Jordi Moreno: “Cal doblar el nombre de dones policia: ara només són el 10% de la plantilla”

Fa 37 anys que exerceix com a policia. Amb el número de placa 124. Des de la jubilació de Carles Tomàs, a l’abril, és el més antic de la casa. I la dirigeix des del 2014. Quan ell va entrar, hi havia una seixantena d’agents, cap d’ells era dona. Avui són 257. Li falta un any per a la jubilació i comença a fer balanç: “Hem mantingut un altíssim nivell de seguretat”.

Amb aquesta plantilla és suficient per cobrir tots els serveis de forma òptima?
És difícil de quantificar. Ara mateix necessitem més gent al grup de delictes contra les persones: som cinc agents i ens n’anirien bé dos mes. L’any passat se’n van incorporar dos al grup de delictes tecnològics, hem demanat un administratiu que a la vegada sigui tècnic en ciberseguretat, i s’hi ha d’incorporar el substitut de l’última cap.

Quins són els grups que tenen més necessitats de personal?
El d’estupefaents era on teníem més problemes. S’hi han incorporat dues persones més i ara en són set. A més, tenim previst treure dues places de nova creació a la unitat d’investigació economicofinancera, una al grup de delictes de blanqueig i l’altra al de jocs d’atzar.

Amb el casino, hem d’esperar un increment d’una certa criminalitat associada?
És cert que al principi tendíem a pensar que augmentarien els delictes relacionats amb les drogues, amb la prostitució, els carteristes. Però l’experiència de les policies dels països veïns demostra que les empreses explotadores són les primeres interessades a evitar conflictes. El que ens preocupa més són els temes de blanqueig associats al casino, i ens hi estem preparant. També la possibilitat que els mateixos treballadors puguin estar conxorxats amb clients per fer-los guanyar. Però el cert és que no ens amoïna excessivament.

Creixen els delictes informàtics. Estem tecnològicament preparats per afrontar aquest tipus de delinqüència?
Ho estem, però la tecnologia evoluciona de forma rapidíssima i el que costa és estar al dia, les formacions són molt específiques i molt cares, i en aquesta especialitat en concret un especialista no es fa d’un dia per l’altre. Però estem raonablement preparats.

Quins són els delictes que més el preocupen?
Sense dubte la pornografia infantil, que és excepcional però que causa molta alarma social. Però en aquest àmbit el que més ens estem trobant és la proliferació d’extorsions sexuals, sextorsion: gent que es coneix en un xat, intercanvia fotos i després són víctimes d’un xantatge perquè l’altra part els exigeix uns diners a canvi de no publicar-les. També es donen casos així en exparelles. Això passa, no és tan excepcional com la pornografia infantil, que ens arriba normalment a través de la Interpol:  si es detecten connexions des d’Andorra ens n’informen i nosaltres investiguem.

L’altre dia un conegut va rebre un càrrec de la targeta per un sopar a Amsterdam. Mai no hi ha estat. 
El robatori de dades també està augmentant de forma considerable. Casos com aquest ens en trobem sovint. Poden ser de poc valor però cal denunciar-los, perquè, òbviament, algú t’ha robat les dades. 

Com a ciutadà m’agradaria veure més policia, més agents uniformats al carrer. 
Un dia normal tenim un mínim de cinc patrulles al carrer, potser alguna més: cobrim el Pas, hi ha patrulles a totes les parròquies, més dos agents al servei local. A les fronteres, que les tenim cobertes –la del Runer les 24 hores– hi hem d’afegir les patrulles d’atestats, les d’immigració, els agents de paisà, els grups d’intervenció que fan trasllats dels detinguts...

Suficients?
Al ciutadà li agrada veure agents al carrer, infonen sensació de seguretat, i soc partidari que com més n’hi hagi, millor. Però crec que ara mateix ho tenim ben cobert. Sempre és millorable, això és evident, però per les dimensions del cos el desplegament és el correcte.

Sembla que aquesta temporada els problemes d’ordre públic al Pas s’han controlat.
Hi tenim una patrulla les 24 hores, més el servei de frontera durant el dia, el servei local, amb dos policies i l’administrativa. A l’hivern hi afegim una segona patrulla, quatre efectius en total, més una altra al sector d’Encamp, Soldeu, el Tarter. Amb la incorporació dels deu agents que ara acaben la formació, dos aniran al grup de delictes economicofinancers i les altres vuit places seran per reforçar el grup de seguretat ciutadana.

També sembla controlada l’alarma que es va generar temps enrere al Prat Gran d’Escaldes. Quins són ara mateix els punts calents?
Tenim una molt bona col·laboració ciutadana, perquè som encara una policia de proximitat i esperem que es mantingui així. Els que donen problemes són alguns locals de nit i discoteques, principalment a Santa Coloma i a Andorra. Tot això ha anat afluixant i està estabilitzat. I sabem que els llocs on es reuneix el jovent, com ara el Parc Central, poden ser punts sensibles, però fem molta prevenció.

Tenim bandes, en el sentit de grups de joves més o menys organitzats que es dediquin de forma habitual a molestar o cometre petits robatoris?
No. Tenim jovent que pot ser més o menys conflictiu, però bandes organitzades com tenen a baix, no. Com a molt, problemes puntuals. N’hi ha, però no són preocupants.

A Vivand de tant en tant veiem patrulles amb escopeta. Hem d’entendre que quan patrullen amb arma llarga és perquè tenen constància d’alguna amenaça?
L’arma llarga és l’aconsellada en les patrulles antiterroristes, són mes dissuasives i més efectives en cas d’atemptat, més efectives que l’arma curta. És per prevenció. Cada vegada que una patrulla surt a fer la ronda a peu n’han de portar. 

S’ha pres nota dels problemes de l’Andorra-Polònia del novembre?
Ens van sorprendre les queixes que es van fer públiques perquè l’actuació va ser tècnicament correcta. Els aficionats polonesos no podien accedir al camp, això estava clar, la UEFA no els deixava entrar. Però  ens vam trobar amb una quantitat de gent importantíssima que va venir com a turista, pel seu compte. A la frontera es va controlar molts ciutadans però, és clar, perquè vinguin de Polònia no els pots prohibir l’entrada al país.

Que hi va haver problemes és un fet. Molts ciutadans es van queixar de polonesos que intentaven colar-se al terrat per veure el partit.
És cert que vam concentrar esforços a l’entrada a l’estadi, que no hi hagués incidents, i és clar, aquesta gent es va buscar la vida. D’altra banda, ho vam verificar i vam comprovar que totes les intervencions que se’ns va sol·licitar les vam atendre, vam respondre totes les trucades. A nosaltres també ens va preocupar, és clar, ho vam parlar amb el responsable de l’operatiu i sí, va haver-hi algun incident, algun enfrontament entre veïns i aficionats, però vam atendre tots els requeriments. És cert que en alguna ocasió potser amb una mica de retard, però després d’avaluar-ho crec que vam actuar correctament.

L’acord d’associació: la lliure circulació de persones ens ha d’amoïnar, pel que toca a la seguretat ciutadana?
El fet de tenir controls fronterers per a nosaltres és importantíssim, evitem que ens arribi molta gent amb antecedents, indocumentats o que estan en situació irregular a fora. Per això penso que s’ha de mantenir el control fronterer. Però dit això, el percentatge de problemes que generen els ciutadans provinents de la UE tampoc és excessiu. El 90% dels problemes d’ordre públic els causen ciutadans extracomunitaris. No ens ha d’amoïnar gaire. 

Postpandèmia: la situació s’ha normalitzat cap a millor o cap a pitjor?
Durant el confinament es van incrementar un altre tipus d’intervencions: problemes perquè el veí de dalt fa soroll, perquè al  pis del costat han muntat una festa... Problemes familiars derivats del consum d’alcohol  o drogues. Per contra, van baixar òbviament els clàssics aldarulls a la sortida dels locals d’oci nocturn.  Ara tornem a tenir les intervencions habituals d’ordre públic, les que hem tingut tota la vida. Però no ens hem de preocupar, perquè estem en la línia anterior a la pandèmia.

Mantindrem el nostre nivell de seguretat ciutadana? La sensació és que passen més coses que fa deu anys.
El que passa és que ara la gent, potser per motius d’assegurances, denuncia més. I és clar, ara estem molt més comunicats, de seguida t’assabentes del que ha passat a qualsevol lloc del país. No dic que no passin coses, però tot això s’ha de tenir en compte. Recordo l’època de robatoris de radiocassets del cotxe, n’hi havia moltíssims. Entrades a domicili el mateix, perquè la gent deixava les claus sota l’estora. Vehicles se’n furtaven moltíssims, perquè deixàvem les claus posades. I l’època dels vídeos als autocars. Avui, com que de seguida se sap tot, fa la impressió que n’hi ha més. És veritat que avui aquests furts són més violents, abans eren delinqüents comuns, oportunistes. Ara ens trobem bandes organitzades. Però hem mantingut un alt nivell de seguretat, som un dels països més segurs del món, i la policia, una de les institucions mes ben valorades.

Quins són els delictes que perpetren aquestes bandes?
Entren a pisos forçant els panys, estan més organitzats i més preparats. No vol dir que les tinguem aquí, actuen per tot Europa i venen potser un cap de setmana. Ara fa temps que no en detectem cap. En canvi en dos mesos van entrar en tres o quatre pisos. 

Es jubila: abans o després de les eleccions?
Al juliol en faig 59, així que em queda un any. La meva intenció és deixar el càrrec durant el primer semestre de l’any que ve. Si finalment les eleccions s’avancen, crec que seria bo que el nou Govern entrés ja amb una nova direcció. 

El director ha de sortir del cos?
Fins a la data sempre han sigut policies, però la llei permet que ho sigui algú de fora del cos.

És recomanable?
Crec que és bo perquè un policia coneix bé la casa.

Reptes pendents?
Ens fan falta dones. Ara mateix en tenim 24, d’agents. No arriben al 10% de la plantilla. L’objectiu hauria de ser doblar com a mínim la presència femenina en el pròxim mandat. Ens calen dones policia. Perquè estan molt ben preparades i fan una magnífica feina, però també per una qüestió operativa: en casos de violència de gènere, hem constatat que a l’hora de posar una denúncia les denunciants se senten més còmodes davant d’una dona que davant d’un home. Per això tres dels cinc membres del grup són dones.

Altres grups ‘feminitzats’?
També tenim dones policia a patrulles, a investigació, a policia judicial i criminal. Quan jo vaig començar no n’hi havia cap. Les tres primeres van entrar el 1989: Núria Fabregat, Mercè Ubach i Rosa Guerris, l’única que ens queda d’aquestes tres pioneres. Abans d’elles, quan havíem de fer registres a dones els ho havíem de demanar a les administratives.

Aquella certa mala maror que hi va haver durant un temps al cos, s’ha resolt?
Sempre n’hi ha, de problemes, en un col·lectiu de 300 professionals. Quan va estar més emprenyada la gent? Quan obres concursos. Per exemple ara en convocarem un per cobrir dues places d’investigació judicial, però potser s’hi presenten trenta candidats. És inevitable. I també puntual. De vegades  tampoc es pot donar tot el que es demana, tothom vol formacions però el pressupost és limitat i s’ha de prioritzar.