Diari digital d'Andorra Bondia
El ministre de Finances, Eric Jover.
El ministre de Finances, Eric Jover.

Eric Jover: “De moment no veiem una possibilitat de creixement negatiu aquest 2023”


Escrit per: 
M.S./ Foto: Facundo Santana

El ministre de Finances, Eric Jover, defensa els comptes per a aquest any i el criteri de “prudència” seguit per elaborar-los i augura que l’economia del país continuarà creixent de forma significativa aquest 2023, si bé no als mateixos nivells que el 2022. Així mateix, Jover detalla que ja s’està treballant amb el Banc Europeu d’Inversions per veure com es podrien estructurar els projectes.

Són realistes els comptes per al 2023?
Els comptes per al 2023 tenen un problema, que és que continuem comptant amb moltes incerteses, i això és una dificultat. Si sempre hi havia variació, aquests anys que ens ha tocat viure entre la Covid i la situació geopolítica, i la global amb el preu de l’energia i la inflació es fa molt difícil d’anticipar uns comptes i poder fer unes previsions. I vist aquesta incertesa,  hem volgut ser prudents i conservadors, i crec que a tancament del 2023, com de costum, tindrem un millor tancament que no pas el pressupostat.

Es pot pensar que pressupostar a la baixa és una maniobra de maquillatge.
Crec que és una maniobra de prudència. Si mirem comptes d’altres partits polítics, com per exemple en temps del PLA, el que es feia normalment és el contrari: uns comptes que aguantaven molt bé la fotografia i quan arribaven a liquidació tenien dèficits molts importants. Crec que el més normal és que el resultat final s’apropi a l’equilibri pressupostari o que fins i tot pugui haver-hi superàvit, que al final és el que és important per als comptes de l’Estat. Si presentes una foto equilibrada i després generes un dèficit i augmentes l’endeutament no estàs fent cap favor i el debat polític l’has tingut sobre uns comptes que estaven edulcorats. Prefereixo partir d’una fotografia prudent i en tot cas que tot l’arc parlamentari tinguin sorpreses positives en el moment de la liquidació.

Sí, però es preveuen més ingressos però per sota del liquidat el 2022.
I de manera molt significativa. Aquí també hi ha una altra raó, i és que en el moment de fer el pressupost no sabíem el nivell de liquidació que tindríem i es fa una previsió sobre les dades pressupostades i les liquidades d’un any anterior, i a mesura que van passant els mesos veus si això és ajustat o no. I el que veiem és que ja volíem ser prudents però el nivell de liquidació del 2022 és molt elevat, de totes les figures impositives, per raons diferents, però totes han pujat de manera molt important. I el criteri de prudència hi ha estat per construir el pressupost 2023, que crec que serà molt realista.

Uns comptes fets amb una previsió del 4,5% d’inflació i al final ha estat d’un 7%.
Hi ha marge de maniobra amb les eines normals que tenim de gestió pressupostària, i a més a més, per aquest criteri de prudència, segurament també hi haurà un bon comportament dels ingressos i això ens portarà que no representarà una dificultat per a l’Estat.

Com s’explica que el pressupost del 2022, amb previsió de dèficit, passi de cop a superàvit?
Es poden explicar per diferents coses. Primer pel nivell de la inflació, que impacta directament en els impostos indirectes. Les dades turístiques que estem tenint són extraordinàries, estem en nivells molt més elevats que el 2021 i, segons alguns criteris, també millors que en prepandèmia, i això porta que hi hagi molt més consum. Ens trobem també que el resultat de les empreses del 2021, que s’han pagat el 2022, han estat molt més positius del que esperàvem.

Previsions novament a la baixa.
Preveien que el 2021 estarien tocades perquè el primer trimestre va ser molt dolent i encara teníem les estacions d’esquí tancades i que la recaptació seria baixa el 2022, però no és el cas. És el millor resultat que estem tenint de la història de l’impost de societats, tot i que és recent. És el normal que amb les fluctuacions tan importants com hem tingut en l’economia ens porti a fluctuacions molt importants dels ingressos. Teníem una previsió de creixement per al 2022 del 7,2%, a l’octubre l’FMI ja deia 10,9% i nosaltres ja sabem que estarem significativament per sobre del 10,9% d’increment del PIB, i això és una pujada molt gran.

L’oposició critica que tot i els superàvits se segueixi incrementant el deute.
No és veritat, és taxativament mentida ho mirem com ho mirem. Al tancament del 2021 estàvem a 1.302 milions de deute i el 2022 el tancarem amb 1.190 o 1.191, és a dir, 110 milions d’euros menys d’endeutament. I a més a més, la mesura que s’utilitza normalment no és el valor absolut, sinó corregit pel PIB perquè això marca la capacitat de retorn que té un país, i això encara baixa de manera més marcada. Preveiem que el 2023 baixaríem per sota el 40% i de fet ja tancarem el 2022 per sota del 40%, la previsió era 39,4% i segurament estarem per sota d’aquesta xifra.

El Tribunal de Comptes fixava la previsió de deute per a l’Estat al 42%
Quan es fa el deute de l’Estat hi ha un pelet de trampa perquè normalment els comuns per no haver-se de limitar la seva capacitat de despesa són bastant generosos amb els seus objectius de deute i quan fan el tancament normalment sempre estan per sota, amb xifres bastant millors. Aquest 42% a nivell global és una mica inflat.

L’oposició també diu que el pressupost no respon a les necessitats de la ciutadania ni inclou mesures per fer front a la recuperació del poder adquisitiu.
Entre el pressupost del 2022 i el 2023 del Govern i administracions dependents arribem a més de 100 milions d’euros de mesures per al poder adquisitiu. El Partit Socialdemòcrata pot dir el que vulgui, però les xifres estan aquí. Més de 100 milions d’euros destinats a ajudar la ciutadania per lluitar contra aquest increment de la inflació i aquesta pèrdua del poder adquisitiu. Això són mesures directes de Govern i a part hem de pensar amb les mesures legislatives que no impacten sobre els comptes de l’Administració però que també es fan per millorar el poder adquisitiu de les famílies. Per exemple quan obliguem una empresa privada a incrementar el salari dels treballadors no impacta en la despesa del Govern però sí en la no pèrdua del poder adquisitiu per part d’aquella família.

Els experts apunten que la situació d’inflació es mantindrà, que seguiran pujant els tipus d’interès i ja es parla de recessió tècnica.
Respecte a la inflació, primer teníem que el segon semestre del 2022 ja es maquillaria molt i acabaríem amb xifres bastant normalitzades i s’ha anat veient que no, que no havíem assolit el pic de la inflació i que acabem l’any a nivell força elevat. I és veritat que les últimes previsions per al 2023 és que el nivell d’inflació també es mantingui, com a mínim per a la primera meitat de l’any, significatiu i després ja es torni a anar moderant. La previsió és que hi hagi encara alguns increments de tipus d’interès i que això comporti que durant el 2023, la segona meitat, comencem a veure la inflació més moderada i que, de retruc, puguin corregir la política monetària. 

Corregir la inflació frenarà el creixement?
El 2023 no es preveu un any d’importants creixements, justament degut també a la inflació, però la previsió que tenim actualment és que Andorra creixerà en positiu, ja sigui en PIB nominal o en PIB real. Que algun trimestre estaríem potser al voltant del 0? No ho sabem, el nivell d’estimació anual continuem en positiu. I també és veritat que tot i les simulacions per als pròxims mesos i anys que fan les diferents institucions, el que veiem és que per a Andorra no s’està seguint la tendència que se segueix als altres llocs. Per exemple, mentre l’FMI ha anat corregint a la baixa el comportament per al 2022 als estats veïns, en el cas d’Andorra ens ha anat apujant la nota i diu que encara ens continuarà pujant. De moment, tots els macroindicadors econòmics que tenim des del Govern estan en verd i, de fet, amb índexs molt positius. És evident que no podem aguantar el ritme de creixement que hem tingut el 2022, que és molt important, i hi haurà una estabilització aquest any i segurament un retorn a un creixement moderat de cara al 2024. De moment no veiem una possibilitat de creixement negatiu aquest 2023.

Com va la revisió dels crèdits tous, se n’ha portat algun a la fiscalia com es va dir?
Directament no n’hem portat cap. Sabem que hi ha algun crèdit que per altres motius està a la fiscalia i hi col·laborarem, però estem encara en la fase d’anàlisi de tots aquests comptes. El que vam decidir és que tot crèdit executat, és a dir, que té un cost per a l’Administració, és analitzat per veure què passa, totes les operacions importants a nivell de volum, encara que se’ns retornin, també les verificarem i s’analitzaran individualment i després farem una mostra aleatòria.

Al juliol es xifrava en un 0,3%, es té ja una previsió de no retorn?
Aquesta xifra va creixent, i és natural perquè anem arribant a venciment, i estem a l’entorn de l’1,7%. La taxa mitjana de morositat dels crèdits al país està al voltant del 3 i escaig per cent, és a dir els crèdits tous estan per sota d’això. A nivell d’Espanya, els crèdits tous estan a una taxa de morositat del 4% i a Luxemburg, que és una plaça similar a la nostra, estaven  al 7%. De moment, la xifra de morositat que tenim és molt baixa i a més alguns d’aquests crèdits encara els recuperarem perquè quan hi ha un crèdit que s’executa, el Govern es posa com a creditor davant d’aquesta empresa. Una xifra molt baixa i que ens va permetre ajudar de forma indirecta el 50% dels assalariats del país. A més, quan vam fer el programa es va aprovisionar per una morositat del 18%, és a dir, estem deu vegades per sota.

A falta de ratificar l’acord amb el BEI, ja es tenen identificats els projectes que poden interessar?
Tenim identificat la tipologia de projectes, sobretot. Estem parlant d’infraestructures pesades, de possibles projectes transfronterers perquè segurament són els que tindrien més gràcia en el sentit que el BEI està assentat a Espanya, França i a Andorra, encara que no com a membre, sinó com a país tercer que pot cooperar, i ens interessa molt que en aquesta línia es pugui treballar. Tenim ja converses tècniques per veure com s’haurien d’estructurar els projectes, hem de ratificar el conveni administratiu i la idea és que de cara a la pròxima legislatura el Govern de torn ja tingui aquest mecanisme de finançament i ja pugui posar sobre la taula projectes concrets. Quins? Podríem parlar d’infraestructures ferroviàries, de connexió de comunicació ja sigui cap al nord o cap al sud, que serien les més normals de portar en aquest tipus d’organisme també per l’experiència que tenen.

Eric Jover: “De moment no veiem una possibilitat de creixement negatiu aquest 2023”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte