Jaume Escoda: “La transparència dels números de la pandèmia ens ha jugat en contra”

Continuen treballant amb ganes i il·lusió per oferir el millor servei i atraure els clients, però la situació epidemiològica frena la recuperació del sector. Ho explica Jaume Escoda, que va assumir al març la presidència de les 24 agències associades, i ara fa el punt de les dificultats i reptes que tenen al davant.  

Quin panorama tenen les agències a dia d’avui?
La veritat és que es comença a reactivar una miqueta de cara a sortir, però a mercats molt puntuals. La gent s’ho repensa dues vegades a l’hora de viatjar, i no ho fa tant com abans. Hi ha molta gent que té por. De cara als receptius la cosa està complicadíssima. La majoria dels que treballem amb mercats internacionals, en aquesta època ja estem tancant contractes per treballar a un any vista o sis mesos vista el que menys. Semblava que per a nosaltres la cosa començaria a arreglar-se una mica, però els mercats nòrdics ens han ficat una altra vegada a la llista vermella i no fem res més que enviar mails als hotelers dient-los-hi que es cancel·len els grups. Portem 18 mesos gairebé sense facturar o facturant molt poca cosa. I la veritat és que és feixuc per a nosaltres.

Una cosa està clara. Tot l’esforç que ha fet el Govern per nosaltres i totes les empreses del sector ens sosté. Si no haguéssim tingut les ajudes molta gent ja hauria tancat.

Com està la viabilitat de les empreses?
Tots estem lluitant i estem promocionant de cara al pròxim hivern i estiu. Estem treballant molt fort però és clar, són molts mesos els que han de passar encara fins que no comenci a arribar la liquiditat. 

Abans hi havia empreses que pagaven a comptes, ara no n’hi ha cap. No només a Andorra, també als mercats d’origen. El mes d’abril o maig el mercat anglès ja es comença a moure amb el tema de prereserves. Aquest any Boris Johnson va obrir fa un mes les fronteres i sembla que tothom es vulgui moure. El mercat escolar, que és lineal de dilluns a divendres, començarà a moure’s alguna cosa al setembre, si és que ho fa. Parlant amb companys que treballen amb mercats de proximitat, l’espanyol està igual. No hi ha ningú que es vulgui aventurar a llarg termini. 

Continua havent-hi molta incertesa, pel que diu.
Hi ha molta incertesa. De fet vaig llegir l’altre dia que Grandvalira ja preveu que el mercat anglès i el rus no el recuperarem. Nosaltres tenim el mateix sentiment. Encara creuem els dits per si es pot arribar a fer alguna cosa, però serà tot d’última hora i en funció de com evolucioni la pandèmia a la resta de països. I ja veiem que un dia estem bé i l’endemà es disparen els números, però no aquí, a tot arreu. 

És una situació que s’escapa encara al control. És la sensació que es té?
I tant. En el nostre cas treballem molt amb el mercat alemany, l’escandinau, holandesos i belgues. En aquests mercats sí que hi ha moviment, però és molt de proximitat. Cap aquí ja els queda massa lluny. Necessiten certificats per creuar França, una sèrie de coses que la gent no  acaba d’assimilar. 

Parlava abans de la por a viatjar, n’hi ha menys que l’any passat?
N’hi ha menys. La gent necessita sortir encara que sigui baixar a Cambrils, Miami, Hospitalet, perquè ja portem massa temps tancats, però no fan grans viatges. Pel que respecta als emissors hi ha una mica més de moviment, però són destinacions molt concretes. Tens Kènia i països africans que estan molt controlats amb el tema de la pandèmia. Són grups molt més petits. Les illes Seychelles, que també ho tenen força controlat, Abu Dabi, que també. Són destinacions molt concretes i no n’hi ha massa. 

Suposo que encara és difícil saber fins quan necessitaran les ajudes del Govern.
Veritablement, tal com evoluciona el mercat, les necessitarem per temps. No és per un desig nostre, perquè a tots ens agradaria poder començar a facturar, però els mercats estan tancats. I és molt d’agrair els esforços que ha fet el Govern envers el nostre sector, però està molt difícil. Estem sortint i treballant molt dur, però el que anem fent és ajornar. Els mateixos grups que tenies de previsió el 2019 per al 2020 i els del 2020 al 2021 i ara al 2022. La gent no hem deixat de fer coses. Els operadors turístics et diuen que ja no seran grans grups, seran molt més reduïts.

Imagino que quantificar les pèrdues deu ser difícil.
És molt difícil. Ara estem preparant una enquesta per fer una valoració exacta de la situació de tot el sector. La volem compartir amb el Govern perquè vegi la situació real, perquè una cosa és anar a plorar, però cal especificar bé el que representa. En tot moment hem estat molt clars. Per donar informació no s’està mai de més. I el pes de les agències era molt important. Si venen vuit milions de turistes l’any, nosaltres n’aportem dos amb estades d’entre cinc i set dies de mitjana. Molt més llargues que les del turista que et ve per internet. 

I respecte a l’any passat?
El 2019 vam tancar amb el 20% de la facturació que es fa en un any normal; el 2020 vam arribar al 5% i aquest any al 10%, i no sé si hi arribem. 

De quin color veuen el futur?
Des del sector estem esperançats, pensem que aquesta situació s’acabarà. La gent no pot estar tancada de per vida, es trobarà la solució i podrem començar a remuntar, però està complicat. Les ganes de treballar i la il·lusió les tenim, no les hem perdut mai. Tornant al tema de les ajudes, hi ha molta gent que en depèn. Hi ha molts llocs de treball que depenen de les nostres agències. 

De quantes persones podem estar parlant aproximadament?
No són només els nostres, són restaurants, hotels... És tota una cadena que va lligada. Directament, unes 150 persones. I aquí no compto els treballadors  que hi ha a les agències que no estan associades amb nosaltres i n’hi ha moltes més.

Creu que les campanyes publicitàries que han fet els països per retenir els seus ciutadans poden haver influït?
No ho crec. Perquè la gent té ganes de sortir i qui vol viatjar ho fa igualment però amb moltes més precaucions. Andorra Turisme aquest any ha fet campanya a Bèlgica, Països Baixos, França, Espanya. Totes les iniciatives han estat molt ben encarades perquè els últims anys anaven adreçades a mercat de proximitat i s’han obert una mica més. El que passa és que hem de continuar sembrant per poder recollir després. 

Han pensat a fer més accions per refer-se?
Depenem molt d’uns números que surten: els afectats per cada 100.000. Nosaltres no hem deixat d’invertir en promoció, assistint a fires presencials i virtuals, que també es paguen. No hem parat de treballar. Si no creguéssim que la pandèmia té un final i que podem revertir la situació, no faríem tants esforços. 

També s’ha invertit molt en digitalització. Abans hi havia molt el tracte d’empresa amb empresa, ara ens comencem a orientar al tracte empresa-client per recaptar el màxim. Així, a més de no facturar, la inversió que s’ha fet ha estat important, és l’evolució del mercat.

Els turistes que estan venint, d’on són majoritàriament?
A part de França i Espanya, hi ha molt pocs de mercat internacional. Potser ha vingut algun grup de suecs. Pel que es parla a les reunions, és misèria.

La gent del país surt? Ho fa a través d’agència?
Es veu una mica més de moviment, però no és l’alegria que hi havia el 2019, ni està molt a prop. Els emissors es recuperen millor que nosaltres els receptius, però a tots ens costa moltíssim. 

Llavors vendre la “bona gestió” de la pandèmia de cara enfora no ha resultat?
Hi ha una comunicació fluida i una bona entesa tant amb el ministre de Turisme com amb el director de Turisme. Estan al cas del que ens està passant, del maleït  semàfor vermell que ens apliquen alguns països. El primer que ens va marcar a la zona vermella va ser Alemanya. Sí que es fan molts tests i potser n’hem fet massa de cara a l’exterior. Hem passat tota la informació del que hem anat fent des del començament de la pandèmia: hem estat testats dues vegades, i hem realitzat moltes proves. I això també ens va en contra. Ells tenen una calculadora, i avaluen la situació en funció dels afectats per cada 100.000 habitants. El comitè de Covid de la Unió Europea aplica els barems i posa el color en funció dels 400 casos. La transparència dels números ens ha jugat en contra. 

Per poder atreure el turista vam buscar una asseguradora i nosaltres incloíem dintre del preu que si una persona s’infectava de Covid li cobrís l’estada i se li tornessin els diners, també incloïa una assegurança mèdica com si fos una de viatge. I això els ho regalàvem als clients, però tot i així no van arribar massa quantitat de clients a través nostre. 

Per què és important fer ús de les agències per viatjar?
Si t’agafes un vol per internet i et tanquen les fronteres ningú es preocuparà per aquest vol i ho hauràs de fer tu. Nosaltres, quan fa uns mesos van tancar les fronteres al Marroc, per exemple, hi havia gent que hi era i els nostres associats van estar lluitant en tot moment perquè aquesta gent pogués tornar cap aquí. I els clients  van quedar contents. L’atenció personalitzada és, doncs, el que oferim. També ajudem gratuïtament gent que es troba en aquesta situació i que s’ha tret els vols pel seu compte, i això que no tenim cap benefici. 

El tracte de proximitat és el més important. Això no té preu. I si hem d’atendre un client a les 12 nit ja farem el que sigui per trobar una solució per a aquella persona que està malalta o ha tingut qualsevol altre tipus d’incident.