La nova ambaixadora de França, Jocelyne Caballero, remarca el compromís d’aquest país per ajudar Andorra a assolir un bon acord d’associació amb la Unió Europea. Indica l’aposta per potenciar les comunicacions terrestres, a través de les inversions a l’RN-20 i l’RN-22, i la voluntat d’afavorir les relacions econòmiques en l’àmbit de la transició energètica. Quant al tabac, destaca la col·laboració en la lluita contra el contraban.

Fa poc que ha arribat a Andorra. En què centrarà l’acció diplomàtica al Principat?

Hem determinat tres eixos per a l’acció de l’ambaixada. En el terreny polític, acompanyar Andorra en l’acostament a la Unió Europea i l’obertura econòmica. En l’àmbit econòmic, estrènyer les relacions afavorint la mobilitat entre Andorra i França i concentrant-nos en particular en les qüestions de transició energètica. I en l’àmbit cultural, la meva prioritat serà consolidar l’opció que representa la destinació França en l’ensenyament superior per als alumnes que hagin superat l’ensenyament secundari.

Una antiga reivindicació ha estat la millora dels accessos fins a Andorra. Ara hi ha el compromís de realitzar aquestes obres.
És un aspecte molt significatiu en les relacions entre els dos països, i la importància de la inversió i el compromís que ha adoptat l’Estat i les altres institucions franceses per a la millora de la viabilitat de l’RN-20 i de l’RN-22 demostren clarament l’interès de França pel desenvolupament d’aquesta xarxa. El conjunt de la inversió persegueix dos objectius: la fluïdesa del trànsit i la seguretat. El conjunt d’aquests treballs beneficia el Principat d’Andorra i les relacions humanes, econòmiques i turístiques entre els dos països. 

Aquest compromís no es podrà veure alterat?
Amb Andorra hem signat un acord internacional i per tant és una acta internacional que ens obliga i compromet. Les parts franceses han signat entre elles un acord a nivell del primer ministre. Per tant, és una cosa que ens compromet mútuament.

Ha comentat que França vol acompanyar Andorra en l’acostament a la Unió Europea. Considera que el Principat pot mantenir les especificitats que reivindica en l’acord d’associació que està negociant?
Primer de tot voldria recordar la raó de ser d’aquestes negociacions. Recordo el missatge adreçat pel copríncep francès, que també és president de la República, als andorrans el Dia de la Constitució. Cito tres extractes. El futur passa forçosament per un apropament d’Andorra a la Unió Europea. L’acostament a la Unió Europea ha de permetre a l’economia andorrana obrir-se encara més al gran mercat que suposa Europa. Ha de permetre als joves andorrans estudiar i treballar en tot el territori de la Unió Europea en les mateixes condicions que els ciutadans dels països membres. Alguns temen aquesta evolució, però girar l’esquena a Europa, tancar-se al món i imaginar un futur envoltat de fronteres de tota mena conduiria el Principat a un impàs. 
Crec que és molt important tenir aquesta perspectiva. És evident que, tenint en compte aquesta perspectiva, França estarà al costat d’Andorra durant les negociacions aportant-li el seu suport i l’experiència necessària. Estic convençuda que amb l’ajuda de França Andorra pot aconseguir un bon acord que tingui en compte aquestes especificitats.

Com ajudarà França en la negociació?
França manté un diàleg permanent amb el Govern andorrà; França manté, evidentment, un diàleg permanent amb les institucions europees per fer comprendre la necessitat de tenir en compte aquestes especificitats, de planificar totes les transicions que siguin necessàries per permetre que Andorra es pugui beneficiar d’aquest acostament adaptant la seva economia. 

Aquestes especificitats, però, s’hauran d’acabar algun dia?
Cal habilitar totes les transi­cions necessàries i amb tota la durada necessària perquè aquesta transició funcioni correctament. 

Si ens centrem en el comerç de tabac, darrerament a França han sorgit queixes sobre el preu que té aquest producte a Andorra i la demanda de posar punt final a les franquícies. Empitjora això les relacions entre els dos estats?
La qüestió del tabac és una qüestió sensible a França, tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista social o de la salut pública. Però no són pas les franquícies comercials legals les que porten problemes. És el mercat paral·lel lligat al contraban. Crec que cal tenir cura a l’hora de distingir entre les opinions emeses per certs elegits, manifestacions fetes pels professionals concernits, en particular els estancs, i la relació d’Estat a Estat. La relació d’Estat a Estat es caracteritza per una cooperació per lluitar contra el tràfic i aquesta cooperació està cridada a intensificar-se. En tot cas, aquesta cooperació es porta a terme en un gran clima de qualitat i confiança. 

Té constància que aquest mercat paral·lel hagi crescut darrerament?
No disposo de xifres. Però és un fenomen que és significatiu.

La solució seria, doncs, intensificar la cooperació. Hi ha hagut contactes per implementar aquest augment del control?
Són contactes que es fan de forma regular.

Els estanquers francesos denuncien que la diferència de preu del tabac entre els dos països els comporta un perjudici. 
No em pronunciaré sobre el preu del tabac a Andorra. El que ens interessa és veure els fenòmens que són il·lícits. I lluitar junts contra els fenòmens que són il·lícits.

En relació amb l’àmbit econòmic, què cal fer per potenciar les relacions entre els dos països? 
Cal concentrar-se, primer de tot, en àmbits en els quals França té un savoir faire i àmbits que són prioritaris per a Andorra. Hi ha un àmbit que il·lustra molt bé l’interès de les dues parts de cooperar, que és el de la transició energètica. Això s’inscriu també en la lògica de les declaracions que han estat adoptades de forma comuna pels dos països en el marc de la Coop21. 

Vol dir que el mercat de la transició energètica té opcions de desenvolupar-se.
És un mercat que es pot des­envolupar considerablement, que respon, crec, a la prioritat d’Andorra de tenir una economia i sobretot un turisme sostenible, de preservar la qualitat del seu medi ambient, el seu paisatge, la diversitat de la flora i fauna, i és un àmbit en el qual França té tecnologies per proposar, i això podria comportar la creació de relacions comercials i també podria ser propici a la materialització d’inversions.

L’objectiu és arribar a equilibrar la presència de França a Andorra, tenint en compte que avui les relacions amb Espanya són molt més intenses?
No sé si podem assolir un nivell equivalent, però en tot cas crec que això pot permetre crear una dinàmica positiva. 

Què ha creat aquest des­equilibri? Les comunicacions viàries?
Les responsabilitats són compartides. Els actors econòmics prenen la seva decisió de forma individual i adopten eleccions que no sempre es poden controlar. Constatem que aquestes eleccions es dirigeixen de forma més natural vers altres països que vers França. I això necessita voluntarisme d’una part i l’altra per modificar aquesta tendència natural a treballar amb països diferents de França.

Recentment s’ha generat força malestar per l’anunci del tancament del consolat. No es podrà reconduir? 
Cal ser molt, molt precís quan es parla d’aquest tema. Es tracta de tancar la secció consular de l’ambaixada el primer de setembre d’aquest any. És una mesura d’ordre administratiu i és una mesura, de fet, d’organització interna a l’administració francesa que s’inscriu en el marc d’una reforma àmplia de la nostra xarxa consular a escala mundial. És una decisió que només afecta els residents francesos i de cap manera els andorrans. En què consisteix aquesta reforma? Consisteix a assegurar la continuïtat del servei als residents francesos però amb una nova modalitat. Això significarà que les gestions que es poden fer a la secció consular es podran fer per internet o en un radi d’una hora de desplaçament. 

Comportarà perjudicis per als residents? 
No esperem grans dificultats per als residents francesos. Al contrari, els tràmits per internet permeten facilitar avui l’obtenció de documents sense desplaçar-se. Els desplaçaments que continuaran sent necessaris són quasi equivalents als que realitzen avui els residents al Pas de la Casa fins a Andorra la Vella. Haver d’anar a Andorra la Vella o a Acs no és gaire diferent. 

S’habilitaran rondes con­sulars?
Sí, és un mètode que es podria posar en marxa. Encara no està confirmat si s’habilitaran o no perquè el tancament del consolat és el primer de setembre i encara tenim un cert temps per definir les modalitats. 

En tot cas, el tancament del consolat no significarà menys presència de França a Andorra?
No perquè, com he indicat, és una decisió que afecta només l’administració de la comunitat francesa i que no afecta pas els andorrans. Pel que fa la resta, l’ambaixada continuarà exercint el conjunt de les seves activitats i atribucions en l’àmbit polític, cultural i econòmic.

 

 

“Podem absorbir l’augment d’alumnes sense noves construccions però adaptant els locals que hi ha”

 

França sempre ha reivindicat la permanència i la potenciació de la presència d’establiments escolars a Andorra. Aquesta setmana ha estat convocada una vaga pels ensenyants de primària. Els mitjans de què disposa el sistema francès són massa justos? 

El sistema educatiu a Andorra és un actiu per a Andorra i per a França. Els mitjans són suficients i permeten a les escoles funcionar amb bones condicions, i podem afirmar que la situació de les escoles franceses a Andorra és millor que la mitjana en sòl nacional. La qualitat d’aquest ensenyament està totalment reconeguda i veiem un increment dels alumnes, perquè des del 2012 hem guanyat uns 250 alumnes i avui el conjunt del sistema n’acull 2.200, que és el nostre màxim històric.

S’han previst noves inversions en aquest àmbit?
França acaba de fer una inversió de 4 milions d’euros per a la renovació del col·legi i el Liceu Comte de Foix. Avui pensem que l’augment dels efectius es pot absorbir sense nous projectes de construcció gràcies a les accions que es prendran a mesura que els alumnes vagin creixent. Perquè avui aquest augment s’observa en la inscripció a maternal i veurem arribar aquest creixement a nivell de col·legi d’aquí cinc o vuit anys. Per tant, podem preparar aquest creixement adoptant mesures a mesura que les necessitats es vagin manifestant.

Aleshores d’aquí cinc o vuit anys es podrien plantejar la creació d’infraestructures noves?
Creiem que podem absorbir aquest augment sense noves construccions però adaptant els locals que hi ha. 

El liceu previst a Encamp és un projecte que està aparcat, doncs?
Sí.

També ha comentat que en l’àmbit cultural hi haurà una aposta important. Quina serà? 
L’acció cultural de França a Andorra és un element essencial de la nostra presència i és un element essencial de la nostra visibilitat. És una acció que ofereix al públic andorrà un accés a la creació i al patrimoni francès, que sense aquesta no seria present a Andorra. El que desitjaríem és veure evolucionar aquesta situació perquè no siguem nosaltres sols els que promoguem la presència cultural francesa a Andorra, ajudar els programadors culturals andorrans a incloure més produccions franceses en el marc de les seves pròpies programacions i temporades. També desitgem desenvolupar les sinergies entre la programació cultural i el món educatiu. I a aquest efecte ja treballem amb el ministeri d’Educació andorrà. De fet, el 60% dels alumnes reben una educació totalment o parcialment en francès a Andorra –el 30% al sistema educatiu francès i una mica més del 30% al sistema educatiu andorrà–. Nosaltres aspirem a oferir a aquests alumnes un entorn cultural francòfon més enllà de l’estricte marc escolar.

Quines activitats es realitzen?
Es tracta d’activitats pedagògiques al voltant de les accions culturals. Per exemple, si programem teatre podem crear activitats al voltant de la producció per permetre una trobada amb els artistes... Ahir [per dimecres passat] vam tenir un duo de jazz i vam acollir alumnes que han escollit l’opció música a batxillerat, que van poder dialogar directament amb els dos artistes durant una hora. Els artistes em deien que es van quedar impressionats per la qualitat de les preguntes dels alumnes i que van poder compartir la seva experiència com a artistes. Són trobades que permeten enriquir els joves que hi participen. 

I en relació amb els programadors culturals?
Ja col·laborem i continuarem fent-ho amb el Sax Fest, la Temporada de música i dansa d’Andorra la Vella MoraBanc, amb l’ONCA per fer produccions comunes amb una orquestra simfònica francesa... Aquesta és la direcció en què treballem actualment.