El president del comitè parroquial de Liberals d’Andorra (LdA) a Andorra la Vella, Jordi Cerqueda, manifesta que “s’han fet unes obres en ple estiu, i això per a un país turístic és un error greu”. Cerqueda creu que “Andorra la Vella no ha de ser només la capital administrativa, sinó també l’econòmica, i això s’està perdent”. Per aquesta raó, aposta per una política d’inversió a llarg termini “sense pegats”.


¿Com es troba la preparació de les eleccions comunals per part del comitè parroquial de Liberals d’Andorra a Andorra la Vella?
Des de fa uns mesos hem començat una feina per preparar les eleccions generals i ara el que s’ha fet és oficialitzar un comitè en el qual prenem part entre deu i quinze persones que participem assíduament a les reunions. Ara ja les coses s’estan animant molt més de cara a les comunals i estem acabant de perfilar un programa electoral per presentar-nos.  D’aquesta manera, crec que la quantitat de persones que treballaran ara amb nosaltres augmentarà.

¿Què és el que l’impulsa a posar-se al capdavant del comitè parroquial d’Andorra la Vella?
Es pot dir que sóc una cara nova i molta gent que està treballant amb mi també ho és dins del món polític. Vam treballar molt, però, per a les passades eleccions generals, i els bons resultats que hi va haver ens han donat força per continuar la feina. Hem augmentat el nombre d’afiliats i de persones implicades en el projecte. Jo, personalment, he estat treballant fora i el que m’ha fet venir ganes d’involucrar-me a LdA ha estat el fet que em va sobtar com un partit polític que havia governat tants anys i era la primera força política pogués desaparèixer. 
Això per mi era bastant estrany i fins i tot diria inadmissible perquè és una sensibilitat que existeix aquí a Andorra i el Partit Liberal no podia desaparèixer. Els reptes, doncs, són reactivar aquest comitè parroquial que era fort en el seu dia i augmentar el nombre de gent compromesa amb el partit, i ja pensar a llarg termini per tenir una base sòlida liberal.

¿LdA aspira fins i tot a ser la primera força en aquestes eleccions comunals?
A Andorra la Vella podria haver-hi fins a cinc candidatures, que són moltes i el resultat és molt indecís. Crec que efectivament tenim possibilitats de guanyar perquè hi ha aquest ampli ventall per escollir amb diferents opcions. No sé a nivell de pactes com anirà i potser hi haurà tres o quatre llistes finalment. El nostre objectiu és presentar-nos com a liberals i estem també oberts, com va passar a les eleccions generals, que en les nostres llistes hi pugui haver independents perquè això pot ser bo. Primer, però, cal elaborar el programa i posteriorment anar a veure la gent a veure si els agrada o no i que també s’hi pugui sentir representada.

¿Hi ha possibilitats que pugui haver-hi una entesa amb alguna altra formació a Andorra la Vella?
Com dic, primer cal elaborar el programa, i després podem parlar amb altres persones i partits que vulguin saber el que proposem, i que es puguin afegir a la nostra candidatura. En aquest sentit, no li negaré que hem tingut trucades oficioses de tots els partits polítics. Crec que és bo per a la democràcia que ningú no es tanqui a possibles pactes i que tothom tingui l’orella oberta i escolti. Però parlar de pactes abans de tenir el programa és un error en el qual no volem caure. Tot i així, el nostre objectiu, a data d’avui, és anar sols a les eleccions comunals, tot i que no se sap mai el que pot passar.

¿Amb quin calendari està treballant el partit per a aquests comicis i quin contingut del programa pot avançar?
Com va dir el nostre secretari general, Amadeu Rossell, el nostre objectiu és tenir les llistes fetes el 15 d’octubre. I pel que fa al programa l’hauríem de finalitzar uns quants dies abans per poder parlar amb persones que es puguin afegir al projecte. De fet, ja tenim algunes idees generals que es plasmaran al programa. Per exemple, tenim clar que l’avinguda Meritxell-Príncep Benlloch està deixada, que Santa Coloma és una zona que s’ha de reactivar. Hem vist que fins ara les remodelacions costen molt de fer i no s’acaben mai, i quan es fan després s’han de tornar a desfer. Creiem que Andorra la Vella no ha de ser només la capital administrativa, sinó també l’econòmica, i això actualment s’està perdent.

En relació amb això, ¿considera que Andorra la Vella està perdent pes econòmic enfront d’Escaldes-Engordany?
Escaldes-Engordany s’ha pogut desenvolupar en una zona en què hi havia lloc per urbanitzar, però a Andorra la Vella, a part del Parc Central, és difícil crear nous punts d’atracció, però s’han de fer. Primer s’ha de fer una remodelació de l’avinguda Meritxell perquè aquesta atregui, cosa que ara no passa, i pel que fa a l’avinguda Príncep Benlloch igual. A l’avinguda Santa Coloma només veiem botigues que tanquen i s’ha convertit en una zona per passar i en la qual ningú no es para. Falta molt per fer i no només ara, sinó que ja fa anys que s’hauria d’haver pensat com ha de ser la parròquia d’Andorra la Vella en el futur.

¿I així doncs, com veu vostè la gestió feta durant aquest mandat comunal i l’anterior?
El que veiem és que hi ha hagut moltes obres fetes en els últims mesos i crec que aquestes s’haurien de planificar amb temps, però per a això s’ha de tenir una visió com a mínim a mitjà termini. S’han fet unes obres en ple estiu, i això per a un país turístic és un error greu. Hi ha períodes de l’any entre l’hivern i l’estiu per encabir les obres. A més, el Comú d’Andorra la Vella, com també ha passat amb d’altres, s’han dedicat a reduir el deute, però no han invertit. I és que quan inverteixes en una parròquia l’estàs fent més atractiva i així les botigues quan obren no tancaran al cap d’un any, sinó que es quedaran. Ara hi ha moltes botigues tancades, cosa que contribueix a la mala imatge que pot tenir la capital.

¿Però què es pot fer des del Comú perquè les botigues no tanquin?
El Comú el que ha de fer és reactivar la inversió, tot i que no ha de ser exagerada, i s’ha de tenir especialment en compte la neteja o l’enllumenat. S’ha d’intentar que hi hagi activitat al centre històric, cosa que avui ja està passant per exemple al Centre Històric, i crec que ha d’haver una relació molt més estreta entre els comerciants i el Comú. I és que tinc la impressió, segons el que he pogut veure, que la relació entre els comerciants i el Comú és molt fluixa i no és gens fluïda, cosa que ha de canviar. 

Però el Comú sempre afirma que consulta els comerciants per a qualsevol actuació que vulgui portar a terme...
Ha d’haver una mica d’empatia i veure quines són les necessitats dels comerciants i també, per part d’aquests, fins a on pot arribar el Comú. Els comerciants necessiten el Comú per les infraestructures, els accessos o organitzar esdeveniments, i el Comú ho ha de facilitar en la mesura que sigui possible.  

Sembla que s’ha de fer alguna cosa, doncs, per revifar la parròquia...
El rol de capital econòmica d’Andorra la Vella s’ha perdut. Hi ha una concentració molt gran dels negocis i de l’atracció turística cap al carrer de la Unió. I aquest crec que és un tema prou greu com per dedicar-hi els esforços corresponents.  
El fet que Escaldes-Engordany s’hagi desenvolupat i en canvi Andorra la Vella s’hagi quedat com és fa que hi hagi una sensació que tota la importància econòmica s’hagi traslladat a la primera. No hi tinc res encontra, però el que hem de fer és que Andorra la Vella pugi.

¿Els Comuns estan ja en disposició de poder fer més inversió?
En èpoques de crisi s’entén que s’hagi d’anar en compte, però la congelació de les transferències, per exemple, ha de ser temporal. Crec que cal retrobar una política d’inversió que sigui a llarg termini i sense pegats. Hem de veure el que volem, per exemple, a llarg termini amb l’avinguda Meritxell. 

Pel que fa a Santa Coloma, alguns veïns troben a faltar més atenció del Comú...
L’associació de veïns de Santa Coloma es queixava que no hi havia relació amb el Comú, i el que jo crec és que sempre hi ha d’haver almenys una relació suficient per poder treballar conjuntament, com ha de passar amb els comerciants també. Hem de veure, per exemple, si les obres per evitar inundacions són suficients. Crec que aquí s’hauria de crear un punt d’atracció perquè actualment només és una zona de passatge i també hi ha d’haver una política de neteja important. 
El cert és que ens han venut una obertura econòmica com una cosa bona però de moment no estem veient els fruits ni a Andorra la Vella ni enlloc, i a Santa Coloma encara menys. De totes formes crec que s’ha de planificar la parròquia en la seva totalitat i de manera que hi hagi una certa coherència.

“La impressió que tenim és que el Govern tira endavant The Cloud sense saber per què es fa”

¿Són partidaris d’engegar algun projecte emblemàtic per reactivar la parròquia?
Creiem que ha d’haver punts d’atracció però també la infraestructura perquè les empreses puguin tenir un cert interès a venir. Hem de veure, per exemple, si hi haurà alguna empresa interessada en la concessió de l’heliport. Crec, per exemple, que a la zona alta de Meritxell i a Príncep Benlloch hi hauria d’haver punts d’atracció per a l’economia. En aquest sentit, és un error pensar que una inversió és una despesa.

¿The Cloud pot ser un d’aquests punts d’atracció?
Crec que pel fa a The Cloud falta molta informació per part del Govern sobre què volen fer i s’hauria de conèixer també quin és el cost total perquè s’ha parlat de 30 milions en la infraestructura però s’ha de veure després el que va dins i potser seran més, no ho sabem. La impressió que tenim és que el Govern tira endavant aquest edifici sense tenir gaire clar per què es fa, què s’hi posarà a dins. No sé si hi ha hagut un estudi de mercat perquè realment són molts diners. Si hi ha empreses interessades a instal•lar-s’hi ens ho han de dir perquè 30 milions d’euros són molts diners en el període en què estem. 
 

¿I què opina de l’heliport, que encara no té ubicació?
És una inversió important i jo no estic tan segur que hi hagi futur en aquesta infraestructura. Quan vegi els números i l’estudi que s’hagi fet, em podré pronunciar. ¿Quin tipus de turisme vindrà des de Barcelona? ¿Quant valdrà el preu del bitllet? 

¿Vostè es veu com a candidat a cònsol major?
Sobre aquest punt estem al mateix nivell que pel que fa als pactes. Actualment ens volem presentar sols. ¿A qui posaríem? Doncs depèn del programa. Les persones que es presentin hauran de fer seu el programa, i igual que no sabem si hi pot haver possibles pactes, tampoc sabem quines persones s’hi identificaran. Amb això vull dir que encara no hi ha cap nom. Per això necessitem primer un programa ben treballat.

LdA està elaborant un tronc comú a totes les parròquies. ¿En què consistirà?
Hi ha punts en què ens hem de posar d’acord a totes les parròquies perquè no hi hagi contradiccions d’idees. Cal tenir una visió comuna sobre les competències i transferències, per exemple. És a dir, que a part de les especificitats hi ha d’haver una coherència en totes les parròquies.