Fina Puigdevall: “El producte és bàsic i em nego a cuinar amb un que no sigui bo”

La responsable del restaurant Les Cols, d’Olot, guardonat amb dues estrelles Michelin, serà l’encarregada d’elaborar el menú del tercer àpat organitzat per l’Snow Club Gourmet de Grandvalira que es farà demà a les instal·lacions de Soldeu-El Tarter. Com és habitual en ella, els productes quilòmetre zero seran protagonistes.

Havia cuinat mai en una estació d’esquí?
No! Serà una experiència diferent. Hem fet un menú expressament, adaptat i maridat amb el xampany Veuve Clicquot perquè tot aquest any hem estat ambaixadors d’aquest xampany francès.

Què li sembla l’aposta de Grandvalira per l’alta gastronomia?
Per a nosaltres sempre és molt positiu quan s’organitzen aquest tipus d’actes perquè et dones a conèixer, veus altres territoris i altres propostes gastronòmiques. La veritat és que ens fa molta il·lusió venir. De fet, hi aniré conjuntament amb una de les meves filles, la Martina, que fa quatre anys que està a la cuina amb mi. Jo no soc esquiadora i per tant no soc d’aquest món en absolut, per tant, m’agradarà veure-ho. 

Què s’hi podrà trobar als seus plats?
A nosaltres ens agrada molt treballar amb productes quilòmetre zero, que poden ser productes humils, perquè que intentem donar-los un valor amb la manera de cuinar-los i presentar-los. Espero que agradi.

Ens pot avançar algun plat?
Comencem amb un aperitiu amb una crosta de fajol, que és el producte més típic de la zona. També hi ha altres aperitius, com els fesols de Santa Pau, que els servim amb una cullera de fusta per jugar amb el fet que nosaltres sempre diem que els fesols són el caviar de la Garrotxa. També hi ha un bacallà i una espatlla de xai cuinada a baixa temperatura. Unes postres de xocolata que en diem volcàniques perquè estan inspirades en la natura i acabem amb una rajola de xocolata que evoca la sala daurada del restaurant.

Quina importància tenen els productes en la seva cuina?
El producte és bàsic a l’hora de cuinar i em nego a cuinar amb un producte que no sigui bo. Aquesta tornada a la terra i al que es cultiva aquí és molt positiva.

El client també demana aquest retorn als orígens?
Crec que tothom s’ha adonat que anàvem massa ràpid i que calia tornar una mica enrere perquè ens havíem passat. A mi m’agrada que la cuina sigui sostenible.

Veuve Clicquot ha volgut fer un homenatge al lideratge femení. Els falta més visibilitat a les dones cuineres?
Hi ha moltes cuineres, però és cert que quan s’ha de triar entre ser mare o continuar treballant per arribar a aquestes cotes més altes d’elit, és complicat. Jo vaig tenir la sort de poder comptar amb la meva mare, i el fet que el restaurant estigui ubicat a la casa on vaig néixer i que la meva mare visqui al pis de dalt, ho facilita tot una barbaritat. Igual que viure en un poble com Olot, on trigava cinc minuts per anar a buscar les nenes a l’escola.

Reconeixements com les estrelles Michelin li generen molta pressió afegida?
Ens fan anar de bòlit! D’un temps cap aquí vam decidir que volíem més qualitat de vida i fem festa els dilluns i els dimarts, però em trobo que els dies que se suposa que són de descans me’ls passo cap aquí o cap allà. Però sempre he pensat que la manera de resistir aquesta pressió és agafar-t’ho com que forma part de la vida i que cal viure-la, assaborir-ho i passar-t’ho bé. Així tot es fa més fàcil de portar.