet perquè almenys sí que veurà com es comença a construir. És per això que no li importaria tornar a repetir en el càrrec, per ser present en el trasllat. Amb ell repassem l’estat de la justícia andorrana. 

¿Quina és la situació de la justícia d’Andorra ara i la de fa cinc anys enrere, quan va agafar la presidència del CSJ? ¿Quines han estat les millores?

No es tracta de presumir, però hem fet moltes coses. Evidentment, amb l’ajuda del Govern i més concretament del ministre. S’ha modificat la Llei qualificada de la justícia i hem fet reglaments de tota mena. Fa poc els batlles i magistrats s’han autoimposat unes normes ètiques i hi hem introduït els inspectors. S’ha programat com es fan les carreres de magistrats i batlles amb un reglament que explica com s’hi entra, com es fa la carrera i com se’n surt. Hem analitzat i fet un projecte de palau de la justícia que finalment es va adjudicar fa poc menys d’un mes i per tant les obres estan a punt de començar. Segons el programa, d’aquí trenta mesos ja tindrem una seu de la justícia nova, que ja és hora. I donarà més prestigi a una justícia que treballa en unes condicions, ja ho hem dit moltes vegades, molt dolentes. Jo em preocupo quan vaig allà i m’he acostumat a veure-ho normal quan no ho és. Jo, que conec totes les institucions públiques –els comuns, el Govern, el Consell, la CASS, STA…–, veig que tot allò que és públic està molt millor que la seu de la justícia. Allà, per la manca d’espai estan en contacte els detinguts, els testimonis i la policia. No es pot treballar així, amb problemes de seguretat, de climatització... Per tant, aquesta sí que és una gran fita important que hem aconseguit.

Tot això són millores que ha aconseguit, ¿i aquelles que queden pendents i que espera en aquest darrer any de presidència poder fer realitat?
Precisament l’altre dia ens vam reunir amb el ministre per marcar l’agenda d’aquest any que falta. Encara queda algun reglament. El ministre té pràcticament enllestit el nou codi de procediment civil, que modifica la manera de treballar dels batlles i dels advocats. Els judicis seran més orals que escrits. I, a més, hem de posar en marxa tota la qüestió de l’expedient electrònic. Ara s’està elaborant una llei que reguli en quines condicions els advocats enviaran un expedient electrònic i com ens comunicarem els batlles i els advocats, etc. I tot això tenim aquest any per fer-ho.

Per tant, els assumptes civils es resoldran amb més vistes orals.
Es canviarà una mica el model, cap al model espanyol. Ara tots els procediments civils es fan per escrit. Un advocat escriu, l’altra part contesta. És molt lent i en canvi si es fa oralment es fa tot el mateix dia, els advocats s’han de desplaçar, es discuteix davant del batlle i pràcticament es pot tenir la sentència a continuació. És un model que molts països ja apliquen. Tant la modificació del codi de procediment civil com l’expedient electrònic estaran a la primavera. 

¿Quines coses li quedaran pendents i ja sap que no veurà en aquesta presidència de sis anys?
La seu de la justícia no estarà acabada, però si abans de marxar ja comencem a veure construïdes les columnes per sota ja estarem satisfets; vol dir que aquesta vegada ja serà realitat. També vam fer un reglament de com gestionar els expedients contra batlles i magistrats,  que es va enviar al ministre. Si ell creu que s’ha de tirar endavant aquesta llei, ja es farà. En vam fer un esborrany. Avui ens basem en el reglament de com funcionen els expedients sancionadors als treballadors de l’administració,  però evidentment se n’ha de fer un d’específic per a la justícia i l’esborrany ja està fet. Quan hem tingut algun expedient ens hem basat en la regulació de l’administració general. Actualment no hi ha cap expedient. Però no ens sembla el millor aplicar el mateix reglament al funcionari de l’administració general i al de la justícia. 

Una de les missions del Consell Superior de la Justícia és vetllar per la independència judicial. ¿Quines són les garanties que té el ciutadà que demostren aquesta independència?
Jo faria la pregunta al revés: ¿quins dubtes té el ciutadà d’aquesta independència? D’això n’hem parlat molt sovint, en reunions amb Espanya o França o quan anem a les conferències iberoamericanes. Per tant estem parlant de 24 països, i quan els expliquem el model de selecció dels membres del Consell Superior troben que de més independent que aquest no n’hi ha cap. A mi em nomena el síndic, algú pot suposar que el síndic em pot trucar. En tot cas, si fos veritat, només n’hi ha un. Després hi ha qui nomena el cap de Govern, i els que nomenen els coprínceps, qui els truca. I després hi ha els qui nomenen els batlles. La fórmula de cinc persones que vénen de diferents llocs fa que no hi hagi cap institució que mani. A Espanya i a França els nomenen els parlaments i el grup parlamentari que té més pes en té més. Si això no és suficient... 

L’altra missió del CSJ és la del bon funcionament. En aquests anys també s’han fet coses per millorar aquest funcionament, com és la informatització de la justícia. ¿En quina fase estem? 
La idea era anar al que encara ens falta, que és l’expedient electrònic, que és el que realment ens farà guanyar temps, eliminar paper i reduir costos i tot. Per fer aquesta segona part havíem de passar la primera, que és la que ja hem fet, tenir un programa informàtic prou potent, però primer ho havíem d’assimilar. Això ens ha comportat canviar els sistemes de treball, canviar totes les plantilles. Ara tenim un any i mig de rodatge. Ens queda la segona part, que és fer que els professionals ens puguin enviar els dossiers de manera electrònica. Amb l’avantatge que els podran enviar fins a la mitjanit de l’últim dia i ho podran fer des del despatx o des de l’estranger. La primera part ja està completada. 

¿El cost d’aquesta primera fase, quin ha estat?
De més de 400.000 euros. Però recordem que quan vam fer un concurs per fer un programa informàtic específic per a Andorra valia entre 4 i 5 milions. Però finalment el que hem fet és comprar el programa de què ja disposava la comunitat de Navarra i l’hem ajustat al model andorrà. 

El servei d’inspecció de l’administració de justícia també té aquesta funció de vetllar pel bon funcionament.
Ja passem a la tercera inspecció. Perquè van fer la primera al març, i després al juny i a l’octubre. Ho miren una mica tot, les feines: l’ambient de la Batllia, la relació amb les institucions de fora... Després envien un informe provisional perquè l’oficina a què es fa la revisió pot opinar i després s’envia un informe definitiu amb recomanacions per modificar coses. 

Alguna recomanació  a destacar.
El fet que el model que tenim de batlles per a menors necessita un canvi perquè hi hagi batlles especialitzats en menors i família, perquè la sensibilitat és una altra. Ara hi ha dos batlles de civil que també fan de batlles de menors. I això necessita un canvi. El ministre ja ho té en cartera perquè s’hauria de modificar la llei. Per altra banda, la inspecció també parla de la manera de procedir per resoldre casos que no han de durar més necessàriament, per donar-los prioritat, i perquè els que ja saps que duraran més tinguin el seu temps. 

Quant al batlle de menors, s’ha dit que arribarà de manera imminent. 
Sé que hi ha pendent una modificació de la Llei qualificada de la justícia i quan es faci s’hi introduirà, perquè s’ha de fer per llei. El ministre ho té molt clar. Ho podrem veure en els sis primers mesos de l’any vinent. 

Això suposa ampliar la plantilla de batlles.
En principi seria agafar un dels batlles que ja hi ha. Bé, un i un substitut. Dos és massa, però hem de preveure que quan el batlle especialitzat no hi sigui hi hagi un substitut. Hem de fer juntament menors i família. 

Sí que s’ha creat una tercera Batllia especialitzada en blanqueig i crim organitzat pel cas BPA. ¿Aquest cas generarà alguna necessitat més?
Sí. Ja ha sortit un edicte per a dos policies especialitzats en comptabilitat i informàtica, que són els que han d’ajudar el batlle a fer tota aquesta recerca de transparències, de comissions rogatòries, etcètera. I estem esperant la incorporació d’un segon policia francès especialista en qüestions de blanqueig que ajudi el batlle en la recerca. En tenim un, però ens en fa falta un altre. 

En el mateix acte d’obertura de l’any judicial també es parlava de la necessitat de la policia judicial. Una reivindicació històrica.
Aquí tenim el model que la policia és única i quan fa funcions de policia judicial és manada pel batlle. Evidentment, el model ideal seria que la policia judicial estigués cent per cent a la justícia, però està fet així. Es continuarà demanant. El que es vol és tenir els recursos necessaris. 

La mobilitat entre batlles, fiscals i magistrats ja ha començat. ¿Quins són els avantatges?
Es va canviar la llei. Per exemple, a Espanya està prohibit perquè són carreres diferents i a França són intercanviables. Aquí la formació és similar i l’examen molt sovint és el mateix. Ja n’hem fet una. Un batlle va passar a fiscal i el fiscal va passar a batlle. Això és bo perquè ja coneixen la institució. Nosaltres ho vam veure positivament. 

¿Quins recursos fan falta per tenir una justícia més àgil? 
La nova seu de la justícia és important. Se solucionaran moltes coses. Primer perquè els aparells informàtics seran nous, el mobiliari, els arxius de paper, de proves, la il·luminació... No és igual treballar com ara que treballar amb més dignitat. 

Queda només un any per acabar aquesta presidència. ¿Li agradaria continuar per veure, per exemple, acabar el nou edifici de la seu de la justícia?
No és tant per l’edifici com pel trasllat. Té la seva gràcia. Sí que em faria il·lusió, però això ja depèn del síndic, que és qui m’ha de nomenar. 

 

“Aquí no és fàcil ser batlle, alguns han de vigilar quins amics tenen o a quins llocs van”

Parlant de la independència, també s’ha creat recentment aquest codi deontològic de batlles, magistrats i fiscals. ¿Per què ara?

Això també reforça la independència i també és útil per a la feina de cada dia. Hi ha molts països que no el tenen. S’ha fet perquè els mateixos magistrats pensen que és bo que hi sigui. Tampoc obliga. El codi són regles que s’autoimposen per dir com ha de ser un jutge, un fiscal, tant a dintre com a fora. A França hi és, i al Canadà són com 10 punts, com 10 manaments. Es decideix fer-ho per ser més transparents. I el més important és que ells ho han vist bé. Ho hem treballat amb el president del Tribunal Superior, el president del Tribunal de Corts, el president de la Batllia, el fiscal general i dos membres del consell. Un cop redactat el vam enviar a tots els batlles i magistrats i van donar la seva opinió. I un cop acabat el vam publicar.

Continuant amb la qüestió de la independència: pot ser que sigui més qüestionada per les petites dimensions del país. 
Sí, perquè qui no és veí, és amic, familiar i també enemic, que també és un problema.  Per tant aquí ens trobem sovint, de tant en tant, que els batlles s’han d’inhibir. Som la població que som. Aquí els batlles la gent se’ls troba anant a portar la canalla a l’escola, en un restaurant. Jo sempre he dit que aquí no és fàcil ser batlle. Alguns han de vigilar quins amics tenen, han de vigilar on van. Un batlle no pot anar a una discoteca i passar-se una mica. Si estigués a Barcelona, se’n podria anar, per exemple, a Sitges, però aquí, vagi on vagi el veu tothom. És un país molt petit. Especial. 

¿Cal reforçar les mesures de seguretat?
No, en aquest sentit no hem tingut problemes. Però parlem de comportament. L’altre dia em deia un batlle que va anar a un restaurant i el servia un jove que fa un any havia tancat. És molt petit, i això és l’inconvenient que hi ha.

Una altra cosa és que, pel fet de ser tan petit, en diferents institucions i càrrecs es poden trobar famílies i es pot qüestionar les incompatibilitats. Com el que li va passar al seu fill, que va posar el càrrec de secretari general del Govern a disposició perquè el seu cosí havia agafat la defensa dels Cierco. 
Sí, crec que això la gent ho ha entès. La gent barreja els noms però no hi ha cap relació. El que passa és que és una qüestió d’imatge. 

 

Andorra
casadevall
justícia
Número de vots: 111
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic