Diari digital d'Andorra Bondia

Jordi Alcobé: “Hi posarem els mitjans suficients perquè l’aeroport de la Seu funcioni”


Escrit per: 
Julià Rodríguez

El ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, manifesta que “no serà per Andorra que l’aeroport de la Seu no funcionarà, perquè hi posarem els mitjans suficients perquè això sigui possible”. Segons Alcobé, ja hi ha tres o quatre empreses que han mostrat interès per operar a les instal·lacions. En relació amb l’heliport, el ministre afirma que “no és una qüestió que hàgim deixat al calaix”, sinó que s’hi continua treballant.

Des de l’oposició se li retreu que no ha posat en marxa mesures de reactivació econòmica.
La primera mesura de reactivació que vam prendre va ser l’ampliació dels horaris comercials fins a les deu de la nit i també fins a les dotze de la nit durant deu dies a l’any. Això va ser el 2011 i si avui dia Vivand i el centre històric d’Andorra la Vella poden obrir fins més tard de l’hora habitual és perquè hi ha una llei que ho fa possible.
Tot allò que s’ha fet per simplificar també entenem que és reactivació perquè, per exemple, que una persona autònoma pugui pagar 200 euros o 100 a la CASS és una clara mesura de reactivació perquè ajuda la gent a fer el salt cap a l’empresa. Per tant, no és veritat que no hi hagi hagut mesures de reactivació i ara, per exemple, estem donant ajudes directes en alguns sectors i de fet aquestes mesures ja estan donant fruits perquè els indicadors principals del país comencen a ser positius.

¿S’està concretant aquest inici de la recuperació?
El que es pot dir és que hi ha clarament un canvi de tendència perquè hi ha cinc trimestres consecutius d’increment de les importacions del país, cosa que no passava des de feia vuit anys. També fa deu mesos seguits que tenim menys demandants d’ocupació respecte al mateix mes de l’any anterior i també fa dos anys que s’incrementa el nombre de negocis, cosa que tampoc passava des de feia tres o quatre anys.

¿Però es pot dir que enguany començarà a créixer el PIB?
Nosaltres no farem cap previsió en aquest sentit, perquè només falta que la facis perquè no es compleixi. Penso que això estaria en contra de la prudència que avui s’ha d’esperar de tot governant. Crec, però, que serà una realitat que aquest 2014 les coses començaran a anar millor. I ja es pot dir, per exemple, que la temporada d’hivern ha estat molt satisfactòria quant a visitants, motiu pel qual cal reconèixer també la gran feina que es fa des de Turisme per incrementar les pernoctacions i atraure turistes de més enllà dels mercats tradicionals.

Suposo que l’obertura econòmica ha estat fonamental perquè es comenci a veure aquesta recuperació...
L’obertura evidentment és fonamental pel que ha passat i el que passarà amb el nou model econòmic que s’està creant, i que encara no s’ha completat del tot perquè falten els convenis de doble imposició. Tot i així, sense l’obertura hi hauria 200 comerços menys i 50 milions menys d’inversió, així com unes 200 persones més que no tindrien feina. No hi ha cap dubte, doncs, que sense l’obertura econòmica la recuperació seria menor.

De moment, però, només són empreses petites les que s’instal·len al país...
Encara que siguin petites, seria pitjor que no hi fossin. És veritat que volíem atreure unes marques més vistoses que també actuessin com un reclam per a altres activitats, però això costa molt i no és tan fàcil que vinguin depenent de quin tipus de negoci perquè ens cal molta pedagogia i disposar de llocs que siguin aptes, i com he dit cal també els convenis de doble imposició. Això serà una realitat, tot i que de moment és cert que l’obertura sovint no és vistosa al carrer, però en tot cas hi ha un bon resultat perquè hem tingut 800 sol·licituds d’inversió estrangera en un any i set mesos, cosa que és un gran èxit quan encara falta acabar tot el marc regulador.

El cap de Govern ha anunciat en una entrevista que hi ha interès d’empreses nord-americanes per instal·lar-se al país...
Hi ha projectes que volen informació sobre l’entorn econòmic d’Andorra per valorar una possible instal·lació al país i d’altres que tenen un interès real per venir. Això també és resultat de la feina molt bona que es fa des del ministeri d’Afers Exteriors a través dels ambaixadors. En la visita de l’ambaixador dels Estats Units, James Costos, s’ha posat de manifest la voluntat de promoure els intercanvis comercials i afavorir la instal·lació d’empreses americanes a Andorra.

¿Ja s’ha concretat més la participació d’Andorra en la gestió de l’aeroport d’Andorra-la Seu?
És un clar exemple d’un projecte que pot començar a veure la llum i que té un component polític molt important. Hi ha la voluntat política de Madrid  de desbloquejar la requalificació d’un aeròdrom privat a un aeroport comercial i el que puc assegurar és que ha estat per la bona entesa entre tots dos governs. Per això la firma del protocol va ser un èxit, per simbolitzar la clara voluntat política de les tres parts implicades en la infraestructura.
D’altra banda, a partir d’aquí s’ha iniciat juntament amb Catalunya la recerca d’operadors perquè el 2014 pugui ser un aeroport que ja funcioni comercialment, i ja es pot dir que hi ha tres o quatre grups interessats.
Ara estem treballant en un esborrany per veure quin és el millor model de col·laboració, un model que es pot plantejar amb una part vinculada amb el nombre de passatgers que vinguin a Andorra. El que ha de quedar clar és que no serà per Andorra que l’aeroport no funcionarà perquè hi posarem els mitjans suficients perquè això sigui possible. És a dir, que si cal invertir en la gestió i la promoció, doncs es farà perquè entenem que els beneficis són superiors als costos que pot tenir per a l’Estat andorrà.
El model que he esmentat es basa en el fet que com més paguem més passatgers tindrem per a Andorra, fet que ens assegura més rendiment i és molt segur. Encara no s’ha tancat, però, cap document perquè en aquests moments estem més centrats a buscar els operadors. A més també s’està buscant patrocinadors. La tecnologia ha avançat molt i avui dia l’aeroport pot acollir avions de fins a 50 o 60 places amb una autonomia de 2.000 quilòmetres i per això pot tenir més garanties d’èxit que en el passat.

¿La posada en marxa de l’heliport s’ha refredat?
Andorra no es pot permetre un nou pas enrere amb l’heliport. Entenem que cal una instal·lació d’aquest tipus que complementi l’aeroport perquè estan adreçats a públics diferents. El que volem, en aquest sentit, és fer les coses amb la màxima cura possible perquè sigui una infraestructura acceptada allà on es pugui instal·lar.
Hem identificat tres emplaçaments que a priori poden ser interessants per estudiar, un dels quals ens el va oferir el Comú d’Andorra la Vella. Actualment estem mirant quin és el millor lloc possible per ubicar-lo i, sincerament, hi estem treballant, no és una qüestió que hàgim deixat al calaix, però hi ha un treball que requereix temps i que es faci bé per evitar una altra marxa enrere en aquest projecte. I quan tinguem l’informe tècnic sobre el millor el compartirem amb la parròquia concernida perquè es pugui fer amb consens.
Aquest Govern no podrà acabar l’heliport, però el que sí que podem fer és localitzar el millor terreny possible i fer el projecte constructiu perquè es pugui licitar aquest mateix any si hi som a temps, i si no que sigui el proper Govern el que ho faci.

El ministeri ha començat a obrir expedients i sancionar per intrusisme en el sector del taxi, cosa que no havia passat fins ara...
Algunes inspeccions fetes enguany han donat com a resultat que alguns conductors no tenien autorització per portar persones i s’ha sancionat a través de diversos expedients, i fins i tot s’ha comissat un vehicle. El que farem és seguir en aquesta línia, com sempre s’ha fet. Aquest és un sector que pateix moltíssim per la manca de demanda de servei, cosa que fa que sigui molt sensible a actuacions que no s’adeqüen a les bones pràctiques o la legalitat. En qualsevol cas, però, es fa una feina contra l’intrusisme i les inspeccions han donat enguany alguns resultats en viatges internacionals. L’any passat també es van fer molts controls però no es van detectar infraccions.
Els hotels fan serveis complementaris als seus clients i aquesta és una activitat que poden fer amb la llei a la mà, tot i que s’està estudiant que només puguin fer transport a les estacions d’esquí, una qüestió que encara es treballa i que hauria d’aclarir la llei del transport, que ha d’estar a punt a final d’any.

 

“Volem que hi hagi un transport públic que sigui eficaç i estigui coordinat amb les línies comunals”

¿Quins són els principals objectius de la llei del transport i el pla nacional de transport en què treballa el ministeri?
Estem treballant en paral·lel en aquestes dues qüestions. Hi ha una multitud de transport públic a Andorra poc coordinat: bus exprés, línies regulars de passatgers, bus escolar, bus comunal, i no hi ha una organització integral, fet que fa que es perdi eficiència i sigui més costós, cosa que pot fer que el servei no sigui tan bo com hauria de ser. Per tant, el que estem fent, vist que han vençut les llicències del bus exprés i de les condicions de les línies regulars, és licitar-les de nou aquest estiu i establir una coordinació amb les línies comunals, a més de definir el model de bus escolar.

¿I com repercutirà tot això en l’usuari del transport públic?
L’usuari ho notarà, per exemple, amb més puntualitat. Estem mirant d’introduir-hi també les noves tecnologies perquè es pugui saber l’hora que arribaran els busos i ja hi ha una prova pilot amb Andorra Telecom. El que volem és que hi hagi un transport públic modern i eficaç. Creiem que el fet que avui hi hagi duplicitat de línies, és a dir dues empreses per a un mateix trajecte, no facilita el servei del transport públic i sovint la imatge que té és dolenta.

¿Els crèdits preferents per a les empreses continuaran funcionant com fins ara, en vista que hi ha un bon nombre d’empreses que han fracassat i, per tant, el Govern haurà de ser el que retorni els préstecs?
És un projecte molt interessant, però l’aplicació va requerir diversos ajustaments per controlar el risc assumit pel Govern i demanar també unes garanties del model de negoci per poder ser finançat. Per això es van fer diverses modificacions al reglament, tot i que encara estem pagant les conseqüències d’aquest control potser deficient. El cert és que ara hi ha més mecanismes d’avaluació del risc en el moment de concedir els préstecs i, com ens vam comprometre davant de la comissió legislativa, el que farem cada trimestre és publicitar els projectes que s’hagin finançat.
El control econòmic dels projectes es fa des de fa uns vuit o deu mesos, des que es va firmar el conveni entre l’ADI i Intervenció, fet que va permetre identificar els projectes problemàtics, tot i que n’hi ha d’altres que funcionen molt bé. D’aquesta manera, es poden aplicar mesures correctores només per aquests projectes problemàtics. Creiem que la potenciació dels controls amb l’ADI és la línia a seguir per evitar ensurts més grans de projectes que sense avisar resulten fallits.

Número de vots: 138
Comentaris: 1

Comentaris

Andorra necesita un altiport com el de Courchevel . Apostar per l'aeroport de la Seu es un error : Es necisita mes temps amb avio qu'amb cotxe per arribar a les pistes d'esqui desde Barcelona o Tolosa . En canvi si el client podia baixar de l'avio directament a pistes , sera un exit. Amb una pista de menys de 600 mts a Grau Roig, es podria fer amb poca inversio. No cal que la pista sigui plana ; Veure la foto : http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Courchevel_aeroport.jpg

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic