Diari digital d'Andorra Bondia
Guillem Santacreu.
Guillem Santacreu.

Guillem Santacreu: “Busquem tenir el millor heliport amb proximitat relativa al centre”


Escrit per: 
Meritxell Prat / Foto: SFGA

El Govern segueix treballant en l’elaboració del plec de bases per al concurs públic de construcció de l’heliport nacional. Santacreu remarca que a nivell aeronàutic la Caubella compleix els requisits de la normativa internacional i que jurídicament s’ha determinat que és correcte que es faci una concessió per a la infraestructura.

La Caubella és la millor ubicació per a l’heliport? Més fins i tot més que la borda Vidal, que sempre havia estat a les travesses?
És difícil parlar de millor lloc perquè hi ha tot de condicionants. El de la borda Vidal és un projecte que es va fer fa bastant temps i per tant tots els condicionants de l’entorn han canviat. Ara mateix tot el que abans eren prats, ara són naus industrials. Però a part, allò era un heliport molt limitat a nivell de superfícies disponibles. A nivell de seguretat tenia una sèrie de condicionants que el feien adequat però n’hi havia d’altres que no es van arribar a estudiar en detall.

Com ara?
Per exemple, una de les coses que ara es parla molt és el sobrevol a baixa alçada. Si surts de la borda Vidal en direcció a Sant Julià, com que l’helicòpter puja però el terreny també, tota l’estona vas volant a molt baixa altura en relació amb aquella vall.

Per tant?
Des del punt de vista de la seguretat aeronàutica t’has d’assegurar dels compliments de la reglamentació. Tots dos llocs tenen compliments. Un lloc té avantatges a nivell d’altitud, l’altre té avantatges a nivell de superfícies disponibles. Al final, un cop compleixes amb la seguretat ho has de posar en una balança i si no tens impediments, la resta de factors per prendre la decisió ja no són aeronàutics.

I el projecte encaixa amb els requisits aeronàutics internacionals?
Pel que s’està estudiant, sense tenir un projecte aeronàutic en mà (tot el que s’ha fet, s’ha fet a nivell d’avantprojecte o de projecte conceptual), de moment l’encaix aeronàutic és correcte. Si hi hagués algun dubte que no fos així, abans de passar a qualsevol altre pas es podria demanar aquesta intervenció d’algun organisme extern. Però a priori s’ha consultat amb operadors d’helicòpter, amb enginyers aeronàutics i no es veuen impediments majors.

Si els projectes que es presenten al concurs no encaixen, s’aturaria la proposta?
Evidentment. No hi poden haver incompliments, i per incompliments em refereixo a coses que no s’ajustin de cap manera amb la norma. El primer és que l’heliport compleixi amb les normes internacionals, i després, tota la resta.

Parlant de condicionants. Fins ara s’havia dit que per sobre de 1.600 metres es descartava un heliport. Per què ara se n’accepta un a 1.900?
Un altre cop és qüestió de condicions de contorn i disponibilitat. Al final tu tens helicòpters que com més amunt volen, més limitats estan. Però molts d’ells, com més amunt volen, si els dones més pista per aterrar, compenses l’altitud amb la superfície disponible. Aquí s’ha mirat el mix d’aeronaus que podrien arribar i quins serien els condicionants a nivell de pes en l’enlairament, la distància a la qual podrien volar sortint d’aquesta altura per la limitació que poguessin tenir al pas...

I què s’ha determinat?
Posaré un exemple: quan imaginem un heliport, sovint pensem en una rodona amb una h al centre. I en aquest cas el que es planteja és un heliport en forma de pista, això vol dir que és un rectangle una mica més allargat d’uns extrems que dels altres. Per tant, tots aquells helicòpters que vagin sobrats de potència podran volar en totes les direccions. En canvi, aquells que no vagin sobrats de potència, ho hauran de fer en la direcció de la pista. Per veure una cosa similar només cal mirar l’heliport del circuit de Montmeló.

Per tant, no és un factor que impliqui més risc en l’operativitat?
No, perquè s’ha mirat que tots els helicòpters que es puguin acceptar sigui amb condicions de seguretat. Si hi ha algun helicòpter que queda fora és perquè era un aparell relativament vell. A més, aquí també es contempla, com va dir el ministre, la possibilitat d’altres mitjans de transport, no entès com a helicòpter convencional.

Quins serien?
Ho diem amb tota la precaució del món perquè no hi ha una normativa encara al respecte, però parlem d’eVTOLS. Són aquesta mena d’avions que s’enlairen en vertical, que són elèctrics, gasten poc, no fan soroll... És un tipus de tecnologia que està en boca de tothom i estem treballant perquè l’heliport pugui ser directament utilitzable per aquests aparells, o adaptable a curt o mitjà termini.

Es va dir que la ubicació permetria cinc maniobres diferents. Què implica?
Més que de maniobres, parlem del ventall de direccions disponibles des d’on operar. Evidentment hi haurà direccions preferencials que serà amb les quals la pista està orientada. Però entenem que si en un costat tens els hangars i estacionaments i a l’altre no hi ha res, et permet operar dins d’aquest ventall de 180 graus en la direcció que vulguis. No són cinc, en realitat són totes les que tu vulguis. Són cinc si ho limites als punts cardinals. La idea és que en aquest heliport es concentri tota l’activitat heliportuària del país, helicòpters de transport, privats o d’emergències, i cadascun té la seva forma d’enlairar-se i treballar.

En l’àmbit mediambiental s’han fet tots els estudis que toquen? 
El departament de Medi Ambient no fa informes sobre una obra. Serà qui faci l’obra qui haurà de fer el projecte d’impacte ambiental i llavors Medi Ambient l’aprovarà o no. Nosaltres el que hem fet és visitar l’emplaçament i ubicar-lo dins els plànols que identifiquen les zones de fauna, per exemple, per veure l’impacte potencial que hi podria haver. La zona es troba a pocs metres d’un aparcament, entre dues carreteres, no estem al mig del parc natural del Comapedrosa, per tant, ja no és un hàbitat ideal per a la fauna. A nivell de concepte, sembla encaixar, no sembla que hi hagi d’haver un problema major.

La llei de navegació aèria no preveu una concessió per a la construcció de l’heliport nacional, diu que qui ho ha de construir és el Govern. Com encaixa amb el projecte previst?
Hem consultat a nivell intern el gabinet jurídic i també amb advocats externs especialitzats en dret administratiu. S’entén que l’article 55, que diu que és el Govern qui construeix, vol dir que és el Govern qui decideix construir i imposa les necessitats de construcció. No estem fent que l’heliport pertanyi a un tercer, sinó que serà un heliport públic operat per un tercer. És un tema jurídic que a l’època del projecte del Patapou hi havia més confusió amb el compliment d’aquest article. Però aquell concurs no tenia res a veure amb el d’ara. El Govern no exigia que l’heliport es fes en un lloc concret. Nosaltres sí, exigim les condicions però es dona la concessió de l’explotació a canvi de la construcció.

I la distància amb el centre? Val la pena aterrar a la Caubella si després cal agafar un cotxe per anar a Andorra la Vella i fer cua per creuar la Massana?
Tornem a l’equilibri de la balança que comentava. Evidentment com més pròxim a un nucli d’interès, millor. Però després de les diferents temptatives que s’han fet i vista la impossibilitat d’anar més a prop d’un nucli urbà, al final el que necessites és centralitzar l’operativa heliportuària en un lloc amb totes les garanties d’espai disponibles i de seguretat, i que no estigui limitada en el temps, és a dir, que si ha de créixer pugui fer-ho. Des del punt de vista aeronàutic, que sigui més a prop o més lluny del centre no té massa importància.

Però pot condicionar pels vols comercials.
Que algú decidirà no agafar-lo? Segur que sí, però a la borda Vidal  passaria el mateix quan la cua arriba fins al River. Al final busquem tenir el millor heliport amb una proximitat relativa. Comercialment hi haurà afectació, però no crec que tinguem cap solució més propera al centre, o almenys dins dels terrenys que ens van fer avaluar.

Com més al centre, més reticències veïnals, problemes de soroll, sobrevol...
Això mateix. Ha sigut el debat dels últims 10 anys sempre que hi ha hagut propostes d’heliport. En aquesta proposta ens n’anem a treballar a molta alçada i podrem volar a molta més alçada en proporció als habitatges. L’impacte acústic disminueix considerablement. Torna a ser qüestió de posar-ho tot en una balança. En aquest cas, tenint en compte que el compliment aeronàutic serà exhaustiu, no hi ha més.

Guillem Santacreu
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic