Fa poc van tenir l’assemblea anual i com sempre van posar damunt la taula les qüestions prioritàries per al col·lectiu. Reclamen que la informació sobre prestacions i serveis arribi als més grans dels 65 i també a les seves famílies. Així mateix, consideren bàsic treballar encara més en prevenció de malalties com ara el càncer de pulmó. I amb el que estan encantats, és clar, és amb el tercer pagador

Quins són els temes prioritaris per al seu col·lectiu?
Sobretot dos. Un és el tema de la transmissió de la informació. Que cada sis mesos aproximadament es dediqui mitja pàgina en un diari com el vostre a donar informació que afecti el nostre col·lectiu. Això ja està parlat el dia de l’assemblea amb la cap, Helena Mas i Trini Marín. Fins i tot ja van donar noms de part dels dos ministeris amb alguna persona nostra, amb la CASS no hi he parlat encara, per crear com un comitè de redacció per definir sobre què s’informaria. Per exemple, el primer que faríem al novembre o desembre seria sobre el servei de permanències mèdiques: on és, què fa i en quin horari. Seria una manera de descongestionar Urgències. O sobre les millores en la cobertura de la CASS de prestacions d’ulleres i lentilles. Hauria de ser una cosa breu i senzilla i amb lletres grans. Penso que qui governa té certa obligació també de fer anuncis televisius o de ràdio.

I l’altre?
El tema de la prevenció és molt important, però clar, la prevenció també afecta tota la població. Ja tenim el cribratge de càncer de mama, de còlon i recte també. Voldríem el de pulmó. La nostra proposta era fer una placa de tòrax per a les persones d’entre 25 i 70 anys. El que la ministra va dir a principis d’any és que el ministeri està en negociacions amb els pneumòlegs perquè es veu que seria més eficaç demanar la llista dels exfumadors i actuar-hi perquè és el col·lectiu de risc més elevat.

El funcionament del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) ha de millorar?
El nombre de treballadors al SAD és molt baix, no només per substituir els que es jubilen sinó perquè hi ha llista d’espera per al servei. És un servei que no és gratis, però després què passa? S’hauria d’informar a les famílies sobre el que és. El SAD no és per posar la rentadora, ni per escombrar el pis o per fer-li menjar a l’usuari. És un servei d’atenció domiciliària de caràcter paramèdic. Tenim una llei de serveis socials i sociosanitaris que és molt bona, encara que va ser molt criticada. La llei diu que els primers responsables d’una persona gran és la família, la parella o els fills o els nets. I tornant al SAD jo crec que el que necessitaria és una empenta. Ara entraran 4 o 5 treballadors més perquè s’ha baixat el nivell de català o millor dit perquè es donarà un any o dos de marge perquè s’assoleixi. Li cal una empenta i també més treballadors.

Amb la podologia estan satisfets?
La podologia té un problema. A veure, hi ha una podòloga que passa per les parròquies. I què passa? Dos hores a Escaldes-Engordany no és el mateix que dues hores a Canillo. Perquè amb dues hores a Canillo fas cinc persones, i a Escaldes fas cinc persones igual. Jo mateix vaig trucar cap al maig i em van donar per al novembre. Llavors el dia de l’assemblea ho vaig comentar a la ministra. I ara el ministeri està intentant parlar amb el Col·legi de podòlegs per mirar de posar més professionals a les parròquies centrals. 

Sobre la implementació del tercer pagador, quina valoració en fan?
Això ha sigut un èxit brutal i no té complicacions. A més, es va fer pas a pas, valorant possibles increments de la despesa. I al final, què passa? Té la part bona que és que d’alguna manera es pot incrementar el tema de la prevenció, una de les crítiques que fèiem nosaltres.

Hi ha qui demana que certs medicaments per a malalties cròniques tinguin una cobertura del 100%. Com ho veu?
És que al final el risc que hi ha és que d’aquí a poc temps sigui 100% per a tot i s’ha de ser prudent.

I el tercer pagador per a tota la població?
No ho acabo de veure pel mateix que acabo de dir. 

Els increments que es van introduint en les pensions més baixes són suficients?
Res és suficient. Però escolta’m. Clar. Em diràs és que l’IPC només va ser el 2,6. I es va aconseguir un increment de dues vegades l’IPC, o sigui, el 5,2. A més, em poso dels nervis perquè periòdicament la premsa diu que la pensió mitjana a Andorra és de 700 euros. Però això és un error gravíssim. Perquè has de comparar el que és comparable d’una vida laboral completa; o sigui, 40 anys treballats i declarats a la CASS.

Fem servir les dades d’Estadística.
El que no pots comparar és un senyor que arriba i porta 15 anys treballant a Andorra, es jubila aquí i té una pensió de 800 euros. Doncs no té vida laboral completa. I a Espanya cobren la pensió mitjana, però allà has de portar 15 anys treballats. I a més... Ara fa pocs dies tots els mitjans de comunicació escrits us fèieu ressò que el primer trimestre del 2025 la branca malaltia de la CASS ha tingut un increment de despesa de l’11%. Per què no es diu quant han augmentat les cotitzacions? I això és que ja passa a qualsevol país. Sempre s’explica la notícia dolenta. També passa amb l’augment del salari mínim. Si puja, es cotitza més a la CASS. Perquè qui cobrava 1.200, ara cobra 1.400 i cotitza sobre 1.400. I què passa? Hi ha un efecte induït, que és que qui cobra de salari 3.000 euros diu, si li han apujat a aquell, per què no me l’apugen a mi? I ho reclama.

Vaja, que els mitjans hauríem de destacar més les coses positives de la CASS.
Ara em sembla que volen fer com a Govern, o ja ho tenen fet em sembla, que quan tu vas a la CASS i agafes el tiquet per esperar el torn posa a quina hora ho has fet, de forma que pots calcular quant temps has d’esperar. I això està molt bé.  Evidentment, la CASS no és el paradís, però tu vas a Barcelona, a la seu de la Seguretat Social, i és veritat que hi ha molta més gent per atendre’t però és diferent.

Sostenibilitat del sistema de pensions. Què cal fer i quan es farà.
Està tot inventat: augmentar l’edat de la jubilació i les cotitzacions. La qüestió és que temes com la reforma de la Llei de pensions, si no es fa al principi de legislatura, malament. Ara, per què no es fa? Perquè l’any que ve hi ha eleccions. I això té una connotació negativa fortíssima perquè ni els partits d’esquerres, ni els sindicats, ni les associacions diran que sí. I la llei del 2008, l’última, la que està en funcionament, es va aprovar per 28 a 0. Si ara es volgués fer per exemple la reforma a final d’aquest any o fins i tot l’any que ve, no es faria perquè no es votaria per  28 a 0 perquè molts saben que allò té un rèdit electoral important. 

Fa pocs dies l’USdA proposava que el Govern s’havia d’implicar en el finançament de les pensions. Què en pensa?
A mi m’agrada aquesta proposta. És coherent. Perquè a Espanya ja fins a l’època del meu homònim, el Rodríguez Zapatero o abans, el govern periòdicament feia aportacions als Fons de pensions. No sé si ara estan donant una miqueta més. Però si es digués de fer una aportació de 5 milions d’euros, per exemple cada any via pressupostos de Govern... Perquè, a més, si hi hagués un dèficit de la branca de jubilació també aniria a càrrec del Govern.
El problema és que la gent que té més de 55 anys no entraran en el nou model. En canvi, qui té 30 anys, aquest directament sí que entrarà en el nou. On es fa el tall? Als  55, als 50? Aquesta és una qüestió important. 

Així la proposta de l’USdA no va desencaminada.
No. En les properes eleccions, una de les propostes del programa electoral de molts partits serà la d’aquesta aportació per al finançament de les pensions per part de l’Estat.

Quin impacte té la problemàtica de l’habitatge en la gent gran?
En primer lloc, en el cas de l’edifici de Canillo de lloguer a preu raonable, té parada de bus a prop? Siguin gent gran o no, hi ha persones que no tenen cotxe. I si volen optar a un  pis de Canillo, com ho faran? 

Amb els de Sant Julià també hi va haver renúncies. Amb els de Tobira, no tant.
Clar. És més cèntric.

Fins al 2027, tots, deixant a banda l’edat, aguantem la respiració. Què passarà després quan es descongelin els lloguers?
Ja hi ha hagut declaracions  del Govern que l’any que ve s’ho estan repensant, però que hi haurà una mica d’obertura selectiva. Marsol diu que hem de saber l’impacte de la llei òmnibus, ja que fins al 2026 no es podrà fer un estudi sobre com ha anat. Després, moratòria fins al 2027. S’ha de veure quin és l’impacte en properes eleccions generals.

Què significa? També és veritat que el col·lectiu que podria optar a pisos de lloguer, en general no vota. I això és un motiu per desbloquejar-ho. També perquè molts funcionaris tenen pis en propietat. Jo crec que ara entre això i la Unió Europea fins al desembre caldrà veure com es respira.

Tornem als efectes per a la gent gran.
El que passa és que clar la gent gran depèn del perfil que agafes. Si tu agafes una persona de 95 anys que no té mobilitat, que té demència senil i que viu de lloguer i que està sola i que té una pensió de 900 euros, doncs et poses en el cas pitjor. Però és un perfil i sempre et trobaràs amb un cas com aquest. Però jo, per exemple, conec una senyora que va comprar un piset petit i agafa l’autobús i està bé... 

Jo sempre dic, si compares un senyor o una senyora que té una pensió de 2.500 euros amb un altre senyor o senyora que té una pensió de 1.500 euros. I el primer amb la pensió de 2.500 euros viu de lloguer i paga 1.500 euros, li queden 1.000 euros per viure. I el segon que té una pensió de 1.500 euros i té el pis en propietat... Depèn de les casuístiques. Clar, però això passa. A qualsevol edat has de mirar la renda disponible que tingui la persona. Llavors, clar, tu dius qui té una pensió de 2.500 euros, que no té molta gent, no per això està millor. En canvi, la senyora que té una pensió de 1.400 i escaig d’euros i viu a la Massana i com que el pis de propietat és petit, paga poc de comunitat.

Atenció sociosanitària: centres de dia, residències, pisos amb serveis... Què seria el més prioritari?
A veure, els centres de dia sembla que siguin una solució, però obren de 9 a 5, de dilluns a divendres. I els  festius i els caps de setmana, la família què fa? I a les nits? D’altra banda, el terreny a Andorra bàsicament és comunal. Ens agrada el model de Canillo. La proposta nostra és fer centres en terrenys comunals, com el de Canillo, que va ser la primera parròquia que va construir i gestiona a l’edifici Perecaus el projecte Com a casa: un centre de dia en un terreny públic.   Per exemple, en el cas de Canillo, el departament de Socials sap quanta gent de més de 65 anys té la parròquia i pot calcular quants n’hi haurà d’aquí a 10 anys. Pot dir, necessitem una residència de 40 places en un terreny al centre de Canillo que és de propietat comunal i el gestiona. Si hi ha dèficit no ho hauria de pagar el Govern. Creiem que una de les obligacions que tenen els comuns és assumir la gent gran de la seva parròquia. 

Llavors Ordino i la Massana podrien fer una residència conjunta en aquella carretera. Allà segur que hi ha terrenys comunals. Convé que els recursos estiguin cèntrics com passa amb Clara Rabassa a Andorra la Vella. 

Quin impacte pot tenir l’acord d’associació per a la  gent gran?
Tindrà efectes positius i negatius. Entre els positius, evidentment, que per exemple, hi haurà només un conveni de Seguretat Social amb la Unió Europea en comptes dels tres que tenim ara amb Espanya, França i Portugal. I tant a nivell de desplaçament per vacances com per sanitat, és positiu. I de negatius, el que es diu és que vindrà més immigració i es té por de perdre la tranquil·litat, una de les raons per la qual la gent ve a viure a Andorra. També que les normes d’Andorra s’hauran d’anar adaptant al model de la Unió Europea. I molta gent també ve a Andorra precisament per això, perquè no tenim aquestes normes. Molta gent es queixa que a la Unió Europea hi ha molta burocràcia. I Andorra, com he dit, haurà d’adaptar 7.000 normatives comunitàries. Ara, com a Federació no ens posicionem.