El secretari d’organització de Demòcrates per Andorra explica que la comissió de la formació encarregada de trobar un relleu a Antoni Martí com a candidat a cap de Govern començarà en breu i que la voluntat és assolir el consens necessari per no haver d’arribar a un procés de primàries. Així mateix, Esteve Vidal assegura que el partit està tranquil davant dels moviments i acostament entre les forces polítiques de l’oposició.


El cap de Govern ha obert la porta a un possible avançament electoral, com es veu? 
De fet, el que va dir és que deixava obertes totes les portes. És cert que la convocatòria d’eleccions és una prerrogativa del cap de Govern i, per tant, quan ell consideri que la legislatura mereix ser acabada és quan decidirà. Crec que encara tenim projectes importants en curs, i un cop aquests projectes, i depenent de la velocitat de la seva tramitació, hagin estat aprovats, a partir d’aquí el cap de Govern suposo que convocarà eleccions. La data no la sabem, i ell tampoc l’ha fet pública. Per tant, estem en aquest escenari.

Obrir, però, el debat amb una previsió d’un any i mig del teòric final de  legislatura no és massa d’hora?
Crec que tenim projectes molt importants damunt la taula, projectes que s’estan tirant endavant. El primer que cal és que ens focalitzem tots en acabar de la millor manera els projectes importants. 

Es poden posar en perill la reforma de la legislació laboral, ja a tràmit, o la de la funció pública, que encara s’està treballant amb els agents implicats?
Òbviament, crec que no s’han de fer eleccions fins que aquests projectes estiguin aprovats. Es tracta de projectes que portàvem al programa electoral i que, per tant, es conclouran.

DA ha creat una comissió per trobar el relleu d’Antoni Martí, com està aquesta tasca?
La comissió està creada de facto perquè la gent que hi ha de participar ja ha donat el vistiplau a la seva participació. El que és cert és que la comissió no s’ha començat a reunir encara, però ho farà en breu. I, bé, aquestes coses saps quan les comences, però no saps mai quan podràs assolir un consens que pugui ser beneficiós per a tots, però la idea és que comencem a treballar ja de seguida a principis del mes que ve. Amb la celeritat que pertoqui i amb el tempo que creguem oportú perquè puguem arribar a bon port, que és triar un candidat que generi el màxim consens possible a dins del partit i que sigui alhora un bon candidat.

El cap de Govern pressiona perquè se sàpiga el relleu abans de final d’any o a principis del que ve.
Sí, però ja he dit que aquestes coses saps quan comencen, però malauradament no quan acaben. La idea és començar de seguida i, bé, el temps que durin aquests contactes amb els potencials candidats i que tothom s’hi senti còmode; no sé quant pot durar, però tampoc crec que sigui massa temps.

Sigui com sigui, amb la idea d’assolir el consens i no haver de recórrer a un procés de primàries?
Sí, sí, la nostra idea és aquesta. Pensem que és millor arribar a un consens intern dins del partit i, de fet, el congrés va encomanar l’executiva per trobar un mecanisme, que és aquest que l’executiva creu que és el millor, el més favorable per a tots. Per això, volem trobar un candidat. Si no el trobem i ens veiem abocats a fer primàries, no és el que actualment ens agradaria fer, però si no hi ha més remei és el que s’haurà de fer en algun moment. No es descarten.

DA sempre ha dit que el projecte va més enllà de les persones, però dels candidats que figuren a les travesses n’hi ha que ja s’han autoexclòs i que diuen que tenen altres prioritats.
Aquesta serà la feina de la comissió. Agafar els candidats, parlar amb ells, veure quina disponibilitat tenen de liderar el projecte, i al final prendre la millor decisió per al projecte.

El candidat serà escaldenc?
(Riu) El relleu serà el que el congrés vulgui. Serà l’òrgan sobirà del partit el que l’haurà de votar i ja es veurà, ens estem avançant molt. Hi ha possibles candidats d’altres parròquies, també, i ben posicionats, amb els coneixements i aptituds per ser candidats a cap de Govern.

Hi ha hagut una aproximació del cap de Govern a Unió Laurediana.
Va dir que havia tingut una sèrie de converses amb un sector del Partit Liberal, i el que nosaltres vam entendre, i que crec que és el que volia verbalitzar, és que els projectes i moltes de les qüestions importants que estem tirant endavant necessiten un consens més important que el que només puguem generar internament dins del partit. Hi ha qüestions, puntuals o de caràcter més general que val la pena poder-les discutir amb altres formacions polítiques per veure si podem arribar a acords. Un exemple molt evident i que ens ve a tots al cap és la qüestió de l’acord d’associació. Poder trobar sinergies amb altres partits, amb aquest sector o amb el Partit Liberal, PS o SDP, és igual, sobre qüestions tan vitals per al futur d’Andorra sempre és positiu. La feina dels polítics és de parlar, de discutir amb totes les formacions i el cap de Govern, òbviament, entén el mateix. Per tant, és la nostra obligació de parlar, d’explicar-nos entre totes les formacions, trobar punts de consens amb algunes coses concretes o amb qüestions més generals.

Respon també aquest acostament a una estratègia electoral, tenint en compte que Sant Julià és una de les parròquies més complicades per DA?
Avui, a un any i mig de les eleccions, és molt prematur parlar d’això, ja ho veurem.

Els preocupen els moviments de l’oposició? Els fa patir que articulin un projecte  conjunt?
Ni ens preocupa ni ens deixa de preocupar, és una qüestió interna d’ells. Si es troben segurs i confortables fent aquests moviments, doncs benvinguts siguin. No ens fa patir. Cadascú ha de ser clar i presentar a l’elector el que considera que és el millor; i si el millor que ells considerin és fer pactes en algunes parròquies, a mi em sembla perfecte. Al final, els electors el que fan és escoltar propostes, escoltar projectes. Nosaltres tenim un projecte molt clar i és el que tirarem endavant. El que facin els altres partits i els pactes que puguin fer en algunes parròquies... No sé si el projecte de la parròquia és el mateix que el de la general o el de la general el de la parròquia, ja ho veurem, potser serà difícil de coadjuvar. 

El 2009 va haver-hi un tots a una per fer fora el Govern socialdemòcrata, els preocupa que ara es pugui articular un tots a una per fer fora DA?
De fet, el tots som un va venir més tard, a les comunals, com a eslògan electoral. I era Junts per Andorra i no junts en contra de ningú, sinó junts per fer una sèrie de reformes que consideràvem que s’havien de fer. No sé si el que s’està articulant ara és el mirall del que es va fer en aquell moment.

Quina és la situació de DA a Sant Julià de Lòria?
És una situació en què s’ha d’escollir una nova presidència per al comitè parroquial, i que s’ha deixat en suspens fins que la situació no estigui més tranquil·la. És cert que la setmana anterior una persona va manifestar que volia plegar del partit, una persona que és lliure de fer el que consideri oportú. Des de l’executiva de DA, sempre s’ha tingut molt en compte el comitè parroquial de Sant Julià de Lòria. De fet, hi ha dues persones d’aquest comitè parroquial que participen amb gran constància a l’executiva nacional i, en principi, no hi ha problemes institucionals entre el comitè parroquial i l’executiva. Si una persona manifesta que no està d’acord en algunes coses, és una llàstima. No sempre es pot estar d’acord en tot i, si considera que ha de plegar de DA, ho lamentarem, però és ben lliure de fer-ho.

Entre els arguments esgrimits, hi havia la manca de suport al comitè i també que la reforma competencial perjudica la parròquia.
Jo crec que no. Soc d’Escaldes-Engordany i és aquesta la parròquia que menys guanya amb la reforma de les transferències. Però la reforma no es fa des de comptar-nos uns i altres, es fa des de la voluntat i entesa que d’Andorra només n’hi ha una. Hi ha set parròquies, de país, només un, i la reforma de les competències i les transferències es fa amb un únic objectiu, que és que el país sigui viable. Hi ha una administració general i set de parroquials, i entre tots hem d’evitar duplicitats i una sèrie de despeses per coses que fem uns i altres. No crec que Sant Julià de Lòria hagi estat perjudicada i crec en la solidaritat de les parròquies, que sempre ha estat el leitmotiv de DA.

Temen que pugui haver-hi més renúncies a Sant Julià a part de la de Joan Vidal?
En principi, no. Quan es va produir la seva renúncia no vaig veure cap altra persona amb aquesta voluntat. Per tant, tinc la intuïció que no hi haurà més baixes.

Se li ha demanat que deixés el Comú?
No, en cap moment. Es van presentar amb una candidatura, Laurèdia en Comú, on hi havia gent de diferents orígens, persones militants de diferents formacions, també molts independents, i el poble els va escollir a nivell personal, no per les sigles o el partit en el qual militessin. Crec que cal separar les dues coses.

Com valora el gest del cap de Govern de voler incloure els grups parlamentaris en la negociació de l’acord d’associació?
Crec que és una bona cosa. No és la primera vegada que es fa. La gent de vegades no se’n recorda, però jo recordo que en alguna negociació anterior, fa bastants anys, també havia passat. Demostra la importància que té l’acord d’associació per al futur de l’economia andorrana. Aquest acord marcarà el creixement del nostre país en les properes dècades, segur. Per tant, tenir els grups parlamentaris implicats en primera fila és una bona cosa, perquè tindran la informació de primera mà i podran decidir, amb tot el coneixement, sobre si les decisions que es prenen són correctes o no. Crec que com a país hem d’estar contents.  

El gest arriba tard? No s’hagués pogut fer abans?
La Constitució preveu que la política exterior la condueix el Govern. S’ha fet en una ocasió, que jo recordi, però és un fet que és bastant excepcional. Cal tenir present que la negociació serà llarga, que es conclourà d’aquí a un cert temps i, per tant, crec que arriba en un moment perfecte perquè s’hi sumin i perquè tothom estigui dins el vaixell. Al final, si és bo per a Andorra, el millor és que tothom hi estigui implicat.

El cap de Govern parlava precisament d’intentar no convertir les properes eleccions en un debat d’Europa sí, Europa no.
Crec que és una bona qüestió. Naturalment tot es pot i s’ha de polititzar, entre cometes, però l’acord d’associació va molt més enllà. I si es pot deixar una mica la passió política al costat i sumar perquè aquest acord sigui millor, el país ens ho agrairà.

El canvi al capdavant d’Exteriors ha tingut alguna cosa a veure amb el canvi de la manera com s’està portant tot el tema de la negociació de l’acord d’associació?
No estic al dia a dia del Govern, però diria que no. La negociació s’havia encarat molt bé des de l’inici, i ara potser ha arribat el moment de fer un canvi o d’introduir aquest canvi, i que els grups parlamentaris també hi participin.

Quins eixos han de marcar les properes eleccions?
Totes les reformes que hem fet, i també la conjuntura internacional, ens porten que la macroeconomia ens sigui favorable. Ara del que es tracta, i segurament serà un debat en les properes eleccions, és que aquestes xifres la gent les vegi revertides en el seu dia a dia. Crec que és un dels reptes. És a dir, com podem fer que la gent senti aquest creixement econòmic en les seves economies domèstiques. Segurament, aquest és un repte del partit. 

És aquest un dels problemes que ha tingut DA? Que el ciutadà no ha pogut visualitzar la feina feta?
Sí, segurament. La diferència, però, entre una administració general, governar un país, i una administració comunal és que les mesures i reformes que s’implementen a nivell general tenen una visibilitat a mig termini. El fet que el 2012 es liberalitzés o s’obrís l’economia andorrana no té efecte amb una previsió de dos anys, sinó fins al cap de set o deu. Moltes de les reformes que s’han fet i que encara s’estan implementant no tenen un efecte immediat. Hem posat el taulell de joc nou i, per tant, les regles són diferents En un cert temps, han de revertir que tots estem una mica millor. Les coses es comencen a sentir, però costen de veure en el dia a dia de la gent. És una qüestió de paciència.