Ja ha arribat la cita més important de l’any del multilateralisme.
Sí. Una de les més importants, que és l’Assemblea General de les Nacions Unides. 

Suposa molta feina prèvia?
Sí, molta. De fet, la cimera de Nacions Unides es prepara durant tot l’any. I la preparem tant aquí, a nivell de serveis centrals, com, naturalment, a nivell de la missió d’Andorra a Nacions Unides. Aquest any és particularment important perquè hi ha l’anomenada Cimera del futur. És una cimera on es volen prendre decisions de cara a reformar el sistema multilateral i, en particular, a fer més efectius els objectius de desenvolupament sostenible. Com sabeu, el 2015 es va adoptar l’agenda 2030 dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i ara la comunitat internacional s’adona que, de moment, no s’han assolit aquests objectius. Estem, fins i tot, molt lluny d’assolir-ne alguns. I per tant, es necessita una acció a nivell nacional i també a nivell internacional més forta per tal d’assolir-los. S’ha calculat que, globalment, només s’ha assolit el 17% dels objectius que s’havien fixat. Per tant, es necessita una acció més eficaç i, en particular, el sistema de finançament del desenvolupament que, probablement, s’haurà de reformar. 

Es va pecar de massa ambició en fer l’agenda 2030? 
Sí, potser hi havia molta ambició en aquell moment. També hem tingut la pandèmia, això ha frenat també l’assoliment d’aquests objectius, i aquests conflictes que tenen una dimensió global, com són els que hi ha a Ucraïna i a l’Orient Mitjà, tampoc han ajudat que es destinin més diners per l’assoliment dels ODS. Doncs sí, probablement, es va ser molt ambiciós en aquell moment, però al mateix temps també hi ha hagut esdeveniments internacionals que han fet més difícil l’assoliment d’aquests.

Deia que a nivell internacional s’haurien assolit en un 17%. Particularment a Andorra, aquest percentatge, és el mateix, més, menys? 
A Andorra molts d’aquests objectius els tenim ja plenament assolits.

Partíem amb avantatge, també. 
Exacte, com la majoria de països desenvolupats i potser encara més. Per exemple, l’objectiu de l’educació per a tothom el tenim àmpliament assolit. El d’igualtat de les dones, també, déu-n’hi-do, el camí que hem recorregut si ens comparem amb la majoria d’altres països. L’objectiu de democràcia, Estat de dret, evidentment fa molt temps que el tenim assolit. A dia d’avui no tenim els percentatges exactes per a tots els objectius, és un exercici que es va fer fa tres anys i que ara hem de tornar a fer. 

De cara al 2025?
Sí, però globalment a Andorra els tenim bastant assolits. I, fins i tot, tenim cooperació al desenvolupament, unes ajudes modestes, però amb prioritats definides en el marc d’aquest objectiu, com pot ser per exemple l’educació de les nenes, la lluita contra el canvi climàtic, un altre àmbit en el qual som bastant exemplars perquè hem estat els primers a presentar, ho vam fer a l’última COP, a la conferència de les parts del conveni per la lluita contra el canvi climàtic, l’informe de seguiment de totes les mesures de lluita contra el canvi climàtic, energies renovables, etcètera. 

Amb la Cimera del futur, seran els mateixos objectius posant terminis més llargs? O s’ha pensat reformular-ho tot? I, d’altra banda, es vol reformar el sistema multilateral. Sona molt ambiciós. En quin sentit es vol fer aquesta reforma?  
Bé, per contestar a la primera pregunta, no hi haurà un canvi total dels objectius, però sí que es vol posar l’accent en alguns d’ells, com per exemple la pau i la seguretat, en això s’hi posaran més mitjans. Tot el tema de la digitalització, que al moment en què es van adoptar els ODS era un tema del qual ja es parlava però no tenia la rellevància que té ara, en particular amb els progressos assolits per la intel·ligència artificial. I aquest és un tema molt important, el de la lluita contra la fractura digital, perquè no hi hagi, d’alguna manera, una part del món que es quedi enrere, sinó que tothom pugui accedir a les eines digitals. És el tema també del fòrum digital que vam organitzar aquí, en el marc de la Secretaria General Iberoamericana (Segib), perquè és realment una reflexió internacional. I després introduir més ètica a la intel·ligència artificial, en particular de cara al respecte dels drets humans, de la democràcia, de l’Estat de dret, que aquí també a Andorra ha fet molts esforços a nivell intern i hem signat el conveni del Consell d’Europa recentment sobre aquest tema.

I la reforma del sistema multilateral? Va pel primer dels objectius que heu dit, de la pau i la seguretat, que potser és on més es flaqueja? 
Sí, evidentment està lligat. Hi ha la qüestió de la representativitat del Consell de Seguretat, que ve del final de la Segona Guerra Mundial. Actualment hi ha grans potències que no hi estan representades, i sobretot una part important del món, que és l’Àfrica. El continent africà no té representació permanent al Consell de Seguretat, sí que es poden presentar com a membres no permanents països africans, però sempre és complicada l’elecció i hi ha aquesta veu del que s’anomena el sud global, no només Àfrica, que considera que no està prou representat en la presa de decisions. I després, el Consell de Seguretat ha demostrat els seus límits també de cara a aquests grans conflictes, el de Gaza, per exemple, o el d’Ucraïna, on hi ha un membre permanent, o dos, involucrat directament o indirectament en un d’aquests conflictes, no s’ha pogut avançar prou amb les resolucions. 

I quin paper pot jugar-hi Andorra? Quin pes té en una assemblea com aquesta? Som com molt petits al costat de tot això. I al Consell de Seguretat no sé si ens interessa estar-hi, tampoc.
De moment no ens interessa estar al Consell de Seguretat, tot i que hi han estat països de dimensions limitades, no tan petits com el nostre, i amb gran èxit. Però ara per ara, no disposem de suficients recursos humans per poder ser membres no permanents del Consell de Seguretat. Potser si ens presentéssim en una elecció tindríem possibilitats, perquè tot això és un joc en funció del grup al qual pertanys i també de la visibilitat que s’ha pogut tenir als organismes. I recentment hem tingut un gran èxit diplomàtic, que és l’elecció d’una candidata andorrana, la Jelena Pia, al Cedaw, que és el Comitè per l’Eliminació de les Discriminacions envers les Dones. I dic un gran èxit perquè no només Pia va resultar elegida, sinó que va tenir 140 vots sobre 188 i va quedar segona.  

Més enllà d’assolir un lloc, entenc que a l’hora d’adoptar resolucions o dictàmens diversos, entenc que Andorra té un pes específic... 
Andorra té una veu, igual que tots els altres membres de les Nacions Unides. Una veu i un vot, i per tant el pot fer valdre en diferents negociacions, adopcions de resolucions, i és per això que sempre se’ns sol·licita molt per intervenir en diferents qüestions, debats, sobre aquests conflictes que tenen dimensió global. I de fet, i tornant una mica també al tema de la reforma de les Nacions Unides, es va adoptar ja fa cert temps, justament a proposta d’un petit país, com és Liechtenstein, una resolució que quan hi havia un tema al Consell de Seguretat amb conseqüències humanitàries greus i que no hi podia haver solució, doncs que es passés el tema a l’Assemblea General i que aquesta pogués votar, tot i que, evidentment, la resolució de l’Assemblea General no és de compliment obligatori com del Consell de Seguretat, però almenys els estats poden expressar la seva posició. I això ho hem fet en relació amb el conflicte d’Ucraïna i el de Gaza, i hem adoptat resolucions en favor de la pau, del respecte del dret humanitari, resolucions que s’han adoptat una per 123 vots, l’altra per 143, i bé, tenim una veu en l’escenari internacional com qualsevol altre estat i amb elements a les Nacions Unides que ens han donat visibilitat, com pot ser aquesta elecció al CEDAW, com pot ser també la facilitació de la resolució que s’adopta cada dos anys sobre el multilingüisme a les Nacions Unides. Aquest any Andorra ha estat cofacilitadora juntament amb Guatemala. Això vol dir anar a veure tots els Estats i intentar que es puguin assolir consensos, perquè de vegades hi ha posicions molt oposades, i finalment la resolució ja s’ha adoptat, i per consens.

Més enllà d’aquesta visibilitat, de poder dir la nostra en determinats temes, participar en l’Assemblea General també implica altres coses i obre oportunitats. Allà tens tot el món i és més fàcil anar a parlar amb tothom. 
Sí, i ho aprofitem molt. De fet, aprofitem l’Assemblea General i també altres reunions internacionals per mantenir contactes, tant a nivell de cap de Govern, amb primers ministres, com a nivell de ministres d’Afers Exteriors. Tenim programades bastantes reunions d’aquest tipus, bilaterals, i tenim també signatures de convenis, perquè els que ja tenim negociats aprofitem per signar-los allà. I es pot tractar de convenis, però també d’establiment de relacions diplomàtiques, que actualment tenim relacions diplomàtiques amb 154 països i la idea és arribar a mantenir-ne en tots els països del món. I ara, per exemple, ja tenim programada la signatura amb Malàisia, que és un país amb el qual encara no teníem relacions diplomàtiques. Però ja n’informarem quan s’hagi assolit, perquè sempre hi pot haver un imprevist de darrera hora. 

Quantes reunions bilaterals es poden arribar a celebrar a la Setmana de l’Assemblea General per part d’Andorra? 
No sabria dir una xifra, però jo diria que una mitja de dos, tres cada dia, i com que hi estem una setmana, doncs, unes de quinze, vint bilaterals l’any passat jo crec que les vam fer. 

S’ha d’aprofitar el viatge!
Sí, el viatge s’aprofita al màxim. És una setmana molt intensa. 

Un dels temes a l’agenda d’Andorra serà pressionar una mica per veure com evolucionarà l’acord d’associació amb la Unió Europea? Perquè s’acabin de decidir que no sigui mixt? 
Cada vegada que hi ha trobades als nivells que siguin amb representants ministerials o de primers ministres de països de la Unió Europea, aquest és un dels temes estrella. 

Com es percep per part dels altres? Coincideixen que no ha de ser un acord mixt? 
Això és una decisió que s’ha de prendre a nivell de Consell de la Unió Europea i ara s’està esperant aquesta decisió que ha d’estar fonamentada jurídicament. Per tant els països estan esperant ara aquest dictamen de saber si serà un acord mixt o un acord comunitari, que nosaltres confiem que així sigui perquè la Comissió el va presentar com a tal. Per tant, confiem que el Consell segueixi aquesta opinió de la Comissió. 

En tot cas, no hi ha hagut cap estat que els hagi comentat que no? 
No, la veritat és que no. Estan esperant.  

Parlàvem que Andorra té un rol a nivell internacional i que es participa modestament amb aportacions a cooperació internacional. Hi ha uns objectius? Quin és el pressupost total que es pot arribar a destinar a totes aquestes missions?
Tenim un pressupost modest. Tenim menys d’un milió, uns 900.000 euros per cooperació al desenvolupament i dins d’aquests 900.000 euros hi ha uns 220.000 que van a entitats andorranes que tenen cooperació internacional. Hi ha un pla rector i cada any aquestes entitats poden postular i si els seus projectes corresponen amb les prioritats, que ara us les diré, i considerem que treballen amb organismes que són sòlids, poden obtenir fins a 40.000 euros. I també tenim una quantitat inferior, de 7.500, per a petits projectes. I després la resta transita per organitzacions internacionals ja sigui la Francofonia, l’Unesco, Nacions Unides, Osce... La primera de les nostres prioritats és la pau, la democràcia, els drets humans, és per això que contribuïm, per exemple, amb el Comitè Internacional de la Creu Roja, i també l’any passat vam fer una aportació important a l’Unrwa, que és aquest organisme per als palestins. Després hi ha tot el que és lluita contra el canvi climàtic, el tema de l’educació, i en particular educació inclusiva, de les nenes en particular, perquè, evidentment, aquí a Andorra, nens o nenes tots reben la mateixa educació, però en molts països del món, i en particular països africans, malauradament les nenes han de deixar l’escola molt aviat, i també inclusió de discapacitats. L’empoderament de la dona, de manera general, és una altra prioritat, i el multilingüisme. I després tenim, últimament, també com a prioritat la que ja he mencionat com una de les prioritats de la Cimera del Futur, que és tot el tema de la digitalització, la reducció de la bretxa digital, i posar més ètica, també, al tema de la intel·ligència artificial, tot el tema de la lluita contra els ciberatacs, tot això.

Diu que el pressupost és modest, però amb 40.000 euros una associació pot fer un hospital o una escola. És a dir, que la contribució tampoc és tan petita.
És veritat. Tampoc és tan petita, però estem lluny del que està definit com el mínim que hauria de destinar un estat a cooperació al desenvolupament. Però, tot i així, cada any hi ha un lleuger augment. És un pressupost que volem que vagi en augment.

És un tant per cent del pressupost total que s’hauria de destinar? O va pel PIB? 
Hi ha una mica les dues escoles, les dues doctrines, però, sigui quina sigui, estem encara lluny nosaltres. 

Quant queda per acostar-nos a aquest estàndard internacional? 
No he fet els càlculs ara mateix, però estem molt lluny.