Diari digital d'Andorra Bondia
Enric Ripoll: “El pla vol consolidar tot el sistema de comptabilitat econòmica nacional”
Enric Ripoll: “El pla vol consolidar tot el sistema de comptabilitat econòmica nacional”

Enric Ripoll: “El pla vol consolidar tot el sistema de comptabilitat econòmica nacional”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

El coordinador del departament d’Estadística explica què aportarà i com s’implementarà el primer pla en aquesta matèria del país, eina que classificarà i prioritzarà les estadístiques oficials a Andorra pels propers quatre anys. Enric Ripoll incideix en la necessitat d’“atacar” el dèficit d’estadística que hi ha en l’àmbit econòmic per tal de disposar d’un sistema equiparable al dels països del nostre entorn.

Què ha comportat al departament la Llei d’estadística del 2015? 
 Tot i no fer referència exclusivament al departament d’Estadística és la que ha propiciat el decret d’estructuració d’aquest el juliol de 2015, i en el qual va establir-se l’organigrama però també les pautes de treball, els criteris, els estàndards... És la nostra bíblia en aquest sentit. Però, a més a més, ha permès també impulsar els convenis de col·laboració en matèria estadística entre el departament, altres dependències de Govern i fins i tot convenis amb altres institucions fora de Govern. És la norma bàsica a partir de la qual també ens ha permès presentar el projecte de llei del pla estadístic, el primer d’Andorra.  

A grans trets què ha de suposar aquest pla 2017-2020 quan s’acabi aprovant al Consell General?
Em temo que, com que va per quadriennis, acabarà regulant l’activitat 2018-2021. Tot i que és important perquè és una llei i un pla. Així per primera vegada tindrem un pla a mitjà i llarg termini, que no és el fet de treballar el dia a dia, que ens ordena, prioritza i classifica quines són les estadístiques oficials a Andorra pels propers quatre anys. No totes es desplegaran al primer any o al segon però sí en aquest període de quatre. Probablement un segon i un tercer pla acabaran de consolidar les del primer i bàsicament anar afegint estadístiques ja que normalment no se n’elimina cap a no ser, i no en conec cap cas, que tingui un interès nul.  

Parlava de la dualitat pla-llei, i per aquesta segona vessant? 
És important perquè fixa drets i deures per part de totes les persones i institucions implicades en el desenvolupament del pla. Un seguit de deures pel que fa a qui ha de subministrar informació, en quins termes, sobre quines matèries i en quins terminis. També estableix els deures de col·laboració entre institucions i, naturalment també, tot una sèrie de drets. El de la protecció de les dades que no es poden revelar, el dret de la ciutadania a accedir de forma gratuïta i actualitzada als resultats de totes les estadístiques que es faran, que són públiques i fetes òbviament amb recursos públics. L’important és que per primera vegada tindrem una regulació de tota l’activitat estadística oficial i a més a més un pla que ens digui quins són els objectius que cal cobrir en els propers quatre anys.  

Quines són les principals estadístiques que es preveuen?
El pla preveu més de 200 activitats. Les classifiquem en tres tipus, les que ja s’elaboren actualment, les que es troben en desenvolupament i les noves. Tot i que hi ha una dosi important d’innovació ja que les consolidades tot just representen una tercera part del pla. És difícil de dir quines són les més importants ja que és complicat dir si ho són les demogràfiques, les socials o les econòmiques ja que no es poden comparar.  

Incideix força en la part econòmica.
Sí, és veritat que aquest primer pla pretén consolidar tot el sistema de comptabilitat econòmica nacional, i això és molt important perquè cal tenir uns comptes en tots els àmbits que està regulat a nivell internacional i europeu. Això ens suposa un gruix d’activitat molt elevada: les taules input-output, la comptabilitat nacional anual, una comptabilitat nacional trimestral, balança de pagaments, posició inversora internacional... De tot aquest conglomerat que són els comptes econòmics se’n desprenen moltíssimes estadístiques puntuals.  

I en altres àmbits?
En matèria d’estadística demogràfica, i sobre la població, el pla preveu la recreació d’un cens estadístic, però no entès de la forma tradicional en què, a molts països, es feia uns censos exhaustius desplegant sobre el territori tot un exèrcit d’enquestadors recollint llar a llar totes les informacions típiques d’un cens. El que fem és una aposta, en línia ja amb altres sistemes de producció avançats, que és essencialment l’aprofitament màxim de tota la informació administrativa disponible i creuar-la. De manera que l’elaboració del cens sigui una conclusió d’un sistema que tinguem permanentment actualitzat del que diem un registre estadístic de població. És una aposta complicada, tecnològicament complexa però és la que té sentit avui dia. I és que fins ara s’han fet censos cada deu anys, que podrien estar molt ben fets, però que al cap de pocs anys la informació ja és obsoleta. Així, amb el primer pla anem a fornir un sistema de registres, que diem estadístics perquè no es confonguin amb els registres administratius pròpiament dits, en el qual tinguem una certa base longitudinal de tant les persones com de les empreses o dels establiments. Són els dos registres essencials que crearem perquè ens donin una base que no ens obligui de tant en tant a sondejar tot el territori i demanar a totes les persones físiques o jurídiques la seva informació.  

Com s’implementarà el pla?
La llei l’aprovarà el Consell General, esperem que sigui ja al setembre o l’octubre, i després el pla es desplega amb programes anuals que decreta el Govern. Es farà a través del departament d’Estadística però no únicament d’aquest. El departament assumeix entre un 65% i un 70% de totes les activitats estadístiques, que són moltes però no totes. Hi ha tot un seguit d’estadístiques més sectorials, com poden ser les de salut, medi ambient, agricultura, en part també educació i cultura en les quals l’aposta que es fa és que allà on hi ha el coneixement temàtic més directe té sentit que hi hagi un organisme responsable d’elaborar l’estadística oficial al respecte. Al departament no tenim especialistes en ramaderia, ni en recursos hídrics ni en salut, tenim el coneixement de les eines per tractar aquestes dades però no un coneixement directe de la seva temàtica. Per tant, sembla lògic que hi hagi una producció descentralitzada d’aquests àmbits. I des del departament s’ha de fornir tot el sistema estadístic de les dades més transversals, i vetllar perquè aquestes altres estadístiques a càrrec d’altres ministeris ens les facin d’acord amb els mateixos estàndards i procediments.  

Quin paper ha de jugar el Consell Andorrà d’Estadística?
És un òrgan consultiu no vinculant que ha d’assessorar el sistema estadístic. Un òrgan a qui sotmetrem la proposta de programes anuals, que posteriorment en forma de decret aprovarà el Govern, per contrastar la idoneïtat de les estadístiques que desplegarem enfront les que de moment no desplegarem; també, cada quatre anys, se li sotmetrà la proposta del pla i a la vegada ens servirà com a òrgan de trobada tant d’usuaris de la informació estadística com de productors. També se li sotmetran propostes de caràcter més tècnic, de criteris, d’estàndards, de classificacions estadístiques que s’utilitzaran en un futur. Per tant ens serveix de referent i, tot i que no sigui vinculant, es mirarà de seguir al màxim els seus dictàmens i recomanacions.  

El pla és el primer pas per acabar amb els retrets de diferents institucions i organismes internacionals per la manca de dades?
Segurament amb un primer pla no en tindrem prou per donar resposta a tots els requeriments informatius que fan tota mena d’organismes internacionals, i segurament amb un segon tampoc. Països molt més grans i més desenvolupats amb prou feines assoleixen tots els requeriments perquè l’allau d’informació que sol·liciten els diferents organismes és molt gran, i si això passa en països molt grans, consolidats amb estadístiques oficials de fa molts anys com no ha de passar amb països petits. Gairebé sempre estarem en deute però sí que és important fer un primer pas necessari, tot i que segurament no suficient, com és ordenar, prioritzar i planificar quines estadístiques es faran de tal manera que els usuaris tinguin una idea clara de què poden esperar els propers quatre anys. Es posen les bases de moltes altres estadístiques que no es podran desplegar fins a altres plans.  

És conscient la gent de la necessitat de les estadístiques?
A mesura que es consolida aquesta vessant de l’activitat pública és més conscient de la importància i el valor de les estadístiques oficials. Sí és cert, però, que es produeix una certa esquizofrènia. Per exemple en el cas de les empreses, tot i que és més una qüestió de grans països europeus que no d’Andorra, poden patir una càrrega informativa molt considerable d’enquestes anuals, trimestrals, mensuals sobre els seus costos, la producció, els preus, les exportacions i sobre altres tipus. I tot això provoca un cert rebuig tot i que són enquestes de compliment obligatori. Però al mateix temps, per desenvolupar negocis el sector clau és la informació. Així que les mateixes empreses que pateixen aquesta càrrega informativa són un dels usuaris més persistents a l’hora de voler conèixer l’evolució dels preus, del consum, de les inversions, de les exportacions i importacions... I mica en mica s’adonen que sense la seva informació no tindran una informació de caràcter global. De manera que l’estadística oficial és important per a la presa de decisions, ja siguin de caràcter públic, com les administracions, com privat, els ciutadans i les famílies.  

Hi ha dificultats a l’hora d’obtenir dades?
En el cas d’Andorra no hi ha encara una recollida intensiva d’informació tant per part de les persones físiques com jurídiques que es pugui assemblar mínimament al que suporten altres països del nostre entorn. Tot i això, ja tenim evidències que efectivament tenim algunes dificultats per recollir dades. Espero que l’aprovació de la llei del pla ens permeti explicar bé quines són les estadístiques oficials per als propers quatre anys, que són obligatòries, i aquest fet d’entrada crec que facilita una major propensió a la resposta. Haurem d’anar alerta, però, tenint en compte que gairebé comencem de zero, i mirar d’evitar demanar informació sobre allò que ja l’administració disposa. És un principi molt clar però a la pràctica complicat.  

Per què és difícil?
Perquè la informació de què disposa l’administració és parcial, és incompleta, no aborda tots els aspectes que nosaltres voldríem tractar per les estadístiques que hem de fer, els conceptes no quadren exactament amb els conceptes estadístics de la normativa internacional... Però tots els nostres esforços han d’anar a ser eficients: volem un registre estadístic d’empreses i un registre estadístic de persones perquè, entre altres coses, no hàgim d’estar enquestant de forma sistemàtica i intensiva. Hem de ser capaços d’utilitzar i accedir a tota la informació de què ja disposa l’administració, protegint les dades personals, i només de forma residual, quan la informació sigui clarament insuficient recórrer a la recollida directa.  

El pla ja preveu aquest aspecte de recollida.
En aquest primer pla hi ha un espectre de recollida d’informació relativament baix. A la població, hi haurà quatre o cinc enquestes al llarg d’aquests quatre anys, de manera que és una càrrega molt baixa. I a les empreses serà semblant. Ara, en la mesura que el propi país, els organismes internacionals i altres instàncies demanin més informació i aquesta no la tinguem disponible la conseqüència serà fer més enquesta demanant informació puntual. S’ha d’equilibrar i trobar el punt entre els costos d’obtenir la informació i el valor afegit que suposa tenir-la.

En quins àmbits hi hauria més dèficit de dades?
En l’àmbit econòmic hi ha un dèficit que de forma intensiva estem intentant omplir perquè no tenim articulat encara el sistema de comptes econòmics equiparables a països i economies del nostre entorn. No estem esperant la llei, sinó que ja hem proposat algunes millores. Avui dia tenim una comptabilitat trimestral i una estimació trimestral del PIB, és suficient? No, però anem en aquesta línia. Estem elaborant les taules input-output, que són interessants per elles mateixes però, sobretot, és un instrument bàsic per ordenar el nostre sistema de comptes econòmics anuals i per altres estadístiques que s’han de fer com per exemple la balança de pagaments internacionals.  

S’estan posant les bases, doncs.
Sí, i afortunadament no partim ja de zero. Ja hem fet coses. Per exemple, tota la recollida d’informació sobre els consums intermedis, que és un paquet molt important de les taules input-output, pràcticament l’hem acabat. Tenim també ja una estadística estructural d’empresa assajada, basada exclusivament en informació administrativa, i això és important. Tenim un full de ruta, que ataca les mancances més prioritàries que són les de l’economia estructural, i s’ha començat a caminar, potser hem fet el 10% de tot el que ens queda, però s’hi està ja treballant.  

Té mitjans el departament per la feina que ha de fer? Ha de continuar creixent?
Sí, però de forma raonable i d’acord amb els objectius marcats. Crec que hem estat ambiciosos però prudents a la vegada. Podíem haver fet un pla estadístic estupend que cobrís la major part de les necessitats informatives pensant en multiplicar per deu els recursos del departament però no tindria gaire sentit. Si hem anat creixent de forma substantiva els dos últims anys tant des del punt de vista del pressupost i recursos materials com recursos humans, però d’acord al que ha de ser el desenvolupament del pla. Actualment el departament compta amb unes 25 persones de caire tècnic, més una quinzena destinades a l’àrea de recollida de dades i digitalització. Esperem acabar el pla amb deu persones més.  

Quin cost tindrà implementar aquest pla?
És difícil fer una estimació concreta per diferents factors. Cal veure quin serà el compliment del pla, si un 70%, un 80% o un 100%. També si, com es preveu, caldrà incorporar o no noves estadístiques. Dependrà també de l’any d’inici de les estadístiques, no serà el mateix si es comença una estadística anual el 2018 o si es fa el 2020, per tant no es pot donar una xifra categòrica del que costarà, perquè a més a més hi ha un 25% d’estadístiques completament noves i seria arriscat dir què costarà elaborar-les. El que sí que hem d’avaluar és quin és el diferencial sense el pla estadístic i amb aquest pla estadístic durant aquests quatre anys. I el diferencial no arriba al mig milió d’euros cada any. 

Enric Ripoll: “El pla vol consolidar tot el sistema de comptabilitat econòmica nacional”
Número de vots: 336
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic