Diari digital d'Andorra Bondia
El director de la policia, Jordi Moreno.
El director de la policia, Jordi Moreno.

Jordi Moreno: “En la lluita contra la droga actuem amb moltes patrulles de paisà”


Escrit per: 
P.G. / Foto: Jonathan Gil

L’entrevista realitzada dijous passat s’interromp quan li comuniquen l’accident mortal al Punt de Trobada. La cara de qui porta 34 anys uniformat i qui dirigeix el cos de seguretat del país ho diu tot. Cara de ràbia i de “pena”, va dir,  per no haver complert l’objectiu de zero víctimes mortals a les carreteres. Moreno explica com ha canviat l’estructura del cos i com ha evolucionat el nombre de detencions els darrers cinc anys.

Compleix cinc anys com a director del cos, i com a càrrec de confiança que és, considera que té els dies comptats? 
Espero que no, però és clar que és una decisió política i entenc que cada ministre decidirà. Però la meva intenció seria continuar el projecte que vam encetar fa cinc anys. M’agradaria continuar perquè s’han fet moltes coses, però n’hi ha altres que tarden més a fer-se i voldria continuar treballant-hi.

Després farem balanços. Ha treballat bé de la mà del ministre Espot? 
Molt bé. M’ha ajudat molt i m’ha donat molt de suport. Ha estat una persona molt treballadora i m’ha ajudat quan he tingut un problema. Ha estat un ministre que ha demostrat comprensió i assessorament. Però a més, també destaco el suport dels meus directors adjunts i comandaments, que m’han donat molta confiança.

Sigui una mica crític, segur que no li ha concedit totes les demandes, pels motius que sigui. 
A nivell de personal i de material sí que s’ha cobert. Els darrers cinc anys la policia s’ha incrementat amb 15 policies més, a més de cobrir totes les places vacants. Potser necessitarem més els pròxims anys. Actualment som uns 255 policies comptant amb els 13 que estan formant-se. Però tenim nous reptes, com és la llei del joc i la nova seu de la justícia, que això suposarà una necessitat de més recursos. 

A més, aquest any i per primer cop el cos tindrà la figura de policies auxiliars. 
Dins dels efectius del cos d’aquest any hi ha previst cinc policies auxiliars i dos administratius. Aquesta figura és prevista per la llei des de fa molts anys, però mai s’havia utilitzat, i aquest any es posarà en funcionament i això suposarà més efectius.

¿Quines són les funcions de la policia auxiliar? 
Són persones que entren amb certa edat (que ho haurem de canviar per no limitar-ho) però que solen ser joves i entren a treballar al cos policial però en funcions més administratives. Així veuen el funcionament del cos i la formació és més específica d’administració, de gestió de denúncies, d’atenció al públic... I com també existeix a França, en dos o tres anys ja estan preparats i després quan surten places de policies, ja tenen una formació important, saben com funcionem i dona més professionalització al cos de policia. És com un pas previ a si després volen formar-se com a plenament policies. 

En aquests cinc anys, també la policia s’ha dotat de grups específics. 
Sí. Un és el grup antifrau, que tot i que ja formava part del de fronteres i estrangeria eren els agents que treballaven als territoris de frontera. Dins d’aquesta unitat s’ha creat aquest grup per l’increment del contraban. A més, dins de la unitat del grup de blanqueig s’ha creat el de jocs d’atzar, que també és nou, per la llei i el Casino. 

"En l’àmbit domèstic hi ha hagut 96 detencions, la xifra més alta"

El grup de jocs i atzar encara no ha tingut resultats, però sí el d’antifrau.
Ha tingut resultats evidents i molt bons. Els anys anteriors hi va haver, dos, set o tres detinguts per delictes d’ordre socioeconòmic, o de contraban, i el 2018 hi va haver 38 detinguts.  I també molt important el canvi de legislació del Govern, que ens dona un marge més ampli per poder controlar-los, entre d’altres qüestions. Abans era un servei del grup de les fronteres i ara és un grup que té recursos humans i materials i que es dedica exclusivament a atacar no només els punts fronterers controlats i no controlats i no només el transportista o el punt de venda, sinó l’estructura  econòmica de la banda organitzada. S’han bloquejat comerços i comptes bancaris amb accions més àmplies. Hem actuat com en la matèria dels estupefaents, no només hem atacat a qui consumeix, sinó a la venda, al traficant. La prova són les operacions que hem tingut darrerament i que la presó està plena de traficants. Perquè ens preocupa molt la venda, i sobretot la venda de droga als menors. Finalment, també hi ha un grup nou de protocol i comunicació. 

També s’ha creat el grup de manteniment d’ordre públic, quants agents el conformen?
Seran una trentena de policies. És un grup de suport de manteniment d’ordre. 

Altres novetats en l’estructura del cos?
El que és en cooperació internacional, Interpol, abans estava en policia judicial i investigació criminal i ara ha passat a dependre de direcció. Atenen demandes d’altres grups específics. També s’ha creat el grup d’anàlisi operativa i mitjans tècnics d’investigació, que s’ocupa més de temes de terrorisme.

D’aquest grup que s’ocupa del terrorisme, tenim algun resultat o actuació a  destacar? 
No, però estan treballant molt, són investigacions que es porten amb altres cossos de fora. És un grup que treballa amb una matèria molt confidencial, que de fet és millor que no treguin resultats, però sí molta informació. 

El grup de policia judicial podria ser allò que li falta al cos? 
És el que demana la justícia. Això vol dir tenir un grup que depengui únicament de la justícia i a tots els països existeix. Però tal com estem organitzats, ara ens és impossible, perquè cada grup té la seva especialització, però quan hi ha un incident greu, aquí no val l’especialització, tots els operatius es posen en marxa siguin del grup que siguin. Per tant, tenir només uns policies dedicats a la justícia seria difícil, caldria més gent. 

"En contraban, hem passat de dos o tres detinguts, a 38 l’any passat"

Però a la policia ja li vindria bé perquè cada dia ha de tenir recursos destinats a la Batllia i ara amb la nova seu més encara. 
Sí, però clar, això seria possible quan es vegi que tots els grups de cada àrea tenen els recursos suficients per poder tenir tota l’eficàcia. Policies en faran falta més al nou edifici, i també al cos, perquè cada vegada hi ha més esdeveniments esportius i d’altres tipus. 

La llei de la seguretat pública els facilita la feina? 
Sí. Facilitarà la tasca. Jo destacaria que ens ajudarà a atacar el tema dels sorolls dels quals es queixa molt la gent, també quant al botellón i al consum d’alcohol a llocs públics. Fins ara, operativament cada vegada havies d’agafar el grup de persones i una patrulla estava ocupada durant molt temps en feines administratives, de si són menors avisar els pares... etcètera. Ara serà més efectiu, serà una sanció immediata al lloc dels fets. Donarà molta efectivitat en l’ordre públic. 

En dades estadístiques veiem que arribem a la xifra rècord de detencions el 2018, amb 1.018 detinguts.
Tot aquest augment l’han motivat molts factors. S’ha intensificat molt la lluita contra el tràfic d’estupefaents, també la lluita contra el contraban de tabac, també hi ha hagut unes mesures de tolerància zero en la violència, tant domèstica com de gènere. Hi ha hagut més denúncies i també més detencions en aquesta matèria. En àmbit domèstic hi ha hagut 96 detencions, la dada més alta dels darrers anys. I sobretot també és destacable l’increment de detencions per conduir beguts o alcoholitzats, ja que les campanyes les hem doblat. Tenim més efectius, més campanyes i una intensificació de treball que ha arribat a aquesta xifra tan alta. 

Per al 2019 les prioritats continuen sent, estupefaents, contraban i seguretat viària, tot i que l’objectiu zero víctimes mortals ja no es complirà.  
Sí, quina llàstima, quina pena. No ens marquem les prioritats així per escrit, depenem de les accions. Si hi ha una onada de furts, aleshores les prioritats canviaran. 

En matèria de furts també s’ha incrementat però no tant. Han passat de 29 detencions a 36. 
S’ha mantingut més o menys.  Però les prioritats dels esforços policials estan condicionats a com vagin les accions delictives.

Altres problemàtiques identificades són el ‘botellón’ al Pas de la Casa i l’oci nocturn, pel qual també s’han fet accions com una taula de treball. Tenim resultats?
En aquest cas és molt difícil, perquè tot i que s’han incrementat patrulles i s’ha parlat amb els operadors, és difícil per la gran afluència de gent, per la ubicació dels locals públics que estan cèntrics, per les baralles... La llei de seguretat pública ens ajudarà perquè se sancionarà el consum a la via pública. Però s’haurà de fer la valoració pertinent un cop s’acabi la temporada. Penso que les accions no han tingut tampoc tot el que ens podríem esperar. També valorarem els efectius necessaris. Però és una situació difícil.  

A banda del Pas, la policia també ha efectuat més controls a altres zones d’esbarjo i d’‘aprés-ski’ sobretot en matèria de droga. 
Operativament, en la lluita contra la droga actuem amb moltes patrulles de paisà i també hem incrementat els controls d’aquests tipus a les fronteres, més la intensificació en les investigacions. Però és molt de remarcar, a més de les operacions en l’àmbit repressiu, les que fem en prevenció. Anem a les escoles per conscienciar el jovent de la problemàtica de drogues i d’altres, com la violència de gènere. 

Quant a delictes tecnològics, no tenim xifres estadístiques. 
S’han mantingut tot el que fa a aquesta tipologia de delictes, com ara estafes per internet. El que sí que s’ha incrementat ha estat la feina que ha de fer aquest grup. Tenen més treball perquè han de treure informació d’aparells, d’ordinadors, de mòbils, d’altres operacions d’altres grups especialitzats i d’altres delictes. I per això, s’han  incrementat els recursos. Tenen el nou laboratori d’informàtica forense, i també s’ha doblat la plantilla. En total han realitzat 131 intervencions durant tot l’any, és a dir, accions d’investigació en les quals han hagut d’extreure informació.

Amb relació als cossos d’altres  llocs hi ha un protocol escrit negre sobre blanc? 
Sí, sempre s’ha tingut una relació de bon veïnatge i bones relacions, però des del 2014 es va signar amb França i el 2015 amb Espanya, el 2017 amb Bèlgica, i ara hi ha pendent signar-lo amb Itàlia i també amb Portugal. Són protocols a nivell operatiu i amb una seguretat jurídica important on s’especifica la col·laboració per passar informació, i també en matèria de formació. Es tracta de convenis. S’han fet formacions i reciclatges del grup d’intervenció a Bèlgica.

"Aquest any per primer cop tindrem cinc policies auxiliars"

Què destaca dels pressupostos d’aquest any?
La substitució dels vehicles i l’adquisició de noves furgonetes per al manteniment d’ordre. També algun vehicle preparat per a guies canins. Arribarà ara un nou robot de desactivació d’artefactes explosius, però és del pressupost del 2018. També a nivell de material, més armes, més uniformes, equipació del grup de manteniment d’ordre. Hi ha millores de materials, per exemple per al grup caní. També una nova aplicació informàtica I2 que serà molt important perquè ens permetrà un intercanvi d’informació i facilitar la investigació. Quant a personal, ja ho hem dit cinc policies auxiliars i dos administratius. I finalment el gran volum de formacions que valen també molts diners.  

La Cimera Iberoamericana del 2020 generarà també nous reptes?
Sí, i pel que estem parlant també més equipació i material. És un repte per a la institució. També hi haurà contractació de seguretat privada i vindran policies de fora i es farà un protocol exclusiu.

“A tot el cos, hi ha com a molt quatre o cinc policies expedientats”

Als judicis molts cops es qüestiona la tasca que realitzen els policies contra els detinguts en matèria de tracte, però també en l’àmbit de la investigació, i per exemple a la custòdia de les proves. Hi ha algun protocol que s’hauria de millorar per evitar aquestes actuacions?
Des del 2011 les declaracions policials es fan en una sala on hi ha una càmera que grava i seguint un protocol establert, i a més es fan davant dels advocats. Potser és una línia de defensa, però m’estranya perquè tenim gravacions que ho poden provar. 

Doncs aleshores hauria de ser la fiscalia, o el mateix batlle qui digui que amb les gravacions policials es pot comprovar que l’acusació és incorrecta. 
Potser no ho fan perquè és cert que les gravacions són d’imatge i no d’àudio, però igualment es fan davant de l’advocat, no prenem cap declaració si no hi ha advocat, a no ser que el detingut denegui l’assistència lletrada. 

Per tant, considera que amb els protocols actuals estan garantits els drets dels detinguts? 
Sí, i prova és aquell policia que va agredir un detingut i que va ser condemnat. 

Quants policies hi ha expedientats? 
Hi ha agents que estan expedientats administrativament, per exemple, per donar mala imatge de la policia, i d’altres que han estat condemnats també els expedientem. Solen ser per discrepàncies entre la declaració del policia i la del detingut. Potser el policia ha intentat reduir el detingut i aquest considera que li ha pegat. O casos ja públics, d’un policia que ha fet difusió d’imatge d’un accident, el van condemnar, i a part, el cos li va obrir un expedient i s’apliquen altres mesures. Un altre agent va ser per la revelació d’informació que també va ser condemnat, doncs aleshores també va ser expedientat i inhabilitat. També una altra que va difamar contra el Govern quan es va identificar com a policia. Són casos molt puntuals. A tot el cos, hi ha com a molt quatre o cinc policies expedientats. Amb l’última modificació de la llei del cos s’ha endurit el règim sancionador dels policies. El règim és més estricte.

Jordi Moreno
Número de vots: 24
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic