Diari digital d'Andorra Bondia
El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo.
El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo.

Jordi Gallardo: “El Govern no ha pagat perquè les companyies no han presentat les factures”


Escrit per: 
M. S. / Foto: Facundo Santana

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, confia que durant aquest mes de març es pugui tancar la compensació a les companyies de bus pels abonaments a 30 euros. També nega que no es vulgui pagar, com s’ha intentat fer veure, i revela que fins i tot “estàvem disposats a dipositar els diners a la Batllia”. 

Dos anys després de la concessió de les línies de bus, com estan les millores que s’havien d’anar implantant?
Les millores que s’havien començat a fer i que s’havien d’introduir els dos últims anys no s’han fet per raons pressupostàries. Hi havia les partides però al final vam haver de prioritzar i tots els ministeris vam haver de renunciar a projectes per prioritzar les despeses destinades a la Covid. Si tot va bé, i ho dic en condicional perquè la partida està prevista un any més, durant aquest any es portaria a terme aquesta fase de millora del que seria informació a les parades i la geolocalització dels autobusos a temps real. No fer-ho també ens ha servit perquè en aquests dos anys tot ha evolucionat molt i el model de pantalla que volíem utilitzar segurament serà diferent del que acabarem instal·lant. 

Hi ha l’opció de millorar també les freqüències vistes les queixes d’usuaris que han hagut d’esperar dos i tres hores a Soldeu per agafar el bus?
El problema no són les freqüències. El problema és que tenim una sola xarxa i el bus allà on té un carril únic no té problemes de freqüències, com és el cas de la línia del Bus Exprés, que és fiable i amb una valoració molt alta per part dels usuaris. La resta de línies han de compartir carretera amb els altres vehicles i en aquells moments del dia, on no hi ha tensions circulatòries, les freqüències es compleixen. A les hores crítiques no es compleixen. Ja sabem que als matins l’entrada a les escoles i a la feina és una hora crítica, la una del migdia, sobretot pel centre, també ho és, i que a partir de dos quarts de sis o les sis de la tarda hi ha també moments crítics. I els caps de setmana  en temporada d’hivern encara més.

No hi ha alternativa?
L’única alternativa viable perquè el bus complís les freqüències no seria posar més busos, sinó que tinguessin un carril per a ells sols, i això l’orografia no ens ho permet.

D’aquí al transport per cable.
La solució no pot ser crear una xarxa paral·lela de carreteres que sigui exclusiva del transport públic. És més, aquest encara que l’incrementéssim amb freqüències tampoc podria absorbir tot el volum de desplaçaments interns si hi hagués un transvasament complet del vehicle privat cap al transport públic. Per reduir els desplaçaments amb vehicle privat, amb l’impacte que això té per al nostre entorn, i per donar resposta en qualitat de vida i que la gent no perdi el temps col·lapsada a la xarxa viària s’ha de buscar una alternativa de transport públic segregat. Aquí una primera anàlisi que combina tramvia i telecabina, els costos són importants, evidentment, però els estalvis també, i la millora a nivell de qualitat de vida crec que és el que ens ha de portar, com a mínim, a fer passos més enllà de l’estudi preliminar que es va fer.

I quins són aquests passos?
S’ha creat aquest grup interministerial i ben aviat tenim una primera reunió prevista per començar a analitzar de quina manera podem encarar aquesta segona fase. Possibilitats? No tot s’ha de fer alhora, es pot prioritzar on hi ha el problema més important i començar per això. Hem d’analitzar el tipus de finançament perquè és una d’infraestructura que podria venir finançada per algun organisme internacional o mitjançant un concurs en concessió. Crec que és una opció complexa, però factible i viable. Estem veient que el tramvia és un model de transport que les ciutats tenen ja molt integrat i el transport per cable cada vegada són més ciutats les que l’estan integrant, ja no són només llocs de muntanya.

Com està el tema de la compensació a les companyies de transport per l’abonament a 30 euros?
Hem estat molt prudents, si bé l’altra part ha fet reiterades manifestacions sobre una situació que, en tot cas, és responsabilitat de les dues parts. Nosaltres en cap moment ens hem negat a pagar, al contrari, si no s’han fet els pagaments és perquè les companyies no han presentat les factures. Per què no les presenten? Perquè hi ha una discrepància de criteri. Nosaltres sempre hem dit que el criteri ha de ser sobre la base i l’oferta que es va presentar i les va permetre guanyar, les companyies han demanat, especialment una d’elles, que hi hauria d’haver un altre criteri.

Difícil de resoldre doncs.
En no voler presentar les factures, nosaltres no podem fer els pagaments, però perquè no sembli que hi ha una situació de bloqueig hem entrat en  un intent, que serà l’últim, d’aproximació per veure fins a quin punt i quin marge de maniobra, sempre complint la legalitat, com no pot ser d’una altra manera, i avalats per la Intervenció del Gabinet Jurídic, podem acostar posicions. No estem en fase de negociació, sinó en una situació en què hi ha una interpretació jurídica i financera que si ens permet moure posicions espero que les dues parts siguem suficientment intel·ligents com per trobar el consens. 

Les companyies se senten perjudicades.
El Govern no ha volgut mai, ni abans ni ara, penalitzar cap de les companyies, però el que sí ha de fer, quan es tracta de diner públic, és ser molt rigorós que els pagaments que s’han de fer han de ser pels conceptes que Intervenció i el Gabinet Jurídic han previst. I aquí hi ha una oferta, que és la que va permetre que les dues companyies guanyessin el concurs, i és sobre aquesta que nosaltres ens hem mogut. Quan hem trobat elements que ens permeten potser anar una mica més enllà, sempre dins l’àmbit de la legalitat, la predisposició a acostar posicions hi és. Aquest sector ja ha tingut molts conflictes judicials i jurídics i ens farien un flac favor si per intentar afrontar una situació cometéssim un error. Tinc clar que jo no faré cap pas que no estigui avalat ni jurídicament ni per part de la Intervenció. Dins d’aquest marge la voluntat és ajudar les companyies, com ja ho hem fet.

Confiat a solucionar-ho?
Espero que durant aquest mes de març, màxim, això estigui resolt. Però és important explicar les coses com són i el que no es pot dir és que el Govern no ha pagat, no. El Govern no ha pagat perquè les companyies no han presentat les factures i s’han reclamat. Fins al punt que estàvem disposats a dipositar els diners a la Batllia perquè semblava que qui no volia pagar era el Govern, i com que no volia pagar posava en perill, per extensió, llocs de feina d’algunes persones, i no ha estat el cas. Legítimament les companyies poden defensar els seus interessos, però sempre hi ha dues versions. Fins ara nosaltres sempre hem estat molt respectuosos i hem volgut que aquest tema es discutís a porta tancada i que no es portés als mitjans perquè això no ajuda a negociar. Una de l’altra part ho ha volgut fer. Segurament no ha ajudat, però en definitiva del que es tracta és de buscar una solució.

Com està la feina amb els privats per copsar la demanda per a un possible vol entre setmana entre Andorra-la Seu i Madrid?
Vam enviar les cartes a les empreses que, a priori, intuïm que poden tenir cert interès quant a demanda entre setmana. Però hem ampliat aquesta acció i la idea és també que a través del newsletter de la Cambra es generi una enquesta que arribi a tots els seus associats, independentment de la mida d’empresa. Havíem fet una primera selecció de les empreses que entenem que tenen interessos de negoci a la capital espanyola, com poden ser el sector financer, les estacions d’esquí, agències de viatges, i ara l’enquesta. Esperant el retorn, que és el que ens permetrà veure si aquesta demanda potencial és suficient per articular un vol entre setmana.

Què pot aportar l’entrada d’Andorra a la IASP de cara a tirar endavant un parc tecnològic al país?
Vam iniciar la legislatura dient que era un projecte a tenir en compte perquè era la culminació d’un procés. Per arribar a tenir un parc tecnològic necessitàvem haver fet uns passos previs. Acabar l’estratègia d’innovació de país que vam començar a l’octubre parlant amb els sectors i a partir d’aquí hem de definir les necessitats des del punt de vista d’estructures que el país pot i necessita tenir. En aquesta fase estem ara. S’hauria de tancar durant el mes de març i és aleshores quan hauríem de treballar el model de parc tecnològic. Per a aquest treball comptarem, que ja ens ha acompanyat amb una part, amb la Universitat de La Salle, i l’entrada a la IASP ens ofereix la possibilitat de comptar amb el monitoratge que la pròpia associació ens ofereix.

I concretament?
Permetrà dissenyar amb ells el model de gestió, saber què és el que ha funcionat a molts llocs i què no ha funcionat, per a nosaltres és una oportunitat molt gran. Ens dona accés a una bossa d’experts molt important i també perquè és la garantia que podrem contrastar molt el projecte abans de prendre decisions per intentar minimitzar el risc d’equivocar-nos.

Com ha de ser el model de parc tecnològic?
Si haurà de ser cent per cent públic o privat o una fórmula mixta ens ho permetrà veure aquesta anàlisi que s’ha de fer. Crec, a risc d’equivocar-me, que el model que encaixaria al país seria un model publicoprivat combinat amb possibles projectes que siguin cent per cent privats perquè sense que el país tingui 10 parcs tecnològics, que per mida no podem arribar, però sí podem assolir una situació on pugui conviure un model publicoprivat amb un o dos de privats.

Tot i haver aconseguit rebaixar els dies, el termini per poder obrir un negoci és encara massa llarg.
Passar de 244 a 98 és un salt qualitatiu, però no ens conformem i volem baixar. Ens agradaria un procés d’inversió estrangera que es pogués fer en un mes, mes i mig, termini que ens faria molt competitius. 

I com es pot fer?
Digitalització. Ho podem aconseguir si abans de final d’any digitalitzem el tràmit que més dies consumeix, que és el d’obertura de comerç, que quan vam fer l’auditoria es parlava de 44 dies, per la doble comprovació Govern i comuns i també per dies afegits del propi administrat. Digitalitzar aquest tràmit serà el salt definitiu per poder rebaixar aquests 98 dies, que és l’última dada que tenim. 

Digitalització i quelcom més.
Sí, també una revisió de la Llei d’inversió estrangera, que és del 2012 i és una llei que es va pensar per a aquell moment, per a un tipus d’inversió concreta amb uns requisits i uns processos que deu anys després es poden simplificar.

I parlant d’inversió estrangera, com va anar finalment l’any passat?
Es mantenen les xifres apuntades al primer semestre, el que vol dir que Andorra està en un bon moment des del punt de vista d’atracció d’inversió perquè segueix havent-hi inversió en els sectors que tradicionalment ja tenien aquesta capacitat. Sí  que hi pot haver un punt de preocupació perquè continuem creixent en inversió en immobiliari. D’una banda és positiu  perquè s’atreu inversió, però de l’altra, pot tenir efectes que poden tensionar el mercat.

Com està la implantació de l’estratègia dels ‘e-sports’?
Estem treballant amb el ministeri d’Educació i Ensenyament Superior la dimensió educativa del pla, i avaluant  de quina manera es poden integrar els e-sports en les activitats extraescolars i també formació en creació de continguts digitals. Educació ho veu bé, i estem treballant en la possibilitat d’incloure-ho en la planificació educativa de formació professional. Veurem si arribem al proper curs que ens agradaria a més a més de les activitats extraescolars vinculades als e-sports. Després hi havia les altres dimensions del pla, com la tecnològica, que va vinculada a l’aprovació de la llei d’economia digital, i la turística, que va molt vinculada a la possible celebració d’algun tipus d’esdeveniment de masses que estem treballant i que ens agradaria poder organitzar al país durant aquest 2022.

I la regulació de les professions digitals que preveu la Llei dels esports electrònics?
Va vinculada als dos reglaments que estem treballant: la nova classificació nacional d’ocupació, on es preveuen professions que fins ara no estaven reconegudes i que per tant es facilitarà la contractació, i la classificació nacional d’activitat. Ben aviat estaran acabats. Després també el que acabarà facilitant la tipologia de contractació d’aquests perfils més tecnològics és la llei d’economia digital que, si tot va bé, s’aprovarà, segons em diuen des del Parlament, abans del juliol, per la qual cosa acabarem de tenir un marc de contractació òptim per tal de poder impulsar la contractació d’aquests professionals.

Jordi Gallardo: “El Govern no ha pagat perquè les companyies no han presentat les factures”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte