Francisco Mera: “El ‘long Covid’ és una malaltia de joves i cal pensar en la repercussió”

Lidera un estudi sobre la Covid persistent a Espanya per comprovar si el Montelukast, un fàrmac per a l’asma, millora la qualitat de vida d’aquests pacients. La hipòtesi va sorgir arran de la seva experiència com a metge de família i ahir en va parlar en una sessió clínica del SAAS. Igualment assenyala la necessitat de poder donar una resposta a uns malalts a qui se’ls ha truncat el seu dia a dia.

Què és la Covid persistent?
A l’inici de la pandèmia vam observar que hi havia pacients que més enllà dels dies d’infecció continuaven amb clínica moltes setmanes després. De fet l’OMS el 6 d’octubre passat va donar una definició i inclou les persones que no han passat el virus de forma especialment greu, però que tenen clínica més enllà de les 12 setmanes des de l’inici de la infecció. De fet hi ha molts pacients que porten no només mesos, sinó un any o més i que encara tenen símptomes. 

Els casos han anat augmentant?
Cada vegada s’han anat sumant més casos de Covid persistent. De fet, amb la variant Òmicron, que ha portat moltíssims contagis, també s’està veient una pujada dels casos de Covid persistent.
 
Ostres! Però si se’ns ha dit que Òmicron és una variant menys agressiva.
Al Regne Unit es va publicar fa uns dies que hi havia hagut una pujada dels casos persistents del 40%. 

Quins són els símptomes més habituals?
Com comentava, els casos de persistència no es donen en persones que han estat greus, sinó en persones per a qui no ha estat necessària una hospitalització però que tenen molta fatiga, que no poden sortir al carrer, que han de limitar molt la seva vida diària. A més, són gent jove entre 30 i 50 anys i la gran majoria, el 80%, són dones. També tenen falta d’aire, i es pot objectivar una baixada de l’oxigen quan fan una petita activitat, i sobretot afecta molt a nivell cognitiu, la capacitat de concentració, de memòria. De fet, s’estan fent estudis per veure si podria ser algun tipus de demència. I sembla que el problema cognitiu que sorgeix arran de la Covid persistent seria el símptoma més invalidant que més progressió té. N’hi ha d’altres que amb el temps van millorant, però en aquest concret sembla que no. 

La repercussió a llarg termini pot ser important.
Com que hem tingut tants casos, tanta infecció, evidentment estem en una situació complicada. A Catalunya tenim 100.000 casos identificats, i es calcula que una mitjana del 10% dels pacients infectats patiran Covid persistent.  

Són pacients que a l’inici s’han trobat sense resposta. La situació ha canviat, és més fàcil el diagnòstic?
Sí, ha millorat. A l’inici ni se’n parlava. Jo vaig començar l’estudi l’abril del 2020 perquè m’adonava que hi havia gent que setmanes després seguien amb símptomes. De mica en mica hem anat guanyant terreny i a llocs com ara Espanya o el Regne Unit s’ha obert una línia estratègica sobre el long Covid. Sabem que hi ha molts casos, que afecta gent jove, i això té una repercussió en salut, però també sociolaboral i econòmica molt important i que caldran recursos humans i sobretot d’investigació. Però el més important de tot és que els pacients se sentin acompanyats.

Vostè va començar a prescriure als pacients Montelukast, un fàrmac habitual per al tractament de l’asma. Per què?
Un percentatge alt de pacients, entre el 30 i el 40%, diuen que els falta aire quan fan exercici o que simplement s’ofeguen per parlar, i aquest tractament ja era per a l’asma i per a persones que no toleraven bé l’activitat física. Com que té capacitat de modular la resposta de les nostres defenses a nivell immunitari vaig pensar que podia ser un bon fàrmac. A més, és un fàrmac molt segur, perquè porta molt temps al mercat, s’havia fet servir fins i tot en pediatria i el vaig donar a diversos pacients al maig i la resposta va ser molt bona. No només amb la falta d’aire, també a nivell cognitiu. 

I arran d’això van engegar un estudi.
Sí, es diu E-speranza Covid i l’estem fent als centres de salut del Baix Llobregat i hi col·laboren l’hospital de Bellvitge i de la Vall d’Hebron. Vam aconseguir una beca de l’Institut de Salut Carlos III de Madrid i estem estudiant la resposta del fàrmac en aquests pacients i les causes que poden provocar el long Covid. 

Han esbrinat alguna causa?
Mirem la immunitat dels pacients, també la capacitat dels pulmons, i també estem mirant els budells i la microbiota intestinal, que té una importància vital.

L’intestí també?
Segons el tipus de bacteris que tinguis a l’intestí, seràs capaç d’absorbir o no certes substàncies. I aquestes substàncies són necessàries perquè el cos pugui fabricar neurotransmissors, hormones o substàncies que el cos necessita per poder treballar. Si tens una microbiota bona, seràs capaç d’absorbir substàncies bones i fabricar el que necessites. Però en alguns casos, o bé perquè ja de base la persona tenia una microbiota dolenta o bé perquè el mateix virus afecta directament els budells, provoca que tu ja no puguis ser capaç d’absorbir els nutrients com ho feies abans i això portaria un dèficit hormonal, de neurotransmissors i aquesta mancança provoca símptomes. Són substàncies que són importantíssimes i si al cervell li falta material, no pot donar la resposta adequada.

En quin punt es troba l’estudi?
Ara estem en reclutament de pacients i convido la gent que compleix els criteris de l’estudi, és a dir, persones que fa més d’un any que tenen símptomes respiratoris, a participar. Espero que de cara a l’estiu, probablement podrem acabar i a la tardor ja tindríem publicats els resultats i conclusions.

Les persones d’Andorra que es troben en aquesta situació hi podrien participar?
És un dubte important, perquè s’han posat en contacte amb mi metges d’aquí i és un tema que estem treballant. Nosaltres estaríem encantadíssims, però per temes burocràtics ara no li sé dir. Però es pot arribar a acords, estem treballant en això i he de reconèixer que Andorra es va posar en contacte amb mi per l’interès que tenien en la Covid persistent i per col·laborar i generar sinergies.

El Montelukast podria servir, també, com a fàrmac preventiu?
Nosaltres hem fet una revisió de mig milió de casos reals de la primera onada a Catalunya, que en breu publicarem, i hem vist que els pacients que prenien aquest fàrmac de manera crònica prèviament a la Covid, perquè tenien asma o bronquitis crònica, han tingut menys mortalitat, menys pneumònies i menys hospitalitzacions, en definitiva, una millor evolució que qui no el prenia. Per tant, també és una bona indicació que és un bon tractament tant per a la Covid aguda com per a la persistent. Als Estats Units hi ha  algunes publicacions que han vist el mateix, que en persones ingressades millorava el seu pronòstic, però fins que no hi hagi fet un assaig clínic de qualitat, no podem fer afirmacions. Per tant, a dia d’avui hem de dir que no hi ha cap tractament per a la Covid persistent, perquè de moment només tenim indicis i hipòtesis.

Ahir va fer una sessió clínica amb professionals del SAAS. Què han de tenir en compte els metges a l’hora de tractar aquests pacients?
A Barcelona tenim una guia de pràctica clínica per a la Covid persistent i és important que el metge de família identifiqui els casos i que no s’escapin. D’entrada cal descartar altres patologies, perquè diferents malalties poden donar la mateixa simptomatologia. Per exemple que aquests pacients es queixen molt de dolor, cal mirar malalties autoimmunes, també guiar-te una mica pel que diu el pacient. Si et diuen que tenen problemes digestius, caldrà descartar que no tingui intolerància o una malaltia inflamatòria intestinal. Es tracta d’anar descartant altres causes i després també sabem que la Covid seria com el tret de sortida de la malaltia.

Què vol dir?
Hi ha gent que genèticament té predisposició a patir alguna malaltia i el virus provoca que aquesta malaltia doni la cara. Per això també col·laborem amb diferents professionals internacionals per buscar marcadors propis de la malaltia, és a dir, marcadors que diguin si tens o no Covid persistent i que a més ens han d’ajudar a poder decidir quin tractament fer servir per a aquest pacient. Perquè ara utilitzem medicaments que tenim, però n’hem de trobar de nous. 

En definitiva, encara fa falta  molta investigació.
Moltíssima, perquè per exemple la Covid també produeix casos de diabetis, hipertensió, i en gent jove. Que ho trobo molt important, que el long Covid és una malaltia de gent jove, no de gent gran. I cal pensar en la repercussió que tindrà no només avui, sinó també demà. Cal tenir mirada de futur, no ens podem quedar que s’ha passat la malaltia i ja està. Hi ha una bossa de gent que no la podem deixar als llimbs, cal donar-los una resposta perquè la seva vida en un moment determinat es truncarà i com a metge la meva obligació és intentar curar, i si no puc, com a mínim acompanyar-lo i buscar la manera que aquella persona recobri la seva salut. Com a investigació he de buscar la solució, però cal temps i recursos.

Ara hem vist la importància d’invertir en recerca.
La Salut és molt important. Hi ha gent que ha mort per Covid perquè en general tenia mala salut. Potser estava obesa, tenia diabetis, hipertensió i estaven mal controlats. En canvi, si tens una població sana, tens els factors de risc més controlats. Invertir en salut realment és una inversió guanyadora i la recerca és importantíssima. També la recerca en atenció primària, que sovint es deixa de banda. La recerca hospitalària és important, però un cop allà el pacient ja està malalt i el que hauríem d’evitar és que arribi a l’hospital.

Ja per acabar. Alguns experts apunten que amb Òmicron arribarem a la fase endèmica de la malaltia. Ho comparteix?
Encara em queden dubtes. Continua havent-hi mutacions i sobretot quan el virus es mou tant. A més, és una pandèmia global, no és d’un lloc en concret, per tant, que aquí pugui ser endèmica no vol dir que a milers de quilòmetres d’aquí comenci una nova soca més letal i acabi arribant. Això ja ho hem vist. És difícil dir-ho, jo no ho diria, no ho sabem encara. Ha de passar un any bo per dir que estem en fase endèmica, però tampoc sabem què pot passar després. Sempre cal estar alerta i jo soc més prudent, perquè ningú hauria pensat que tindríem la tercera, la quarta, la cinquena ni la sisena onada.