Diari digital d'Andorra Bondia
Jacint Risco és el representant dels pensionistes al consell d'administració de la CASS.
Jacint Risco és el representant dels pensionistes al consell d'administració de la CASS.

Jacint Risco: “La revalorització de les pensions més baixes s’ha de dur a terme ja”


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: Jonathan Gil

El representant dels pensionistes al consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), Jacint Risco, remarca que cal atendre primer les necessitats dels assegurats i posteriorment la viabilitat del sistema. Comparteix les mesures proposades a excepció de l’allargament de l’edat de jubilació i aposta perquè les pensions reposin sobre tres branques, tot i que caldria augmentar els sous.

El nou consell d’administració de la CASS està reestudiant les mesures per garantir la sostenibilitat de les pensions. Per on haurien d’anar?
El reestudi de les mesures només obeeix al fet que els estudis actuarials van variant amb el temps. Les mesures de la CASS no són dolentes tot i que els pensionistes no estem d’acord amb algunes, com allargar l’edat de jubilació perquè representa un estalvi poc significatiu. No és una mesura sola el que s’ha de prendre sinó que serà un conjunt de mesures el que permetrà allargar en el temps la sostenibilitat del sistema. A més, cal que aquestes mesures no ofeguin ni l’economia domèstica ni l’empresarial i per això el que no es pot aplicar és un increment dels impostos i les cotitzacions. Per això les proposades per l’antic consell d’administració són encertades; augmentar la cotització gradualment, augmentar el coeficient de conversió, i tenir en compte que la relació entre pensionista i assalariat sigui l’adequada. Ara, el sistema es finança sol perquè el 2017 hi va haver 50 milions d’euros de superàvit i aquest any 2018 es preveu el mateix.

Hi hauria alguna altra mesura que es podria afegir a les plantejades?
Ara per cada euro que posem a la jubilació en rebem tres. Això és inviable. Es pretén apujar el coeficient de conversió al 12%, i això és raonable. També es parla d’un augment de cotitzacions escaladament del 12% al 18%. I fixar una pensió màxima. Una mesura que des de la Federació de la Gent Gran s’havia plantejat era la creació d’una taxa sobre l’alcohol i el tabac. Crec que això està bé però ha d’anar a la branca de salut i no a la de jubilació. 

Per quin motiu?
Perquè la branca de salut té un problema més greu que la branca de jubilació i perquè aquest és un tema que afecta la salut. Perquè si no estem bé de salut difícilment podrem tenir una pensió com Déu mana, o almenys no en gaudirem. 

Hi ha inacció per part del Govern a l’hora d’adoptar mesures relatives a les pensions?
No hi ha hagut la inacció del Govern. Hi ha hagut la inacció de tots els governs des que es va crear la CASS. Jo no crec que la situació de les pensions es desconegués. Però quan un veia que la relació entre assalariats i pensionistes era de set a un, fem rotondes i edificis monstruosos. Per tant, la responsabilitat que ara ens haguem d’estrènyer el cinturó és de tots els governs de tots els colors des que es va crear la CASS.

Són mesures impopulars que ningú vol prendre.
És clar, a ningú li fa gràcia pagar més impostos. Tot i que si és per alguna cosa que val la pena doncs els pago. Però, segurament, ara tindrem menys pensió en el futur –no crec que no en tinguem, com diuen alguns–. Però amb les pensions hi ha un tema que caldria tenir en compte, i que està recollit al Llibre blanc de les pensions de la Unió Europea. S’hi indica que per una pensió digna cal tres branques: la pensió pública, la pensió d’empresa, i la pensió particular. 

És aplicable aquest sistema a Andorra amb els sous actuals?
Que els sous són petits és evident. Amb el nivell de vida, el salari base és baix. I encara ens espanta més quan surt el senyor Galobardes i ens diu que els pisos de lloguer continuaran apujant-se. Enhorabona, perquè si no apugem els salaris ja veurem com paguem els pisos. És complex fer plans de previsió perquè les persones han de tenir per viure i el lloguer hauria de representar no més del 30% del salari. Però es podria portar en pràctica si tinc bones condicions amb un banc, una empresa, o fins i tot el Govern podria apadrinar una caixa de jubilació amb banc. 

Una de les seves propostes era reformular el càlcul de les pensions d’invalidesa.
Amb la llei del 2008 es calculava la pensió d’invalidesa a raó dels 12 últims mesos del salari, com es calculen les baixes. Es va veure que pujava molts diners i van establir que la pensió d’invalidesa s’havia de calcular amb els punts teòrics de jubilació que es tindrien. De cop i volta les pensions d’invalidesa es van retallar un 50% com a mínim. Puc explicar el cas d’una noia que guanyava 2.600 euros i tenia tres fills. Va tenir una malaltia i no pot treballar. La pensió li ha quedat en 900 euros. Amb el sistema del 2008 li hauria quedat una pensió d’uns 1.800 euros. No cal dir res més. Es van passar de frenada. Abans que s’acabi la legislatura, com a representant dels pensionistes a la seguretat social, això ho plantejaré. El que no pot ser és que després donin uns complements contributius fins al 80% del salari mínim. Digui’m què vol dir la vida digna! Cal, doncs, que la pensió d’invalidesa depengui del salari que cobres i no de la pensió teòrica de jubilació. 

Un retorn al sistema del 2008.
El sistema anterior era lògic perquè donava un percentatge si la persona podia seguir treballant en la seva professió, un altre percentatge si no podia treballar en la seva professió, un altre percentatge si no podia treballar en res, i si a més de no poder treballar necessitava ajuda o depenia d’algú tenia un altre percentatge. És retornar a estudiar aquest tema. 

També planteja revaloritzar les pensions més baixes per sobre de l’IPC.
Això considerem que ha de ser ja. S’ha de tenir en compte sobretot les pensions que tenen les persones de sexe femení, perquè han cotitzat menys, perquè s’han ocupat de la família, perquè són vídues... No diem disparar-ho tot però el cert és que el poder adquisitiu s’ha anat perdent. Caldria fer un esforç perquè les pensions més baixes, les que se situen per sota del salari mínim, anessin pujant una mica més de l’IPC cada any. Aquest increment hauria de ser escalat; cal apujar més a una persona que cobri 400 que a una que cobri 600 euros. Quant als percentatges, els hauríem de discutir. 

El mediador de la CASS ha constatat encara retards en la tramitació de les pensions. Què caldria per solucionar-ho?
Segons la direcció de la CASS, això és un tema de falta de personal i de cara al 2019 es preveu la contractació de més empleats. S’ha de tenir en compte que, a banda de la pensió andorrana, també cal tramitar sovint la pensió espanyola i els tràmits són molt feixucs i complexos. La burocràcia s’està menjant ja no els drets de les persones a la seguretat social sinó a tot el país. 

Cal simplificar els tràmits. 
Això ho tenim clar. Poso un exemple. Una persona demana la pensió de jubilació. Li toca una pensió de viudetat de 200 euros i una pensió de jubilació de 400. Això són 600 euros. Segons la Llei de serveis socials aquesta persona tindria dret a 400 euros més per arribar als 1.000. El més fàcil seria que quan demanés la pensió de jubilació, si es veu que no arriba al salari mínim, la mateixa seguretat social fes els tràmits davant dels serveis socials del Govern. Això no es fa. S’està marejant l’usuari i, per tant, estem donant un mal servei a la població. Sembla que el que es busca és estalviar-se aquests 400 euros. No està malament estalviar 400 euros quan la persona té poder adquisitiu però quan la persona no en té i tampoc té la informació dels seus drets perquè hi ha molt desconeixement... Ja no són els números, els estudis actuarials... Jo lluitaré molt perquè la seguretat social es giri cap a l’atenció personalitzada de totes les persones. El consell d’administració ha de treballar pels assegurats i en segon terme per la sostenibilitat del sistema. Perquè si la sostenibilitat va primer et carregues molta gent, i són persones.

De quan són els retards en el cobrament de les pensions?
Vaig sentir d’uns dos o tres mesos. I mentrestant de què menjo? Si es contracta més personal, s’agilitzarà el tema. El que considero és que hauria de ser pràcticament automàtic per les persones residents. 

Com veu les mesures introduïdes amb la posada en marxa del metge referent?
El metge referent no donarà un estalvi al sistema però el racionalitzarà, i això porta a un estalvi. El que és important és que la persona estarà més ben atesa. Estranya molt que a nivell de medicina els processos mèdics estiguin molt parametrats i en canvi els processos administratius, quan és qüestió de cobrar, sigui una disbauxa. Una disbauxa que a qui segur que no beneficia és a l’usuari. El metge referent és un pas endavant que ja era hora que es fes. 

Tot i que han disminuït, el raonador del ciutadà encara rep queixes sobre la CASS. És normal?
Hi ha la gent que es queixa per queixar-se i altres queixes relatives a errors d’interpretació o diferents interpretacions. Han disminuït molt les queixes. Crec que el mediador va rebre al voltant de la meitat de queixes que l’any passat i el raonador va en el mateix sentit. El problema del nostre sistema és que, per exemple, un paleta perd una cama i  se li diu que pot treballar assegut. D’enginyer nuclear? D’advocat? És per això que hi hauria d’haver la connexió amb el Servei d’Ocupació del Govern, perquè hem de donar servei a les persones. 

Vostès també proposaven programes de millora de la qualitat de vida i salut. De què es tractaria?
La seguretat social té l’obligació de promoure la salut. No dic que hi posi diners. Amb el Comitè Olímpic Andorrà havíem fet el programa Gent gran activa. I d’allò en va quedar que de cada euro gastat en esport se n’estalvien 15 en salut. No hem d’oblidar que la CASS és un pagador i, per tant, ha de recolzar i promoure, si pot, aquestes accions. Cal que la gent gran tingui salut. Perquè els experts diuen que el 30% de la població d’aquí a 50 anys tindrà Alzheimer si no s’hi troba un remei. Això és catastròfic. L’impacte que tindrà sobre la seguretat social és molt important.

Quina ha estat la impressió de les primeres reunions del consell d’administració?
Ens estem posant al dia. I puc dir que és veritat que al consell d’administració s’escolten tots els parers. Encara no hem fet cap reunió del consell d’administració del fons de reserva de jubilació. Molta gent em diu de què serveix estar allà. És cert que la seguretat social no decideix sobre la normativa. Proposa i executa. Però també és cert que al consell d’administració hi ha quatre persones que són elegides pels assalariats i almenys la veu d’aquestes persones s’ha de fer sentir. Un cop ens acabem de situar, els col·lectius estic segur que ens reunirem per coadjuvar propostes conjuntes per presentar al consell d’administració. He de dir que en l’aplicació de la normativa hi ha certa discrecionalitat i s’és massa restrictiu, no en benefici de l’assalariat sinó de la sostenibilitat del sistema. I això s’ha d’intentar canviar. Cal mirar que els xoriços no passin però evitar que paguin justos per pecadors.

Prioritzar els assegurats davant dels números altre cop.
El centre de la seguretat social no pot ser la sostenibilitat del sistema. El centre de la seguretat social, com del Govern i del sistema de salut, ha de ser el ciutadà. L’objectiu és assegurar el benestar de les persones. No oblidem que la Constitució diu que Andorra és un Estat de dret, democràtic i social. Recordo un discurs de Pere Valls que preguntava: i la Constitució social per quan?

Jacint Risco: “La revalorització de les pensions més baixes s’ha de dur a terme ja”
Número de vots: 14
Comentaris: 1

Comentaris

Trobo molt encertats els comentaris del Sr. Risco, desitjo que la seva tasca sigui profitosa i que l’Administració escolti als pensionistes, no en va han estat els que han aixecat l’estat del benestar pels que ara treballen. El govern ha d'actualitzar les pensions per una vida digna no cal luxes evidentment però cal que no sempre s'escolti solament a la patronal i es miri les xifres... a l'altra costat hi han persones.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic