Diari digital d'Andorra Bondia
El director adjunt de bombers, Jordi Farré.
El director adjunt de bombers, Jordi Farré.

Jordi Farré: “L’objectiu final és arribar a ser un cos integral d’emergències”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil
Experiència, passió i professionalitat. Tot això transmet Jordi Farré quan li preguntes pel cos de bombers que dirigeix. Com a expert ens explica que el futur del cos (sense data) contempla la incorporació de la figura del metge. La ubicació estratègica dels parcs als punts del país són una justificació per atendre en pocs minuts una emergència. També remarca l’alta especialitat que ha cobrat el cos els darrers nou anys.
 
 
El dia del patró dels bombers donaran totes les dades sobre les actuacions de l’any 2018, però podria fer-me’n un avançament. Estem als mateixos números que el 2017 o s’han incrementat?
En línies generals estem gairebé amb les mateixes xifres d’intervencions que el 2017, és  a dir, més de 7.000. Aquí també comptabilitzem les pràctiques diàries que realitzen els bombers als diferents parcs, per tant sense comptar això, estaríem sobre les 5.200 actuacions. 
 
D’aquestes actuacions, el gran gruix continua sent el transport sanitari?
Correcte. Podria ser entre un 70 o un 75% de la nostra feina. 
 
Tot i esperar-nos a la xifra definitiva, també se sap que el nombre de rescats de mun-tanya s’han incrementat, sobretot a l’estiu. Una vintena de bombers al Grup de Rescat de Muntanya (GRM) més l’altre grup de suport, ja són suficients?
Sí, són suficients. 
 
Què li sembla si fem un balanç dels darrers anys, de l’última legislatura, com ha avançat el cos? Ja tenen una llei pròpia.
Sí, en aquest sentit és bo parar i mirar enrere, mirar d’on venim. Hem tingut uns canvis en l’evolució del temps que s’han naturalitzat però que han suposat una gran feina i esforç. En l’àmbit polític ja tenim una llei i uns reglaments que s’estan desenvolupant. Tenim el creixement i desplegament de totes les especialitats, que si mirem nou anys enrere poca cosa hi havia. També  el reconeixement de totes les especialitats, ja no només a través del reglament i de la prima corresponent, sinó del creixement professional de molts bombers. Això suposa un recorregut de la carrera professional dins del cos. 
 
Vostè es refereix a un termini més ampli que aquesta legislatura?
Sí, parlo exactament dels darrers nou anys. En la nostra gestió intentem donar resposta i solucionar allò que hi havia pendent  i que era la formació, les carreres professionals. 
 
Els sindicats de bombers, en altres èpoques clamaven molt fort contra la direcció i el ministre de torn. Que ara estiguin callats és mèrit de vostè i de Joan Carles Recasens com a responsables del cos? 
És mèrit de tots. El fet és que hem escoltat les reivindicacions laborals, no de condicions de millora i d’statu quo, sinó de material, de formacions, de mitjans, i se’ls ha donat resposta. Principalment el director ha estat molt atent i receptiu a les demandes, i quan eren injustificades se’ls ha intentat donar resposta. Entenc que per això, l’aspecte reivindicatiu s’ha calmat. Tampoc era normal el que passava abans. 
 
Parlem de recursos. Alguna necessitat contemplada al pressupost del 2019?
Quant a mitjans, ja tenim prevista l’adquisició d’un camió escala que ens facilitarà molt la feina, però en general tenim uns recursos molt correctes. 
 
I si parlem de noves tecnologies. Els bombers es plantegen la utilització del dron per a fer les tasques?
Sí. És una aplicació, ho està sent ja. Amb Actua Innovació, i amb Marc Pons com a figura visible, col·laborarem per desenvolupar l’aplicació d’emergències en drons. Sobretot per a rescats de muntanya amb anàlisi d’allaus. Pendent de concretar els detalls, qualsevol operació que requeriria la necessitat d’un dron tindríem aquesta col·laboració amb Actua i amb el Cenma, i inclús tenir-ne un de propi per als bombers amb els nostres pilots. 
 
A nivell operatiu, un dron com facilitaria la feina dels bombers?
Quant a rescat, reconeixement d’àrees, amb la instal·lació per exemple d’una càmera tèrmica, podem fer reconeixements de façana, d’àrees cremades, detecció de punts calents amb focs de xemeneia. També es pot posar en visió nocturna. Es pot utilitzar per a càlcul de perímetres, per a formació, per a documentació, té moltes aplicacions. 
 
Quan està previst tenir-lo com a eina de suport?
No hi ha data concreta, però no trigarà, aquest mateix any utilitzaríem aquest dron professional, que val molts diners, amb una mena de conveni amb Actua i el Cenma. 
 
Parlem ara de recursos humans?
En breu perquè ja hem iniciat el tràmit i es publicarà un concurs per a la contractació de set efectius per cobrir tres places vacants que tenim i les quatre jubilacions que es preveu que  hi hagi aquest any. 
 
Quin nombre d’efectius seria el total de la plantilla?
Un total de 135 efectius. A tots ens agradaria tenir més mitjans, és clar. Però s’ha de tocar de peus a terra. Per tant, jo diria que són els justos i necessaris. 
 
La setmana passada, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior parlava d’una formació sobre violència de gènere per a bombers. Quina és l’acció que fan en contra d’aquesta xacra social?
Els bombers, com que portem el transport sanitari, ens trobem molts cops amb els resultats d’aquesta xacra, com dius. Són situacions d’atendre dones que han patit alguna situació de violència de gènere. Sempre ho hem fet i ho fèiem amb una formació genèrica de socors de persones sense tenir en compte molts aspectes i sensibilitats que aquesta violència requereix. Amb aquesta formació se’ns dota  d’aquesta consciència i d’entendre i adquirir que conductes socialment tolerades o assimilades o tradicionals i culturals no són acceptades. 
 
El cos és actiu a les xarxes socials, vostè és el màxim responsable, informeu d’allò que esteu fent però també us serveix per fer una tasca de prevenció. 
Hem de contextualitzar que aquí a Andorra som petits i tots ens coneixem, i qualsevol comentari o informació que publiquis comporta reaccions, com ara la demanda d’informació dels periodistes. El nostre objectiu és que les xarxes siguin una eina d’interacció amb la premsa. De notificar el nombre de serveis que s’ha fet cada dia a les nou del vespre, per exemple. Per fer això calen mitjans humans i gent disposada, i encara no en tenim.
 
Remarco també la importància de la prevenció perquè informeu de la necessitat del manteniment de les xemeneies, per exemple?
Sí. Perquè les xemeneies són importants i el seu manteniment pot evitar incendis que en alguns casos han estat l’origen de focs importants. 
 
M’equivoco si dic que durant els darrers anys els incendis més rellevants tenen de cognom Tiffany’s i Serradells? 
Sí, sens dubte han estat aquests dos els més rellevants, per nombre d’efectius, pels danys, per la durada de la intervenció. Com a incendis aquests dos, però també el de l’habitatge a l’hotel Eureka, que també va ser força important. I després també el del càmping internacional d’Encamp, que va ser un servei interessant pel perill de les bombones de gas que anaven explotant mentre actuàvem. 
 
El resultat de la investigació dels bombers en un incendi és clau per poder determinar les possibles responsabilitats  penals? 
Nosaltres tenim una unitat d’investigació i la seva tasca és complicada. Són cinc persones amb una especialització alta, i altres set amb una especialització. Si una d’elles participa en l’extinció de l’incendi ja no pot participar en la investigació. Tenim tot l’equip de comandaments i oficials amb una formació mitjana d’investigació. Treballem colze a colze amb el departament d’investigació criminal de la policia. Nosaltres tenim coneixement tècnic del foc i ells de criminalitat i intencionalitats ocultes. La nostra secció d’investigació no està desenvolupada com hauria d’estar-ho, perquè l’exclusivitat tampoc seria efectiva, però hauria de tenir més presència de la que té ara. 
 
En matèria d’allaus, també s’ha evolucionat molt. 
Sí. Hi ha més informació, més conscienciació. El Cenma, les estacions d’esquí i d’altres organismes informen. Hi ha molt coneixement, però no sé si és suficient per poder evitar tots els accidents. 
 
Algun cop s’ha dit que l’ideal seria disposar de la figura d’un metge al cos. Per què no es compleix aquest ideal, on es troba la dificultat?
Ara per ara, no tenim legalment aquesta figura a dins del cos. Ara hauria de ser un metge qui es presenti a bomber, guanyi la plaça i aculli una especialitat de rescatador i pugui aportar els seus coneixements dins dels acords que tenim amb el SUM, amb el SAAS. Això és com hauria de ser ara. Però el que s’ha de treballar és un conveni de col·laboració amb el SUM amb un metge especialitzat en muntanya  per exemple. 
 
És un problema econòmic? 
Sí. Però remarco que hi hauria d’haver un conveni amb el SUM. 
 
Però el conveni és un tràmit? 
Sí. 
 
És una mancança que té actualment el cos? 
No, més que una mancança, seria, en cas que ho arribéssim a tenir, un creixement qualitatiu. Aleshores ens plantejaríem tenir un metge per poder anar a fer serveis de rescat de muntanya, i per a la resta de serveis de transport sanitari que són més nombrosos, no? La figura de metge de bombers que nosaltres ens posem com a objectiu  per donar-li contingut a la feina seria per exemple també el metge del treball, per a les nostres revisions mèdiques que ara les passem a Interior. O també la sortida a determinats serveis, a incendis, a rescats. Però implantar aquesta  figura les 24 hores de cada dia vol dir cinc efectius, mínim. Cinc metges. 
 
Tot i això, sí que hi ha un esforç en matèria d’especialització sanitària? 
Ara tenim tres bombers-infermers i en tenim tres més estudiant, un d’ells trigarà més a tenir la titulació, però els altres dos, en dos anys ja serien infermers. Aquests bombers-infermers, en funció de quin escenari es trobin, i sota la tutela del SUM, poden subministrar fàrmacs que un socorrista no pot. I a més, la millora d’assistència sanitària també s’ha de portar a l’alta muntanya. A l’accident del túnel de les  Dos Valires, on una persona que va estar dos dies atrapada sota la ferralla, els metges del SUM no podien entrar perquè la zona no era estable. Aleshores, la missió del bomber ja és aquesta, i si a sobre aquest ja era infermer, doncs amb les ordres del metge del SUM, el bomber es posava  al forat, li instal·lava la via i li subministrava els medicaments. Aquest és un exemple brutal de la figura de l’infermer-bomber.
 
El transport sanitari de bombers ha de ser sempre el no medicalitzat? 
Caldrà en breu fer una reflexió de quin és el model de transport sanitari que volem. Hi ha països en els quals tot el transport, paramèdic, mèdic i sense medicalitzar, és de bombers. N’hi ha d’altres que només es dediquen a l’extinció d’incendis. Però aquí a Andorra, per la dimensió, des del punt de vista estratègic, per la ubicació de tots els parcs de bombers, no seria res d’inversemblant pensar en un model de bombers que assumeixin tot el transport sanitari. O un model mixt. 
 
El futur hauria de ser aquest? 
Per a mi sí. Està damunt la taula. 
 
És una de les coses que el cos hauria d’envejar d’altres cossos? 
Envejar? T’ho diré d’una altra manera. A mi m’agradaria arribar a ser un cos d’emergència multidisciplinari, i aquí cabrien els paramèdics, els rescats de muntanya, els tècnics de prevenció... tots. 
 
És a dir,  només quedaria l’especialitat mèdica per incorporar? 
Sí, però dotar tots els serveis qualsevol dia de l’any i a qualsevol hora. És a dir, que el SUM estigués aquí per exemple. L’objectiu és arribar a ser un cos integral d’emergències, de qualsevol emergència. 
 
Per tant només els falta tenir metges?
Sí, o paramèdics. Un intermedi entre l’infermer i el metge, com als Estats Units. 
 
I Andorra, què té per presumir en matèria de bombers? 
De presumir res, però sí que és veritat que som un referent als fòrums internacionals quant a rescat de muntanya, i això ens fa sentir orgullosos. Perquè a Andorra, el fet de ser petita, quan establim alguna cosa ho fem a nivell de país i agafem el millor que està al nostre entorn i ho apliquem a l’àmbit nacional.
 
El ministre responsable del cos, Xavier Espot, es presenta com a candidat a cap de Govern les pròximes eleccions? Quina nota li posa?  
La nostra experiència com a directors, amb els tres ministres que hem tingut (Víctor Naudi, Marc Vila i Xavier Espot)  ha sigut molt enriquidora perquè tots tres han tingut una sensibilitat envers el cos, tenint en compte d’on veníem i el rebombori que hi havia hagut. Però Espot... aquest ministre ha tingut una especial sensibilitat, no només amb els bombers, sinó amb tot el que ha tocat. Sense voler donar cap missatge polític, perquè no em correspon, Espot ha demostrat un alt grau de coneixement del cos i una gran capacitat de treball.
 
“Els costos d’una imprudència s’han de cobrar”
 
Quin dels darrers rescats destacaria per la seva complexitat?
Jo en remarcaria un que va tenir lloc l’estiu passat, un de molt important que no va tenir gaire transcendència a la premsa però que a nosaltres ens va posar en gran tensió. Es tracta del rescat d’una família, un pare amb el seu fill, d’entre vuit i 10 anys, que es trobaven per sota del Maià, al costat andorrà però que venien de França. En ser agost els va agafar un canvi de temps molt brusc i va començar a nevar en altura i els dos tenien símptomes d’hipotèrmia, perquè se’ls va fer de nit, no sabien on anaven i nevava. Es va activar el grup de rescat, l’helicòpter, que al 95% dels casos és supereficient, aquell dia no va poder accedir per la boira i la neu i va deixar els bombers tan a prop com va ser possible. Gràcies a les noves tecnologies els teníem localitzats, però s’havia de treure aquella gent de la muntanya sense helicòpter. Un servei que hauria pogut durar uns cinc minuts si hagués pogut volar bé, va durar unes quatre hores. Era començament de tarda, el nen estava esgotat físicament, els bombers se’l van haver de posar en un arnès penjat a l’esquena, i el pare, també cansat, no era proactiu i els bombers havien d’estirar-lo. Sense camins, van travessar el riu, els rescatadors amb hipotèrmia també, i finalment van poder arribar a la carretera de la duana del Pas, i els bombers d’allà van traslladar el pare, el nen i tres bombers del grup de rescat: tots amb hipotèrmia. Això és una mala planificació. A la méteo sempre hi diu els canvis de temps, i si vas a la muntanya has de conèixer el teu estat físic, el del nen, i per suposat, el territori. 
 
M’ha posat en safata la següent qüestió. Els rescats s’han de pagar? 
Alguns sí. 
 
S’ha fet alguna cosa en aquest sentit. 
Em sembla que s’ha fet una modificació de pressupost del 2019 per tarifar els serveis de rescat i cobrar-ne alguns. S’ha de determinar què és la imprudència
 
Hi ha coses que són objectives? 
Per a mi sí. En un dia de perill 4 sobre 5 d’allau, si saltes una tanca que la mateixa estació d’esquí ha marcat per no passar-la i fas obrir una allau, per a mi és una imprudència. 
 
És una decisió política al final si es cobra o no, però vostè com a director adjunt de bombers i expert, considera que és important el seu cobrament? 
Sí, els costos derivats per una imprudència temerària d’un practicant s’han de cobrar, inclús aquells rescats que fan practicant esport de risc i que tenen una assegurança darrere. 
Jordi Farré: “L’objectiu final és arribar a ser un cos integral d’emergències”
Número de vots: 103
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic