Jaume Bonell: “El ‘carsharing’ s’ha de posar sobre la taula com a alternativa sostenible”

El màxim responsable de la mobilitat del Principat té clar que el canvi d’hàbits és el que motivarà una conducció més còmoda i fluida al país. Entre la capital i Escaldes recomana caminar, i la resta de desplaçaments amb alternatives com els cotxes i motos pagats pels usos i que siguin cent per cent elèctrics. Bonell també ens explica que la Cimera Iberoamericana és ara el principal repte del departament.  

Quines campanyes té previstes Mobilitat quant a seguretat viària, tornem a la segona edició d’‘Andorra, territori ciclista’? 
Sí. Aquí et puc avançar algunes coses però no totes. Sí que tornarem amb la campanya Andorra, territori ciclista, l’engeguem perquè l’any passat ens va funcionar molt bé i li hem de donar continuïtat.

I comença ja? 
A partir del 29 d’abril. Hi ha un nou enfocament, amb nous missatges, amb un nou disseny, però sempre amb el mateix esperit: promoure la convivència i el respecte entre tots els usuaris de la via pública amb l’objectiu de reduir els accidents. Aquest any es tracta de remarcar que és un projecte de seguretat viària que no anirà sol, s’emmarca en un pla nacional global que tindrà per primera vegada la societat civil implicada a través de l’Automòbil Club. Però fins aquí puc dir, perquè ja es farà una presentació pública. 

Doncs esperarem a la presentació. Però expliqui’m altres campanyes. 
Acabarem amb la campanya Afluixa, a la qual encara li queden uns mesos de vida, i insistirem, ara més que mai, en el tema de les motocicletes. Prudència, respecte, anticipació, i tot el que té a veure amb les accions negligents dels responsables de les motocicletes. Paral·lelament, hem iniciat converses amb la Confederació Iberoamericana en matèria de seguretat viària i ho traslladarem a la pròxima legislatura, i si es valida el procés ens adherirem a aquesta plataforma. Estaríem parlant d’una plataforma en l’àmbit de sud-amèrica amb 400 milions de persones, perquè per a nosaltres és una oportunitat poder compartir aquestes dades. També  hem iniciat converses amb l’Associació Europea de Transports, que també són uns forts instigadors a nivell europeu en campanyes de seguretat viària.
‘Andorra, territori ciclista’ fins quan durarà? 
Serà fins a l’octubre, fins al pont del Pilar, coincidint amb la tardor i el canvi d’horari. Més enllà d’aquí, Andorra, territori ciclista també participa en la Volta als Ports, i en una sèrie d’esdeveniments esportius que se celebraran aquest estiu relacionats amb el ciclisme per donar a conèixer la campanya. 

Les campanyes sempre estan bé per conscienciar i per reduir la sinistralitat, però en l’àmbit més general de mobilitat vostè sempre ha parlat de la necessitat de canviar els costums  més que les infraestructures viàries. 
La mobilitat és cosa de tots, no només dels gestors, sinó dels administrats. Ha arribat un moment en què tots ens hem d’ajudar, difícilment podem canviar les tendències si la gent no col·labora. Ja ho sé que des de les administracions queda molta feina per fer. S’ha de potenciar el transport públic, abaratir-lo, donar alternatives, que aquí no hi són. Avui com que no hem creat una alternativa a la mobilitat costa molt que la gent canviï. Però sí que és veritat que a la part central d’Andorra la Vella i Escaldes hi ha una mobilitat interna diària que podria ser substituïda fàcilment per una de més sana i més respectuosa. Això vol dir anar a peu, caminant. Per exemple, entre el comú d’Escaldes i el d’Andorra amb línia recta tenim un trajecte d’un quart d’hora caminant. L’ésser humà entra en moltes contradiccions. Durant el dia utilitza la mobilitat assistida, amb el cotxe o la moto, i a la tarda anar al gimnàs perquè no es mou durant el dia. Quan un hàbit de vida més saludable seria anar a peu i oxigenar-se més.

Sí, és una tasca llarga la d’aconseguir aquest canvi d’hàbits. Però com vostè diu, l’Administració ha d’aplicar mesures. Des de Mobilitat ja promoveu el transport públic amb concursos per aconseguir abonaments. Per què no s’és més atrevit i es proposa durant un mes un transport públic gratuït per a tothom?
Tot el que és gratuït es desvirtua. Les coses han de tenir un preu que sigui assumible i penso que li has de donar la volta. El que s’ha de fer és donar una alternativa de mobilitat diària que sigui més econòmica que la que s’utilitza a dia d’avui. El cotxe té una despesa, el combustible, la plaça de l’aparcament. Però imagina que l’opció que proposem nosaltres fos un 60% més econòmica que la que utilitzes a dia d’avui. Seria una bona mesura. 

Però ha de ser més econòmica, més pràctica, i amb una freqüentació horària bona. 
T’ha de portar al lloc. Però clar, perquè tot això es pugui complir has de buidar cotxes de la xarxa, perquè si no no podràs garantir un horari.  Perquè la  mateixa  orografia del país no ens permet tenir un carril únicament i exclusivament per al bus ascendent i descendent per tot el territori. Aleshores hem de treure cotxes, i per això hem de canviar de model de transport. Els autobusos que coneixem avui, no serveixen.  Han de ser autobusos respectuosos, petits, de menys volum, que siguin elèctrics, amb més freqüència de pas. Aquesta és una opció. Una altra és el desenvolupament del car-sharing i del motosharing. Això vol dir pagar perquè tu tinguis automòbils disponibles a uns llocs determinats i que els puguis agafar per anar d’un lloc A a un lloc B. I quan arribis l’estacionis. I pagues per aquest ús.

Els autobusos més respectuosos i el ‘carsharing’ són compatibles o és millor apostar per un? 
Les condicions climatològiques d’Andorra diuen que, encara que no som ni suecs ni danesos, això de la bicicleta al mes de gener quan neva, doncs no. La moto al gener, també s’ha de ser valent. I un cotxe pagat per l’ús és hàbil tot l’any.  Són opcions que penso que s’han de posar damunt la taula. Però potser s’ha de començar per les empreses. Les grans empreses que tenen flotes de vehicles, i el Govern els primers. Potser el Govern s’hauria de plantejar eliminar la flota de cotxes per al personal que està treballant al dia a dia precisament per aquestes alternatives. Primer perquè són més respectuoses amb el medi ambient, i després perquè et desprens d’una sèrie de despeses com ara l’assegurança, el pàrquing i d’altres. 

Tot això permetria...
De moment, fer-la més sostenible. Tot i les mateixes xifres, si circuléssim 100% elèctric –perquè clar, evidentment si estem parlant de carsharing seria elèctric– el nivell d’emissions cauria brutalment. Contràriament al que s’ha dit sempre, els estudis que s’han fet des de Medi Ambient pel que fa al control d’emissions, les puntes d’aquestes són de dilluns a divendres. És a dir, els màxims factors contaminants som nosaltres. Els caps de setmana cauen brutalment les emissions. Això vol dir que hem d’incidir directament sobre la nostra mobilitat. Un transport públic eficaç, eficient i econòmic, cotxe compartit, moto compartida, bicicleta compartida i a més a més fer una distribució de carrils bici, perquè tal com ho tenim avui sí que és perillós anar en bicicleta, i sobretot per a aquelles persones que no ho tenen tan interioritzat. Hem de fer espais destinats només per a la bicicleta, per convertir aquests elements de mobilitat almenys en el territori entre Escaldes, Andorra i Sant Julià que es puguin fer amb tota tranquil·litat en bicicleta.

Tot això hauria d’estar contemplat en el pla nacional de mobilitat. 
Ho està. 

I en quin estat es troba aquest pla? 
Està acabat. No es va voler polititzar durant la campanya electoral, però sí que és el tret de sortida de la nova legislatura. Posar aquest pla sobre la taula, validar-lo i veure a curt, mitjà i llarg termini com el desenvolupem. Una de les primeres accions, amb uns costos econòmics molt assumibles i que poden donar els seus efectes amb certa immediatesa, però caldrà veure el suport polític per avançar-les. 

Aquest pla nacional de mobilitat hauria de ser una prioritat per al nou Govern?
Entenc que sí.

També hauria de ser una prioritat el nou Codi de circulació, perquè en què ajudarà en termes de mobilitat? 
El nou Codi incidirà en la seguretat viària pel que fa a una llei al segle XXI, amb unes sancions econòmiques actualitzades, i el nou Codi també hauria de regular l’ús de patins i de monopatins. Aquí tenim un buit legal tots plegats, no només nosaltres, sinó també a altres països, com Espanya i França i la UE en general. Actualment s’està regulant a través d’ordenances municipals, però s’ha de ser valent i s’ha de desenvolupar en una llei-marc.

Parlàvem de mesures alternatives a la mobilitat, en altres ciutats europees s’aplica per número de matrícula la prohibició de circular certs dies. Això ajudaria a buidar de cotxes i  també d’emissions. Aquí no s’ha estudiat aquesta mesura?
Pensa que tal com està avui, que els pics de contaminació són entre dilluns i divendres, no són alarmants. La mitjana de vehicles per habitant que tenim dona perquè aquesta mesura es pugui triar entre agafar un cotxe o un altre. Hem de ser més atrevits.

Parlem de l’app de Mobilitat, quantes descàrregues té?
Estem a prop de les 6.000.  Ens ha superat les expectatives, partint de la base que estem parlant de plataformes tecnològiques i el nivell de seguidors que tenim per les xarxes socials, estaríem entre 8.000 i 9.000 i esperàvem tenir la meitat, i en dos mesos hem arribat als 6.000. 

Alguna cosa per millorar?
Hem anat incorporant coses, inicialment només vam fer el servei de càmeres i de missatgeria, i després vam incorporar les incidències del trànsit, ara hem incorporat la distància entre dos punts, sempre partint des del quilòmetre zero el temps calculat a través de Google trànsit. El pròxim desplegament que farem és la traducció en diferents idiomes. Hem esperat, perquè si només en català ja tenim 6.000 descàrregues, quan ho fem en castellà, francès i anglès es podria multiplicar i no teníem clar si els servidors ens ho permetrien. I a partir d’aquí anirem avançant amb petites millores. 

Com tenim la base de dades d’accidents? 
Hi estem treballant, ha de ser una realitat el mes de juny. Es tracta que a partir de juny comencem a crear la base de dades amb la informació que ens han de passar els comuns, fer els ajustos que hem de fer, i entre juliol i agost poder donar per tancat tot aquest procés de proves i començar a treballar seriosament. Plantejarem uns primers objectius al setembre per marcar-nos un punt de sortida. Els accidents queden georeferenciats, i això ens permet determinar on són aquests accidents i per què han passat. I no ens hem de quedar amb el lloc de conflicte o punt negre, sinó per què passa, i veure què hem de fer, prendre una mesura correctiva, per si funciona. I si ho corregim tot i per fi aconseguim ser el primer país que no té punts negres, és perquè hem pres decisions que ho han solucionat. 

Suposo que com cada estiu la Vuelta serà un altre repte per a Mobilitat, però segurament que en té algun de més important. 
Per la Vuelta, cada any ens posem el llistó més alt, però penso que a aquest país tenim una virtut, que és tenir molta transversalitat, i quan ens organitzem tenim mecanismes que ho fan bé. Però el gran repte crec que ara és el de la Cimera Iberoamericana per la tardor del 2020, perquè serà la súper gran assignatura de Mobilitat. Tindrem tots els caps d’Estat d’Espanya, i de tots els països d’Iberoamèrica aquí amb totes les mesures de seguretat brutals que porten desplegats. Això vol dir que la mobilitat haurà de conviure amb els desplaçaments d’aquestes autoritats.

Això vol dir tallar carrers? 
Sí, probablement. Aquest any tindrem la cimera de ministres iberoamericans a la tardor, és un primer assaig del que serà la Cimera de Caps d’Estat, que serà l’assignatura més gran que ha afrontat Andorra, sense cap mena de dubte.

“Quan a la frontera hi ha trànsit i no obren els dos carrils, és per motius de seguretat”

Com millorarà el trànsit la desviació de Sant Julià que està construint-se?
Millorarà en un primer moment perquè desdoblem directament el trànsit des de plaça Laurèdia fins a la mateixa línia de frontera. És a dir, bàsicament el gran problema de la mobilitat de sortida és la convergència de carrils. Quan passem de dos a un, això genera un efecte acordió que acaba col·lapsant la xarxa i costa molt reactivar-la una altra vegada. En aquest cas, la casuística planteja que des de la sortida de la rotonda de la Margineda s’enganxarà un doble carril fins a la frontera, sempre en sentit baixada. Això vol dir que els màxims problemes els tindrem en aquest sentit, però avui en sentit pujada el que ens està condicionant molt és l’entrada de Sant Julià. Perquè un altre cop passem d’un dos a un. Llavors aquesta variant ens permet fer certa reversibilitat de carrils per evitar aquests estrangulaments.

Un altre punt d’estrangulament és, sense cap mena de dubte, la frontera. Els dos carrils de riu Runer no poden estar oberts durant tota aquesta setmana?
Andorra sí que té un actiu important, és la seguretat ciutadana,  i aquesta no és gratuïta. Hi ha molta feina al darrere, molta feina de control i supervisió que entre altres coses passa per això, per aquest punt. Sí que és veritat que aquell usuari que va en el seu cotxe de vegades no pot entendre per què no obren els dos carrils,  perquè moltes vegades hi ha  ordres de recerca de certs individus o certes investigacions que fan que sigui impossible. És a dir, sempre que es pot s’obre. I quan no es fa és perquè hi ha una raó que ens condiciona l’obertura. 
Això vol dir que sempre que hi hagi un taponament molt fort i només hi ha un carril és perquè hi ha una ordre de recerca?
Pot ser, però la recerca poden ser moltes coses, no forçosament estem parlant de delinqüents, hi poden haver moltes coses que des del punt de vista personal li diré que millor que no sapiguem. 

Parlant de desviacions, la de la Massana, que continua sense estar pressupostada, seria la següent necessària per ajudar a descongestionar el trànsit?
Per descomptat, i no està pressupostada perquè primer s’ha d’iniciar tot el procés de licitació. Segurament agrupant una partida i una altra, aquest any ja es podria fer alguna primera adjudicació i després amb plurianuals poder-la fer.  A la Massana el que ha passat és que el trasllat dels llocs de residència que abans se situaven a les valls centrals pel tema dels preus dels lloguers, el que ha fet és que la població s’hagi desplaçat cap a zones on abans no s’hi vivia i per tant avui hi ha molta gent que baixa des de Llorts, la Cortinada, Arinsal, Erts, i això propicia que cada vegada la Massana tingui més càrrega. La Massana té una bona capacitat de transport de carretera fins a l’entrada de la població, pel municipi estrangula les condicions del trànsit perquè hi ha una zona urbana que fa que el volum de trànsit s’alenteixi. 

Però aquesta desviació va per llarg.
Des del moment que determinem fer la variant de la Massana fins que la tindrem passarà temps, perquè no serà immediat. Mentrestant, segur que haurem de fer alguna cosa per estudiar alternatives.