Diari digital d'Andorra Bondia
El president de la Federació de la Gent Gran, Fèlix Zapatero.
El president de la Federació de la Gent Gran, Fèlix Zapatero.

Fèlix Zapatero: “Amb el Govern volem fer un full de ruta per als pròxims quatre anys realitzable”


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: Jonathan Gil

El nou president de la Federació de la Gent Gran, Fèlix Zapatero, explica que la nova junta demanarà tenir un únic interlocutor amb el Govern per definir un full de ruta per als pròxims quatre anys. En aquest termini de temps esperen avançar en cinc aspectes prioritaris com són el tercer pagador, participar en la cartera de serveis, millorar les pensions baixes, els controls de pròstata, i ampliar el servei de podologia.

La nova junta reprendrà demandes de la federació que s’arrosseguen d’anys enrere però que no s’acaben materialitzant. Quines són?
Vaig heretar una llista de 34 temes. Són temes històrics, de com a mínim cinc anys, tot i que alguns en fa més. Aspectes com el de la podologia fa uns quinze anys que ja es començaven a plantejar. Per part del Govern s’escoltava, però fins fa cinc mesos no es va tocar aquest tema en concret. Dels 34 temes, amb prou feines s’ha modificat un d’ells, que és, en part, la cobertura de la podologia per a les persones que tenen la pensió de la solidaritat.

Fins i tot en la podologia queda marge de millora.
Sí, perquè les persones amb la pensió de solidaritat reconeguda són unes 700 sobre un col·lectiu molt més gran.

Quins d’aquests 34 temes són prioritaris?
Nosaltres volem anar a poc a poc. Per això, dels 34 temes voldríem primer de tot la generalització del tercer pagador per totes les prestacions cobertes per la CASS. Estem parlant sobretot de despeses de laboratori i farmàcia. Cal recordar que si el metge encarrega una analítica de cinc o sis proves de sang, per exemple, fàcilment poden costar 200 euros. Això suposa per al pacient avançar aquests 200 euros. 

Què comporta aquest fet?
Això fa que hi hagi gent que no es fa una analítica o que no va a la farmàcia a buscar els medicaments perquè no té prou diners. Pensem que si el tercer pagador ja funciona per als metges generalistes, a nivell informàtic no ha de ser gaire complicat que passi a ser per a tot tipus de prestadors amb conveni amb la CASS. Hi ha alguna teoria que diu que una generalització del tercer pagador implicaria més despesa. Jo ho dubto perquè l’analítica la recepta un metge, i ell sap si ho necessites o no.

Quina seria la segona prioritat?
Volem que la federació participi en la comissió de la cartera de serveis, que és la que defineix els punts coberts pel sistema sanitari.

Per quin motiu?
Això permetria incloure alguns punts perquè siguin coberts per la sanitat pública. Una altra prioritat, que segurament és més complexa, seria intentar buscar mecanismes de millora per a les pensions més baixes. Això és una declaració de principis que s’ha de concretar en el sentit de fixar llindars, condicions i quantificar quant puja. Aquesta petició de mecanismes de millora de les pensions s’ha d’entendre com una prestació no contributiva. Per tant, aquesta prestació no aniria a càrrec de la Seguretat Social, sinó del Govern, i finançat a través d’impostos. 

I el darrer punt?
Quedaria la podologia. Conforme et vas fent gran, la podologia es converteix en un tema força important, sobretot si la persona té una diabetis, o altres problemes de salut. Creiem, per tant, que la mesura s’ha d’ampliar a la resta de pensionistes i jubilats residents a Andorra. La solució és molt simple. A Andorra hi ha onze centres d’atenció primària. El ministeri pot contractar, mitjançant un edicte, un podòleg que es pot anar desplaçant als diferents centres. Seria gratuït, amb una sèrie de protocols per establir les necessitats de tractament. 

Ja han començat a treballar aquests punts amb el nou Govern?
No. Ara contactarem el ministre d’Afers Socials i li demanarem que volem tenir amb el Govern un únic interlocutor que tingui capacitat de decisió. Fins ara hi havia diferents interlocutors per a diferents temes i que havien de demanar autorització al superior. Això fa que tot vagi molt lent. Amb aquest interlocutor volem establir un full de ruta per als pròxims quatre anys clar i realitzable. Als quatre punts, se n’hi podria afegir un altre com són les revisions periòdiques de la pròstata tal com es fa amb les mamografies, gratuïtament i a càrrec del Govern. Nosaltres no volem ser una pedra a la sabata del Govern, però volem que se’ns escolti. La nova junta és enemiga de la dispersió, de l’enfrontament i de les grans declaracions conflictives. 

Veuen possible assolir una millora de les pensions en un període de quatre anys?
És possible. Però dels cinc punts, és el més pelut. Cal voluntat política, però de vegades també hi ha un problema de pressupost. És la mesura que suposa un impacte més gros per a l’Estat però també, si es fes, resoldria molts problemes. Penseu que hi ha persones que viuen a determinades zones del país que estan soles i que viuen en quarts i cinquens pisos d’edificis sense ascensor i tenen pensions baixes.

L’impacte en la seva qualitat de vida seria molt important.
Clar. Viuen a pisos de fa 50 anys sense ascensor perquè tenen unes pensions que no permeten buscar un pis amb millors condicions.

Per què costen tant d’assolir aquestes demandes?
La gent gran és un col·lectiu amb molta gent, té moltes necessitats, el cost és gran i és un col·lectiu que encara no s’ha començat a bellugar per fer pressió. A Andorra, molts dels jubilats mantenen la nacionalitat d’origen. Això vol dir que no voten aquí, i per tant queden desconnectats de la possible força. 

Les principals necessitats de la gent gran deuen estar molt vinculades a aquestes prioritats que s’han fixat. 
Sí. Les principals necessitats són bàsicament de sanitat i les pensions. 

I l’encariment de l’habitatge que s’ha registrat darrerament també deu complicar la vida als jubilats.
Suposo que sí. Però nosaltres som optimistes amb la comissió de l’habitatge que ha creat el Govern. Esperem que hi hagi certa reorganització del mercat de pisos de lloguer. 

Voldrien formar part de la comissió?
Si ens diguessin que sí, hi aniríem.

Encara amb relació a l’habitatge, caldrien més pisos tutelats?
Això és un tema complex, car, difícil i que està en una fase molt embrionària. 

És necessari introduir millores al servei d’atenció domiciliària?
El sistema va prou bé perquè quan la persona no pot assumir el cost que va al seu càrrec l’administració ho paga. Pensem que el SAD va prou bé. Tot és millorable i ningú diu que en un moment donat es pogués millorar alguna cosa. Per ara, però, no volem tocar massa tecles, tenim les prioritats que he comentat abans. Si el Govern ens convidés a formar part d’alguna comissió per millorar el SAD hi estaríem oberts.

Se segueixen produint retards a l’hora de cobrar pensions d’altres països?
És cert que els últims deu anys, amb els problemes de la crisi, la Seguretat Social portuguesa trigava una mica a obrir els drets a cobrar la pensió portuguesa. Però això s’ha resolt. Hi ha tres convenis (amb França, Espanya i Portugal) i en principi diria que no hi ha problemes per cobrar la pensió avui en dia.

Falten altres recursos?
Fer la carta als Reis és fàcil. Podria parlar de situació de dependència, de les persones que acompanyen pacients que van fora d’Andorra a fer-se una prova, millorar els convenis en matèria de benestar amb els països veïns. Hi hauria una llista interminable. Nosaltres, però, anem per les micromillores, per les coses puntuals, a poc a poc, amb un interlocutor determinat, amb un cost que puguem assumir i amb objectius realitzables a curt termini. 

També preveuen canvis en el funcionament de la federació?
La federació rep una subvenció anual del Govern i ara la junta està en procés de transferir a les set associacions una part d’aquests diners perquè puguin ser destinats a activitats d’aquestes entitats parroquials. Això es fa seguint uns criteris que es basen en el nombre de persones afiliades a cadascuna de les associacions. Aquest és un acord que s’ha pres fa poc més d’un mes. Això ha d’oferir més disponibilitat financera a les associacions per organitzar activitats. Hi ha associacions que tenen una activitat brutal de tot tipus, excursions, festes, activitats de lleure... A més, ara volem que el representant dels pensionistes al consell d’administració de la CASS, Jacint Risco, estigui amb nosaltres a les reunions amb el ministeri. Permetria estar més coordinats i que ens pugui aportar les decisions del consell d’administració de la CASS.

Fèlix Zapatero: “Amb el Govern volem fer un full de ruta per als pròxims quatre anys realitzable”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte