Parlem de transició energètica. Amb l'aprovació de la Llei d'impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc)  s’ha marcat un punt d'inflexió en la producció d’energia renovable al país. Quant camí s'ha fet i quant falta per recórrer en aquesta transició? 
Cada vegada la ciutadania està més conscienciada de la necessitat d'aquesta transició energètica. Això ens porta a una reducció de les emissions. Fa 20 anys no hi havia aquesta consciència a nivell social i ara ja la té tothom, i tots els edificis que es fan nous ja porten instal·lacions d'aquest tipus, rarament es fan edificis amb calefacció de gasoil avui en dia. Això et dona ja una idea de com està evolucionant tot el tema de la reducció d'emissions, tensió energètica... Tot va lligat. Al final hem d'arribar a la neutralitat de carboni el 2050, per tant hem de fer passos en aquest sentit. Hem d'incentivar per un costat la rehabilitació d'edificis a nivell d'eficiència energètica i la producció d'energia a nivell local, que és tot el tema d'instal·lacions renovables, i per un altre costat reduir les emissions del transport, que són les emissions més rellevants del nostre país. I també ho lliguem amb el tema del bus, transport col·lectiu, reducció de vehicles... 

Anem una mica per parts. Dieu que cada vegada estem més conscienciats, però no teniu la sensació a vegades que encara hi ha, i de joves, qui fa com que no va amb ells? 
Cada vegada a les escoles es fa més pedagogia en aquest sentit, amb tot el tema de reciclatge, d'energia... Jo quan estudiava rarament es parlava del tema d'estalvi energètic i tots aquests aspectes. Però a banda de la pedagogia a nivell escolar, al final tot et porta cap aquí. No faràs un edifici que sigui més contaminant, un arquitecte no et farà un edifici que tingui més pèrdues d'energia, perquè bàsicament ha de complir tota la normativa que s'ha desplegat des del Govern i a través de la Litecc. S'ha de complir uns barems energètics i els edificis han de consumir energia gairebé nul·la. Això és el que diu la Litecc. Per tant els arquitectes ja fan la feina en aquest sentit, de col·locar aïllaments que siguin adequats, de gastar el mínim d'energia. Llavors sí, els edificis nous gasten poca energia i no et venen pràcticament mai amb combustibles fòssils. Tots et venen amb aerotèrmies o geotèrmies. I això també està molt bé perquè va lligat amb el tema de la transició energètica. Llavors, amb el programa Renova als edificis que són vells els donem una petita subvenció per incentivar encara més a canviar els sistemes de calefacció antics, de col·locar aïllaments, d'incentivar també els sistemes de producció local a nivell de renovables. Llavors ja tens per un costat l'obra nova que ja va d'una manera i l'obra ja feta la rehabilites a través d'aquests programes.

Enguany ja s'ha activat el Renova? 
No, però a final de mes ja es podrà començar a fer les peticions. 

I el pressupost? Més o menys serà el mateix de l'últim any? 
Sí, però estem acabant de tancar-ho justament. Estem acabant de tancar, veient les peticions també del tancament de l'any anterior. 

I hi haurà algun canvi substancial? Cada any s'ha anat enfocant a alguna cosa... 
Ens interessa que es facin actuacions globals i per això cada vegada donem més diners a intervencions que siguin a nivell global. Les ajudes més individuals es van reduint una mica, per incentivar que es facin rehabilitacions integrals, que no únicament es facin finestres sinó que també es facin aïllaments, etc. I el pressupost sempre ha anat de l'ordre d'un milió, milió i mig, dos milions.

A part de les millores que podem fer a nivell estructural a casa o en els comerços, hi ha una part en aquest àmbit molt cultural, molt d'hàbits. Encara ens falta avançar? Encara hi ha gent que marxa de l'habitació deixant el llum encès? 
Jo crec que sí. Comparat amb els països de l'entorn tenim l'energia bastant més econòmica, tant amb França com amb Espanya. No dic que s'hagi d’apujar la llum, evidentment, però si estigués més cara la gent s'hi miraria més. Dit això, penso que cada vegada hi ha més sensibilització amb la matèria. Tots estem al cas de les crisis energètiques que hi ha arreu. Els meus fills ja veuen els conflictes que hi ha i el preu ara que està pujant de la gasolina i quan anem a posar gasolina miren el preu i em diuen que ha pujat, que en posi avui, que és més barata que demà. Penso que cada vegada hi ha més consciència en tot això. Tu penses que no? 

Penso que hi ha generacions que sí, però que n’hi ha alguna de jove que no. Em fa la sensació que van molt... 
Però més amb tot, no? 

Amb tot, però en qüestions de medi ambient, i ho poso tot en global, l'energia i reciclatge, el consum d'aigua... Quan tens tallers a l'escola i tot això, em sobta encara veure segons quines coses. 
Hi ha però el tema del bus, que està molt institucionalitzat entre els joves. 

Això sí. Però dona'ls una moto. 
Sí. Bé, els agradaria més la moto... Però abans no existia això i ara tots els joves, perquè a partir de 10 o 13 ja en veus amb els autobusos, els veus amb una facilitat de mobilitat i no tenen cap tipus de problema en aquest sentit. I el fet que Andorra sigui tan segur també potencia aquest fet, perquè no és el mateix Barcelona, per exemple, que Andorra. El nen et diu, me'n vaig a Andorra a la Vella, des d'Ordino o des de la Massana, i estàs tranquil. No sé si amb altres llocs passaria igual. La seguretat també és un catalitzador de l'ús i el foment del transport públic en aquest país. 

Fem un incís, perquè abans dèieu que l'energia aquí és molt més barata o es fa pagar molt més barata que en els nostres veïns. Sabem una mica el diferencial? 
El que deia que és més barat, o potser la gent no hi prestava atenció, més que res és que Andorra és més resilient en aquest sentit, perquè té contractes a llarg termini. Contractem la llum tant a Espanya com a França, i a part produïm una bona part aquí. Llavors, amb la bona feina que ha fet FEDA hem pogut passar la crisi sense apujar gaire el preu de la llum. Sí que és veritat que FEDA va assumir una part en aquest sentit, però el que és important és treballar per augmentar aquesta capacitat nostra a nivell nacional. Si féssim el parc eòlic del Maià, quan el fem, que es preveu que  comenci aquest any i els treballs s'allarguin dos anys, estarem ja al 33% del consum de l'energia. Però el que em demanes de la comparativa de tarifes domèstica a Andorra són 0,17 euros el quilowatt hora i si mires la Unió Europea, la mitjana és de 0,28 euros. A França es paga a 0,27 i a Espanya a 0,26, val.  

I això és que, més o menys, estem a un 60% de la factura que paguen els nostres veïns.
Bé, perquè s'ha de dir que Andorra no taxa gaire l'energia. I tenim aquests contractes a llarg termini, per l'altre costat. I FEDA fa una bona feina de compravenda de llum.

L'altre gran eix de la transició energètica passa, com comentàvem, per la mobilitat. I dèiem que la gratuïtat del bus està funcionant... 
Per posar uns antecedents, encapçalem tots els departaments que generen les polítiques que afecten la majoria de les emissions del nostre país: Transport i energia. Llavors, podem atacar, a dintre de les nostres polítiques, tots els aspectes per arribar al nostre fi, que és rebaixar les emissions i, alhora, produir més energia. Per reduir emissions, què fem? Per un costat, tota aquesta feina que hem estat parlant, tot el tema d'instal·lacions renovables, d'eficiència energètica, d'edificis, etcètera; i a nivell de transport, el que fem és fomentar l'ús del transport públic. Llavors, a partir de la gratuïtat hem multiplicat per 3,3 vegades l'ús, arribant ja a més de 22.000 trajectes diaris. En fèiem 6.000 al dia, ara n'estem fent 22.000, arribant a superar ja els 8 milions a l'any. I tot això es gestiona, des del Departament de Transports amb els dos concessionaris que tenim, i amb línies que es van adaptant. Després d'aquest gran canvi estructural que vam fer, justament per assolir aquesta demanda creixent i assegurar aquesta capacitat, ara podem fer petites actuacions, a poc a poc, per fer ajustos que serveixin a la ciutadania. I a banda d'això, s'intenta tractar la mobilitat de la millor manera possible. Rebaixant vehicles, foment del transport públic, i llavors, a nivell de les nostres carreteres, tenim les carreteres que tenim, intentem fer les inversions en base de la nostra capacitat -desviació de la Massana, la de Sant Julià...-, i amb el que tenim seguim tenint molt trànsit. Llavors, anem fent proves pilot per millorar la mobilitat, campanyes també de sensibilització, i actuacions puntuals, com pot ser el carril reversible, que ara ja està en marxa de Sant Julià fins a Andorra la Vella, que en funció de l'hora del dia va amunt o va avall, el tema de les turborotondes, que hem posat en marxa ara i estan funcionant molt bé i segurament en altres llocs també les posarem en marxa. 

Fem un incís a les millores de mobilitat, perquè entenem també que quan hi ha retencions es contamina més, hi ha més emissions. 
Sí, clar. Per una banda, foment del transport públic per reduir vehicles, i després, una vegada no arribes a reduir els vehicles, has de millorar-la com puguis. I això també és una tasca diària del servei de mobilitat. 

I quants vehicles es calcula que s'han reduït des de la gratuïtat del transport públic? 
Sobre 5.000, més o menys, al dia. Però la població també ha augmentat una mica. Jo considero que hi ha millor trànsit avui que fa tres anys. Tot i que ha augmentat la població, hi ha millor trànsit.

Una altra mesura aquí, i va lligada amb la que comentàvem abans, és el programa Engega, que fomenta el canvi del parc mòbil per vehicles menys contaminants, que s'aposti més per l'elèctric. Quants vehicles s'han... 
Cada vegada, en línia al que es fa arreu, es van reduint una mica les ajudes, perquè al final tot va cap aquí, i tots els vehicles són més elèctrics, més híbrids a nivell endollables, llavors sí que inicialment es donaven més ajudes i progressivament es van traient. Aquest any seguiran havent-hi ajudes, ara estem repensant el pla, que juntament amb el Renova d'aquí a uns dies publicarem.

I parlant de mobilitat, com tenim el projecte del tramvia? 
Ja tenim validació de traçat de Sant Julià i Escaldes i aquesta setmana tenim una reunió amb Andorra la Vella per acabar de consensuar el traçat. Està bastant avançat. El pla sectorial tenim intenció d'aprovar-lo abans de final de legislatura, per tant hauria d'estar aquest final d'any aprovat i a partir d'aquí ja estarà plasmat als plans d'urbanisme de tots els comuns i es podrà tirar endavant quan es vulgui. Això sí que serà un abans i un després pel transport públic perquè multiplicarem per tres la demanda actual de bus a la vall central. Al ser segregat, qualsevol persona de Sant Julià que agafi el tramvia sabrà que tardarà sempre els mateixos minuts per arribar a la feina. I ara el bus va bé, però és una solució intermèdia per arribar amb aquesta. 

Sí, perquè el bus, si hi ha retencions no se’n pot escapar.
El bus penso que podem atacar més però molt més recorregut no tindrà a nivell d'usuaris. Podrà créixer una mica més però no aquests grans increments que hem tingut. I el que ens potenciarà en un altre salt qualitatiu serà el tramvia. Però per fer el tramvia, la construcció, necessitem el pla sectorial aprovat que és el que estem fent ara.

Sant Julià i Escaldes ja ho han aprovat. Per on passaria en aquestes dues parròquies? 
Més o menys ja ho vaig explicar. A Escaldes és pel Clot d'Emprivat. Són carrils amples i tens zones blaves, tens dos carrils per banda. A Sant Julià és molt clar perquè tindràs tots els vehicles que aniran pels túnels nous i tens tota la via central que tindràs molt menys tràfic i llavors és molt més senzill passar-ho per allà. I a Andorra la Vella per Prat de la Creu. La idea és que hi hagi un aparcament gran entrant a Andorra, un a Sant Julià, i que molts usuaris de vehicle deixin el cotxe a casa i agafin el transport aquest. Al final hauríem de tenir menys trànsit per això també. I molts turistes que deixin el cotxe, que no pugin des de Sant Julià. 

Si aquesta setmana hi ha la reunió amb Andorra la Vella, quin calendari tenim? 
El calendari és tancar tot en un mes i que comencin a fer els tràmits del pla sectorial. Que això té uns terminis d'uns mesos. Després ha d'anar a la Comissió Tècnica d’Urbanisme i després es fa la publicació ja definitiva. Jo estic treballant perquè estigui acabat tot el desembre. Estic treballant incansablement amb això, és un dels projectes estratègics del Govern i ha d'estar acabat. A partir d'aquí, el pròxim govern si decideix tirar endavant es fa una dotació pressupostària anual i es tira endavant. Podrem fer-ho. 

S’haurà d'anar pagant a molt llarg termini o fer una concessió potser. 
Tenim diverses vies. Tenim el Banc Europeu d'Inversions, tenim opció de concessió i això són projectes a llarg termini, que evidentment no són barats, però que val la pena invertir-hi i Andorra estarà capacitada per fer-ho. 

S’ha posat damunt la taula allargar el tren de França fins al Pas. I també hi ha l'altra idea de connectar Sant Julià i la Seu amb Tramvia. Aquests dos suposo que van més lents que l'intern. 
Això depèn de nosaltres i els altres no depenen estrictament de nosaltres. Hem fet treballs conjunts que han acabat amb un estudi conjunt amb la Generalitat per la viabilitat amb un programa europeu. De no tenir res, tindrem ara un estudi de viabilitat d'allargar precisament el tramvia que tindrem al nostre territori fins a la Seu, perquè ja estarà preparat per empalmar-lo. I si l'estudi diu que és viable després hauran de decidir com es fa aquest projecte transfronterer. I aquí també entren fons europeus perquè són projectes transfronterers que tenen tot el sentit del món que es financin amb fons europeus. Per això està bé que Andorra s'associï a Europa, tingui un acord d'associació, perquè donant l’esquena a Europa dones missatges que al final no t'ajuden en projectes d'aquest tipus.