Un any després d’imposar-se en les eleccions per escollir els representants dels assalariats al consell d’administració de la CASS, les dues escollides pels afiliats fan balanç de la feina feta i dels temes que encara hi ha pendents de poder tancar.

Quin balanç fan del primer any al consell d’administració de la CASS?
Montserrat: Al principi va ser una mica dur perquè no coneixíem les persones ni el funcionament. Però ara hi ha molt bona sintonia amb els altres membres del consell. Malgrat que puguem discrepar i no votar igual que ells, hi ha un bon diàleg i un tracte cordial i correcte.
Jacqueline: Al principi no va ser així, no va ser gens fàcil. Vam tenir una entrada dura. 

Per què?
J: No estaven acostumats que se’ls demanés informació. Per exemple, jo formo part de la comissió de recursos i vaig dir que volia tota la documentació, i vaig tenir una mica de problema amb la direcció. Però si hem de resoldre alguna cosa, hem d’estar informades. El que més ha costat i costa és que la direcció ens passi informació.
M: Les dues anàvem molt conscients que volíem treballar i treballar dur, que volíem assolir petites coses però que tot fos en benefici de l’afiliat i per millorar el funcionament de la CASS.

La situació ha canviat?
M: Ha millorat. Ara ja ens coneixen i saben que som persistents.
J: Hi ha coses amb les quals no estem d’acord, votem en contra i fem constàncies en acte. També es va fer un consell extraordinari a demanda nostra, amb el suport del representant dels pensionistes, perquè has de ser tres, que no s’havia fet mai.

I què van tractar?
J: Als consells d’administració hi ha un ordre del dia enorme, però nosaltres també volem exposar els nostres temes i ens vam unir amb el representant dels pensionistes per demanar un consell extraordinari i tractar els temes que ens arriben, tant de pensionistes com d’assalariats.

Han pogut fer tota la feina que volien?
M: No, és molt lent. S’ha de picar molta pedra abans de poder arribar al fonament. És complicat.
J: A més, moltes coses no depenen de nosaltres, és Govern qui ho ha de fer. Des del consell d’administració es fan moltes propostes, però moltes no tenen ni resposta.

Per exemple?
J: Hem demanat ampliar la llista de patologies amb cobertura al 100% perquè està molt desfasada, hem fet moltes demandes de revisió de reglaments, però ni el ministeri ni el Consell General ho tiren endavant.
M: O l’acció que vam fer totes dues, presentant una carta al cap de Govern reclamant la implantació del tercer pagador per a tothom i a data d’avui encara no ho tenim.

Però el cap les havia contestat.
J: Sí, tenim una resposta per escrit del cap de Govern dient que durant el primer semestre d’aquest any es generalitzaria. I ara resulta que surten dient que encara no tenen data per a tota la població.

Per la CASS no hi ha problema.
M: No, no. De fet, per la CASS és més complex afegir filtres que no pas obrir-ho a tothom. I ja s’ha comprovat que la despesa no augmenta, però ens ignoren.
J: No entenem el posicionament del Govern ni per què no es fa d’una vegada. 

Aconseguir el tercer pagador per a tothom és el gran cavall de batalla?
M: Sí, sí. Evidentment. Continuarem insistint.

Ofereixen atenció un dia a la setmana per als assegurats.
M: Sí, atenem sempre que ens demanin cita els dimarts de les 14.30 hores a les 16.30 hores. A més, hi ha el correu electrònic casssomtots@gmail.com que també està a disposició dels afiliats. Estem totalment obertes a atendre tothom.
J: Tothom qui ho demana pot parlar amb nosaltres, però és cert que hi ha certa confusió i la gent a vegades no sap per a qui demana. Confonen la defensora de l’afiliat amb nosaltres.

Quins són els problemes que més els comenten?
M: Facturacions d’hospitalització, sobretot d’Espanya, resolucions de pensions, alguna resposta amb un to que no és l’adequat o també ens han demanat per resolucions d’un simple full verd d’odontologia.
J: Les resolucions han d’estar ben fetes, s’han de dirigir a la persona, han d’estar motivades i deixar clar que tens un mes per fer recurs. I en molts casos, com el full verd del dentista, no es fa bé.

No és fàcil d’entendre a vegades...
M: Ens hem trobat amb gent que per desconeixement de l’entitat o per desconeixement de l’idioma no saben on dirigir-se o es queden amb la primera resposta i no tenen tota la informació completa del que poden demanar.
J: O demandes del 100% que no s’havien informat, però ara el que preocupa més és el tercer pagador perquè hi ha molta gent que ens ho està demanant.

Han constatat la problemàtica?
J: Sí, hi ha gent que no es fa proves mèdiques perquè no pot avançar els diners. A més, aquesta fórmula no és un estalvi perquè moltes vegades, per no mirar una patologia, s’acaba agreujant i causant més despesa. Qui pensa que per això s’estalvien diners, s’està equivocant.
M: Per molt que diguin que et tornen els diners, és un problema perquè primer s’han d’avançar i hi ha gent que no pot, que si paguen això potser a casa no mengen. No és qüestió que t’ho retornin, és que tu no tens perquè fer aquest avançament.

S’han reunit amb la nova ministra de Salut?
J: No, nosaltres no. Només la presidenta del consell d’administració.

Un altre tema que les preocupava era el fons de reserva de jubilació. Com han vist l’evolució?
J: Aquest any hi ha beneficis, però l’any passat va ser desastrós.
M: Andorra econòmicament està creixent, hi ha més massa salarial, augmenta el salari mínim i tot això beneficia. A més, de moment s’està recuperant de les pèrdues.

Què els sembla la gestió que es fa?
M: Nosaltres hi estem a sobre i hem vist que s’han fet moltes actuacions per controlar i revisar. Aquest any estem una mica més tranquil·les, però no vol dir que el problema s’hagi solucionat.

Es comença a reprendre al Consell, també, el treball per a la reforma de les pensions.
J: Nosaltres hem dit sempre que es parteix d’unes previsions que no es compleixen. Es van preveure uns ingressos de la branca jubilació molt inferiors als que hi va haver realment. Crec que es va preveure que el 2024 entraríem en dèficit, i això no és cert. Per tant, com ja vam dir, pensem que caldria un nou estudi. 

La CASS va fer una proposta amb 14 mesures.
J: El primer és fer un nou estudi perquè la situació ha canviat molt. Evidentment s’han de prendre mesures, però no és l’apocalipsi que van anunciar. I no estem d’acord d’apujar l’edat de jubilació als 67 anys.
M: Jo també penso que l’edat no s’hauria de tocar. I més quan després surten col·lectius que es poden jubilar als 60. Jo als 67 i tu als 60? No pot ser. Tothom als 65. Que cal augmentar cotitzacions o altres canvis? Mirem, però l’edat no la tocaria.

No és fàcil.
J: O finançar la branca sanitària amb el pressupost de l’Estat, com fan tots els països. Nosaltres ho paguem amb les cotitzacions i és normal que no arribem.
M: Tampoc ens sembla bé això d’obligar a tenir una assegurança complementària o un pla de pensions. Però si la gent no arriba a final de mes! Com volen que pagui una assegurança? Crec que hi ha altres accions.

Com valoren la implantació del metge referent?
M: És una equivocació per a les arques de la CASS i endarrereix el diagnòstic real.
J: Des que hi ha la via preferent la despesa ha augmentat molt i és veritat que moltes vegades no has d’anar un sol cop al metge perquè et facin la derivació, sinó múltiples vegades.

Sovint hi ha molt desconeixement sobre la CASS i els drets i deures que tenim.
J: Hi ha molta desinformació i la CASS tampoc informa. Per exemple, la gent no sap que si hi ha més d’un mes d’espera per a un especialista, pots demanar visita fora d’Andorra a un metge que entri dins del quadre mèdic amb qui la CASS té conveni. A més, tens dret que la CASS et pagui el viatge. O per exemple, la gent tampoc sap que els estudiants poden anar a especialistes del lloc on estudien sense necessitar una derivació.

Ah sí? Tampoc ho sabia.
J: Cal que l’especialista estigui dins del quadre assistencial col·legiat. Entres al portal de la CASS, demanes un volant i busques l’especialista del lloc on resideixes. Fas la demanda a través del portal i en dos dies ho tens.

La CASS hauria d’informar més?
M: Falta molta comunicació externa, és un dels nostres cavalls de batalla. No s’informa prou i no s’informa bé.

Alguna altra preocupació?
M: Hi ha el tema de l’acord d’associació. Ens preocupa perquè és un tema molt complex i no sabem massa com pot afectar. Per exemple, si tindrem targeta sanitària europea o no i el que tot això comporta, que no és només que tu puguis anar a tot arreu, sinó que els de fora també poden venir aquí. Però tot just es comença a treballar.