Ferran Costa: “Penso que d’una crisi sense antecedents no se n’ha de fer partidisme”

El president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, fa balanç d’aquest any legislatiu i es mostra “moderadament satisfet” de la capacitat del “nostre estat del benestar” per donar “resposta a les necessitats del país” davant una crisi “d’aquestes dimensions”. Costa defensa la priorització del paquet de lleis electròniques per davant de textos com el de la transparència per les “oportunitats de negoci” que poden portar al país.

Quin balanç pot fer d’aquest any legislatiu?
Un balanç fora del normal. Els efectes de la pandèmia i gestionar tota la feina legislativa arran de donar solucions i suport a tot el teixit econòmic del país fa que sigui un balanç del tot inèdit, sense precedents. Cenyir-lo dins la normalitat seria faltar a la realitat. La feina feta ha estat marcada per donar solucions al teixit econòmic i a totes les parts implicades en el funcionament de la nostra societat per passar el tràngol.

S’ha hagut de legislar de forma molt ràpida i sobre qüestions noves, estan satisfets del resultat?
El factor pressa realment no ha estat un factor. S’ha hagut de legislar de pressa, és una evidència, i s’ha hagut de respondre molt ràpidament a unes demandes sense antecedents. Però el que ha fet determinar els canvis que hem hagut de fer no ha estat fruit de les presses sinó de la incertesa. Es poden posar moltes mesures i preveure molts escenaris però ningú té la bola de vidre per saber què és el que passarà més endavant, i, per tant, s’han hagut de fer adaptacions quan s’ha vist que posats a la pràctica alguns textos legislatius no acabaven de donar sortida a totes aquelles necessitats que s’havien volgut preveure.

I sobre els resultats...
Satisfets? Sí, diria que moderadament satisfets. Òbviament a ningú li agrada haver de gestionar una crisi d’aquestes dimensions, però hem d’estar moderadament satisfets de com el nostre estat del benestar ha donat resposta a les necessitats del país. Només cal mirar els països del nostre entorn immediat per veure que la mena d’ajuts que s’ha donat als diferents interlocutors dels sectors econòmics han estat molt menors que els que hem estat capaços de donar nosaltres. Mai no es fa prou, és una evidència. Tothom està patint molt des d’aquest exercici de corresponsabilitat, que ha estat un dels estendards des de l’inici de la crisi, que volíem repartir aquests esforços entre totes les capes de la societat en la mesura del possible, però dins de les possibilitats, diria que un balanç de moderadament satisfets. 

S’ha buscat el consens amb totes les forces, però s’hagués pogut fer més per evitar per exemple que la modificació de la Llei de seguretat pública i la Llei general de sanitat acabés al TC?
No seré jo qui per jutjar el que han fet les altres forces polítiques, sí que em toca jutjar la feina que s’ha fet des de la majoria i aquesta sempre s’ha fet amb la mà estesa, intentant trobar el consens i el suport de les diferents formacions. I a vegades això no ha estat possible perquè els posicionaments de partida eren molt allunyats, amb la qual cosa difícilment es podia fer aquest acostament. En el cas del text que s’ha portat al Constitucional ja se’ns advertia des del minut 1 que no s’hi estava d’acord. I òbviament fer combregar amb rodes de molí és com molt difícil, i intentar convèncer d’allò que són posicionaments com aquell qui diu monolítics, doncs... El que hem fet sempre és legislar per donar respostes a la societat creient que eren les mesures correctes. Naturalment qualsevol formació i parlamentari és ben lliure de portar qualsevol llei al Constitucional, nosaltres també havíem emprat aquest mecanisme en el passat, per veure si realment els donen o no la  raó.

El sorprèn que una formació que hi va votar a favor hagi facilitat a la vegada que el text hagi arribat al TC?
Pot sorprendre, a mi em sorprèn. Els arguments que han donat són del tot respectables però, des del meu punt de vista, difícils de compartir.

També s’ha portat al Constitucional les dues disposicions transitòries de la Llei de mesures urgents en relació amb l’habitatge.
Penso que això respon a interessos partidistes. I, sincerament, totes les formacions aspiren a poder incidir en la cosa pública, però penso que d’una crisi sense antecedents no se n’ha de fer partidisme. Ja hi haurà temps de fer tot el partidisme que calgui, però el que necessita el país és que totes les formacions polítiques treballin conjuntament per tirar-lo endavant, que bona falta li fa.

Haver centrat esforços per fer front a la pandèmia ha facilitat la coordinació entre els tres grups de la majoria?
Ha estat així. Ja hi havia una bona entesa prèvia, s’estava treballant molt còmodament, però és allò de fer de la necessitat virtut. I realment, el que ha fet aquesta pandèmia és consolidar de manera clara les forces de la majoria amb uns objectius ben clars que són tirar el país endavant i no deixar ningú enrere.

Tem que de cara als ciutadans i als electors quedi diluït una mica el paper i la presència del partit dins el grup?
Aquesta és una qüestió que ara no està damunt de la taula, ara no toca. Com deia abans ja hi haurà el moment de fer política de partits. Ara es tracta de tirar el país endavant i d’assegurar que no hi hagi cap ciutadà que es quedi enrere. Aquesta ha estat la motivació i el modus operandi des de l’inici de la pandèmia de la majoria i continuarem fent fins que haguem superat aquest sotrac.

Se li ha retret que sovint fa d’oposició de l’oposició.
No em considero oposició de l’oposició. He estat quatre anys a l’oposició, ara estic donant suport a la majoria i tant en un rol com en l’altre el que sempre he fet és expressar el punt de vista liberal de manera oberta i clara i contraposar aquelles crítiques, posicionaments i idees que posaven en qüestió allò que nosaltres formulàvem. I penso que aquest és l’àmbit on hem de cenyir el debat polític. L’àmbit de les idees, de les propostes, dels plantejaments de cada una de les formacions i poder deliberar de manera oberta i clara aquests posicionaments. Així és com nosaltres entenem la política i com ho continuarem fent. Amb allò que estiguem d’acord, amb qualsevol formació política, i amb allò que estiguem en desacord, amb qualsevol formació política, nosaltres des del faristol del Consell General ho explicarem a la ciutadania perquè entenguin quin és el nostre posicionament i punt de vista.

Es parla molt de diàleg, però des de l’oposició es diu que no hi ha espais per aquest diàleg o que no se’ls escolta.
L’espai per al diàleg hi és, i l’executiu liderat pel senyor Espot ha marcat un tarannà molt de mà estesa en tots els àmbits. La prova és que hi ha formacions polítiques a l’oposició que segueixen aquesta mà estesa i s’hi troben còmodes i en canvi d’altres que prefereixen fer-ne un ús més partidista. Però l’espai hi és, s’ha demostrat en múltiples ocasions, inclús en debats a la cambra, depenent de quin actor de cada formació es tracta, s’ha pogut dialogar de manera molt més fàcil i fluida, i amb moltes aportacions ben bones i que s’han acabat acceptant perquè hi havia aquesta voluntat honesta des del primer moment de voler incloure, ser escoltat i poder fer aportacions. En canvi hi ha altres consellers i conselleres generals que pot ser s’escuden en aquesta falta de voluntat de diàleg per poder continuar amb un tacticisme polític que en aquests moments crec que pocs rèdits dona. 

S’arrossega algun recel de l’anterior legislatura?
Podria ser, sí. Penso també que hi ha un component personalista, de com cadascú entén la política i fins a on posa la ratlla. Entenc que la política s’ha de cenyir estrictament a l’àmbit polític. Aquells que usen la política per traspassar aquesta línia i passar a l’àmbit personal, difícilment podran fer una política orientada al que es tracta, a servir el ciutadà.

Què queda dels compromisos del programa de d’Acord?
Tot. Nosaltres, i ho hem dit repetidament, aquells compromisos electorals que vam posar de forma conjunta en el programa de d’Acord els hem honorat des del primer moment. I els continuarem honorant i els treballarem perquè s’acabin assolint. Al cap i a la fi el compromís amb l’elector és el que queda escrit en un programa electoral i per tant aquells postulats sobre els quals vam arribar a unes eleccions i ens vam comprometre amb els electors en la mesura del possible intentarem defensar-los fins l’últim moment. D’aquell programa hi ha compromisos que tirarem endavant, i la llei de transparència i la de règim electoral i referèndum són un bon exemple d’això.

Els textos que hi ha a tràmit, però, no van ben bé en la mateixa línia.
Defensarem en la mesura del possible allò que vam defensar en el seu moment tenint en compte que el Partit Liberal té 4 consellers de 28, i una cosa és defensar uns postulats i l’altra que quedin marcats en el si de la llei. El que no podem fer és obligar la majoria a prendre uns compromisos que no es van preveure en l’acord de majoria i que ells no defensaven. Però amb els quatre consellers del grup parlamentari defensarem fins on sigui possible allò que vam dir al seu dia.

Podria haver-hi per tant un vot diferent?
Correcte, perquè estar en majoria no vol dir tenir un funcionament monolític. Si són la majoria tres formacions polítiques és perquè en alguns aspectes no estarem del tot d’acord, així que la possibilitat que vostè marca és totalment plausible.

Com es planteja el nou període de sessions? D’entrada s’ha prioritzat les lleis electròniques a la de transparència tot i que ja s’havien fet dues reunions de comissió per treballar-la.
S’encara havent de posar un ordre de prioritats. I, de fet, el que és una urgència pel país en aquests moments és redreçar els temes econòmics. No hi ha res que no sigui important però la capacitat  i el volum legislatiu que podem assumir 28 consellers és el que és. Pensem que tot l’àmbit electrònic, des dels e-sports, els actius digitals i la tecnologia blockchain ens ofereix una base important per diversificar la nostra economia que en aquests moments és una prioritat total, i aquest és l’únic motiu que ens ha fet canviar aquest ordre de prelació de les lleis. La de transparència hi és, però, per dir-ho de manera planera, no ve ni d’una setmana, un mes o dos mesos, i en canvi les altres són oportunitats de negoci pel país que ara no podem subestimar en cap moment. 

Entre els textos a tràmit hi ha el de l’institut nacional de l’habitatge. Amb quins terminis es treballa per poder tirar-lo endavant?
No vull ser esclau de les meves paraules però amb la situació actual d’avui pensem que tot el que està a tràmit parlamentari en el proper període de sessions s’ha de poder desencallar sense cap mena de problema. Però no tenim la bola de vidre, no sabem com continuarà l’evolució de la pandèmia al país, ni els efectes de la crisi damunt de la societat que hem d’avaluar ja no setmana a setmana sinó dia a dia.