Jordi Fius: “Nosaltres volíem negociar, però hi ha hagut un monòleg del Govern”

El president del Sindicat Penitenciari Andorrà (SPA), Jordi Fius, explica que van anar a les taules de treball sobre els complements de jubilació per negociar “però ens hem trobat que tan sols hi ha hagut un monòleg del Govern”. Fius, acompanyat pel primer secretari del sindicat, Xavier Lacour, considera s’hauria d’haver començat estudiant els canvis a fer a la Llei de funció pública i després arribar a la jubilació.

¿Quina és l’opinió de l’SPA sobre l’esborrany del projecte de llei sobre del pla de pensions de la funció pública?
És clar que aquest esborrany no ens agrada gens ni mica perquè afecta una part del sou que fins ara teníem amb la jubilació. Així, sobre la base d’aquest text ens podem jubilar a partir dels 55 anys però amb un 50% del sou, cosa amb la qual no estem d’acord. La nostra oposició és bàsicament per això, perquè quan entres de funcionari ho fas amb unes condicions i s’ha de tenir en compte que molta gent no s’ha preparat un pla de jubilació alternatiu perquè ja sabia que tenia el 70% quan es jubilés i no se n’ha preocupat, i s’ha gastat els diners, per exemple, en un habitatge o simplement en el dia a dia. Ara, és difícil que la gent que ja té una certa edat es faci un pla de jubilació. A més, ara amb el pla que es proposa a la llei s’haurà de veure si ens asseguren com a mínim el 50%, perquè s’ha de tenir en compte que serà gestionat per una empresa privada.

¿O sigui que l’SPA està en contra que la gestió del pla la faci una entitat privada?
Aquest és un dels inconvenients que veiem en el pla perquè no hi ha una seguretat. I és que els nostres estalvis passen a mans d’una empresa privada, amb la qual cosa podria ser que, com ha passat en països propers, l’empresa hagués de tancar i perdéssim els diners. Això no passaria si es fes un pla públic i que estigués gestionat com al seu moment es va fer amb la mútua dels funcionaris. D’aquesta manera, serien els mateixos funcionaris els que podrien elegir una persona que s’encarregués d’aquest pla. Amb això vull que pensem que hi hauria d’haver una seguretat que l’Estat és al darrere d’aquest pla, com passava fins ara.

Almenys el Govern s’ha compromès a aportar els 280 milions d’euros que s’haurien d’haver provisionat per a les jubilacions dels funcionaris...
Sí, s’hi ha compromès però de moment no ha posat cap quantitat concreta. De fet ja s’hauria d’haver pressupostat alguna partida i per ara no hi és. Per això que comencin a incomplir les seves pròpies paraules és el que ens fa una mica de desconfiança i fa que ens mantinguem a la defensiva, perquè no ens creiem totes aquestes declaracions que s’han fet.
Pel que fa al pressupost del 2013, van dir que hi inclourien alguna partida i no ho van fer i, quant al 2014, encara no ho hem pogut mirar, tot i que segons ens han dit tampoc hi hauria cap quantitat per aquest concepte. Creiem que amb paraules no n’hi ha prou i el que reclamem són fets. No sabem la manera en què aquests milions s’aniran provisionant, cosa que s’hauria de preveure en la llei, tot i que entenem que no es pot fer de cop.

L’esborrany del projecte de llei també preveu que no es puguin contractar més funcionaris...
S’estan barrejant qüestions diferents. El que haurien d’haver fet és una llei de la funció pública nova, canviant les coses que es creguessin convenients, i després fer canvis pel que fa a la jubilació. Ho han fet al contrari i la gent que ha vist que es podia prejubilar ho ha fet, davant de les noves condicions desfavorables. En el cas del Centre Penitenciari, per exemple, ja ho ha fet una persona, que era l’única que ho podia fer amb les condicions que hem tingut fins ara.
S’ha de tenir en compte que la gent el que vol és una seguretat i els requisits que hi ha ara són relativament bons, cosa que no passarà amb la nova llei perquè ens pagaran el 50% del sou en la jubilació i, a més, aquest percentatge tampoc no és segur.

Davant d’aquesta situació suposo que és gairebé segur que l’SPA acudirà a la justícia si la llei s’aprova com està en aquests moments.
Nosaltres farem el que digui la majoria dels afiliats del nostre sindicat i portarem al nostre advocat tots els documents per tirar endavant un possible recurs. Tot fa preveure, efectivament, que anirà per aquí i farem segurament igual que el que s’estan plantejant altres cossos especials similars al nostre.

Un dels riscos dels comptes de l’Estat, segons el Govern, és la despesa que suposa el personal, raó per la qual troben inajornable aquesta reforma...
Nosaltres sempre hem estat disposats a asseure’ns en una taula de negociació per buscar possibles solucions en aquest àmbit, davant la possibilitat que la situació pugui ser insostenible a la llarga. Però s’ha de recordar també que hem arribat a aquesta situació perquè els governs en cap moment han fet les coses correctament, perquè no es van provisionar els diners per a les jubilacions. Si en aquest país tinguéssim una llei de responsabilitat política, no s’haurien fet coses de la manera que s’han fet.
Hem anat a les taules de negociació amb la voluntat de dialogar però ens hem trobat que tan sols hi ha hagut un monòleg del Govern perquè ells es van marcar un model i no hi ha hagut diàleg. Així, els problemes que han anat sorgint durant les converses els han resolt ells mateixos sense tenir en compte el que pensem els sindicats.

¿O sigui que no hi ha hagut negociació entre el Govern i els sindicats?
Ells des del principi tenien una línia marcada i, com he dit, ells mateixos anaven solucionant els problemes que sorgien però no negociant amb els sindicats. El model que van presentar en un principi era totalment inviable i l’han anat canviant sobre la marxa. I fins i tot en un moment es va parlar de compensacions, però després ni es va entrar a valorar-les. Vam anar a parlar en una taula en què ja estava definida la situació i, com dic, només hi ha hagut un monòleg.

¿Creieu que el projecte de llei s’acabarà aprovant aquest any?
L’han d’aprovar perquè és una de les reformes a les quals s’han compromès. I és que continuen pensant que tot i perdent els vots dels funcionaris i de les seves famílies, encara guanyaran les properes eleccions generals. Jo crec, però, que s’equivoquen. Penso que evidentment s’havia de reformar la Llei de funció pública, però a part dels complements de jubilació hi ha altres mancances més urgents al país.
L’únic que han fet és atacar els funcionaris, quan no són els culpables de tots els mals del país. S’han fet obres faraòniques en aquest país que potser no s’havien de fer i es podien haver aturat perquè no era el moment. Només han volgut tocar, però, els funcionaris, quan l’únic que han fet és presentar-se a un lloc de treball amb un edicte obert a tothom.

Sembla que no s’entrarà a reformar la Llei de funció pública aquesta legislatura.
Crec que l’ideal és fer una llei de la funció pública nova, canviant-la de dalt a baix. En aquest sentit, a les taules de l’anterior Govern socialdemòcrata sí que es negociava en unes taules de treball sense limitació, de manera que es va arribar a uns punts d’entesa. Així es va proposar una sèrie de canvis i al final es va arribar a la qüestió de la jubilació.
Contràriament, el Govern actual només toca ara els complements de jubilació i alguns punts de la funció pública. Tenien quatre anys per veure, per exemple, si l’administració pública estava sobredimensionada i buscar possibles solucions, però no s’ha fet. El primer és tenir unes idees clares del que vols fer, quan el que han fet és vendre al carrer que els funcionaris som els que tenim la culpa de com està avui dia l’administració pública.

¿Creieu que, com s’ha dit, el que s’intenta és afavorir els plans de pensions privats, tant amb aquesta llei dels complements de jubilació com amb la llei de la CASS?
Totalment. Aquí a Andorra s’acaba sabent d’on ve tot, i el que s’està fent és afavorir la banca, que és la que sosté amb els seus diners el Govern. I la banca és una empresa privada i, com a tal, ningú no pot garantir que un dia no perdrem els nostres diners. A més, també hem estat molt limitats en el temps perquè s’ha volgut anar massa ràpid, quan es podria haver començat a parlar d’aquesta qüestió a principis de la legislatura i així hi hauria hagut la possibilitat de  trobar solucions alternatives.

“El que volem és que les coses es facin bé i que no hi hagi favoritisme ni amiguisme a la presó”

La direcció ha decidit constituir una comissió per fer la regulació interna que l’SPA sempre ha reclamat. ¿Com ho valora?
La llei del cos i la llei penitenciària són de l’any 2007 i encara no s’ha fet cap reglament que les desenvolupi. I el que hem reclamat és que s’ompli aquesta mancança. Ara la direcció, sense dir res a ningú, vol constituir aquesta comissió per actualitzar els protocols. Nosaltres l’únic que demanem és que les coses es facin bé i respectant totes les opinions, i dins de la legalitat. En aquest sentit, el que nosaltres diem és sempre per millorar les condicions laborals dels agents penitenciaris. Vinguin d’on vinguin les iniciatives, si són per millorar sempre són positives. Si les coses es fan bé, ho reconeixerem, però si es fan malament també serem els primers que ho direm.

¿Com estan actualment les relacions amb la direcció del Centre Penitenciari?
No hi ha cap relació amb la direcció, perquè l’únic que fa és anar en contra de tot el que diu l’SPA. Es pot dir que la nostra feina, en aquests moments, és picar pedra i creiem que tot el que demanem a la llarga ho aconseguirem a través d’un altre sindicat que ara es torna a posar en marxa com és el SIP.  Creiem, però, que aquest es pot qualificar com un sindicat groc i el que volem és que facin les coses legalment i segons el que determinen els seus propis estatuts.

El ministre de Justícia i Interior va rebre l’SPA després de molta insistència del sindicat. Això suposo que ja és positiu...
El cert és que, tot i les reunions, no hem tingut resposta ni del ministre ni de la direcció ni amb Funció Pública. El que nosaltres demanem és simplement que se’ns escolti, encara que no es tinguin en compte totes les nostres reivindicacions, tot i que són sempre constructives. Continuem mantenint, com ja vam dir, que la direcció actua dictatorialment. El que volem és que les coses es facin bé i que no hi hagi un favoritisme o un amiguisme, que fa pensar. En aquests moments creiem que hi ha una caça i captura dels membres del nostre sindicat i que se’ns està perseguint. Fins i tot s’ha aprofitat que una persona és membre del sindicat per expedientar-la, tot i que potser en un altre moment no s’hauria fet. A més, els afins a la direcció estan fent una pressió molt forta als afiliats perquè deixin el sindicat.