Diari digital d'Andorra Bondia
El ministre de Finances, Eric Jover, al seu despatx.
El ministre de Finances, Eric Jover, al seu despatx.

Eric Jover: “Volem fer pressupostos realistes per no tenir sorpreses quan es liquiden”


Escrit per: 
M. S. / Foto: Facundo Santana

El ministre de Finances, Eric Jover, defensa els primers comptes del Govern tripartit, que avui aprovarà el Consell General, que segueixen la línia de reduir l’endeutament del Govern. El ministre, que avança que el pressupost del 2019 es liquidarà amb uns dos milions d’euros de superàvit, destaca l’aposta ferma per la transformació digital de l’Administració, a la qual es destinen quatre milions d’euros.

Com definiria els primers comptes de l’executiu tripartit?
Des d’una òrbita de continuisme en diferents sentits. El rigor pressupostari. Un dels nostres objectius és continuar fent el que va fer l’executiu demòcrata quant a la disminució de l’endeutament de Govern i les administracions públiques i així donar sostenibilitat a les finances públiques. I després continuar apostant per la diversificació de l’economia. I aquí l’element principal, i això sí que és un canvi, és la transformació digital. 

Com es concreta el darrer aspecte?
Per servir millor ciutadans i empreses i poder fer un salt encara més important en la diversificació de l’economia hem de ser una Administració moderna, àgil, que utilitzi les noves tecnologies. I això amb els recursos corrents de l’Estat és complicat fer-ho, i per això vam decidir fer una aportació extraordinària d’Andorra Telecom amb un objectiu purament finalista com és la transformació digital de l’Administració i que té un impacte econòmic d’uns quatre milions d’euros.

Es continua pressupostant amb dèficit.
Pensem que al moment de la liquidació aconseguirem apropar-nos al dèficit zero o fins i tot tenir un lleuger superàvit. De fet, els comptes del 2019, i tot i que encara no tinc la liquidació tancada, tot apunta que tindrem un superàvit d’aproximadament dos milions d’euros quan al pressupost inicial estàvem a menys tretze milions. Això demostra que tot i presentar uns pressupostos amb dèficit tenim la capacitat, amb el rigor pressupostari de la seva gestió, d’aconseguir un superàvit. I això que no ha estat un any fàcil. 

Es preveuen menys ingressos per la imposició indirecta.
No baixen els ingressos per imposició indirecta, sinó que han incrementat. Si mirem les liquidacions cada any en fem una de superior que va en línia amb el que mostra l’economia, que hi ha un increment de les importacions i que s’està reactivant. És cert que si mirem el pressupost de l’any passat i el d’aquest hi ha una baixada pel que fa als impostos indirectes. De fet l’increment previst el 2019 no s’ha traslladat completament a la realitat si bé la liquidació ha augmentat, però no al mateix ritme que havíem previst. El que volem fer són pressupostos el més realistes possible per no tenir sorpreses quan es liquiden, i per això hem decidit reajustar a la baixa la recaptació per impostos indirectes.

L’augment de la recaptació directa constata la consolidació del model fiscal?
Sí que hi ha una consolidació però també veiem el trasllat d’uns números que hi ha damunt la taula. La massa salarial augmenta, tenim més treballadors i el salari mitjà s’incrementa, de manera que ens trobem que la gent paga més IRPF. A banda, i tot i que n’hi ha que ho estan passant malament, les empreses de mitjana també estan generant més beneficis i aporten més per l’impost de societats.

Quin efecte té el fet que es va preveure els comptes amb un IPC del 0,8% i finalment ha estat de l’1%?
Afecta sobretot al capítol 1, i, en números grossos, si tenim  100 milions d’euros en aquest capítol vol dir 200.000 euros de despesa més. També tenim alguns contractes que estan indexats a l’IPC però no és un augment rellevant i no ha d’afectar l’estabilitat del pressupost ni la nostra capacitat de complir-lo.

Segueixen augmentant també les despeses de personal.
Sí, però mirem amb el que augmenta. Per exemple els triennis, que la Llei de la funció pública passa a quinquennis tot i que deixa clar que fins que no hi hagi el reglament no es faria aquest canvi. Així que s’estan meritant més triennis. També hi ha noves places associades, sobretot a la Justícia, les úniques 14 places de nova creació que hem deixat, i les de policies auxiliars. També creix perquè es preveu 1 milió més per a jubilacions i perquè, tot i no tenir l’obligació, aprovisionem en 4,5 milions els complements de jubilació antics.

L’oposició critica que només s’inverteix en asfalt i que no es compti amb els impactes de les reformes.
El pressupost, a partir de les esmenes que presenten els diferents partits polítics els models que poden tenir cadascun. I en aquest sentit, Terceravia ha fet un exercici claríssim de dir que és possible fer un pressupost sense generar dèficit. Tot i això no tenen en consideració que nosaltres també assumim no tenir dèficit si bé no en el moment inicial de presentar el pressupost, sinó en la seva liquidació, que crec que és el moment que interessa. I després, francament, bloquegen molt la capacitat d’inversió i de creació d’infraestructures al país. Crec que el Govern, si no genera més endeutament, té l’obligació de generar les inversions necessàries per poder dinamitzar l’economia.  Si mirem la proporció que ens gastem en asfalt i la que gastem en obra productiva, cada cop gastem més en aquestes i menys en carreteres.

I respecte al PS?
Amb aquesta part de l’arc parlamentari és una miqueta curiós, ja que ens trobem diferents tipus d’esmena. Critiquen molt la nostra política d’habitatge, troben a faltar que siguem més actius en polítiques d’habitatge. Però no hi ha esmenes associades a l’habitatge. Bé, de fet n’hi ha una. I passa per reduir el que hem previst per al fons publicoprivat, 60.000 euros, a 1.000 euros. És l’única esmena del PS amb relació a l’habitatge. Si volen fer un model diferent al nostre es mereixia que es traslladés també amb les esmenes, i no és el cas. Creiem que segurament no tenen un model alternatiu quant a habitatge, i nosaltres pensem que hem trobat la bona articulació a través d’aquest fons i també amb la Llei de mesures urgents.

Se’ls retreu l’ús de dividends de les parapúbliques.
La distribució de dividends es fa després de la política d’inversions d’Andorra Telecom. La companyia presenta al consell d’administració el seu pla d’inversions, anant a màxims, i tan sols després mirem què queda de benefici i és aquest el que distribuïm. Els 15 milions d’euros que el PS vol retallar són 2,5 milions d’Educació, 2,5 milions de Salut, un milió i escaig d’Afers Socials.... Què fem amb aquests diners, com ho fem per retrobar-los? Volen que fem menys polítiques socials? Per trobar aquests 15 milions d’euros segurament hauríem de passar d’un IRPF del 10% a un que s’aproparia al 15%. És el model del PS, no el de la coalició que està governant actualment.

També es diu que es quadren els comptes liquidant menys inversió.
No utilitzem la liquidació del pressupost d’Ordenament Territorial com un element per compensar possibles desviacions pressupostàries.

Eric Jover: “Volem fer pressupostos realistes per no tenir sorpreses quan es liquiden”
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic