Amb optimisme i energia i més centrats en els aspectes pedagògics i d’innovació. D’aquesta manera s’afronta el nou curs escolar que començarà aquest divendres amb una situació sanitària més favorable. Treballar la carrera professional dels docents i continuar renovant els batxillerats professionals són dos dels principals reptes.

Com afronten les escoles aquest nou curs?
Amb optimisme i energia. També amb més tranquil·litat pel context sanitari més favorable i centrant-nos molt més en els aspectes pedagògics, d’innovació, sense descuidar que han estat uns anys molt complicats per a tothom i que per tant hem d’estar atents a com tornen els nostres alumnes, quin és el seu estat anímic. Durant el curs passat hi va haver molta feina d’activitats lligades a la part emocional tant per als docents com per als alumnes i aquest any hem d’estar atents a com evoluciona aquest estat de benestar emocional de tothom.

Continuarà la derivació dels psicopedagogs al programa d’atenció psicològica per la Covid?
Es manté. A més es passarà un qüestionari a tots els alumnes per tenir aquesta primera foto de com està la població escolar a nivell emocional i de salut mental. I els psicopedagogs també tenen com a prioritat estar atents i quan calgui detectar i donar moltes eines als docents per empoderar-los moltíssim perquè tinguin els indicadors per detectar si l’alumne necessita ajuda. El  psicopedagog, a més, si és el cas, derivarà els alumnes a l’especialista. 
Dins del Pla integral de salut mental i addiccions hi ha moltes accions que van lligades a treballar conjuntament salut mental i món educatiu. Malauradament la problemàtica ha anat augmentant arreu, no només a Andorra, i hem d’estar molt pendents de com ha afectat aquesta situació i altres canvis a infants i adolescents, que ja és una etapa conflictiva amb un mateix.

Hi ha plans de contingència preparats en cas de brot?
Amb l’experiència d’aquests dos anys crec que tenim tots els plans de contingència desplegats: amb situació molt greu de tancament d’escoles, amb situació menys greu de tancament només d’alguna aula, d’aïllar només algun alumne, de no aïllar... El que sí que fem és estar sempre molt en contacte amb el ministeri de Salut per actuar molt ràpidament i són ells qui ens indiquen quin protocol aplicar. Em sento tranquil·la pel que fa a la Covid perquè tenim tot aquest bagatge.

De cara als docents, quin és el repte més important per al seu ministeri? 
Treballar la figura del docent. Fa molts anys que tenen formació, en fan moltíssima, fan molt bona feina i és el moment de concretar amb reglaments com es reconeix. La llei de funció pública estableix el reglament de carrera professional, de la llei del cos d’educació del 2019 hem pogut desplegar molts dels reglaments que s’havien d’aprovar: la borsa d’interins, la mobilitat... i això forma part de la funció del docent. I ens queda la carrera professional i hem de posar l’accent aquí.
Perquè definir la carrera professional vol dir que valorem i podem reconèixer els docents que fan molt bé la seva feina, o que la fan més bé, o encara més bé o excel·lentment. Estem pensant en una carrera que tindrà uns graus i que estarà basada en una avaluació de competències. També hi haurà una part de mèrits perquè crec que ells ho demanen i és una gran oportunitat per empoderar i donar més visibilitat i més valor internament i de cara a la societat als bons docents.

I com es concretarà?
Tenim feina tècnica molt avançada. Hem estat treballant des de fa molt temps malgrat la pandèmia. Tenim una proposta de reglament que hem presentat al sindicat i ara presentarem a tots els docents. Passaré pels  claustres de totes les escoles perquè a partir d’aquí el que volem fer és una feina participativa, com ja ho vam fer amb la llei del cos d’educació.
Explicarem el primer esborrany i quins seran els mecanismes de participació. Es faran taules sectorials perquè es puguin recollir les propostes i els pros i contres de cadascuna d’elles. I a partir d’aquí definir quina és aquesta carrera i poder-la posar en funcionament tan aviat com sigui possible.

Es pot fer encara més per avançar en una escola inclusiva?
Una de les grans prioritats és aquesta. Creiem que com a país s’ha apostat sempre per la inclusió, s’ha fet un gran camí i hem passat de parlar d’una escola amb alumnes amb discapacitat, a parlar d’alumnes amb discapacitat dins de les escoles i ara ja parlem d’alumnes a l’escola amb diferents necessitats. Tots són alumnes de l’escola. Seguim treballant en aquesta inclusivitat. No només per a l’alumnat sinó també com formar el docent per atendre aquestes diferències. Cada alumne és diferent i com millor atenguem aquestes diferències més avançarà l’alumne.

Aquella pràctica que vam rebre en la qual el professor explicava per a tots igual i el qui aprenia, aprenia i el qui no, no i això s’havia de demostrar amb un examen ha passat a la història. On han d’arribar està marcat per decret, als programes. Són uns estàndards i uns referents. El com hem d’arribar és el que hem de saber modular i aquesta és la riquesa i el que fa que una escola sigui excel·lent o no ho sigui. 

Quin balanç fa de l’acollida dels alumnes refugiats?
El retorn és molt positiu. Com a país forma part del nostre tarannà que arribi molta gent de fora en diferents moments de l’any i fins i tot que s’hi estiguin un temps i marxin i a l’any següent tornin. Això ens ha ajudat a l’hora de fer-ho millor perquè la situació ja la teníem més programada. És cert que hem hagut de tenir en compte que són gent que no han marxat perquè volien del seu país sinó per una guerra, i això comporta un vessant emocional diferent. Hem vetllat molt perquè no s’agrupessin tots en un mateix centre perquè això facilita molt la integració. Si els poses tots en una escola potser sí que rendibilitzes recursos però no és l’objectiu. L’objectiu és que s’integrin i això és més fàcil si estàs amb una classe on tota la resta de nens ja en formaven part que si tots són nens refugiats. La integració és bona.

Quants començaran el curs?
Ara per ara estem parlant d’uns 65 alumnes de diferents edats que estaran a les escoles a diferents nivells. Tenir alumnes que venen d’una situació tan cruel com una guerra dona peu que a l’escola es pugui fer un treball en valors, de respecte, d’acollida de la diversitat i diferència d’opinions. Quan tens al costat un company, per als infants i adolescents et queda més que quan parles d’una cosa llunyana. 

S’ha de treballar més per evitar l’absentisme?
Majoritàriament els protocols funcionen, sempre es poden revisar. No tenim gaires casos d’absentisme, la petitesa del país ens ajuda a poder arribar a cada família. Hi ha poc anonimat en aquest sentit. La majoria de vegades sabem per què aquell nen o nena no va a l’escola i per tant podem actuar més ràpidament. Som un país que tenim uns índexs d’escolarització excel·lents. Sempre hi ha situacions puntuals que hem d’intentar que es redueixin en el temps el màxim possible. Això vol dir actuar molt ràpidament des d’Educació, Afers Socials i si cal des de la Batllia. 

El cas de l’alumna del vel es pot donar per tancat?
El que fa el ministeri no només per aquest cas sinó pels  alumnes que no poden estar amb l’escolaritat presencial, no lligat als símbols religiosos sinó a d’altres casuístiques, és donar-hi resposta. Ara amb la llei ha quedat clar que aquesta alumna no pot entrar amb el símbol religiós ostentós a l’escola però que té dret a una escolarització, com sempre hem defensat. 

A distància? 
Si no pot anar a l’escola amb vel ho haurà de fer des de casa seva. El que hem de fer és que tingui l’escolarització. Podria passar per altres motius, un problema físic durant un temps, i sempre ho garantim.

L’alternativa a la religió catòlica, com està?
La llei preveia 18 mesos i aviat n’hauran passat sis perquè estigui aplicada al curs 2023-2024. Hem de preparar una programació i els docents. Entenc que el que es dissenyarà en aquesta alternativa són coses que ja s’estan fent a nivell de tutoria perquè estem parlant d’una part lligada a valors universals i democràtics. Ara s’ha de concretar i aquesta és una de les tasques que es troba a l’agenda.

I per evitar l’assetjament escolar, què més es pot fer?
L’única bona notícia és que es denuncien més els casos. Vol dir que s’ha fet la feina de conscienciar que això no es pot fer i que hem d’ajudar qui ho pateix a dir-ho, tot i que no és tan evident que quan estàs passant per aquesta situació en tinguis la força. Sobretot hem de treballar amb els observadors perquè ells sí que han de tenir la força per denunciar-ho i aquest és el gran repte que tenim. Des del 2016, quan es va aprovar el decret d’absentisme, cada vegada som més conscients de la importància que tenen els observadors perquè si actuen es pot tallar molt més ràpid.

També la formació als docents perquè tinguin els indicadors per veure que algú està patint. I aquest patiment pot ser per assetjament. No minimitzem mai el patiment d’un alumne. A vegades ens pot semblar que són coses de l’edat, però hem de mirar si hi ha res més i si aquestes coses de l’edat les podem rebaixar. 

Parlem de l’FP. En quin punt es troba la renovació? 
La seguim desplegant i hem avançat molt. Vam començar amb la sociosanitària i aquest any passat vam treballar tècnicament amb la part d’informàtica. Hem aconseguit que tots els estudiants hagin entrat a la seva primera opció. Això és molt important. Que tu estiguis motivat per fer una formació és un tant per cent molt elevat del teu èxit. Aquesta diversificació i ampliació de places és molt important i també la nova formació del diploma professional inicial. Un 80% d’aquests alumnes hi ha accedit sense graduat, això vol dir que serien alumnes que no estarien a cap centre educatiu, estarien o  bé treballant o preparant-se el graduat per lliure o ni treballant ni estudiant, amb el que això comporta de vegades per a l’estat d’ànim. Això vol dir que tenim tota una sèrie d’alumnes que s’estan formant gràcies a aquesta oferta que vam començar a desplegar l’any passat amb tres branques i que ara hem ampliat al segon curs d’aquestes tres branques i n’hem ofert una de nova, la de tècnic operador informàtic.

El curs que ve s’oferirà la formació en e-Sports?
El que farem l’any vinent és oferir el nou secretariat multilingüe i dins d’aquest secretariat estudiarem quina cabuda hi tenen els e-esports, si seran un batxillerat professional diferenciat o un complement del secretariat multilingüe, perquè hem vist que moltes de les competències d’aquesta part d’e-Sports, no de jugador d’e-Sports perquè a vegades quan parlem d’e-Sports pensem en jugadors, sinó ens estem referint a algú que dona suport a l’organització d’actes, a la part mediàtica. Això ho diran els tècnics. 

Què quedarà pendent?
Per a la següent legislatura quedarà per revisar l’FP que va lligada al món de les activitats físiques i esportives i de lleure. Hi ha una gran feina que és l’encaix d’aquesta FP amb l’Epfem i amb el desplegament de la llei de l’esport. I aquí sí que ja hem rebut el clúster d’esports, que ens demana que hi ha molta necessitat de formació en fitness. Caldrà veure què li fa falta al país lligat al món dels esports i quines formacions han de donar resposta a aquestes necessitats. 

Quants alumnes cursaran enguany l’FP?
Hi ha matriculats 222 alumnes a primer i 161 a segon. En total, 383 alumnes que està molt bé, és un creixement molt gran i em satisfà poder dir que hem donat resposta a tots els alumnes que ho han demanat. Apostar per l’FP vol dir això: si hi creus, crees places i itineraris diferents. 

I respecte a les convalidacions amb altres països?
Ara ja hem publicat els programes dels nous batxillerats professionals i les converses amb França, Espanya i Portugal estan molt avançades.