Jordi Gallardo: “Tothom explica el que rebrem de la UE, però ningú el que hem de donar”

El president de Liberals d’Andorra (LdA), Jordi Gallardo, considera que hi ha una campanya “clarament tendenciosa” en favor de l’acord d’associació amb la UE i que “tothom explica el que rebrem però ningú el que hem de donar”. Per això creu que el millor seria que els partits polítics plasmessin les seves propostes en aquest àmbit al programa electoral i posteriorment “s’apliqués el que decideixin els ciutadans”.

¿Quina valoració fa del congrés que LdA va celebrar el passat 6 de novembre?
La valoració que en fem és molt positiva per la participació que vam tenir i perquè s’han reforçat els dos anys de feina feta per l’executiva. És un primer pas de cara a la preparació del partit per a les properes eleccions. La veritat és que estem satisfets, tot i que som conscients que la feina de veritat comença ara, però és un punt de partida com a mínim il·lusionant.

El congrés va registrar una afluència d’assistents important...
Al congrés hi van assistir unes 180 persones i som conscients que entre aquestes hi havia militants, simpatitzants i gent que havia deixat d’anar a aquestes reunions, a més d’alguns que van venir a escoltar-nos, cosa també molt important. Es tractava de fer un congrés participatiu i no tancat exclusivament als militants i els simpatitzants, per escoltar tots els punts de vista i que es puguin incorporar al nostre decàleg.

La participació ciutadana en les decisions és precisament una proposta del decàleg...
Nosaltres pensem que els polítics estan cada vegada més allunyats de la ciutadania, i en un país com Andorra crec que no deixen de ser ciutadans normals i corrents. Per això creiem que el rol dels polítics és escoltar les propostes de la gent i fem una aposta pel liberalisme participatiu i no només per a persones fidels. I és que potser hi ha persones que no s’afiliaran mai a un partit polític però en canvi tenen moltes coses a dir. Els militants tenen uns drets, però això no evita que la gent pugui fer propostes i també participar en el nostre projecte.

Hi ha continuïtat en relació al PLA, ¿però què destacaria com a nou a LdA?
Nosaltres estem ara en una etapa en què no tenim cap representació al Consell General ni al Govern, cosa que no passava abans, quan érem un partit fort. I el que passa normalment en aquest últim cas és que perds el contacte amb el dia a dia dels ciutadans corrents i el que hem volgut ara és estar-hi més a prop. Això vol dir que si tornem a tenir responsabilitats de govern o al Consell General continuarem insistint que els càrrecs polítics han d’estar al servei del ciutadà, han d’escoltar i dialogar i no s’han de tancar. Això és el que no s’ha fet en aquesta legislatura i el que va passar també quan nosaltres governàvem.

Però alguns els situen com el partit més dretà de l’espectre polític...
Això és un missatge malintencionat que es vol donar. Hi ha un partit d’esquerres com és el socialdemòcrata, un de liberal com nosaltres, que estem a la Internacional Liberal, i després un altre, que és DA, en què hi ha gent d’esquerres, liberals i gent que ve de CDA+Segle 21, que és la dreta política d’aquest país. Nosaltres, com dic, sempre hem estat a la Internacional Liberal i hem format part de l’Aliança Liberal Demòcrata europea, i creiem que la ideologia liberal no és de dreta, i és diferent dels conservadors europeus. El que passa és que aquí sovint s’assimila els liberals amb el Partit Popular, que sí que és conservador.

¿L’objectiu per a vostès és recuperar ara tota aquella gent que va marxar a DA?
Volem que la gent que s’identifiqui amb el projecte, hagin marxat o no hagin vingut mai, vingui amb nosaltres. Potser hi ha persones que van marxar pensant que DA seria un partit liberal, cosa que no és. Nosaltres volem un partit integrador i no exclusiu, i per tant, la gent que comparteixi el nostre projecte serà benvinguda tant si ja havien estat amb nosaltres com si no. El repte és fer créixer el projecte a partir de les propostes. Només a través d’un programa engrescador que respongui a les necessitats del país farem que la gent torni o s’hi integri per primera vegada. Per això no ens hem marcat com a objectiu recuperar aquells que havien marxat.

El decàleg és la base del programa de les properes eleccions generals...
Aquest és el punt de partida que ha de concloure en un programa electoral, que evidentment no es limitarà a aquestes propostes del decàleg, sinó que anirem més enllà. És un punt d’inici a partir del que nosaltres hem escoltat durant aquests dos últims anys i d’uns contactes que hem mantingut amb la societat andorrana. Ara, amb les aportacions que ens facin els militants i la gent que ha assistit al congrés, elaborarem el programa electoral.

Crida l’atenció que posin en dubte l’acord d’associació amb la UE...
Crec que no hi ha hagut cap quòrum respecte a aquesta qüestió. El 2011 hi havia la proposta d’un acord d’associació dels socialdemòcrates i d’entrar a l’Espai Econòmic Europeu (EEE) de DA, però aquest ha fet un gir de 180 graus i ha descartat aquesta possibilitat i ara aposta per la primera.  Crec que si hi ha un canvi el que no es pot fer és utilitzar el xec en blanc que se’ls va donar en les eleccions.
Són molts els estats que han decidit a través d’un referèndum quina és la relació que volen tenir amb la Unió Europea.  No estem parlant d’on es vol posar una rotonda, sinó d’un canvi de model en relació amb la UE, amb unes conseqüències que ningú no explica. Aquí l’únic que s’explica són els avantatges que tindrem, però ningú parla de les contrapartides ni de quin és el flux d’immigració que podem assimilar o el volum de cabal comunitari que haurem d’assumir.
El que s’està fent és una campanya clarament tendenciosa a favor de l’acord d’associació, dient que serà el que ens permetrà la recuperació econòmica. I el que nosaltres diem és que si hi ha un canvi de model és el ciutadà el que l’ha de validar, i per fer-ho ha de conèixer els avantatges, que ningú nega, però també el cost, i això és el que no ens diuen i, per tant, hi ha un dèficit democràtic. Aquí tothom està donant a conèixer el que rebrem però ningú explica què hem de donar, que és la nostra sobirania. El que estem fent ara és cedir-ho tot a canvi de res, i nosaltres diem que això no pot ser.
A més a més, aquest és un Govern que pràcticament està en funcions, i el que pensem és que no és acceptable que es prengui aquesta mena de decisions de manera unilateral, i sobretot perquè això no és el que van dir que farien. El millor és que en les properes eleccions cada partit defensi quin és el seu model d’encaix a la UE, i que s’apliqui el que decideixin els ciutadans.

I el mateix pel que fa a l’IRPF, tot i que ara ja només parlen de deixar-lo a la seva mínima expressió...
Si podem deixar aquest impost a 0, doncs ho farem. No creiem que a la propera legislatura hi hagi el quòrum suficient per derogar aquesta llei i, per tant, el que volem és que sigui tan competitiva com sigui possible. I sobretot pensem que s’ha de fer una modificació en aquesta llei per passar de rendes globals a rendes locals, perquè això ens permetria també captar residents passius d’alt poder adquisitiu, que és també un objectiu que hem de tenir com a país, cosa que no s’aconseguirà amb la regulació actual.

Una de les prioritats dels liberals és el rellançament de l’economia. ¿Què és el més nou que proposen en aquest àmbit?
Fins que les nostres empreses no tornin a generar riquesa, no es crearan nous llocs de treball. Per tant, el que cal fer és deixar d’apostar per aventures empresarials complicades com s’ha fet en aquesta legislatura, i apostar més pel teixit empresarial real del país. Aquesta és una de les primeres mesures que s’han d’aplicar. A més, no pot ser que la flexibilització de la contractació laboral, anunciada el juny del 2012, no hagi arribat quan ja s’està acabant la legislatura. Això permetria, per exemple, que un sector com la construcció, en què ja s’ha s’acomiadat tots els treballadors que no es poden assumir, pogués generar llocs de treball. I no s’ha de confondre la flexibilització del mercat laboral amb la creació de contractes escombraria ni amb microtreballs, sinó que es tracta de permetre que les empreses puguin disposar de mà d’obra en funció de les seves necessitats en cada moment.
No pot ser que les empreses vulguin contractar gent i tot siguin complicacions. O que el Servei d’Ocupació no doni resposta a les necessitats de les empreses. Crec que s’han de fer coses sobretot per les empreses del país, amb desgravacions fiscals, per exemple, i no s’han de donar subsidis a les persones que no tenen feina, sinó facilitar que es creïn nous llocs de treball.

¿Què proposen per garantir la viabilitat de la Seguretat Social?
Creiem que la llei que s’ha aprovat aquesta legislatura no soluciona el problema de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. És una llei molt complexa i fins i tot confusa, i que afavoreix la privatització de la Seguretat Social. I ho diem nosaltres, que som liberals i estem a favor de la iniciativa privada, però no amb aquest descarament.
El que es vol és afavorir les assegurances privades i això no és cap problema per a moltes persones, però ens preocupa que també n’hi hagi moltes que no se la puguin pagar. I això és el que vam denunciar per carta al grup demòcrata, així com la complexitat en l’elaboració de la fórmula per saber quin serà l’increment de les pensions. El que volem és transparència i claredat, i estem elaborant una proposta per continuar tenint una CASS que ens faciliti una sanitat de la qualitat que teníem, i que ara s’està començant a posar en risc.

Una de les propostes noves és la creació d’un fons nacional sobirà...
És una obligació que com a país tenim per a la generació de demà i és possible fer-ho amb els beneficis de les parapúbliques o altres ingressos extraordinaris que pugui tenir l’Estat. Aquests beneficis no s’han de fer servir per cobrir forats per mala previsió o gestió. I a més, el fons milloraria la qualificació creditícia del país.

“El balanç és molt negatiu perquè al final de la legislatura els temes essencials no s’han tancat”

¿Ja es pot dir ara que LdA serà present a la pràctica totalitat de les parròquies en les properes eleccions generals?
Nosaltres aspirem sempre al màxim com a partit. Ara penso que estem en una posició que ens permet ser presents en totes les parròquies, però encara ens falta fer molta feina. Per exemple, hem de constituir de manera activa comitès en totes les parròquies, i crec que aviat tancarem aquesta tasca, i a partir d’aquí que aquests comencin a treballar en el programa electoral. I, arribat el moment, veurem si som capaços de ser presents al màxim de parròquies. El repte és ser present en totes, però ja veurem si ho aconseguirem, tot i que estem treballant perquè sigui així.

¿Veieu alguna possibilitat de pacte en aquestes properes eleccions generals?
A la llista nacional hi serem nosaltres sols, i no hi haurà cap mena de coalició ni de plataforma, i a partir d’aquí les aliances parroquials poden ser les de sempre. No busquem fórmules de grans coalicions per sumar, perquè això pot tenir un resultat immediat però hi ha un risc que com a partit ja hem pagat altres vegades.  Per això el que volem és un programa que sigui al màxim d’integrador.

¿I què passa a Sant Julià de Lòria?
Hi ha un acord des de sempre segons el qual els militants d’UL ho són per defecte del partit liberal i mai s’ha hagut de fer cap pacte perquè sempre hem anat conjuntament. I a més no hem tingut mai un comitè a Sant Julià perquè la nostra representació és UL. Per això la candidatura serà d’UL més Liberals d’Andorra, la fórmula que sempre hem utilitzat.

¿L’objectiu és la renovació o comptar també amb les antigues figures del partit?
Ara estem en un moment en què parlem de projecte i de programa, i no de persones. Arribat el moment, evidentment se n’haurà de parlar i el que puc dir avui és que l’equip que es presenti sigui representatiu, és a dir que representi la societat andorrana, on hi ha gent jove i gent amb experiència, empresaris i treballadors, homes i dones, etc. Es tracta, doncs, de trobar les persones que puguin defensar millor el nostre programa. Ara no volem parlar de candidats, perquè no és la nostra preocupació en aquests moments, tot i que evidentment qui encapçali la llista nacional serà una persona d’LdA. Crec que tenim gent molt preparada per dur aquest projecte amb garanties i hi ha persones fins i tot molt més preparades que el president del partit per liderar-lo.

¿Quin és el balanç que fa vostè d’aquesta legislatura?
El balanç no és positiu perquè tot el que han fet és el que van dir que no farien, i en canvi el que van dir que farien no s’ha fet. Per tant, trobem un sector públic enfrontat al sector privat, i tampoc han estat capaços de reactivar l’economia. Ens deixen un país en què la imposició directa ha augmentat sobre la indirecta, i amb un pressupost que presenta un dèficit de
35 milions d’euros quan ja s’ha desplegat tot el model fiscal. Així, l’única solució que té el Govern és apujar els impostos.
Ens deixen un sistema judicial clarament polititzat, ja és cada vegada més evident que la separació de poders no existeix. El balanç és, així doncs, molt negatiu, però sobretot molt preocupant perquè després de tenir una majoria de 22 consellers, que hauria permès fer les grans reformes d’aquest país amb consens, arribem al final de legislatura i els temes essencials no s’han tancat. Ni la reforma de la llei de competències dels comuns ni la reforma de la funció pública, i tampoc hi ha hagut cap gran empresa que vingui amb l’obertura. No hi ha hagut un full de ruta clar i només hi ha hagut contradiccions. Per això crec que no ens podem permetre quatre anys més de Govern demòcrata, vistos els resultats de la legislatura.