Ens atén a la seu del servei, a Consultes Externes. Entrant, resseguint el taulell de recepció, a mà esquerra, el troben amb retolació inclosa. Quedarien parats dels espais que tenen, fins i tot un tros de jardí a l’aire lliure. Però no només estan allà, també estan presents en una de les ales d’hospitalització, la de traumatologia, unes habitacions que tenen rellotge i calendari per allò de facilitar l’orientació.


Cinc anys d’existència. Creu que el servei és prou conegut?
En l’àmbit nostre sanitari professional, a nivell d’atenció primària, sí. És cert que hi ha molts malalts que a dia d’avui encara ens diuen “ostres, no us coneixíem” o “ens en vam assabentar a través del cinquè aniversari”. Penso que molta part de la població no el coneix encara. A nivell social també col·laborem molt amb treball social dels centres d’atenció primària i col·laborem també amb el ministeri de Salut i d’afers socials. 

Qui deriva? És a dir, com arriben aquí els pacients? 
Som un servei especialitzat, igual que pot ser el de traumatologia, cirurgia, medicina interna, salut mental... El metge referent fa una derivació igual que fa amb els altres serveis. També poden ser metges especialistes. Per exemple, per venir a consulta externa, és el metge de capçalera. A nivell hospitalari, estem a la segona planta, ens ingressen a través d’urgències. És a dir, igual que ingressarien a qualsevol altre servei, si compleix criteris d’ingrés. És un servei, bàsicament, d’atenció a les persones grans, un servei de geriatria, però que en diem Envelliment i Salut.

Qui sou i què feu?
Som un servei multidisciplinari en el qual infermeria té el seu rol, és una infermeria especialitzada en geriatria, en tenim més de deu i diversos TCAI. Tenim una neuropsicòloga i estem pendents d’incorporar-ne un altre per fer les avaluacions dels deterioraments cognitius. El preparador físic té un rol de valorar les situacions de fragilitat física, el treballador social, el component social i, òbviament, el metge –en som cinc– que integra totes aquestes avaluacions. Col·laborem també amb altres serveis. A convalescència, amb el servei de rehabilitació que ens cedeix dos fisioterapeutes i una terapeuta ocupacional. Col·laborem també amb el servei de qualitat, que ens cedeix la treballadora social. I també amb l’equip administratiu de consulta, que ens cedeix dues administratives de suport.

El servei es crea el 2021 per respondre al repte de l’envelliment de la població?
Tenim un envelliment poblacional, que és un dels fenòmens demogràfics més rellevants del nostre segle. I a Andorra també, la proporció de persones grans va augmentant de manera constant. Això és un privilegi gràcies a la millora de les condicions de vida, l’accés als serveis sanitaris... És un èxit social de la salut pública. El que passa és que també té unes conseqüències socials, econòmiques i sanitàries. I el que hem de procurar és que ens anem fent grans amb qualitat de vida. Llavors, es va veure en aquell moment que era necessari un servei especialitzat. Veníem de la Covid, també, de l’impacte que va tenir en les persones grans. I també per part del Govern i el SAAS es va veure la necessitat de disposar d’un servei especialitzat per fer una atenció adaptada a les necessitats específiques d’aquesta etapa de la vida. Perquè l’envelliment té les seves pròpies particularitats, com pot tenir la infància o l’adolescència. I requereix una mirada clínica i humana també específica.  Les persones grans, habitualment, tenen pluripatologia,  síndromes geriàtriques com ara la fragilitat, les caigudes, el deteniment cognitiu, la desnutrició... Llavors, si tu abordes això de forma fragmentada no li dones gaire resposta. En canvi, si tens un enfocament interdisciplinari centrat en la persona pots donar una millor resposta.

El servei es regeix per un pla funcional.
Exacte. Va ser aprovat pel Consell de Gestió del SAAS el 2021 i és la nostra eina estratègica. La nostra missió és una atenció integral, personalitzada, respectuosa amb les persones. Volem acompanyar les persones grans en les etapes del procés d’envelliment, ser un referent nacional i internacional en atenció geriàtrica integral i en envelliment saludable. Els valors que compartim tots a l’equip són el respecte, la dignitat per les persones grans, la proximitat, i també l’empatia i l’atenció, treballar en equip. Promocionar la recerca, per nosaltres és cabdal, i la transferència de coneixement, i el que volem és millorar la continuïtat. Llavors, dintre dels eixos estratègics hi ha l’atenció integral i personalitzada, la prevenció i la promoció de la salut, la docència, formació i recerca, i la millora i la continuïtat de la qualitat assistencial.

I a més de consultes externes, estan presents en altres  dispositius assistencials.
En l’àmbit de l’hospitalització, atenem pacients geriàtrics a la segona planta, on tenim 10 llits específics per  aquest perfil. Donaré un exemple. Les habitacions que nosaltres tenim per a aquestes persones totes tenen rellotge i calendari. Per què? Perquè les persones grans tenen més risc de fer quadres de desorientació, quadres confusionals. I a més, també tenim unes butaques amb antiàcars  específiques. Hem dissenyat unes habitacions específiques per a pacients geriàtrics. 

I en l’àmbit hospitalari també fan altres coses.
Fem una col·laboració amb traumatologia, amb un programa que es diu Ortogeriatria, que s’ha consolidat com un dispositiu molt potent, orientat a persones majors de 65 anys, la majoria amb trencament de fèmur després d’una caiguda. I des d’aquí fem un seguiment clínic diari per part dels metges del servei. Després també som interconsultors donant suport a altres serveis hospitalaris que tenen també persones grans ingressades i que veuen que tenen situacions de fragilitat i ens demanen una mica d’ajuda i consulta des d’aquesta visió més interdisciplinària. Després, fem hospitalització a domicili a les persones grans, intentant que estiguin en el seu entorn. I  també l’atenció intermèdia, que la tenim ubicada al Cedre, a la cinquena planta, que no forma part de la residència. És com una extensió de l’hospital. Es va posar en el seu moment allà, per tot el tema de la Covid.

També ve de la pandèmia. 
Sí. Es va veure la necessitat de tenir dues plantes que estaven vinculades al nostre servei. Ara només ens queda una, la cinquena, que és on tenim una unitat del servei de convalescència i una altra de psicogeriatria d’aguts. Allà fem la convalescència de persones que prèviament eren autònomes, i que després d’un procés quirúrgic, com per exemple una fractura de fèmur, necessiten fer una rehabilitació intensiva matí i tarda i un seguiment clínic durant uns dies. Tenim una estada mitjana de 10 a 15 dies. Aquesta unitat també ha funcionat molt bé.  Després tenim una unitat de psicogeriatria d’adults on ingressen persones que viuen a casa i que tenen una demència diagnosticada o Alzheimer. Els ingressem, per exemple, perquè hi ha un desajustament del comportament, la família pateix i els porten a Urgències. Ho valorem, fins i tot a vegades els ingressem directament des de consulta per veure primer si hi ha alguna infecció intercurrent que l’hagi descompensat i si li podem ajustar la medicació. Perquè el nostre objectiu és que pugui tornar a casa en condicions.

I a tot això se li sumen les consultes externes.
A Consultes Externes tenim consultes específiques de deteriorament cognitiu i demències, de fragilitat i caigudes, d’avaluacions geriàtriques integrals a petició sempre dels metges de capçalera. El 2024 vam incorporar un programa de prevenció per integrar l’estimulació cognitiva, física i emocional. Aquests programes els fem aquí també en aquesta sala i en tenim una altra a la -3. Fem estimulació cognitiva, física i també fem de multicomponents i aquestes sessions estan desenvolupades per la neuropsicòloga, per la terapeuta ocupacional i el preparador físic del servei. Això ha tingut un impacte molt positiu en la funcionalitat de la cognició i el benestar emocional. Què ens passa? Que aquests grups que són per a persones que comencen amb un deteriorament cognitiu o amb algun problema de caigudes i que funcionen molt bé perquè es refan en tres mesos,  el que estem veient és que ens falta aquesta continuïtat després a nivell comunitari, que és amb el que volem treballar. Perquè a vegades ens diu la família que ha millorat molt en aquests tres mesos, però ara a la comunitat no troba aquest seguiment. Aquest neguit el vam traspassar tant als comuns com als ministeris per veure com podíem treballar aquesta continuïtat. Però sí que ens preocupa.

Aquest és un dels reptes que voldrien assolir?
Sí, que poguéssim assegurar aquesta continuïtat posterior.És cert que des dels comuns fan molt bona feina i tenim ja grups d’exercici físic, d’exàgils, de cognició, tenim tallers de memòria, però una miqueta també perquè hem treballat en aquests cinc anys amb l’Aptitude. Fan el que poden també. Però necessitem algun programa més específic, com el que tenim nosaltres, però a nivell comunitari. Perquè és cert que nosaltres tant de bo poguéssim mantenir les persones aquí amb nosaltres durant un temps il·limitat, però com que tenim tants malalts, no podem. Vam crear un altre programa  per a persones que cognitivament estan bé però que cauen perquè tenen un problema amb la força de les cames i s’ha de reforçar la musculatura. Després tenim el programa Reactiva per a persones amb aïllament social i soledat no desitjada. Vam tenir una persona que feia un any que no sortia de casa. És una situació molt límit. Això afecta també a la nutrició, a la part física, la fragilitat i també la cognició.
Després la nostra treballadora social, Mónica Inza, va dissenyar un programa de suport a familiars de persones amb demència. 

L’han posat en marxa ara al novembre.
És per a familiars i cuidadors de persones amb demència. Els objectius del programa són reduir l’estrès, la sobrecàrrega del cuidador, millorar la comunicació i la convivència. També els informem molt sobre l’evolució de la malaltia i quines cures s’han d’anar donant. La treballadora social també els explica els recursos socials i sanitaris disponibles. I també és bo perquè les famílies poden intercanviar experiències. Poder parlar i veure que altres persones estan en situacions similars ajuda molt. Han començat recentment, s’han fet unes deu sessions temàtiques durant aquests mesos que estan acabant ara i diria que han participat set o vuit famílies. 

Necessitarien més recursos humans? 
Sí, evidentment. Com que hem crescut tant, ens hem quedat curts. I és cert que ens agradaria veure molt més sovint els pacients, però no podem. 

Podria concretar aquest increment de la demanda? 
En hospitalització geriàtrica d’aguts de convalescència i psicogeriatria hem tingut uns 2.400 ingressos, més o menys des del principi del 2021 fins l’octubre del 2025. Amb els traumatòlegs hem valorat uns 900 malalts. Després, hem realitzat, a pacients d’altres serveis, unes 2.900 interconsultes. De visites de consultes externes, unes 8.900, gairebé. I després hem fet sessions d’estimulació cognitiva i física amb 1.944 sessions. I participants en els grups d’estimulació cognitiva, també fins a l’octubre, n’hem tingut 81. 

Si es compara el 2021 amb el 2024, quin creixement hi ha hagut?
L’hospitalització ens ha crescut un 22%, les interconsultes, un 24%, l’ortogeriatria, que és la de traumatologia que comentava, que veiem tots els pacients traumatològics a partir dels 65 anys que ho necessitin, ha crescut un 194%, i les consultes externes és el que ha crescut més, gairebé un 290%. 

Gairebé s’han triplicat.
Tenim molta demanda. Al final el que veiem és que aquest increment reflecteix el creixement progressiu del servei, tant en volum d’activitat com en diversificació d’intervencions. 

I amb els centres sociosanitaris, quina relació tenen?
En el moment de la pandèmia vam tenir una relació molt estreta. Tenim molts malalts que estan ingressats a les residències. Llavors, tenim una relació fluïda amb infermeria i també a nivell mèdic. Ara estem treballant un suport per part del nostre servei al metge que tinguin al centre perquè se’n beneficien molt d’aquesta mirada d’atenció geriàtrica especialitzada. 

A més del que ja ha esmentat, quins altres reptes tenen com a servei?
Hem d’anar cap a l’empoderament de les persones des de la prevenció. Que siguin amos d’ells mateixos i puguin prendre les decisions. Un altre és  la innovació. Crec que hem d’incorporar les noves tecnologies per fer seguiment remot de malalts. I la recollida de dades, també. Crec que  hem d’enfortir la base de dades a nivell de geriatria. També el desenvolupament de les persones professionals, la docència... Penso que també la recerca i la cooperació internacional s’ha d’ampliar per poder participar en més projectes europeus i  poder potenciar línies d’investigació. Sempre des de la mirada humana.  També és important lluitar contra l’edatisme, l’estigma relacionat amb l’edat. Cal conscienciar de la importància de no posar l’edat per davant, sinó la persona. Té tants anys i ja canvies la manera de parlar-li. Formen part de la societat i s’han de sentir útils. Hi ha un concepte que és l’edat biològica i l’edat cronològica. Tu pots tenir 80 anys, però biològicament 60.  No volem que s’invisibilitzi el col·lectiu de gent gran. Encara poden aportar molt.