Diari digital d'Andorra Bondia
El conseller del PS+Independents a Encamp Joan Sans.
El conseller del PS+Independents a Encamp Joan Sans.

Joan Sans: “Després de set anys hem vist la cara amable del govern comunal de DA”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

Gairebé vuit anys com a conseller de l’oposició, ha vist que la parròquia, al seu parer, no ha millorat gaire. Tot el que s’ha fet, diu, s’ha vist en el darrer any de dos mandats. Tot i això es mostra satisfet del treball fet des de la banda opositora amb l’altre grup de la minoria, ja que finalment han arribat a enteses importants amb la majoria. Sans fa un repàs de tot el que queda per fer a Encamp i al Pas i parla també de política estatal. 

Per fi s’ha obert l’RN-22. El Pas de la Casa es curarà d’aquesta gran ferida que asseguren els comerciants que han patit?
El que hem vist davant d’una situació d’aquestes característiques és la capacitat de reacció que tenim, que indubtablement és bona, tant des del Govern com des del Comú. Però el problema endèmic que tenim és a escala de comunicacions. És trist que en una societat en la qual participem tots els comuns, com és Andorra Turisme, només la vegis en l’àmbit d’una situació extrema d’aquestes característiques. Una societat com Andorra Turisme  només centra els seus esforços en les parròquies centrals, quan tots sabem el que representa el Pas de la Casa per al PIB del país. Finalment se’n recorden, però només quan hi ha situacions d’excepcionalitat com la que ens hem trobat recentment. 

Sempre han denunciat que el Pas de la Casa és el gran nucli oblidat. 
És que és una desatenció  constant al Pas de la Casa, tant per part del Govern com del Comú. Perquè aquest any s’han despertat amb inversions de millora d’aparador, com la nova llar d’infants que ja era una  aposta del mandat anterior en el qual també manava Demòcrates per Andorra. Finalment s’engega i es fa a les acaballes de dos mandats. Els entorns de l’església de Sant Pere, que també  s’han reclamat des de fa anys, i també s’engega aquest any, al final del mandat. Evidentment que parlaran que primer havien de sanejar les arques comunals, però hi ha inversions que potser no eren tan importants com els entorns de l’església i passen per millorar alguns aspectes a escala d’urbanisme del Pas que no suposen una gran despesa, però prefereixen aquestes inversions d’aparador.

Parla que el gran problema de fons són les comunicacions, què més s’ha de fer quan no depèn només de la part andorrana?   
Aquest problema ens el trobem cada hivern, i ara hem tingut una esllavissada i d’aquí quatre dies en podem tenir una altra i en això l’Estat hi té una obligació molt important perquè estem parlant d’una connexió internacional. Si ara quan reobrim ja tanquem el debat i no busquem solucions amb l’Estat veí del nord perquè aquestes situacions no es tornin a reproduir, tornarem a ser on érem. 

El Govern hauria d’invertir més en aquesta carretera malgrat que sigui responsabilitat de França?
O també pot buscar altres solucions o alternatives. Se n’ha parlat i  s’ha de tornar a posar sobre la taula per fer alguna cosa a la part més pròxima al Baladrà. S’hauria d’analitzar la viabilitat de veure quines opcions tenim nosaltres per la part solana de poder treballar en algun accés que arribi més avall, per territori nostre. És  a dir, un projecte d’una via que surti del nostre territori, faci alguns quilòmetres i estalviï aquesta part, que és la que està més malmesa del territori francès. 

Aquesta campanya que ha engegat el Govern, hauria de tenir més continuïtat?
No només aquesta campanya. No s’entén un Estat que vetlli per crear projectes de dinamització del consum local només a les parròquies centrals i amb diners públics que venen a parts iguals de tots els comuns.  No hi ha un pla de dinamització d’Andorra Turisme del nucli del Pas com sí que el té l’eix central. M’atreveixo a dir que el Pas té una activitat comercial tan gran com la de les parròquies centrals. 

Canviem de tema. Falta gairebé mig any perquè els electors tornin a ser citats a les urnes. Faci primer un balanç de la legislatura.
Jo penso que hem de parlar d’un balanç global de dos mandats, perquè no deixa de ser el mateix govern comunal amb unes cares noves. Finalment, després de set anys, ha costat, però hem vist la cara amable de DA. Ho he de dir perquè hem vist com es tiraven endavant algunes coses que s’havien estat reclamant, encara que no pas les més importants. Les havíem reclamat i eren compromisos en el mandat anterior, i s’estan executant a escala d’inversió o d’altres projectes que s’estan posant en marxa ara, el darrer any del mandat. 

Què quedarà per resoldre?
Per a mi una de les coses clau és Saetde. Va ser  el gran cavall de batalla de les eleccions del 2011 de DA a Encamp. Al cap de quatre anys es va tancar amb un conveni que ells mateixos finalment van reconèixer en un acord d’intencions, i han calgut tres anys més per firmar un acord d’inversió. Que de tot allò que s’havien compromès amb la població malauradament no s’ha vist res, i que finalment si hi ha algú que pot  revertir la imatge de la nostra parròquia és Saetde com a societat. Una societat en la qual participem amb un 30% i malauradament no veiem cap retorn. Hi ha un ingent fons de reserva del qual no podem gaudir els cituadans de la parròquia d’Encamp.

Per què no s’ha solucionat el problema amb Saetde?
El problema endèmic amb Saetde és aquest, hi ha una part de l’accionariat de la Societat que és qui té la majoria i pren les decisions, i evidentment hi ha una part d’interessos públics que frenen el desig de l’activitat empresarial que vol que el negoci prosperi i els interessos privats no són els mateixos que els de l’Administració. Però si diuen des del 2011 que s’ha de resoldre aquesta situació i no la resolen, nosaltres, els grups de l’oposició, hem posat damunt la taula una possible sortida viable.

Quina és la possible sortida?
Fer un nou concurs perquè hi pugui postular la societat Saetde en què pugui tenir una concessió més llarga però sigui amb un compromís d’inversió. Però si l’accionista majoritari reclama per invertir una sèrie de coses que legalment ja vam denunciar que no eren viables, doncs no es pot. S’ha de seguir el camí de la legalitat, que passa per un nou concurs. El Comú no ha de gestionar aquesta concessió, sinó treure els beneficis, i que els gestors empresarials siguin els que la gestionen. 

Se senten pressionats per l’accionista majoritari?
Hi ha més de 60  milions en el fons de reserva, dels quals el 30% són dels ciutadans d’Encamp. Imagina’t què podríem fer en aquesta part de la societat en la qual participem a escala d’inversió per millorar coses de l’àmbit urbanístic del Pas o d’Encamp. Collats n’estem, i hem de buscar les fórmules perquè l’Administració no pot estar collada per un empresari. D’altra banda, entenc que des del punt de vista empresarial hi hagi aquesta versió de fer negoci, com fan la resta d’empresaris. 

Del balanç dels mandats de DA diu que finalment n’han vist la cara amable?
Sí, dic la cara amable perquè  s’havia de veure en algun moment després d’altres moments magres que hem viscut. L’acció dels dos grups de  l’oposició quan rebutjava alguna actuació del govern comunal era perquè hi havia motius. Per exemple en l’adjudicació del pla de dinamització que defugia el procediment que s’havia de fer, o l’increment de salaris a principi de mandat als cònsols i la rebaixa dels sous als consellers de la minoria, el tancament amb banda de bona part de la majoria en la participació de l’oposició en les decisions que s’han de prendre en les conselleries del comú. I després hem vist una obertura, però perquè han vist que treballem per avançar la parròquia. Arriba tardíssim l’organigrama dels llocs de treball i graelles salarials del Comú. Fa pocs mesos es pretenia treure places per als eventuals que treballen des de fa molt de temps. Nosaltres ho vam paralitzar perquè volíem que  fos previ aquest treball de la graella salarial, i vam participar activament en la definició de llocs de treball que s’ha actualitzat. Ara sí que és el moment en què es poden treure aquestes places. 

En aquests darrers vuit anys Encamp ha millorat?
Som on érem. L’haurem embellit una miqueta tot i que no estarà acabat, però considero que en l’àmbit comercial, el nucli d’Encamp està igualment que estava. En l’àmbit d’urbanisme, una petita part de l’eix principal ha millorat, al cap de vuit anys. Aleshores penses que si el ritme, després de vuit anys, ha de ser aquest, tenim un problema. Evidentment sempre he defensat que la projecció de DA en comerç o urbanisme no la compartim. No pots treballar ni definir estratègies si no tens la gent implicada i que hi participi. El pla de dinamització, que ha costat 40.000 euros, amb una projecció d’inversions important, ¿per què arriba a les acaballes de dos mandats?  Fem tard, és una llàstima. En l’urbanisme, nosaltres sempre hem defensat la participació ciutadana. Si no hi ha cap conseller de la majoria en un barri, ¿què passa? ¿S’obvia l’existència d’aquell barri? S’ha de treballar en una estratègia d’una implicació ciutadana. 

Aquesta dinamització de la parròquia  també vindrà amb les sinergies que  generaran les infraestructures promeses de museus i ministeris? 
Sí. Amb el ministeri de Cultura que finalment s’ubicarà a l’Hotel Rosaleda, quan acabin les obres, això vol dir més treballadors a Encamp, vol dir que algú decideixi traslladar la seva residència o potser acaben comprant a la parròquia. Si a més a més, els estudis de Ràdio Televisió d’Andorra poguessin donar un sentit als espais de l’edifici de Radio Andorra també seria estratègic. 

I el museu de l’automòbil?
Sí, també és un projecte molt interessant, però haurem de veure en què es tradueix, perquè malauradament a escala d’inversió no hi ha res pressupostat. Qualsevol acció d’aquestes característiques tindrà una repercussió directa en l’activitat comercial de la parròquia. 

I el ‘projecte Piqué’, amb els camps de futbol, quin és el paper que ha d’agafar el Comú?
Aquí el Comú ha d’acompanyar i ha d’aprofitar una proposta d’aquestes característiques. Hem de saber treure un rèdit de les instal·lacions de què disposa tant al Pas com a Encamp, i si es pot ampliar l’oferta d’espais que tenim ho hem d’aprofitar. Nosaltres sempre hem defensat que l’estratègia turística d’Encamp va lligada a les estades esportives i també a l’oferta cultural. S’ha de treballar tot conjuntament, que és una mica el que proposa el pla de dinamització que vam aprovar conjuntament.

Al Pas es va parlar del centre d’alt rendiment, el Cramea? 
Aquí penso que el Govern va posar un caramel a la boca dels ciutadans, i sobretot dels del Pas, com ha fet en altres projectes que queden en un no res. Es van invertir uns diners  per definir aquestes instal·lacions i allà s’han quedat. És una llàstima que no es tiri endavant. El 2015, l’exministre Jordi Torres i Toni Martí també van tirar coets amb les inversions que van presentar al Pas i que fregaven els 50 milions d’euros amb millora d’infraestructures al nucli i no s’ha vist res. Afortunadament molts ciutadans ja no es creuen aquestes promeses. 

Per  la potencialitat que parlem que té la parròquia i per tot allò que diu que no s’ha complert, el govern comunal hauria d’haver aprofitat més la coincidència de color amb el govern central?
No s’han aprofitat les sinergies entre el govern central i el comunal. És una llàstima. El projecte del Rosaleda ve de lluny. Hem viscut set anys de promeses incomplertes. Hi ha hagut petites reformes que no tenen res a veure amb el gran projecte del Pas que es va posar damunt la taula el 2015.

“He de tenir un relleu després de vuit anys”

Què pensa Joan Sans del Govern Tripartit?
Com a ciutadà, estic completament sorprès, i com a elector, no només estaria sorprès si fos elector liberal. Si fos elector de d’Acord des de la marca socialdemòcrata em sentiria, a més, decebut. Es tractava de treballar cap a un nou projecte i una altra manera d’entendre les coses. 

Des de l’escala política?
Jo miro la visió del que he viscut a Encamp, i el fet de veure que es podia caminar junts per poder canviar les coses venia arran de la bona entesa que havíem tingut els dos grups de l’oposició que hem sabut construir coses no només tots dos, sinó també amb el Govern de DA comunal. Ara, desitjo tots els encerts a aquest Govern tripartit, però o hi ha un canvi radical en la forma de fer política i de treballar i de pensar en tots els ciutadans, o el resultat d’aquests quatre anys poden ser igual o pitjor del que hem viscut fins ara.

El PS ha resultat ser el gran perdedor?
Davant d’aquesta situació jo confio en la lectura  que l’elector ha de fer. 

D’aquí mig any hi ha una altra cita electoral.
L’elector haurà de decidir i tindrà en el cap un acord d’aquestes característiques amb un govern tripartit que cal veure en què es tradueix.   Em temo que serà el mateix que hem viscut fins ara i la mateixa estratègia que hem vist fins ara. A més, coparticipada amb dos grups més. Els tres grans eixos que vam acordar el Partit Socialdemòcrata i els Liberals amb d’Acord i que estic convençut que millorarien molt el funcionament del país i que havíem de defensar plegats, seran justament les que els Liberals seran incapaços de tirar endavant. Un canvi de la llei electoral dubto que sigui  un dels pals de paller d’aquest acord tripartit, perquè els demòcrates no tenen cap interès que això canviï.

Aquest acord tripartit trenca la bona relació de l’oposició d’Encamp?
No, jo penso que no. La bona relació ha estat professionalment política a escala parroquial, i els àmbits  de treball són molt diferents. Hem de pensar què hi ha darrere d’aquest acord. Ara ja seria per caure de cul que a les futures eleccions comunals DA i Liberals concorrin junts. Aleshores jo estaria molt més sorprès i molt decebut. 

A d’Acord ja li podem dir adeu?
Evidentment.

Joan Sans tornarà a encapçalar la llista del PS?
En principi, no. Hauran estat vuit anys de conseller amb una activitat intensa  compaginats amb una altra feina professional que és la que em permet viure. Hi ha gent molt preparada. Ens hem de trobar la gent veritablement progressita de la parròquia i hem de trobar el projecte que permeti acabar de capgirar el funcionament en el que ens hem trobat aquests darrers anys. Hem de treballar i trobar tota aquesta gent progressista decebuda amb el funcionament de treballar per la parròquia que hem vist aquests dos darrers mandats de DA, i n’hi ha molta. 

Joan Sans desapareixerà de la política?
No. L’interès per la política no es perd mai i tampoc deixaria de treballar per la política. Personalment penso que he de tenir un relleu després de vuit anys. He tingut la gran sort d’haver pogut encapçalar dues vegades el meu partit en dues eleccions comunals i ara ja no toca perquè hi ha gent  que té un perfil molt més bo per fer avançar la parròquia.

El PS sortirà reforçat de tot el que ha passat en el Govern per a les pròximes eleccions?
Dependrà de l’estratègia que fem servir tant els socialdemòcrates com per la sorpresa que hi pot haver a l’altre costat. Primer no sabem què hi ha darrere del pacte tripartit a les comunals. 

Joan Sans: “Després de set anys hem vist la cara amable del govern comunal de DA”
Número de vots: 119
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic