Diari digital d'Andorra Bondia
El president de l’Associació d’Assessors Tributaris i Fiscals, Joan Olivé.
El president de l’Associació d’Assessors Tributaris i Fiscals, Joan Olivé.

Joan Oliver: “Si volem atreure inversions, hem de fer unes lleis més competitives”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

Al capdavant del col·lectiu que assessora en matèria fiscal, assegura que el Govern ha d’estar satisfet per la cultura fiscal i per l’alt nivell d’acompliment tributari. Opina però que l’executiu no s’ha de conformar en passar a la llista blanca, sinó que ha de ser proactiu i crear nous règims especials i reformar lleis per fer del país una plataforma d’inversions. Denuncia la burocratització crònica perquè s’instal·lin empreses de fora.

En juny va agafar les regnes de l’Associació d’Assessors Tributaris i Fiscals, en substitució de Jean Michel Rascagneres. 
Sí, la junta és la mateixa, però jo era el tresorer i ara sóc el president i Rascagneres era president i ara és tresorer. El Marc Vilallonga continua sent el vicepresident. 

L’AATF neix per donar un acompanyament, per informar sobre tot el marc fiscal que Andorra està desenvolupant. Malgrat passar diversos exercicis, aquest suport continua sent necessari. 
Evidentment, a Espanya per exemple hi ha associacions més grans que la nostra com és la AEDAF, Associació Espanyola d’Assessors Fiscals, en l’àmbit nacional que té gairebé uns 10.000 associats i que porta molts anys. La doble funció que té l’AATF és, d’una banda, acostar la fiscalitat a la població i ser l’enllaç entre la part fiscal de la població i el Govern. I de l’altra, que els professionals del sector de la fiscalitat que ens hi dediquem a l’assessorament tenim un foro on poder intercanviar coses, opinions i analitzar posicionaments del Govern, fer formacions. Hem d’estar també vigilants de les noves normes fiscals que apareixen per veure la seva aplicació i la seva realitat pràctica, perquè de vegades quan es fan lleis s’han d’adaptar a les condicions del nostre entorn. 

Quins són els principals neguits que tenen els associats? 
Som poc actius. Ens queixem perquè volem que la gent hi participi més i s’impliqui més en les activitats que proposem i les coses que organitzem. Ara el que estem organitzant són trobades amb la gent de la junta per proposar temes d’interès i d’actualitat i obtenir així temes de formació i tallers; també volem tenir contacte amb el Govern, amb el ministeri de Finances i sobretot amb el departament de Tributs i Fronteres per poder participar-hi conjuntament. 

I pel que fa als neguits amb els seus clients? Quines són les principals preocupacions que té la població en matèria fiscal? 
Després d’uns anys d’aplicació, comença a haver-hi una cultura fiscal al país. El Govern hauria d’estar satisfet per aquesta cultura. També la transmetem els assessors fiscals i els obligats tributaris i això es veu en el nivell d’acompliment de les obligacions tributàries que és molt interessant. No sé si molts països del món tenen aquest alt nivell d’acompliment. 

Vostès són els experts, i nosaltres els mitjans de comunicació, que no podem especialitzar-nos en matèria tributària, molts cops ens basem en allò que diuen uns i altres i fem periodisme de declaracions. Uns diuen que estem a la llista grisa i ho critiquen i els altres diuen que en breu sortirem perquè ja estan els deures fets. A qui ens hem de creure? 
Realment estem en la grisa. Quan hi hagi una nova revisió en teoria amb les actuacions que s’han dut a terme ens hauria de permetre estar en la llista blanca. Això no vol dir que hem de continuar treballant en la competitivitat de les nostres lleis. 

És a dir, els deures no estaran acabats quan passem al bàndol bo. 
Està molt bé que complim amb les obligacions i recomanacions que ens marca Europa però no ens ha de fer perdre la possibilitat de seguir treballant en què les nostres lleis siguin competitives i que siguem un focus d’atracció per als inversors. Si volem que al final Andorra sigui una plataforma d’inversió, necessitem que les nostres lleis fiscals i sistemes siguin atractius i que la gent ho vegi com una bona plataforma per poder fer-hi inversions. 

Què fa falta per aconseguir aquesta competitivitat en les lleis? 
Les lleis fiscals es van desenvolupar, moltes d’elles, entre 2008 i 2009, es van aprovar les primeres al 2010 i van entrar en vigor el 2011 i el 2012, i tot i que sí que s’han fet reformes, durant 10 anys no s’han actualitzat i ens hem trobat que algunes s’havien quedat obsoletes amb les noves exigències de l’OCDE, i sobretot del famós projecte BEPS que el que persegueix és evitar l’erosió de bases imposables positives en llocs d’alta tributació a les bases imposables positives en llocs de baixa tributació. Ara potser el que ens tocaria és tornar a actualitzar la normativa a nivell de competitivitat. Ara potser la tenim actualitzada segons les exigències internacionals però l’hauríem de tornar a fer competitiva com ho han fet Bèlgica i Irlanda i altres països que han seguit desenvolupant règims i creant propostes interessants perquè la gent els consideri com plataforma d’inversions. 

Concretem. Com aconseguim ser més competitius, amb tipus més baixos?
No, no necessàriament. Un tipus més baix del 10%, difícilment ens ho homologaran en l’àmbit internacional. El que hem de fer és buscar en les regles del joc que tenim actualment, s’ha de veure quines oportunitats es poden oferir i quins tipus de règims poden ser interessants, vista ja l’experiència que tenim a dia d’avui i vist el tipus d’empresa que pot venir aquí. En algun moment hem pensat que podien venir grans multinacionals i la realitat ens porta a un tipus d’empresa més petita i més assumible pel país.

Haurem de buscar uns altres règims especials? 
Haurem de treballar per donar competitivitat a alguns règims que ja tenim i intentar buscar altres règims que siguin assumibles i acceptables per la Unió Europea però que ens donin una major competitivitat a nivell internacional. No ho podem basar tot en una baixada de tipus, perquè al final tot té un recorregut molt curt. 

Per tant, hem de ser proactius i no quedar-nos només en estar en la llista blanca? 
No hem d’esperar que l’OCDE en uns anys ens torni a modificar coses. Hem de ser proactius i introduir també modificacions en les nostres lleis per donar aquesta competitivitat.

En qui ens hem d’emmirallar? 
Hem de veure què s’està fent a nivell europeu, què estan fent els països que són plataformes d’inversions, quins règims estan promovent actualment, quins podríem adaptar i quins no. I quins els podríem donar una peculiaritat andorrana perquè no necessàriament hem de copiar el que s’està fent fora, de vegades hem de ser capaços d’adaptar-ho a la nostra idiosincràcia i a la nostra situació socioeconòmica. 

Exemples de països. 
Països que estan fent-ho bé pel que fa als impostos de societats parlem d’Irlanda, de Bèlgica. Si parlem de l’impost de la renda de les persones físiques, Itàlia està fent unes propostes molt interessants per impatriats, per gent que vol anar a viure allà. Sembla estrany que un país com Itàlia pugui ser un competidor nostre. Portugal mateix ha sortit a molts mitjans de comunicació que gent molt famosa i coneguda internacionalment han establert la seva residència a Portugal perquè els hi han fet unes propostes molt interessants per una impatriació. De vegades no es basa tot en cobrar un impost a qui vulgui vindre aquí, aquesta persona també pot aportar molts beneficis indirectes a la societat o l’economia. 

Però Andorra en aquest aspecte també ha crescut? 
Sí, són molts ciclistes i esportistes professionals que venen aquí i també youtubers però realment el que fan és fugir de la pressió quasi confiscadora d’Espanya. Hem de donar un pas més i ser competitius en l’àmbit europeu. 

Com associació tenen coneixement que Govern estigui per a aquest camí de buscar la competitivitat de les lleis? 
Jo vaig estar treballant a Govern del 2006 al 2009 i en aquest període es van desenvolupar els impostos de societat, de renda de no residents, de renda d’activitats i es van intentar establir determinats règims que a nivell europeu s’estaven establint i eren competitius i no eren tots del mateix país. Jo crec que després del que han fet ara que és complir amb les exigències, ara és el moment de tornar a pensar en buscar la competitivitat de les nostres normes i sobretot buscar la seguretat jurídica que és una altra cosa que preocupa molt als obligats tributaris. El Govern aquí hauria de fer un esforç.

Aquesta inseguretat jurídica molts cops s’associa als canvis de lleis, però al mateix temps estem dient que s’han de modificar.  
Canviar les lleis no ha de ser inseguretat jurídica. Inseguretat jurídica és fer una interpretació maximalista o tenir una voluntat recaptatòria. El que ha de ser és que la interpretació de la norma sigui el més fidedigna a la llei. Això ens pot donar també més competitivitat. 

En el mercat fiscal, Andorra és atractiva com a plaça actualment? 
És atractiva com a plaça, però tenim la situació que en alguns casos el nostre entorn no és el més favorable. Som un país tercer. Una altra de les coses que s’ha de seguir promovent és la signatura de convenis per evitar la doble imposició. Govern està treballant en això i de tant en tant veiem que es publiquen al Butlletí del Consell General noves propostes de CDI. És interessant veure si ens queda algun país amb el qual tinguem relacions comercials, i buscar altres països estratègics com poden ser Alemanya, Anglaterra, Estats Units, Xina, que són els que poden beneficiar que empreses vinguin cap aquí. Sabem que tampoc és molt fàcil.

La pressió fiscal ha de pujar? 
Crec que no, perdríem competitivitat. La CEA i l’EFA i també la cambra ja demanen que no pugi més.

Però també es parla de la sostenibilitat del sistema de la seguretat social, i sense crear més impostos, com es podrà fer? 
Si aconseguim crear fer les nostres normes més competitives, el que hem de fer és cobrar no més de menys gent, sinó menys de més gent. El que hem d’aconseguir és fer d’Andorra un país atractiu i que hi hagi més empreses que s’instal·lin. Tens dues maneres d’ingressar, o cobres molt de pocs o cobres poc de molts. El més important és ser atractius i mantenir un equilibri en la nostra pressió fiscal.

I deixar els impostos quiets? 
Quiets no, que evolucionin. Si els pugem, no els fem competitius. 

L’entrada d’Andorra al marc europeu també li exigirà una homogeneïtzació a nivell d’impostos? 
Si en aquesta negociació no aconseguim que una de les peculiaritats del país pugui ser mantenir aquest diferencial, llavors perdrem tot l’atractiu. Evidentment que tenim altres atractius, com és que és un país molt maco per viure, amb un entorn fantàstic i una seguretat molt bona, amb un sistema sanitari molt adequat, però això són elements complementaris. Els propis fiscalistes quan expliquem les grandeses del país també expliquem aquests atractius, però ja no estem parlant de fiscalitat. 

Però sí que li exigiran? 
Sí, però s’haurà d’explicar i hi ha països a la Unió Europea que no tenen els impostos molt més alts que els nostres. Andorra haurà de negociar tenir aquests tipus d’impositius més competitius. 

Pel que fa al delicte fiscal, l’associació també es va pronunciar a favor que es modifiqui.
Sí, tal i com ja va dir Marc Vilallonga, és important el concepte d’intencionalitat en l’acte de defraudació per catalogar el delicte fiscal perquè pot passar com a Espanya que passa a delicte penal quan encara no s’ha jutjat en l’àmbit tributari. A Espanya la pressió passa perquè paguis per no passar-ho a l’àmbit penal, i això quasi és un xantatge. 

“Per homologar un títol poden passar quatre mesos”

Com assessors tributaris també hi treballen amb la inversió estrangera, la tramitació burocràtica encara continua sent una barrera?
Sí, sense dubte. És molt enrevessat tramitar les  inversions estrangeres. Quan dic molt enrevessat ho dic amb totes les lletres. Aquí hauríem d’aconseguir una agilització per part de l’administració. Sé que s’està treballant i s’estan fent els esforços, però s’ha d’aconseguir aquesta agilització perquè la burocratització en la qual ens veiem sotmesos en tràmits fiscals és molt elevada. S’ha de tenir la capacitat de poder presentar de forma digital les declaracions. El sistema actual no funciona. És molt complicat presentar-les de forma electrònica i això ens obliga a presentar les declaracions en paper i és un pas enrere, perquè utilitzem sistemes PDF que ni sumen. És molt enrevessat i la probabilitat d’error és més gran.

Aquesta demanda d’agilitzar els tràmits ve de molts anys, això es pot interpretar com que no estem preparats?
Sembla que s’està treballant en una actualització de tot això i crear un entorn web que permetés tot això. El problema és l’entorn SAP, és un software molt robust però poc àgil. A diferència d’altres softwares potser aquest és molt segur però no li dóna l’agilitat i capacitat de crear. Govern té la voluntat de treballar-ho i tots esperem que de cara a la propera campanya estigui i les declaracions en format electrònic no siguin l’excepció.

Tot això frena la inversió estrangera?
El que frena la inversió és aconseguir l’autorització d’inversió que s’hauria de simplificar i agilitzar. Per homologar un títol poden passar quatre mesos i això no té sentit.  És tant fàcil com si es té tota la documentació requerida presentada el permís hauria de ser àgil, perquè els inversors venen amb molta il·lusió  i la perden per la complexitat burocràtica en la qual s’hi troben. I això sí que hi ha molts països que han avançat molt. Govern ens diu que s’està treballant i són tràmits interns que impliquen a molts ministeris. Ara hi ha hagut un canvi important que no totes les sol·licituds d’inversió han de passar per la Uifand, sinó aquelles que tenen una sospita. Això pot generar una certa agilitat però hi ha tràmits que no s’agilitzen inclòs a nivell intern per a una obertura de comerç. La digitalització de l’administració no acaba de ser una realitat. 

Joan Oliver: “Si volem atreure inversions
hem de fer unes lleis més competitives”
Número de vots: 105
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic