El catedràtic de Farmacologia i Terapèutica Joan-Ramon Laporte parla de les vacunes que se subministren avui contra la Covid. Destaca que, en termes generals, són segures però que cal estar atents als efectes adversos per determinar si un vaccí és més adequat per a un grup de població que per a un altre.

Les informacions sobre AstraZeneca sembla que han fet perdre la confiança en el vaccí. Hi ha vacunes millors que d’altres?
No. Els problemes que s’han vist amb la vacuna AstraZeneca, que són menors, no està descartat que també hi puguin ser amb les altres. Són coses que només el temps i una bona vigilància ens ho dirà. El que cal és examinar amb atenció i coneixement les dades que van sortint de farmacovigilància per si s’identifica que en algun grup de població pot ser millor una vacuna que l’altra. Si es confirmés que les trombosis que produeix l’AstraZeneca afecten sobretot dones joves, com que disposem d’altres vacunes, en aquest grup és millor evitar la d’AstraZeneca. En canvi, en la gent gran donava menys efectes indesitjats. El que pot ser que passi en el futur és que alguna sigui millor que una altra per a algun grup de població.

Es pot començar a aplicar ja aquesta mesura?
S’està fent però d’una forma desigual al món perquè no tots els països tenen la mateixa qualitat de sistemes de farmacovigilància i moltes de les coses s’estan fent en agències sanitàries, agències reguladores i no es fa tot públic. Però les dades es van analitzant.

Vostè ha estat crític amb l’Agència Europea del Medicament.
Amb l’agència i amb la legislació europea de farmacovigilància. El problema és que des del 2011, a la Unió Europea, la farmacovigilància té dues potes. Una és la notificació de sospites d’efectes indesitjats, que és voluntària i espontània per part de professionals i pacients. Si s’acumulen algunes que s’assemblen entre elles, sorgeix un senyal. Això és el que va succeir amb les trombosis de la vacuna AstraZeneca. Aquest sistema de notificació, però, no serveix per calcular la veritable incidència perquè és voluntària i fins i tot hi ha molta gent que no el coneix. Ens pot ajudar a identificar senyals però no ens dona la magnitud del problema.

I com podem conèixer-lo?
Cal fer estudis epidemiològics de seguiment de les poblacions vacunades. El problema de la legislació europea és que els nous medicaments, i també les vacunes per a la Covid, en el contracte que oficialitza l’autorització d’aquest producte s’indica que la companyia es fa càrrec dels plans de gestió de riscos, és a dir, del conjunt d’estudis destinats a saber la incidència i si hi ha algun grup especial a qui convingui contraindicar o limitar l’ús de la vacuna. Això es posa en mans de les companyies i des del 2010 hi ha diversos estudis que han demostrat clarament que els plans de gestió de riscos no es completen en els terminis previstos, es realitzen amb protocols que no es donen a conèixer al públic (no se sap què estan mirant, no se’n presenten les dades) o fins i tot alguns ni tan sols arriben a començar.

Això és perquè estem en mans d’algú que vol fer negoci?
Això és perquè l’Agència Europea del Medicament està concebuda d’una forma que la deixa coixa. Es limita a dir el que té i no a fer recomanacions. Per exemple, amb relació a diferir la segona dosi d’AstraZeneca o canviar-la per una altra vacuna va dir que no es pot fer. Però no perquè apliqui el sentit comú necessari per organitzar un pla de vacunació, sinó perquè en la documentació dels laboratoris aquesta possibilitat no està prevista ni investigada.

Qui hauria de fer aquestes recomanacions?
Les autoritats sanitàries de cada país, que lamentablement no estan gaire coordinades a diferència de les multinacionals i els organismes de governs. Cada país pren les decisions que pot, que a més depenen de la disponibilitat de les vacunes.

Ha comentat que la vacunació de la Covid és un experiment. Com podem reduir els riscos?
A mesura que anem coneixent dades que ens indiquin, per exemple, que les dones més joves tenen un risc de trombosi, cal evitar la utilització d’aquesta vacuna en aquest grup de població i utilitzar-ne un altre. De trombosis, són greus però n’hi ha hagut poques. Poc que podíem esperar de les vacunes i estan sent molt segures en termes generals. La seguretat és molt gran i l’efectivitat també. Però quan vacunem no hem d’oblidar que no és el mateix que quan donem un medicament, que normalment el rep una persona malalta i per tant tothom està més disposat a córrer els riscos. Però la vacuna es dona a persones sanes, i per tant s’ha de garantir més la seva seguretat.

I quant als efectes secundaris a llarg termini? Podem actuar?
Sobta bastant que a la Unió Europea s’ha tardat a reaccionar a fer estudis epidemiològics per aclarir coses com els efectes a llarg o mitjà termini. Ara es comença. A la majoria de països, l’activitat sanitària queda registrada en grans bases de dades, de manera que és factible mirar durant un període de temps determinat quanta gent ha ingressat als hospitals amb trombosis agudes i si han estat vacunats o no o si han patit o no la Covid, per exemple. I pel que fa a llarg termini, podem pensar que podria aparèixer una malaltia neurològica o cardíaca. També es pot mirar amb les bases de dades si hi ha relació entre això i la vacunació o haver passat la malaltia, perquè és possible que les vacunes facin com una Covid en petit.

És cert que s’han discriminat les línies d’investigació sobre vacunes que actuen sobre la immunitat cel·lular?
Es diu que quan s’aconsegueix estimular la immunitat cel·lular, que tarda més, aquesta immunitat té un espectre protector més ampli i oferiria defensa contra variants o mutants del virus actual. En canvi, la immunitat dels anticossos, que és la primera que provoquen les vacunes, encara que després acabaran provocant immunitat cel·lular, és més específica per la variant que has patit com a malaltia o de la qual has estat vacunat.

Està relacionat això amb l’aparició de soques resistents?
Tots els virus tenen capacitat d’anar mutant. El SARS-CoV-2 es diu que muta poc però en surten variants. Una vacunació no completa, amb només una dosi o amb un percentatge de la població no prou alt, podria afavorir l’aparició de soques resistents a la resposta immunitària de la vacuna. Això sempre pot passar mentre no hi hagi una vacunació generalitzada, i quan parlem d’una vacunació generalitzada d’una malaltia infecciosa parlem de tot el món. Si hem d’esperar que es vacunin els països més pobres, és molt possible que en aquest egoisme dels països més rics de voler vacunar tothom els primers, això pot fer que el virus ens torni amb una variant i no ens hagi servit de res vacunar-nos.

Cal estendre la vacunació als infants?
De moment no hi ha cap motiu per vacunar nens. La malaltia els afecta de forma molt marginal i quan una malaltia és rara en un grup de població no és recomanable vacunar-lo. És possible que en un futur hi hagi variants que els afectin, i aleshores s’hauria de pensar a fer-ho. A banda, hi ha dades que indiquen que els problemes de trombosis relacionats amb les vacunes i la Covid potser serien més freqüents en nens. Aleshores, per què córrer riscos amb els nens? Per decidir si hem de vacunar o no, hem de considerar quatre coses: la necessitat, que entre els nens és molt baixa o inexistent; l’eficàcia de la vacuna, que en els nens no està demostrada; la seguretat de vacuna, que en els nens no està ni estudiada; i la possibilitat que el sistema sanitari pugui vacunar tothom.

Un estudi recent assenyala que les persones amb Covid persistent milloren amb la vacuna.
S’han descrit alguns casos anecdòtics. Però n’hi ha d’altres que han empitjorat.

Deixi’m preguntar-li pels tests d’antígens. Tenen validesa?
Tenen una validesa indicativa però no de seguretat. També depèn de la marca. Cada prova diagnòstica té una capacitat d’identificar la gent infectada. Després hi ha els falsos positius i també una prova negativa pot donar-se en una persona que té el virus. Les proves d’antígens, cal tenir en compte que quan un s’infecta encara no té anticossos. Sí que hi ha una prova ràpida que es pot fer servir però que no sempre és fiable. I amb la PCR, que diu si tens virus a l’organisme, hi ha pacients que han passat la infecció i que només tenen partícules residuals del virus que poden donar una PCR positiva.

L’estratègia de vacunació massiva, doncs, és la que cal?
No és una garantia que vencerem la batalla però ara mateix és la que cal.

Estem en bones mans la població?
Algunes coses evidents s’han fet, com ara començar amb la gent molt gran, la que està a les residències, els professionals sanitaris, i els efectes s’han vist de forma quasi immediata. Però les successives onades després de la vacunació a les residències han estat amb variants més contagioses i per això hi ha més gent infectada, però també tenim menys morts. S’ha de dir tot.

Però el virus no el guanyarem fins que no hi hagi una resposta global.
(Riu) O fins que se’n cansi. Hi ha virus que apareixen i després desapareixen.

Fins a la pròxima pandèmia. Això ens diuen.
Diuen que en vindran d’altres, però no sabem si serà d’aquí a cent anys. Hi ha petits estudis que diuen que els canvis en el planeta que ha produït la civilització humana poden afavorir l’aparició d’epidèmies de tant en tant. Una cosa és clara, en els darrers anys el comerç internacional ha crescut de forma extraordinària i això vol dir gent i mercaderies amunt i avall. És una qüestió que no crec que tingui massa retorn... Encara que potser sí que hem de buscar formes de vida en què no importem les cireres de Xile a l’hivern.