El president de la Cambra de Notaris, Joan Carles Rodríguez Miñana, parla de la seva presència al Consell General de la Unió Internacional del Notariat, de la qual ha estat designat membre, i l’interès que suscita Andorra a Europa. Exposa també que no demanaran una revisió important dels honoraris tot i que la llei els ho permet i defensa que els quatre notaris actuals són suficients pel volum de feina. 

Ha estat designat membre del consell general de la Unió Internacional del Notariat. Què significa això?
Es tracta de l’única institució internacional del notariat. Abasta tots els notaris que passen l’examen per accedir-hi. L’organització té una assemblea general formada per tots els notariats membres que tria un consell directiu, que és com un govern. I, com a organisme més important després d’aquesta assemblea general, del consell directiu i del president, hi ha el consell general, que té una feina d’assessorament i suport a les decisions de tots els òrgans de la unió. 

Aquest és el primer cop que hi ha presència andorrana?
Sí. Andorra s’incorpora a la Unió Internacional del Notariat el 2004. Primer, hem tingut una actitud de rebre informació, saber com funciona, fins que es va crear una seu semipermanent a Barcelona. Això vol dir que una de les dues reunions anuals es fa sempre a Barcelona. Pel notariat andorrà va ser molt important aprofitar l’avinentesa. Ens vam fer conèixer, el notariat andorrà va anar agafant prestigi i ara té un important prestigi a nivell europeu. El president de la Unió Internacional del Notariat ens va venir a veure, un fet que ens va deixar molt sorpresos. Ara el que estem fent és traslladar aquest bon fer del notariat andorrà a nivell mundial. Tenim la sort que, per una banda, pertanyem a la Francofonia i, per l’altra, estem a Iberoamèrica. A més, Andorra és un país petit que permet moltes coses, com ara una coordinació del registre. Per això, des de diferents països ens demanen treballs científics sobre això, hem participat en el darrer treball sobre drets de successions a Europa... Volem que tot això que hem assolit a nivell europeu vagi més enllà.

A través de la unió també es comparteixen experiències?
Totalment. En la darrera reunió vam estar convidats a explicar la nostra experiència quant a la protecció contra el blanqueig de diners. Això és força sorprenent perquè a la mateixa taula hi havia França, Rússia i Andorra. Tothom tenia moltes ganes d’escoltar-ho. Andorra interessa i la gent se l’escolta. La gent està molt interessada a conèixer les nostres solucions tot i que som conscients que, a gran escala,  són difícils d’implantar.

Els temes que interessen més a l’estranger fan referència al blanqueig o al registre de la propietat, dels quals ha parlat?
Als comitès científics discutim de tot. Es parla molt de les unions de parella, de la defensa de les persones discapacitades. Però sí que és cert que a nivell internacional, el tema de la lluita contra el blanqueig i dels accessos als registres públics són els temes que més preocupen.

Accessos als registres públics? En quin sentit?
De vegades es diu que els notaris tenen tota la informació però no la fan córrer, o se la guarden. Això no és cert. El notariat està permanentment en contacte amb tots els registres públics tant demanant informació com facilitant-la. Estic parlant de cadastre, de registre de la propietat on n’hi hagi, els registres d’inversió estrangera, el registre de societats... Ens passem el dia comunicant tot allò que la llei exigeix. Però també a nivell internacional s’ha trobat molt convenient que perquè qualsevol registre sigui fiable és molt important que l’accés de les dades sigui mitjançant notari. Si qualsevol pot inscriure, la possibilitat que el que hi hagi inscrit no correspongui a la realitat és molt alta.

I quant al blanqueig?
El notariat hi té molt a dir. En les últimes avaluacions que s’han fet al Principat el notariat andorrà ha tret unes notes molt bones. Això és perquè som molt conscients que per qualsevol cosa que no vegem clara o que podria comportar algun perill de blanqueig fem la declaració de sospita. A nivell internacional és el que més preocupa.

Hi ha sensibilització i es fan formacions sobre el tema del blanqueig?
Se’n fan formacions de forma periòdica. El Col·legi d’Advocats organitza formacions i actualitzacions. Això ens va molt bé perquè estem a l’última hora d’aquest tipus de blanqueig i també en la protecció de dades. Sobre la protecció de dades s’està informant de tots els arxius que s’estan creant i que poden afectar la intimitat de les persones.

Recentment es va aprovar la nova Llei del notariat. Per què és important?
Aquesta llei va col·locar el notariat andorrà al segle 21. Es va considerar que als notaris, que teníem llei des del 1996, ens  en calia una de posada al dia. Això ha consistit a reproduir la llei que ja teníem i afegir-hi tot el tema del règim disciplinari, dels drets de defensa del notari expedientat, de les sancions imposables. No hi ha hagut mai cap sanció, però convé que hi siguin. Tot plegat dona més garanties. En aquest procediment sancionador, l’òrgan que rep les queixes és el ministre de Justícia, tot i que abans les queixes s’adreçaven a la Cambra de Notaris. Però no és el ministre que decideix. La llei diu que ho ha de fer un òrgan col·legiat, en què ell hi és representat, però també hi ha d’haver el president de la Cambra de Notaris. A més, ara hi ha un procediment per sancionar. 

Per què és important el paper del Govern en aquest àmbit?
Serveix per externalitzar una mica el problema. Si tot queda entre notaris algú pot pensar que hi ha corporativisme. A més, queda més clar quina és la queixa. De vegades rebo algun correu d’algun ciutadà sobre alguna situació que no considera correcta i que es va produir en una determinada notaria. El que faig és posar-ho en coneixement de l’altre notari i aquest pot succeir que digui que el que ha fet és aplicar la llei. Ara no queda clar si es tracta d’una queixa o no. A més, en aquest país tenim molts usuaris estrangers que tenen el seu sistema jurídic i de vegades es pensen que el que és normal al seu país ho ha de ser a tot arreu, i això no és així. 

Amb la nova llei també calia renovar els honoraris. Què han acordat? S’apujaran?
Els honoraris són de març del 2000 i no s’han tocat ni hem demanat mai que s’augmentin. Però al cap de tants anys hem constatat determinats decalatges. Aquests honoraris els ha d’aprovar el Govern a proposta nostra. Aquesta proposta ja la tenim, però la presentarem acompanyada del codi deontològic i les regles internes d’organització i finançament de la Cambra de Notaris. Són tres textos que s’han de presentar al Govern perquè els aprovi. Quant als honoraris, crec que seran força similars als actuals. S’hauran de fer algunes petites correccions, com ara arrodonir les conversions de pessetes a euros. No crec que pugin gaire. 

I quines seran les correccions?
Cal preveure noves situacions, com per exemple les comunicacions amb els saigs. Cal valorar si això s’ha de cobrar d’alguna manera. Jo crec que sí. Són uns professionals que recuperen uns diners i es queden un tant per cent. Sembla lògic que si necessiten la nostra col·laboració l’hagin de pagar. Estem parlant de quantitats petites. A més, els saigs també ens han traslladat que els honoraris de les actes notarials de presència –que també ells poden fer– són baixíssims. Tenen raó i caldrà apujar-ho una miqueta. 

I el codi deontològic?
És el que tenim més avançat. S’ha agafat el codi deontològic de la Unió Internacional del Notariat, s’ha traduït i s’ha adaptat. I quant al tema de l’organització interna, la llei ja en fa unes indicacions però cal acabar de tancar la periodicitat de les reunions, la validesa que pretenem introduir de prendre acords via telemàtica. I el finançament de la Cambra de Notaris és un altre tema. Ara el finançament de la cambra el financen els notaris individualment tot i ser molt important. El funcionament de la Cambra de Notaris és altament deficitari. Té un cost d’uns 200.000 euros l’any. I es tracta d’un servei públic, són arxius de l’Estat i no pas nostres. Nosaltres només els custodiem.

Caldria una aportació pública?
No a tot arreu és com a Andorra. Abans, quan teníem la taxa notarial, dèiem que potser hauria de servir per pagar la Cambra de Notaris. Parlem de l’Arxiu General de Protocols o d’altres... Tot això permet que el país rutlli. No es podria ni fer un embargament, per exemple. I ho suportem els notaris de les nostres butxaques.

Plantejaran que algunes taxes es destinin a la Cambra de Notaris?
En principi es descarta. Nosaltres informarem de la situació actual i no farem cap reivindicació. Ningú podia preveure que la despesa fos tan crescuda. És cert, però, que les institucions ens ajuden, com amb el dipòsit de l’Arxiu General de Protocols, que és al Consell General. Perquè fos viable el preu del certificat seria implantejable. El que perds per aquí ho has de guanyar per algun altre lloc, amb alguna transmissió... Tot i que les nostres transmissions són molt baixes. No cobrem ni l’1%.

Quins són els reptes de futur de la professió?
En el marc andorrà estem força consolidats. I, a nivell internacional, volem posar Andorra com a notariat de referència a nivell mundial –ara ho és a nivell europeu. I començar a preparar la successió dels notaris actuals. Falten uns quants anys perquè es comencin a jubilar notaris actuals i hem d’anar aplicant la llei, triar nous notaris, formar-los (la llei preveu períodes de formació a les notaries dels notaris que hagin guanyat l’oposició, però que encara no estan en exercici). Això, si no el mandat que ve, serà l’altre quan caldrà treballar-hi. A mi em queda un any com a president, després vindrà un altre company quatre anys més, i serà en el posterior mandat quan tindrem mig notariat fora. I, a l’últim, la tendència que hi ha a tot el món i també a Andorra a incrementar el rol dels notaris. Fer-nos treballar en temes que fins ara eren jurisdiccionals, com ara les declaracions d’hereus, temes de mediació. Tot el que sigui treure problemes de la via judicial. També per les unions estables de parella o una unió civil has de passar per un notari prèviament. Es tracta d’obrir l’abast a l’administrat perquè tots aquests temes que no haurien de comportar conflicte entre persones els pugui assumir també el notari.

“Cal evitar que es coli un forat negre; no és qüestió de fer molts notaris perquè ens hi farem mal”

Avui hi ha quatre notaris, però la llei diu que n’hi pot haver un per cada 10.000 habitants. És una xifra suficient l’actual?
La llei actual i l’anterior deien el mateix amb  relació al nombre de notaris. Des del 2007 la feina ha baixat de forma espectacular, en alguns casos estem parlant del 30%, 40% i 50% en el període més dur. Els quatre notaris estem treballant des de l’any 1998 i hem passat moments de moltíssima activitat i no ha calgut més gent i moments de poquíssima activitat i tampoc ningú ha deixat la feina. Sembla que sigui un nombre que demostra que almenys ens hem sabut adaptar a la situació actual. Tot i així, això no és una cosa que nosaltres hem de decidir. Qui ho decideix és el Govern. Si en vol posar més, nosaltres no hi tenim res a dir. Però suposo que el Govern, i així m’arriba, deu valorar que és més important la qualitat que la quantitat. La feina de notari és molt delicada, compromesa i cal que sigui feta per persones que sàpiguen molt bé què estan fent i que tinguin un cert codi ètic. Però, a més, cal que siguin bons professionals. Han de saber Dret. Vam tenir sort a Andorra d’aconseguir quatre professionals que crec que hem donat la talla, i així ens arriba. El que cal evitar és que es coli un forat negre. Per això, no és qüestió de fer molts notaris perquè ens hi farem mal. 

Ha comentat que l’activitat havia caigut per la crisi. Ara es nota una recuperació?
Sí. Sempre es diu que el notariat és un termòmetre de la societat. Nosaltres estem notant un increment d’activitat des de fa mesos. Hem tancat el 2017 de forma satisfactòria, aquest 2018 també ha començat bé i, si no es torça, això vol dir que comencem a estar fora de la crisi o almenys aquesta sembla que l’anem passant. Es veu molta activitat de creació de societats, sobretot. De compra d’immobles i hipoteques també. Es veu que els bancs comencen a tenir més ganes d’invertir i, fins i tot, ideen productes nous que faciliten l’accés al crèdit (intentar lligar els tipus d’interès de préstecs i crèdits a la fidelitat del client a l’entitat). Però el nivell de les compravendes immobiliàries i del finançament dels bancs, no diré que és ridícul respecte del 2006 i 2007,  però hi ha molta més prudència.

Ha comentat que l’activitat a nivell societari ha crescut molt.
Ha crescut molt en general. No sols en societats noves, que també, sinó quant a adequació de les societats. També té a veure amb un major rigor per part de l’Administració a l’hora de concedir activitats comercials –canvis d’objecte social, canvi d’estatuts en canviar de domicili, el tema dels administradors, que ara han de pagar a la CASS... Tot aquest major rigor i seriositat a l’hora de portar tot el tema dels registres i de les societats fa que es mogui força el tema societari. 

Han notat l’impacte de la inversió estrangera?
El que hem notat és la gran incidència que té la inversió estrangera en tot. Abans, les dades d’inversió estrangera estaven una mica camuflades perquè calien anys de residència,  però ara, quan tens un dia de residència o et queda un dia per ser resident ja no cal inversió estrangera. Per tant, la inversió estrangera és pura. Són aquells senyors que no viuen aquí i no són andorrans. I d’aquests n’hi ha molts. Hi ha moltíssima inversió estrangera en immobles, en societats i en tot. Hi ha molts turistes a qui agrada comprar-se pisos a la zona de Grandvalira o Arinsal. Hi ha molta inversió estrangera.