És capitana mostafà i consellera de Social del Comú de Sant Julià de Lòria, fet que suposa assumir des de gent gran fins a infància passant per joventut i sense oblidar la gestió del fons de cohesió social. Fa balanç de les accions que s’han realitzat i de les que es duran a terme. Treballa de col·laborada educativa a l’escola andorrana de Sant Julià de Lòria.

Comencem per la gent gran, un col·lectiu amb molta presència a la parròquia laurediana. Quan disposaran del menjador a la Llar de Lòria, a l’edifici Glòria?
La Cullera de la Llar serà el seu nom i la previsió és que es faci la inauguració la primera setmana d’octubre, coincidint amb la Setmana de la Gent Gran. I dic previsió perquè com van les obres avui en dia tenim quatre serrells encara per acabar. 
Ja estem en procés de selecció del cuiner, ja tenim dietista, però el que és l’estructura són quatre coses que hem d’acabar de perfilar. Fins ara, la cuina no estava en ordre de cara a Indústria i l’hem arreglat i volem servir uns àpats que fins ara s’oferien en càtering fins fa un any. 
Volem crear uns menús amb la dietista i per a gent de tot tipus, que tingui celiaquies, al·lèrgies o intoleràncies. Uns menús de sucar-hi pa, hem demanat. Que no sigui d’això modern, allò que li agrada a la gent gran. Fins i tot tindrem un menú on hi haurà peus de porc.

Vaja, que fa honor al seu nom perquè seran àpats de cullera.
És el que volem, no perdre l’essència del menjador tradicional.

A partir de quina edat es podrà fer ús del servei?
A partir dels seixanta, jubilats i prejubilats. Si tenim vint usuaris al menjador ja estarem contents, però la previsió és que en siguin molts més. Com es va fer amb el càtering o en altres menjadors per a la gent gran, els usuaris pagaran un preu mínim o per dia o per setmana i el preu de l’àpat serà el que s’ha d’acabar de definir. Hi ha usuaris de la Llar de Lòria que poden anar a Encamp, a Escaldes-Engordany o a Andorra la Vella, i aquí farem el mateix.  Podran venir des d’altres parròquies pagant el preu que es paga aquí.

Vinculat a la gent gran també heu posat en marxa el refugi climàtic per la calor d’aquest estiu.
L’any passat arran de la festa major, que va fer també molta calor, una de les coses que es va parlar en una junta de govern va ser el refugi climàtic per a la gent gran. Es va parlar en aquell moment de la Llar, que estigués oberta més hores. 
Arribat el mes de juny, quan van començar aquelles calorades, es va decidir que la Llar en comptes de fer l’horari de 9 a 13 hores i de 17 a 20 hores faria de 9 a 20 hores ininterrompudament. I així s’ha fet. Hi ha hagut bona acollida tot i que no hi ha la gent que ens pensàvem, però també és un període en què molts estan de vacances facis el refugi climàtic o no el facis. 
El que s’ha vist és que quan acaben de fer activitats paren aquí a la Llar per prendre alguna  coseta i van cap a casa. I a la tarda en lloc de venir a les cinc, hi ha gent que ve cap a quarts de quatre, les quatre o un pelet abans.

Hi ha la possibilitat de posar tendals en alguns indrets?
S’havia mirat la possibilitat de posar tendals a llocs on no hi ha ombra, la plaça del Solà, la Rocacorba... però ara començaran les obres de la plaça Calonge i hi haurà arbres, però això és una previsió a llarg termini. 
La biblioteca comunal i universitària també és un refugi climàtic i fins i tot el vestíbul del Centre Cultural. Per la festa major vam repartir barrets i vanos. Vista la calor de l’any passat ho vam tenir en compte. 
Vam repartir uns 2.000 ventalls. El mes de maig ja es va començar a fer la previsió dels barrets i dels ventalls.

Tenim també el projecte dels horts de la gent gran en col·laboració amb la Fundació Reig.
La Fundació Reig posa els terrenys i s’adjudiquen per sorteig. Hi ha vint-i-quatre parcel·les. Fins a l’any passat dues d’elles se cedien a la Universitat d’Andorra perquè hi havia uns estudiants que feien estudis de la terra i el que conreaven ho portaven al rebost solidari de Càritas que ara, com a tal, ha desaparegut. 
A més, aquests universitaris no estaven disponibles i aquelles parcel·les han quedat lliures. Són vint-i-dos amb hortolans les dues que han quedat lliures les conreen entre tots.

L’hort solidari tenia la col·laboració d’una empresa que cedia les llavors i de pagesos de la parròquia.
Sí, però clar, en desaparèixer el Rebost de Càritas ja no s’ha fet aquest any.

Un projecte amb molt bona acollida és el de la Setmana de la Gent Gran.
Enguany són activitats que van del 29 de setembre a l’1 d’octubre. Són activitats físiques, hi ha cinema, hi ha tallers, xerrades... Hi ha també una missa i és en aquell moment quan voldríem fer la inauguració de La Cullera. La Setmana també és a partir de seixanta  anys.  A més hi ha hagut sis sessions amb la participació d’unes trenta-cinc persones amb xerrades sobre salut, hipertensió, osteoporosi, salut mental...

I hem d’afegir les Memolímpiades que tenen lloc cada any.
Això és una activitat interparroquial i a Sant Julià ens toca fer les Memolímpiades i hi participen unes 90 persones. Aquí van inclosos els centres de dia, el Cedre, Sant Vicenç d’Enclar i Clara Rabassa. 
Són una sèrie de jocs que com diu el nom exerciten la memòria. Hi ha jocs cognitius, visuals, de rapidesa i s’acaba amb un dinar i la gent està contenta. Sempre s’havien donat diplomes de paper i aquest any hem fet unes medalles de fusta.

La Llar ofereix un seguit de tallers. Quins són els més concorreguts?
El ball en línia, la informàtica, ioga, coral, el taitxí o el teatre. Ara hi ha el grup de gent que espera la reobertura del Centre Cultural per a poder presentar l’obra.

La gent gran a Sant Julià és molt participativa.
Participativa i reivindicativa.

A més de les activitats que s’organitzen des del departament de Social, hi ha les que realitza l’Associació de la Gent Gran. Hi ha sortides, viatges i la pujada al Santuari de Canòlich els dies prèvies o posteriors a l’Aplec del darrer dissabte de maig.
Són gent gran de la parròquia que estan associats i també hi participa gent de la Llar de Lòria. Pugen a Canòlich, fan la repartició dels pans i tot igual que a l’Aplec, amb missa i després hi ha un dinar.

A més, des del departament, amb la Trini Aljama,  que s’ocupa de la gent gran, es fa un seguiment d’aquest col·lectiu, sobretot la que viu sola, amb trucades i visites. També convoca els residents a la parròquia quan compleixen 65 anys per informar-los de les activitats de la Llar de Lòria i dels beneficis que tenen amb la targeta magna.
La Trini va trucant a la gent i té contacte amb els veïns d’aquesta gent gran.

En l’àmbit de joventut, aquest any es van fer unes xerrades que van tenir molta participació. Es va parlar, entre altres, d’addiccions o de malalties de transmissió sexual.
Aquesta és la que em feia més por i vam tenir més gent. També vam parlar de créixer en l’esport amb esportistes que l’han practicat des de petits amb tot el que això ha comportat a nivell de compromís, a nivell de disciplina, de gent que de jove s’ha posat els seus límits. 
Vam parlar també de trastorns alimentaris i vam tenir molta gent. Són xerrades que van destinades als joves però he pogut comprovar que hi ha més pares i gent adulta que joves. 
El que hem de mirar és d’enganxar més joventut de dotze a disset anys perquè són temes que els afecten. No sé de quina manera, però hi hauríem de donar la volta perquè són temes importants i d’avui en dia i de veure en primera persona. Per exemple, en els trastorns alimentaris hem tingut un testimoni en primera persona d’algú que hi ha passat i en les addicions, igual. Penso que la fórmula funciona.

Hi haurà continuïtat d’aquestes sessions?
Es va deixar de fer i s’ha recuperat. La tècnica, Lídia Cervós, hi està treballant. Al final de cada xerrada es va fer una enquesta i partir d’aquí es comencen a buscar els temes i els ponents.

Pel que fa a l’espai Laurèdia Jove està gestionat per la Ludoscola.
El mes de juliol va fer un any que ho gestiona la Ludo. Vam fer fa uns mesos una enquesta entre el jovent perquè volíem canviar el nom igual que a Andorra hi ha El Rusc i ara es dirà L’Espurna i el jovent ha de trobar el logotip. La Ludoscola ha proposat una sèrie d’activitats durant el curs i a poc a poc hem d’anar agafant embranzida. 
Costa molt amb el jovent perquè aquí, a Sant Julià, no tenim un centre de secundària o de batxillerat i molts dels que marxen a estudiar ja fan vida a Escaldes o a Andorra la Vella.

Això sempre ha estat un escull per retenir el jovent. Marxen amb deu o onze anys per anar a Santa Coloma o al Lycée Comte de Foix. A Sant Julià de Lòria hi ha universitaris i la Formació Professional al centre educatiu d’Aixovall però falta la franja dels onze als disset o divuit que tenen altres parròquies amb menys habitants.
El problema que tenim ara mateix és aquest, i ara hem de mirar amb la tècnica i amb la cap de departament alguna fórmula per a poder enganxar més el jovent, sigui des del Comú o des de l’espai jove i mirar que aquests joves que es queden a Andorra la Vella vinguin aquí ni que sigui dimecres a la tarda, quan tenen festa a l’escola. Que se sentin de la parròquia.

A nivell de joventut hi ha una mena de full de ruta,  que és el pla local, que marca les accions per fer.
Estem acabant el pla local per renovar també el segell de Ciutat Amiga de la Infància, que és de l’Unicef. Quan el tinguem acabat començarem a fer les bases per al Consell de Joves i Adolescents que demana el pla local. Al novembre ja estarà acabat i presentat. Ara estem fent el pressupost i mirar les activitats per al jovent.

Hi ha el Consell d’Infants, que està plenament consolidat.
Vam ser la segona parròquia a tenir-lo, després de Canillo. Està molt assentat. La setmana del 17 al 22 de novembre farem la Setmana de la Infància responent a una demanda del Consell d’Infants. Han estat molt solidaris, amb una de les conselleres que ha viscut un càncer infantil i s’ha demanat que es faci una cursa combinada solidària. 
El 22 de novembre es farà una caminada solidària. Estem treballant amb el Consell d’infants per dur a terme durant aquella setmana tallers, xerrades, cinema... Sempre s’ha demanat un parc o una piscina i la petició diu molt d’aquesta canalla. Ho estem treballant.

Canviant de tema, la seva conselleria gestiona el Fons de Cohesió Social. Quines ajudes dona principalment?
El que més es dona principalment són ajudes per a la Ludoscola, són famílies monoparentals. Ajudes per a l’Escola d’Art i per al centre esportiu LAUesport. En alguna ocasió hi ha alguna exoneració de foc i lloc, gent de persones que presenten algun grau d’invalidesa o que bé que viu sola. Les ajudes a l’habitatge són competència de Govern, tot i que hi ha algunes persones que venen a demanar-les aquí i el que fem es redirigir-los cap a Govern.