Diari digital d'Andorra Bondia
Francesc Tarroch.
Francesc Tarroch.

Francesc Tarroch: “Els del CPT ens van dir que era una de les millors presons d’Europa”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

Gairebé tres anys al capdavant de la presó, Tarroch ens fa un resum dels avenços aconseguits en matèria de reinserció i torna a reiterar la manca de personal per fer front a totes les activitats i serveis. Ens parla de temes delicats, com el suïcidi per part d’un pres, però destaca sobretot l’alta seguretat del centre. Tarroch ens explica com serà l’espai del vis-a-vis, que es posarà en funcionament el mes vinent.

Des de fora, es pot pensar que 52 interns i 38 agents penitenciaris, més set que s’hi afegiran aquest mes, són personal més que suficient. 
Aquí hi ha manca de personal des de fa temps, perquè treballem per torns i tots s’han de cobrir. Hi hagi més o menys interns, els serveis s’han d’oferir tots. També tenim baixes, tres persones amb comissió de servei, i falta personal per cobrir-les. Fa uns deu anys que no hi havia hagut cap promoció nova, i fan falta agents per cobrir places dels que es retiren i les baixes. Aquests set nous agents hi ajudaran, però no serà suficient. Dins del centre tenim una àrea de detenció i de reinserció. En aquesta última, hi falta personal. A més, com que és una presó vertical, falten més recursos per pisos; tot i que estan vigilats per un sistema de càmeres molt efectives, hem d’estar a  prop de les persones privades de llibertat per donar resposta a un determinat problema. 

Diu que fan falta persones sobretot en reinserció. Ha canviat la política en aquest sentit?
Fa uns tres anys, veient l’orientació dels cossos penitenciaris de la resta d’Europa, s’ha donat molta força a aquesta secció, amb l’objectiu que, un cop les persones siguin reincorporades a la societat, puguin estar al nivell des que surten. Les accions també ajuden a passar els dies els interns. A més, poden sortir amb títols, que els serviran per trobar feina si es queden aquí al país. 

Quant a recursos d’educació a la presó, també s’han incrementat. A més de la mestra que ja tenien, ara hi ha un coordinador d’educació. 
Sí, és un complement més. Amb la mestra es fa la formació no reglada i, amb el coordinador, es fa l’educació reglada. Amb aquesta formació reglada, se’ls donen títols o diplomes de manipulació d’aliments, neteja de cuines, primers auxilis, etc. per fer una mica de currículum. A més, tenim una monitora artística, que fa activitats per complementar aquest vessant formatiu, i classes d’informàtica. 

També es preveu que puguin accedir a titulacions universitàries. 
Ara mateix s’està fent el curs d’accés o de la UNED o cursos universitaris. També es podria fer el batxillerat. Ara no hi ha ningú que hi estigui interessat, però sí que hi ha interès pel graduat escolar. S’està mirant de fer-ne un primer mòdul abans d’acabar el curs 2017-2018 o, si  no, es farà a partir de setembre. En això remarquem la col·laboració amb el ministeri d’Educació. 

També es fan xerrades.
Sí, es fan bastantes xerrades amb gent de fora, que exposen els seus temes als interns. 

I la reinserció laboral?
Ara mateix disposem a temps parcial d’una treballadora social i, amb ella, es fan moltes gestions amb ocupació. També busquem feines per als interns que poden sortir o que, en cas que tinguin una semillibertat, puguin trobar una feina, perquè molts cops la semillibertat està condicionada al fet que tinguin feina. També tenim una empresa pròxima al centre penitenciari que agafa  molt personal que surt d’aquí, i ara tenim una altra empresa amb qui estem a punt de signar un conveni per garantir-los feina. 

Però no és suficient per ajudar en la reinserció laboral.
Hem de pensar que la crisi econòmica que hi ha hagut i que encara és vigent prohibia molt que les empreses fessin passades d’aquestes, perquè no es contractava personal. La nostra intenció, però, és buscar el màxim  nombre d’empreses que puguin facilitar feina, sigui a dins o fora del centre. Aquí a dins, tenim un conveni amb Andorra Telecom, que ens porten material i grups de penats o dones fan les feines corresponents. També tenim una impremta que ens facilita feina, com plegar prospectes o carpetes. 

Quina resposta  tenen aquestes activitats socials i laborals per part dels presos? 
Dels 52 interns, la major part estan ocupats amb una o altra activitat, de formació i treballs. En un full hi posem l’oferta de tot el que hi ha, i ells s’hi apunten voluntàriament. En el cas d’Andorra Telecom i altres feines que són remunerades, aconsegueixen  uns quants diners i, a més, estan ocupats unes hores. Diria que el 90% dels interns fan activitats. Potser no el que voldríem, però també tenim les limitacions de no tenir empreses. 

No sé si s’ha fet un estudi o tenim dades de reinserció dels interns.
No, no hi ha cap estudi. El problema per fer-ne un és que la majoria dels interns no són andorrans i és difícil fer-ne un seguiment quan surten. Molts cops a través de la treballadora social sí que es té algun retorn. 

Potser seria més fàcil fer un estudi de la reincidència. 
Pel que fa als interns de nacionalitat andorrana, és més fàcil fer-ne un estudi quan tornen a ingressar. No es tractaria, però,  d’un estudi real de reincidència perquè, potser, un ha sortit d’aquí i després l’han tancat en una altra presó. De totes maneres, el percentatge de nacionals interns al centre sol ser sempre el mateix. Ara, dels 52, hi ha sis andorrans, i potser la majoria ja els coneixem al centre. 

Entre els agents també hi ha el grup d’intervenció, que actua quan s’ha de posar ordre. Són moltes les ocasions en què intervé. 
 Fa dotze anys que hi és. És un equip de seguretat i intervenció penitenciària per restablir l’ordre en casos greus o molt greus. Tots els agents penitenciaris tenen una formació en tècniques d’intervenció i defensa personal, i també ajuda verbal i comunicació psicològica amb l’intern. Per tant, en un primer terme, tots poden actuar. Però, quan les situacions són de crisi, hi ha un equip amb un material preparat i amb una formació específica per actuar en aquests casos molt puntuals. 

Però d’aquests casos puntuals n’hi sol haver deu en un any, per exemple?
No. Una cosa és que els activem perquè necessitem més  control quan es fa alguna activitat, i l’altra és l’actuació pròpia. Potser passen un o dos cops l’any, i no tots els anys hi ha incidents greus. Actualment, està format per vuit persones. 

El material específic que porten són armes?
Es tracta de material coercitiu. Aquí les armes de foc són per a detenció o per a l’exterior o mirador de garites.

Però tots els agents porten material coercitiu?
Sí, el de dotació. Els del grup d’elit porten un material propi per fer diferents tipus d’intervenció o de seguretat. 

El modul de dones, també ha estat positiu per al centre. 
Ja es va fer l’ampliació i és interessant per a nosaltres perquè ara, en cap moment, han d’ajuntar-se amb la part masculina del centre, sinó que depenen d’elles mateixes exclusivament. El trasllat ja s’ha reduït i facilitat la feina. Abans, havien de compartir en una agenda certes instal·lacions, com el gimnàs, i havien d’organitzar-se entre homes i dones. Ara ja tenen les seves sales per fer activitats, aules i gimnàs,  i amb això guanyem que tant homes com dones tinguin més hores per fer activitats. També s’han fet tres sales de contacte familiar per a les dones. 

També faltaven recursos d’agents penitenciaris femenins. 
En la darrera promoció no ha entrat cap dona, tot i que se n’hi van presentar diverses. Esperem que a la promoció trenta que, si tot va bé, serà a final d’aquest any, ja tinguem alguna candidata. 

Ara per ara quantes agents hi ha?
Cinc, i cobrir tots els horaris és complicat. 

Temes més delicats. L’any passat es va suïcidar un intern. Com s’explica que puguin passar aquestes coses en un lloc amb tantes mesures de seguretat?
Penseu que, igual que a la sala de vis-a-vis no hi ha càmeres, a dins de les cel·les, tampoc, per garantir el  dret a la intimitat. Evidentment, quan nosaltres detectem o ens informen els psicòlegs, psiquiatres o metges que hi pot haver risc que algú s’autolesioni, prenem mesures, però mai hi posem càmeres. Es pot traslladar  la persona en una cel·la acompanyada, o fer-hi més rondes i anar-la controlant. El problema és quan una persona no presenta cap símptoma, i aprofita els deu minuts que està sol per fer-ho.

Però s’ha de fer ús d’algun material extra?
No, pot aprofitar el que ja té a la cel·la, com roba o llençols. Qui ho vol fer ho fa. Aquí, a Andorra, com que és una presó petita, els casos són molt puntuals, però a nivell d’Europa l’alt índex de suïcidis a les presons és un dels problemes més greus que tenen.

Altres qüestions també delicades. Recordem l’agent penitenciari que ha estat condemnat recentment per abús sexual i que, en el seu dia, va provocar mal ambient entre els mateixos treballadors del centre. Ara, amb el judici, s’ha tornat a repetir aquest mal ambient? 
És un tema que ha passat a l’àmbit judicial. Les coses, passa un temps i es cura tot. Ara, amb el judici, no sé si hi ha malestar, però sí que els companys n’estan pendents.

En altres direccions del centre, els sindicats dels agents penitenciaris estaven més alterats. Amb vostè estan més callats o més contents?
Sí que es parla amb ells. Fan la seva feina i són constructius, i nosaltres també intentem ser-ho. Mirem de buscar el punt intermedi que fa falta. No vull dir que no hi hagi moviment i reivindicacions, però la veritat és que s’intenta parlar-ne. Són actius i la falta de personal és una queixa, però s’intenta  fer el possible amb l’organització. Sempre tenim alguna trobada per parlar dels problemes.

Per la seva peculiaritat, quin pres destacaria en aquests tres anys que ha estat el director de la presó? Per exemple, per ser el primer banquer empresonat.
Hem de partir de la base que per a nosaltres són tots iguals i no es dona privilegi a cap. Quan jo vaig entrar, hi havia els detinguts per l’operació Dalton, i alguns donaven molta guerra. Particularment, però, no n’hi ha cap que m’hagi cridat l’atenció, perquè intentes parlar amb tothom, baixes a veure’ls, et fan demandes i parles amb ells. També n’hi ha que els coneixes, ja que els has tractat com a policia i llavors els has de tractar aquí. He passat 34 anys fent de policia i portant interns aquí, i ara fa tres anys que els estic cuidant. La diferència és abismal. El primer dia que vaig entrar aquí i vaig parlar amb quatre o cinc persones privades de llibertat vaig sortir amb el cor encongit. Una cosa és quan ets policia i a qui infringeix la llei se li ha d’aplicar el que se li ha d’aplicar, i una altra cosa és el dia a dia al centre penitenciari. 

Quin és el contacte que té amb els presos? 
 Hi ha molta feina. Procurem baixar un cop al mes i, si hi passem a prop, també hi anem. Els comandaments sí que tenen contacte diari amb ells. 

Hi ha algun tipus de qualificació o d’estrelles de les presons?
Aquí els del Comitè europeu per la prevenció de la tortura i de les penes o tractes inhumans o degradants (CPT) ens van dir que era una de les millors presons d’Europa. És molt peculiar, per la verticalitat, perquè s’acullen tots els règims processals, homes i dones, tots els perfils delictius. És una presó d’alta seguretat. Es una presó petita, molt neta, i amb molt de contacte amb les persones que estan privades de llibertat. 

“El vis-a-vis tindrà una alarma de demanda d’auxili i intèrfons, però cap càmera de vigilància”

Canviant de tema, parlem del pressupost per a aquest any i de les noves instal·lacions que s’esperen...
Durant el mes d’abril es posarà en funcionament el reivindicat vis-a-vis. Són les úniques obres grosses que es faran. Aprofitant els recursos que ja teníem dins del centre, s’hi han fet unes modificacions. És l’únic que es farà.

De fet, s’aprofitarà per al vis-a-vis un dels pisos familiars que crec que no s’ha ni estrenat. 
Exactament. Era una recomanació, ja que aquest servei era per acollir els pares dels   menors que estiguessin aquí ingressats i que no fossin del país i, sortosament, no s’ha hagut d’utilitzar mai. Ara mateix tampoc tenim cap menor. L’any passat hi havia dos menors,  però eren d’aquí. Així que ara aprofitem un dels pisos per fer el vis-a-vis i l’altre pis es mantindrà. 

Què conté l’espai vis-a-vis?
Hi ha dues habitacions. A la principal, un llit i, després, un bany complet amb dutxa. A més de les mesures de seguretat, que són les alarmes de demanda d’auxili o antipànic, per si mai hi ha algun problema dins de l’habitació, també es col·locaran intèrfons. 

Aquí no hi tenen cabuda les càmeres?
Zero càmeres. S’està treballant un protocol. Un cop s’hi entri, si no sona cap alarma, nosaltres no hi entrarem i es garantir el dret a la intimitat. 

El protocol també indicarà quins presos poden demanar el vis-a-vis.
S’està acabant de definir qui ho autoritza, si som nosaltres o és la Batllia. Després, també s’hauran de tenir en compte els delictes i la conducta aquí al centre. Si és un tema de maltractament en l’àmbit domèstic o delictes sexuals, s’haurà de mirar molt bé i tot quedarà molt ben parametrat. Haurà de ser una parella. Sigui casat o parella formal, però no hi podrà entrar qualsevol.

Només és per a relacions sexuals?
Sí, perquè ja tenim una sala de comunicació familiar. El vis-a-vis és per a comunicació íntima i només podrà entrar-hi una persona; en la familiar, n’hi poden entrar fins a cinc. 

En altres presons qui dona el permís per fer el vis-a-vis; per exemple, a Catalunya?
 El mateix centre penitenciari. Penso que serem nosaltres, si no hi ha una prohibició expressa de la Batllia, la Fiscalia o del tribunal corresponent. Hi ha hagut èpoques en què hi havia una demanda més forta, però ara mateix no sabem en quin volum ens podem trobar per fer ús d’aquest servei. El protocol haurà d’indicar les vegades que es podrà fer servir per un intern i la freqüència. També si es farà durant uns dies i hores determinades, amb un horari establert. Perquè des del centre penitenciari s’ha de dotar de recursos per donar una seguretat immediata, per si mai hi hagués algun problema. 

S’han quantificat els recursos?
De tres a quatre o cinc agents penitenciaris que estaran vigilant el trasllat. És un servei que es fa de més, i que s’afegeix als serveis ordinaris. 

Francesc Tarroch: “Els de la CTP ens van dir que era una de les millors presons d’Europa”
Número de vots: 714
Comentaris: 1

Comentaris

Es veu que si ets delinqüent tens més luxes que si ets una persona que respecta la legalitat. Molts treballadors no tenen ni temps ni diners per gimnas, estudis, psicòleg, i un llarg etc.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic