Després de dos anys de pandèmia amb poc marge per a les mobilitzacions, els sindicats tornen a fer una crida perquè els ciutadans surtin al carrer l’1 de Maig. La manifestació sortirà de la plaça Coprínceps i anirà fins a la plaça del Consell General. Confien en una gran assistència perquè afirmen que la situació és “insostenible”.

Reprenen la crida a la mobilització per al dia 1 de Maig.
Mai havíem tingut una situació com la que tenim avui. S’han fet unes polítiques neoliberals amb les quals s’ha afavorit l’especulació pura i dura en habitatge i no s’ha tingut en compte la gent que viu en aquest país.

Ha arribat molta gent amb un alt poder adquisitiu.
Rebem amb els braços oberts persones que venen aquí perquè s’estalvien un 30 o un 40% dels impostos que han de pagar al seu país. Arriben, se’ls demana que comprin un pis de 400.000 euros i ara resulta que tots els pisos valen això com a mínim. Això va en detriment de la gent del país amb salaris de 1.200 euros que no poden fer front ni a la compra ni al lloguer d’un pis. L’altre dia va sortir que el 50% dels pisos que es compren no són per viure-hi, són purament per especular, i aixo ha sigut una mala gestió del Govern, per a mi en són els responsables directes perquè han posat un sistema impositiu totalment arbitrari que afavoreix les grans fortunes i que va en detriment de la classe mitjana i la treballadora. La classe mitjana s’empobreix més, la classe pobra és més pobra i els rics i poderosos cada vegada són més rics i poderosos. Aquesta és l’Andorra que volem deixar als nostres fills?

Aquests són els motius que els han portat a fer la crida perquè la gent surti al carrer?
Sí, jo penso que la gent ha de dir prou, prou de polítiques neoliberals i especulatives en un país on està molt bé que vingui un poderós a prendre’s un Cardhu, però qui li serveix també ha de poder viure i menjar. No tot s’acaba a poder importar classe alta, perquè ells també necessiten uns serveis de qualitat que s’han de pagar. És el peix que es mossega la cua i el país va de cap a la perdició total.

Té la sensació que tornem a viure una bombolla de la construcció?
No és una sensació, hi ha una bombolla com la que vam viure o pitjor. Estem travessant una bombolla immobiliària brutal que ve donada per una mala gestió. Qui ve aquí a estalviar-se impostos li és igual si ha de pagar 400.000 o 500.000 euros per un pis, però un treballador d’aquest país, del sector que sigui, tardarà 25 o 30 anys si és que mai pot accedir a un habitatge.

Com definiria la situació social i laboral del país?
Insostenible. I la responsabilitat és tota del Govern. Ens han portat on ens han portat amb les seves polítiques d’impostos, per no tenir previsió d’habitatge, ja no dic social, però sí de protecció oficial. La CEA va sortir fa pocs dies dient que s’han d’apujar salaris, crec que el que haurien de fer és predicar amb l’exemple, no n’hi ha prou de dir-ho.

La diferència entre els salaris i el cost de la vida...
Estem en un país amb una pensió mitjana de 650 euros, la mitjana de salaris no passa dels 1.300 euros i estem venent pisos a 2 milions i els lloguers freguen els 1.300 euros, si ho comptes tot. I a Escaldes i Andorra la Vella ja passen d’aquí. Això no pot ser, per això fem una crida perquè l’1 de Maig ens facin costat.

Creu que la gent respondrà?
Esperem que sí. No serveix de res quedar-se a casa. Si la gent no es mobilitza és que avalen les polítiques neoliberals del Govern actual, que són salaris de misèria i unes pensions que no et permetran viure en aquest país, sinó que hauràs d’emigrar o viure de la caritat dels teus fills. Si no volem aquesta Andorra, el dia 1 hem de sortir tots al carrer per dir prou.

El sorprèn que fins ara no hi hagi hagut més mobilització social? O hi tenen a veure les característiques del país?
Andorra és un país molt petit i el que es mou no surt a la foto. Ho he denunciat moltes vegades i se’m va titllar de mal andorrà. Però dir les mancances no és ser mal andorrà. N’hi ha d’altres que són molt bons andorrans i ja veiem on porten el país. Qui és mal andorrà? Qui s’aprofita de la situació i especula brutalment o aquell que intenta que la societat sigui més justa i que busca habitatge digne i pensions dignes?

Quina part de culpa té la pandèmia en la situació que vivim?
És un cúmul de circumstàncies. L’any 2010 DA va congelar salaris i pensions i no es va preveure que amb la crisi del totxo calia alguna sortida. Durant 7 o 10 anys s’ha perdut poder adquisitiu, després ho hem encadenat amb la Covid i ara la guerra. Però encara ara, dotze anys després, ningú ha pensat que la societat andorrana ha de tornar a tenir el poder econòmic que tenia abans.

Els polítics són conscients de la realitat que tenim?
Jo crec que viuen en un altre món, sincerament. Dins el Consell General tenim alts càrrecs funcionarials, professionals liberals i la resta grans empresaris. La classe mitjana i treballadora no està representada enlloc, i aquest és el gran problema que tenim. Per tant, l’1 de Maig posem la primera pedra. S’ha d’entendre que el país no és una bandera i un himne, és la gent, i el Govern no hauria de donar l’esquena a la major part de la població en favor dels alts poders adquisitius que estan arribant.

L’aplicació de l’IPC als salaris s’hauria de fixar per llei?
Fa anys que hauria d’estar fet, però no només això. Caldria un pla de xoc i començar a pensar qui és el salari mínim que cal en un país on els pisos valen com a mínim 400.000 o 500.000 euros. A partir d’aquí podem començar a parlar. Però el que no pot ser és continuar al nivell que estem perquè la majoria d’andorrans de classe treballadora se n’hauran d’anar a viure ja no a la Seu, sinó a Coll de Nargó, perquè a la Seu avui ja no trobes pisos econòmics.

Rebutgen la proposta de la CASS per fer sostenible el sistema de pensions.
Totalment. Entenem que si el salari mínim és el que ha de tenir algú per viure en aquest país, la pensió mínima ha de ser aquesta. Però també cal adequar el salari mínim a la realitat del país. Un altre punt important és que cal separar la sanitat de les pensions. La cotització d’empresaris i treballadors ha d’anar íntegrament a pensions, i la sanitat s’ha de pagar via impostos.

I com ho fem?
El senyor Cinca vol que ho quantifiquem, ja ho farem, no tenim cap problema. Però potser cal canviar el model de país.

Canviar el sistema fiscal?
El sistema fiscal que tenim és totalment injust. Que la classe mitjana i baixa pagui per la classe alta, potser haurà de canviar. Les polítiques neoliberals fracassen arreu d’Europa i Andorra no és una excepció, però com que és més petit, encara és més eloqüent.

Calen eleccions anticipades?
No és a mi qui em correspon dir-ho, però el primer que cal és anar a votar. Si et quedes a casa avales les polítiques que tenim avui, si no ho avales cal anar a votar, llegir programes electorals i exigir que els partits preguin mà en l’assumpte.