Diari digital d'Andorra Bondia
Jaume Bonell: “Tindrem una app que oferirà imatges i incidències del trànsit a temps real”
Jaume Bonell: “Tindrem una app que oferirà imatges i incidències del trànsit a temps real”

Jaume Bonell: “Tindrem una app que oferirà imatges i incidències del trànsit a temps real”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

Amb 300 càmeres repartides per la xarxa viària, es té una visió gairebé completa de com funciona el trànsit les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. La gestió quan se supera els 900 vehicles l’hora, que és quan es pot saturar la xarxa, depèn en gran part de les decisions que es prenen des del departament que dirigeix Jaume Bonell. El cap de Mobilitat ens explica com tira endavant aquesta feina i el pla que marcarà el trànsit del futur.

Com se sent el màxim responsable de la mobilitat del país quan un dia, el més recent per La Vuelta, la xarxa  viària es queda bloquejada durant unes hores?
Hi va haver una acció molt ben coordinada amb tots els serveis de Circulació, de Sant Julià, Andorra i Escaldes-Engordany, i també amb el servei de Policia i Protecció Civil. És a dir, tots els actors de l’administració hem anat molt coordinats des de les diferents vessants en què hem estat involucrats en aquesta qüestió. I entenc que hem fet molt bona feina, perquè vam tenir la capacitat exacta de fer tornar el país a la normalitat en 2 hores i 36 minuts, per ser exactes. L’últim corredor va arribar a la meta a les sis, i 2 hores i 36 minuts després teníem el país resolt. Teníem un col·lapse que anava més enllà de la frontera del riu Runer, que superava la Massana i que arribava fins a Encamp. Són molts cotxes, i fer-ho tornar tot a la normalitat en aquest temps no està malament. 

Segur que sí. Una altra cosa és l’apreciació que pot tenir aquell que ha estat dues hores aturat a la carretera.
Vam fer molta campanya de divulgació anterior. Ho vam explicar en diverses rodes de premsa. El Comú d’Andorra la Vella també va penjar comunicats de tancaments. Als panells de mobilitat el dimecres anterior es va començar a divulgar La Vuelta. Entenc que aquell que no va voler rebre la informació no la vol rebre mai. És molt fàcil dir que s’ha tardat una hora des de la frontera per accedir al centre d’Andorra, però és clar, ens hem d’informar primer si sabem que hi ha un fet d’aquesta magnitud. Nosaltres ja vam recomanar que els desplaçaments es fessin abans de les tres de la tarda o després de les sis. 

Però aquest és un fet puntual. En altres dates, com el pont de la Puríssima, tothom sap que també es bloqueja el país, però això ja és una cosa que es té assumida.
Cada vegada que hi ha una entrada prevista superior a la normal activem dispositius especials, que passen primer per la nostra coordinació directa amb els serveis de Circulació concernits. Per exemple per la Puríssima, si s’escau en dies de neu, hi haurà els set comuns i els set caps de circulació concernits, més la policia, més nosaltres. Si és un cap de setmana d’estiu, probablement tindrem concernits Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp. És a dir, en funció de la casuística s’activa un dispositiu, que es va coordinant en tot moment, és viu. 

Com tenim el pla de viabilitat de la vall central, que havia d’estar enllestit per a l’any vinent?
Està pendent de l’aprovació del Govern. Aquest Pla nacional de mobilitat és molt ambiciós i ens ha de marcar les línies a seguir en els vint anys vinents. És un pla que inclourà l’anàlisi del repartiment de mercaderies, com reestructurar-lo, com reestructurar les línies de transport públic, la necessitat d’aparcaments i l’anàlisi dels fluxos dels cotxes a la vall central d’Andorra per veure oportunitats de millora de la circulació. Pot ser es pot establir anells circulatoris.
A més, inclourà l’establiment del carril bici, però d’un carril bici com un carril de mobilitat sostenible, no com un element de lleure sinó com un element quotidià de circulació, la conversió de certes zones en zones per a vianants i la promoció dels trajectes transformats en trajectes per a vianants, és a dir, que es pugui prioritzar que tots els trajectes feiners es puguin fer caminant abans que en un vehicle motoritzat. 
També es preveu la implantació del vehicle elèctric dins de tot aquest pla, amb punts de recàrrega per a cotxes i bicicletes elèctrics. És una visió zenital de tota la vall central, que també es dirigeix cap a la Massana, Encamp i Sant Julià de Lòria i que té uns efectes col·laterals per a les altres valls que cal tenir també en consideració. 

Per tot el que diu, aquest pla serà com la utopia de la mobilitat d’Andorra, allò que hauria de ser ideal.
Aquest pla tindrà unes accions a curt, mitjà i llarg termini, que derivaran en accions que s’hauran de fer després. El pla estudia les millores, però la seva  implantació segurament estarà condicionada pels pressupostos de l’Estat. Si d’aquest pla, per exemple, en surten un seguit de millores urgents a fer, amb una millora qualitativa immediata, haurem d’agafar el toro per les banyes i analitzar els costos i tirar-les endavant.

És clar, perquè moltes d’aquestes millores de mobilitat impliquen obres, infraestructures viàries...
No han ser per força grans desmunts. Per exemple, en un carrer que avui té dos sentits de circulació, amb dues zones d’aparcament a cada banda i unes voravies, si s’hi vol afegir un carril bici i es té la capacitat de fer-lo en un sol sentit de circulació les obres que s’han de fer són mínimes, perquè parlem de segregar uns espais per a les bicicletes. És clar que això té uns costos molt assumibles; si parlem de fer un túnel és una altra cosa. 

Que la xarxa viària se saturi en uns dies concrets no té res a veure amb el fet que el Principat continua sent pioner en matèria de mobilitat.
Andorra destaca en qüestions de mobilitat, en què ho té tot i és molt propera, i tots els agents de circulació i la policia hi estan implicats. La mobilitat, com a tal, és gestió de la via, i la capacitat de la via no la pot fer augmentar una acció de mobilitat però sí que pot ajudar que el trànsit millori. Quant a xifres, quan tenim una intensitat d’uns 900 cotxes l’hora estem pràcticament en la saturació. Es tracta que a través d’accions humanes i de certa logística lògica intentem no arribar a aquesta xifra i poder mantenir xifres a l’entorn dels cotxes 800 per hora, que vol dir que se circula amb fluïdesa. Si són 900 es produeixen certes retencions. 

Com es gestiona aquesta afluència de vehicles?
A través d’accions humanes per accelerar el flux. Per exemple, quan hi ha una intersecció on hi ha un gir a l’esquerra, s’elimina i es propicia que el gir es faci més lluny, en una rotonda  o on hi ha un agent de trànsit. Per aquell vehicle que vol entrar en un carrer que ja està saturat, hi ha un agent de trànsit a l’entrada que no deixa accedir-hi perquè no se saturi l’artèria prin­cipal. 

Darrerament s’ha parlat de la ubicació de més radars per rebaixar la velocitat en certs punts. 
És una demanda que ve de la Taula Nacional de Mobilitat per començar a actuar en aquelles zones on es constata una velocitat de circulació anormalment elevada. L’objectiu no és sancionar, sinó dissuadir el conductor de circular amb una velocitat inadequada. Actualment se n’han analitzat dos i ja estan adjudicats, en un tram a la CG-1 a Sant Julià i un tram a la CG-2 a Encamp. De cara al futur, i a demanda dels cònsols de diverses parròquies, s’està analitzant si s’intervé amb radars fixos en alguns nuclis de població on també es registra velocitats anormalment altes. 

És la mesura més efectiva per lluitar contra la velo­citat?
Per desgràcia l’ésser humà només entén la restricció a través de la sanció, el càstig. Si la llei del codi acaba actualitzant les sancions de trànsit i acostant-les a les que hi ha als estats veïns, es tindrà en compte. Els radars de tram han reduït l’accidentalitat en punts com la baixada des de la Massana. S’ha de treballar pedagògicament amb els conductors.

Fem ara un exercici d’imaginació. Si tingués aquí una maqueta de tota la xarxa viària del país, quina carretera mouria de lloc, quina eliminaria i quina crearia? 
És difícil de respondre. En un país com el nostre, tenint en compte que ben comunicat que el tenim, entenc que totes les carreteres tenen raó de ser.

Però caldria fer-ne alguna de nova?
Seguint el pla d’infraestructures viàries d’Ordenament Territorial, hi ha moltes vies per des­envolupar. El vial de Sant Julià n’és una i la possible variant de la Massana és una altra, així com la de Canillo i el túnel del Solà d’Andorra. Això des del punt de vista estratègic viari. Una altra cosa és que avui es pugui finançar o no, i una altra cosa és la vocació o la voluntat política de cada moment. 

Però per l’objectiu de descongestionar la xarxa n’hi hauria algunes de més urgents?  
Ara per ara seria la variant de Sant Julià de Lòria,  i també la variant de la Massana i Canillo.

Quina és la tasca més difícil del cap de Mobilitat?
Moltes vegades no poder donar explicacions de coses que no pots gestionar. Vols que en  mobilitat hi hagi interacció i no és possible. Hi ha gent que es queda bloquejada per la neu i el sentiment d’impotència de no poder interactuar ni tu des d’aquí i menys els que són fora genera frustració, perquè saps que a l’altra part hi ha gent angoixada i tu també ho estàs i no hi pots fer res. Per sort, són dies molt puntuals.

A les xarxes  socials la mobilitat també guanya?
Sí, crec que sí. Tenim el Twitter i ara hem obert Instagram. Actualment treballem en la web de Mobilitat, que ha quedat desfasada, i se’n derivarà una app que serà interactiva i que ajudarà a anar d’un lloc a un altre fent arribar les incidències de trànsit i imatges a temps real. Gairebé la visió que tenim al Centre Nacional de Trànsit. M’agradaria que estigués en marxa el 2018.

Una app que també serà útil per als turistes? 
Bé, aquí sempre depenem del roaming. Si al que ens ve a visitar li costa diners, no en farà ús. Dependrà de com s’encarin les noves tecnologies.

“El que tenim avui són espais reservats a les bicicletes; no són carrils bici”

Andorra està habilitada per disposar de la xarxa de bicicletes elèctriques de lloguer que es vol posar en marxa l’any vinent?
A Mobilitat, que gestionem també la pavimentació i la pintura de les carreteres, hem treballat amb molta celeritat els darrers mesos per disposar d’uns espais reservats a les bicicletes.

Que no són carrils bici. 
No. No confonguem carrils bici amb un espai reservat. Un carril bici està segregat de la circulació. Salvat d’aquella iniciativa que va tenir el Comú d’Andorra la Vella a través del riu, hi ha un carril que avui ja no té ni aquesta consideració però va ser la primera prova incipient del que havia de ser un carril. El que tenim avui són espais reservats a les bicicletes. 

I només podem aspirar a aquests espais? 
Jo espero que no. El Pla nacional de mobilitat ens ha de portar a fer carrils bici per portar els nens amb bicicleta als col·legis o perquè els nens hi puguin anar en bicicleta. Perquè la gent es pugui desplaçar a la feina quotidiana amb bicicleta.

Per tant, parlar de carril bici en l’àmbit andorrà és un error?
Sí. En l’àmbit urbà es considera que una persona es desplaça a 5 quilòmetres per hora caminant i a 15 quilòmetres per hora amb bicicleta. Òbviament, la velocitat és més elevada, i traduït a la mobilitat diària d’un sector de la població suposa que es deixi el cotxe a casa, i per tant és una mesura a tenir molt en compte. Als països del nord d’Europa està d’alguna manera “esponsoritzat” per l’empresa i el treballador que va en bicicleta a la feina té com un bonus. Els incentius de moltes empreses són ajudes per a la compra de bicicletes. Alguns diuen que ells no tenen la nostra climatologia. Però en alguns llocs és pitjor perquè si comparem la latitud d’Estocolm, que és la capital europea de la bicicleta, amb la d’Andorra la Vella, veurem que ens equivoquem. L’andorrà i el resident saben conviure amb el fred. 

Jaume Bonell
trànsit
app
imatges

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte