Comencem per fer balanç d’aquests primers mesos al capdavant del Comú?
Bé, jo diria que és un balanç molt agraït pel Comú que he trobat, un Comú molt sanejat, molt solvent, amb un gran equip de professionals i amb una parròquia que té un gran potencial a nivell social, turístic i territorial. Són els tres pilars que volem treballar, el territori per un costat, la població, pel creixement que estem tenint i que requereix de més serveis i més infraestructures, més d’espais d’oci, d’espais pensats per a la gent resident i visitant. I també un projecte turístic per consolidar el projecte d’hivern i apostar per l’oportunitat de l’estiu que ens ha donat el Pont Tibetà i altres infraestructures turístiques. Hem de tornar a pensar una parròquia per tot l’any per al turista i el resident.

S’ha referit al creixement de la parròquia. S’ha d’anar amb compte? És una oportunitat?
Canillo és una parròquia molt desconeguda pels residents d’Andorra i molt coneguda pel turista. Però no s’hi pensava per anar a viure. Hi ha hagut factors que han fet que aquests últims anys Canillo hagi tingut un gran creixement i una gran acollida de nouvinguts.

Per quins motius? 
Primer, a nivell de connexions. Canillo està a 13 minuts del Km 0. Per tant, ha millorat molt la connectivitat de Canillo amb la resta del país, en particular cap a Andorra la Vella. I això, a poc a poc, ha fet que el que es veia com una parròquia alta avui en dia es vegi com una parròquia molt més accessible que abans. I després un factor essencial ha sigut que hi ha hagut un parc immobiliari, no disponible a altres parròquies, de pisos que s’han construït els últims 20 anys i que se’ls ha donat un ús residencial, quan potser no el tenien inicialment, i perquè també hi ha hagut acollida de nous residents d’Andorra que han vingut a establir-se per l’entorn, per nous habitatges, i per tant fa que sigui una parròquia de moda també a nivell local. I això fa que aquest increment de població, que ha passat de 3.600 persones a quasi 6.000, un 80% en 10 anys, impliqui la necessitat de més serveis i  espais per a la gent de la parròquia.

Parlant de creixement ens hem de referir als estudis de càrrega. Les principals conclusions per a Canillo?
Aquests estudis estan fets, s’havien d’actualitzar amb xifres del 23 perquè és evident que la parròquia de Canillo ha crescut molt i està creixent encara moltíssim. L’any 23 va créixer un 20%. Per tant, hem d’incorporar aquests creixements ja coneguts d’aquest últim any en l’estudi de càrrega d’una forma real i amb la previsió del futur. Però sí que anticipen que no hi haurà un problema important els pròxims anys, en particular pel que fa a l’aigua. Això no vol dir que en paral·lel el model de creixement actual no es pugui revisar, perquè l’estudi de càrrega ha de ser un toc d’alerta perquè també la voluntat política del Comú és revisar algun dels paràmetres de creixement de la parròquia.

I a part de l’aigua, què més  es posa en relleu?
Bé, el creixement del país i de la parròquia afecta els serveis que donem. Estic pensant en serveis socials com les escoles, llars d’infants, l’esplai, el punt jove, la gent gran. I aquests estudis de càrrega anticipen que si hi ha un creixement sostingut de població, a Canillo faran falta més serveis. I actualment hi ha algun que té poca capacitat de creixement. Penso, per exemple, en la llar d’infants. No està al límit, però sí que hi ha èpoques que pot estar sense massa flexibilitat de creixement. Per això hem de pensar cap a on hem d’anar amb aquests serveis i com els volem fer créixer, per donar assistència a totes les persones que ho necessiten. 

Ha esmentat la gent gran. Aquí tenen Com a casa. Es  plantegen posar en marxa algun altre recurs?
Sí, era un compromís de  la campanya electoral. El col·lectiu de la gent gran no és que creixi molt, perquè és una parròquia que creix amb població jove o treballadora que té més necessitats a curt termini amb els infants que amb la gent gran. El que sí que hem de reconèixer és la gran feina que s’ha fet a Com a casa, és un exemple a seguir per a d’altres parròquies i n’estem molt orgullosos perquè fins i tot hi participen usuaris  d’altres parròquies. I s’ha de reconèixer la feina de les professionals del Comú que dediquen molts recursos i molt esforç perquè sigui un servei molt ben acollit.

I aquí el que ens falta és el tema de poder passar tota la vida a Canillo. Perquè moltes vegades, quan es perd autonomia o es necessita més dependència, has de canviar de parròquia perquè no hi ha els serveis que acompanyen aquest envelliment més dependent. I per això buscar un centre residencial tipus pisos tutelats o que la gent pugui dormir a Canillo amb un cert control dels professionals i que no hagi de canviar de parròquia és un objectiu d’aquest mandat. Hem començat a fer gestions per saber si hi ha possibilitats de reconvertir alguna infraestructura que està en desús o inclús hotelera de la parròquia i estem pendents de si aquests contactes poden fructificar. I si no l’alternativa serà construir una instal·lació de serveis d’aquest tipus amb terrenys públics de la parròquia de Canillo. Llavors el Comú segurament hi ha de ser, però no vol dir que no es pugui concessionar una part de la gestió privada d’aquest centre. És un projecte de legislatura, tenim clar que s’ha de treballar i hem d’invertir-hi.

Vostè deia amb terrenys del Comú. Podria ser als de l’antic Càmping Pla?
No seria el millor terreny per fer aquesta instal·lació, perquè està molt a l’obaga. I en particular a l’hivern és un terreny molt fred i tampoc convida a sortir molt al carrer, perquè sovint hi ha neu. Si no hi ha cap alternativa, seria evidentment una possibilitat a estudiar.

Parlem d’habitatge. Què li sembla el que proposa Govern?
Nosaltres estem convençuts que hem de col·laborar amb el Govern i entre tots, el Govern, comuns, entitats públiques, perquè tots aportem solucions o alternatives a la problemàtica de l’habitatge a Andorra. Canillo ha fet un esforç importantíssim també amb acolliment de nous residents, perquè si hem passat de 3.000 a 6.000 persones, és que gran part d’aquests nous residents han vingut a viure a Canillo. Per tant, a Canillo la problemàtica de l’habitatge ha de donar resposta a tres sectors.

Es triplica el repte, doncs.
Hi ha els residents que busquen altres habitatges perquè els fills s’han fet grans o s’emancipen o hi ha necessitats familiars que requereixen un nou habitatge. Dels nous residents que han vingut a viure a Andorra aquests últims anys, alguns han vingut a Canillo. I els temporers, que són els treballadors del sector turístic a l’hivern. Crec que hem de trobar solucions per a tots aquests col·lectius i que poden ser solucions diferenciades. Amb els temporers, ja n’hem parlat diverses vegades, que hi ha possibilitats d’establir habitatges pensats per un ús temporal que podrien acollir les pistes d’esquí. La dificultat que tenim ara és trobar el lloc per fer-los. La segona és pensar amb la gent del país que vol venir a viure a Canillo. Des de Govern hi ha hagut la iniciativa d’establir mesures clarament disruptives per posar al mercat uns habitatges que són els famosos pisos buits als quals es vol donar un ús residencial.

I vostès ja han fet els deures, segons diu la ministra Conxita Marsol. 
Vull celebrar que la ministra Marsol ens hagi enviat una relació de suposats apartaments on hi ha un consum zero o bé que no tinguin comptadors. Hi havia més de 400 apartaments per analitzar en quina situació estaven. Hem fet un treball de camp i hem trucat a tots els propietaris d’aquests apartaments per entendre si realment estaven buits o no hi havia un ús o si hi havia intenció de posar-los al mercat de lloguer o de venda. I ha sigut molt interessant perquè hem pogut entendre on estan aquests apartaments i per què estan o no estan buits.

I bé?
De fet, d’aquest llistat de 400 apartaments la gran majoria, un 90% tenen ús, no estan buits. Això és un registre que s’origina amb dades de FEDA, que no té la missió inicial de saber si un pis està buit o no. Ha de saber si hi ha un consum elèctric o no. Hi pot haver, en aquest llistat, cases en construcció, cases deshabitades perquè estan en desús, que poden ser bordes, cases pairals. També hi pot haver uns registres que poden estar no actualitzats i alguns poden ser trasters o fins i tot  pàrquings. També hi pot haver pisos dobles que s’han unit i surten com si un dels comptadors no tingués consum. Hi pot haver pisos en reforma, altres que estan a mercat del lloguer o en curs de vendre’s. Hi ha moltes casuístiques que s’han de tenir en compte. I veiem que realment el 90% d’habitatges sense consum o sense comptador no entrarien en la definició de pisos buits.

Tot i així, els que puguin sortir, si són 40 o 50, benvinguts seran per poder incentivar que es posin a mercat del lloguer residencial. Caldrà veure si aquests apartaments es lloguen o no i en quines condicions. Però, en tot cas, la feina del Govern i de FEDA ha permès identificar o conèixer sobretot la realitat de la parròquia, en aquest cas, i veure quines casuístiques hi ha.

I el canvi d’ús dels apartaments turístics, com el veu?
Hem d’esperar com quedarà la llei. Hi ha hagut ara un treball d’anunci sobre aquestes mesures, que s’han de traduir en un text legislatiu. A Canillo estem afectats per aquestes mesures, evidentment, perquè gran part del parc de pisos, d’apartaments turístics, altres HUT  estan a Canillo i Encamp, i més aviat estan al Tarter  o al Pas de la Casa. Llavors, hem de veure com quedarà aquesta regulació, sabent que hi ha dos impactes. El primer és que treure de mercat aquests apartaments tindrà un impacte turístic, perquè vol dir menys possibilitats d’acollir la població turística al país, però sobretot també perquè si això té l’èxit esperat pel Govern i es destina al mercat residencial, vol dir créixer en població de forma notòria encara més. Llavors, hem de veure com gestionem el creixement de població que es derivi del canvi d’ús turístic a residencial.

I un altre factor és la incertesa de saber si els residents del país voldran o podran pujar a viure a Soldeu o al Pas de la Casa o al Tarter, perquè tampoc és evident la mobilitat interna del país, tot i que s’ha fet molts esforços de transport accessible a tots els residents, però el lloc on vius també ha de ser còmode o fàcil per a tots els residents.

En qualsevol cas, jo penso que hem de saludar l’interès que el govern i el país per l’habitatge perquè és una problemàtica real. Hem de veure quina pot ser l’eficàcia d’aquestes mesures, o no, però vull ser caut fins que tingui el text legislatiu.

S’han plantejat la cessió d’algun terreny o implicar-se perquè es facin habitatges a preu assequible?
El Comú disposa de molt poc terreny patrimonial. El que més tenim és el Càmping Pla. Pensem que ha de ser un ús per posar més serveis per a la població i per al turisme, més que posar més edificis que requereixin més serveis després. La majoria de terrenys que disposa el Comú, aparcaments i altres, són llogats. Els dos edificis de serveis del Comú de Canillo, un està a Perecaus i l’altre és per al Comú, són terrenys llogats. Això no vol dir que no vulguem que es facin mesures per afavorir l’habitatge de lloguer. I pensem que la mesura més eficaç serà incentivar els propietaris amb més facilitats per fer habitatge de lloguer.

Acord històric amb Encamp pels terrenys en litigi de la nova concessió. Ja estan treballant per trobar el preu just pel Pla de les Pedres?
Sí, ara que marxa la neu, pujarem un dia a la Serra de les Sonanelles per veure com està ben bé el límit de la trenca que s’ha definit i definir el preu just de la zona que explota Ensisa, fins al territori d’Encamp, del qual no hi ha cap dubte que és d’Encamp i hem d’arribar a l’entesa pel  preu de lloguer que hem de pagar sobre aquest terreny de concessió. 

Vull celebrar l’acord històric que ens ha permès dirimir un litigi, un plet, que no ens convé a ningú. I aquí sí que hem de celebrar la bona entesa per evitar una situació que es podia complicar bastant jurídicament i judicialment i que fa que puguem garantir tots els nostres drets que fem prevaldre a les muntanyes de cada parròquia i alhora arribar a acords per poder explotar aquestes muntanyes també com ha de ser.

Amb caràcter retroactiu?
Penso que hi ha la voluntat de reconèixer certa retroactivitat dins de l’acord per arribar a un equilibri. Si l’equilibri és positiu, doncs no hi ha dubte que tancarem l’acord.