Diari digital d'Andorra Bondia
Gerard Alís.
Gerard Alís.

Gerard Alís: “A les comunals volem consolidar i millorar els resultats de les generals”


Escrit per: 
M.S. / FOTO: J.G.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Gerard Alís, explica que la formació ja treballa de cara al repte més immediat, que són les eleccions comunals del 15 de desembre, uns comicis on el PS vol aprofitar l’embranzida dels resultats obtinguts a les generals i incrementar la presència als consells de comú. Alís confirma que on es pugui el PS “anirà sol” i on no, es buscarà candidatures transversals.

Lidera l’executiva del PS des de principis de juliol, quins reptes s’han marcat pels dos anys de mandat?

Treballarem en la línia que ja vam apuntar al congrés. Òbviament, un repte a molt curt termini són les eleccions comunals, i aquí volem aprofitar i consolidar l’embranzida que el PS va tenir a nivell de resultats les darreres eleccions generals, i si pot ser millorar-lo. La nostra voluntat és ser present a totes les parròquies. És cert que en algunes estarem sols i en d’altres potser entrarem en alguna de les plataformes o llistes que es puguin fer en funció de cada territori. En tot cas la idea és ser present, i present vol dir obtenir representació als consells de comú. El segon repte que tenim és una mica més a llarg termini i és ampliar la base de militància. I en aquest sentit també volem treballar des de l’embranzida, i el resultat de les eleccions generals i mirar de captar militància i tots aquells votants que vulguin participar i compartir les nostres idees i la forma de treballar per crear el projecte que creiem que el país necessita.

Cal també una consolidació territorial.
Sí, tot i que a les darreres eleccions hi havia llista a totes les parròquies, encara que sota la fórmula de d’Acord, però en tot cas amb representants del PS a totes les llistes. Representació a totes les parròquies en tenim, però sí és cert que hi ha llocs on els comitès són més petits que d’altres, una mica pel propi funcionament del territori, i per tant això lliga amb aquest objectiu bàsic d’ampliar la militància. I com per organització interna de funcionament ho fem amb comitès locals és a aquests a qui els correspon ampliar la militància i buscar gent que vulgui col·laborar amb nosaltres. 

Parlava del repte més immediat, amb quin esperit afronten les comunals?
En el darrer congrés es van votar dues ponències amb relació a les eleccions, una més de caràcter de contingut, amb unes línies generals de posicionaments polítics que volem per a les parròquies i que seria com un tronc comú per a totes les candidatures del PS i que, ja veurem com, també hauríem de mirar d’incloure en aquelles llistes o plataformes que es puguin fer. La segona és més d’estratègia política en el sentit que el PS, allà on pugui anar sol o els comitès locals siguin prou forts per afrontar sols els comicis aniran sols, però en tots cas es va donar llibertat als comitès locals per decidir, sempre amb la perspectiva i objectiu d’assolir el màxim de representació en el territori.

Independentment de qüestions ideològiques.
És cert que la nostra estructura territorial fa que els comuns tinguin una força política, però en tot cas sí que quan parlem de comuns pensem més en un tema de gestió. I en aquest sentit hi ha qüestions ideològiques que no afecten tant i sí que podem anar amb aquest objectiu d’obtenir representativitat i per tant d’assolir força de govern en el territori i implantació a través de plataformes més obertes amb unes idees comuns de gestió.

Plataformes sense apriorismes, amb disposició a parlar amb l’altra formació de centreesquerra?
La idea general és llibertat als comitès locals per fer aquestes plataformes que aglutinin persones. En aquelles parròquies on el comitè decideixi anar sols, que segurament n’hi haurà, doncs serà probablement PS+Independents perquè sempre hi pot haver gent que se sumi al projecte, tot i que seria una base de PS. En aquelles parròquies on s’opti més per candidatures transversals evidentment se sumarà el màxim de persones, ja no tant per colors polítics, sinó persones. I aquí es pot agrupar gent que potser havien estat al PS i després han anat a d’altres formacions o no, també dependrà una mica de la casuística i del tarannà i de les converses que ja està tenint cada comitè local. 

Fins a quin punt influeix tot el que ha passat amb tot el tema de d’Acord a l’hora d’afrontar aquestes converses que s’estan fent?
Influeix una mica per la decepció que tenim, perquè realment tothom creia en d’Acord, que havia d’aportar unes idees d’innovació i de canvi i crec que exactament ha passat el contrari. El que es buscava evitar, i era un dels principis bàsics de d’Acord,  s’ha obtingut i torna a haver-hi una majoria absoluta més que reforçada. Ara toca canviar el xip i passar a l’estructura territorial, ja que estem parlant de comunals. I aquí cal ser pragmàtics i veure que potser de cara a la gestió comunal calen converses i fer llistes més àmplies, per això el comitè directiu ha aprovat aquesta forma de treballar i donar llibertat als comitès parroquials. Evidentment sempre hi ha aquella reserva que si en el moment de sotmetre-ho en el congrés on pertoqui l’aprovació final de les llistes hi hagués una confrontació ideològica molt important potser s’hauria de dir compte.

Es podria donar el cas que en alguna parròquia si els comitès locals del PS i L’A s’entenguessin es reedités un d’Acord a nivell comunal?
D’Acord com a tal no, però es podria donar una suma. De fet, d’Acord va sumar, i en aquelles parròquies on semblava difícil poder guanyar va funcionar. Penso en Escaldes-Engordany, on semblava impossible de guanyar i, per pocs vots, però es va fer. En tot cas, sabem que reeditar aquest concepte de sumar pot funcionar. Cal entendre’s sobre qüestions de gestió. I reitero, en matèria comunal és més entenedor que en matèria general. Va passar amb d’Acord en algunes parròquies on va ser més difícil explicar què era i perquè hi havia aquest funcionament, però en unes comunals això es pot explicar molt bé perquè la gent el que vol és un projecte de com viu cada dia, dels problemes que té i de les solucions que s’hi poden donar.

No obstant això, les formacions que integren l’executiu semblen disposades a traslladar aquesta entesa també a nivell de les comunals.
És normal que la majoria de DA, que van criticar fortament d’Acord i les van dir de tots colors, es fixi en una fórmula que en la territorial de les generals va funcionar i que en les comunals podrà funcionar o no. Ara bé, també hauran d’explicar-ho a la ciutadania, tant DA com, sobretot els liberals, que s’hauran de confrontar a les eleccions i la gent validarà si això que han fet és correcte o no. I és que d’Acord ha estat una decepció per a molta gent una mica per aquest canvi d’actitud de L’A i, com deia abans, perquè amb aquest canvi ha permès obtenir allò pel qual d’Acord volia lluitar, que era que no hi hagués majories absolutes. Això és un passiu per part de liberals i si hi ha aquest pacte DA-L’A a les comunals es pot pecar d’aquest passiu que arrosseguen Liberals d’Andorra. Entenc que vulguin fer això perquè han vist que funciona. Nosaltres hem d’anar amb transparència, explicant el projecte que tindrem, sols allà on anem i amb iniciatives transversals, però explicant un projecte concret, i cadascú haurà de defensar la seva posició en aquest aspecte.

Els punts programàtics de d’Acord es portaran al Consell General?
Com anirà no ho sé, però sí aquells punts de d’Acord que vam assolir mirarem de tirar-los endavant. Vam dir que participarem en el pacte d’Estat de la UE, que de fet ja hi érem, mantenint aquells punts que per a nosaltres eren importants, com una major transparència, més comunicació... De fet, crec que d’això DA n’ha vist també la necessitat, i per tant es treballarà d’una manera diferent. Però els punts de d’Acord hi seran i si un d’aquests es planteja al Consell General i els liberals es troben en la dicotomia de, per Govern no, doncs ells ja es posicionaran. 

Pot ser el cas de la proposta per canviar la Llei electoral?
Tenim clar que durant la legislatura el canvi de Llei electoral el tornarem a plantejar. Ja es va fer en l’anterior legislatura per mirar de millorar la representativitat als consells de comú, i això ho tornarem a plantejar. Si no ara perquè és just abans d’eleccions sí durant la legislatura i aquí, evidentment, liberals es veurà confrontat amb això i hauran de dir què. Recordo que quan van presentar la coalició de Govern van dir que els postulats de d’Acord els continuaven defensat i que creien que des de dintre ho podrien fer, doncs bé, ja ho veurem.

Com ha vist els primers cent dies del Govern de coalició??
Algun company ho va dir recentment: un repartiment de cadires. Crec que s’ajusta bastant al que hi ha hagut aquests dies, on realment no hi hagut gaires avenços. Sol passar a nivell legislatiu però és estrany que venint d’una majoria absoluta de DA i que després d’unes eleccions i de reeditar un Govern no hi hagi més textos legislatius tenint en compte els que van quedar al calaix. Això demostra que no hi hagut preocupació per tirar endavant aquests treballs, quan moltes de les coses ja estan avançades, sinó simplement estructuració de Govern i fer nomenaments. Això és el que hem tingut fins ara. I les poques lleis s’han fet per corregir algunes de les de l’anterior legislatura que es van treballar a corre-cuita i ja sabem el que passa quan les coses es fan així.

Com valora el tancament del ‘cas Chato’? S’hauria d’haver exigit responsabilitats més amunt?
Sí, segurament sí, tal com ha anat, tot i que era una sortida anunciada perquè era clar que aquesta persona com a secretari d’Estat no podia seguir. El que deixa una mica un regust amarg és que s’ha resolt per un problema o excusa d’alguna cosa que no s’havia dit però potser el problema venia d’abans. I és que la pròpia Llei de la Funció Pública ja posa certes incompatibilitats. Quan es va treballar en la reforma d’aquesta una de les qüestions és que hi havia funcionaris que no arribaven a cobrar el salari mínim i que poguessin fer altres feines per sobreviure o per tenir la cobertura de la CASS. Es va donar aquesta possibilitat en determinats casos però clar, en el moment del que es parla, la llei no era encara així i això ja posa dubtes sobre que la llei s’aplica per a alguns i per a altres no, i si són del color de qui mana l’apliquem diferent. I això és el que ha deixat un regust amarg.

Sí, però que el senyor Chato havia fet tasques arbitrals durant més de vint anys amb Govern de tots colors i ningú havia dit mai res.
És cert, i potser això no s’havia detectat, però un cop es detecta s’ha de corregir la situació. Ja no era un problema com a secretari d’Estat, sinó com a funcionari.

La proposta del PS per canviar la Llei del fons de reserva de jubilació no sembla que convenci ni el mateix FRJ ni dl Govern.
Els responsables del Fons de reserva de jubilació han exposat als consellers del PS el seu criteri, entenc que un criteri tècnic, i el de Govern, tot i que nosaltres ja vam dir que estàvem oberts a fer esmenes al text, és un criteri polític. El fons de reserva disposa d’uns diners que han de garantir les pensions futures i s’inverteixen per buscar un rendiment. Però com s’inverteixen? Comprant accions d’empreses estrangeres i cotitzades fora d’Andorra. I nosaltres plantegem que una part d’aquest fons l’invertim a Andorra en totxo, que és una inversió que es pot fer i treure també cert rendiment, i a la vegada permetem ajudar en una problemàtica important com és la manca d’habitatge a preu assequible. És una visió purament política. Ja veurem exactament els punts tècnics, però si un és dir que l’immobilitzat no és prou líquid i si mai s’ha de pagar pensions i cal vendre un immoble... Però és que estem parlant d’un màxim del 10% del fons. A vegades són una mica excuses per justificar el que no s’ha fet i es planteja una batalla estèril de qüestions tècniques. Ara bé, finalment els perjudicats són els ciutadans. I allò que podria ser una solució bastant immediata per obtenir una sèrie de pisos que estan en desús, que a més es rehabilitarien tenint en compte criteris mediambientals, i ser posats al mercat a un preu assequible per resoldre un problema, quedarà per a un altre dia.

Què li sembla la continuïtat de mesures com la prohibició d’incrementar els lloguers més enllà de l’IPC? 
Això demostra que no hi ha mesures concretes per aportar solucions concretes. I aquí ho torno a comparar amb la nostra proposta, que és concreta i dona resposta a una situació concreta. L’altra és un pegat que no resol la problemàtica, que ja s’ha aplicat aquest 2019 i no ha canviat la situació. I a més l’AGIA ha dit que això és el que provoca que hi hagi increments importants, tot i que això també és discutible perquè un augment del 40%, com en alguns casos, no es correspon a l’IPC d’aquest any. Però és que a més recordo fa dos anys que vaig defensar una esmena al projecte de pressupost per congelar els preus d’aquell any i només apujar l’IPC i se’ns va dir que això no aportava cap solució ni servia per a res. I l’any següent fan aquesta mesura que ja volen reeditar el que ve. És un exemple de la improvisació que nosaltres venim denunciant de DA i que, amb nous socis, continua.

 

Gerard Alis
PS
Partit Socialdemòcrata
Número de vots: 101
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic