El director general d’Andorra Telecom, Jordi Nadal, manifesta que l’empresa “s’ha de diversificar per passar a ser un proveïdor de serveis, cosa que estan intentant fer tots els operadors com nosaltres”. Nadal afirma a més que l’empresa es pot posicionar també com a pionera a escala internacional pel que respecta a la posada en marxa de l’‘smart country’, “del qual es parla molt a tot arreu, però no hi ha res en concret enlloc”.

¿Amb el seu nomenament hi haurà continuïtat respecte a la tasca impulsada per l’anterior direcció d’Andorra Telecom?
Fa anys que formo part del consell d’administració i comparteixo la línia que portava fins ara l’empresa. Des d’aquest punt de vista es pot afirmar que hi haurà una continuïtat, però el canvi a la direcció general comportarà també canvis per a l’empresa. El que es pot dir és que l’estratègia que seguirem a partir d’ara implica canvis.

Quan el Govern el va nomenar, va dir que es volia donar un impuls a la tasca que ha de fer la parapública en el procés d’obertura econòmica.
Hi ha dos objectius principals que tenim i es poden considerar que són obvis. Per una banda, hem de vetllar per la satisfacció dels clients; és molt important que els clients estiguin satisfets, cosa que no hem d’oblidar mai i sigui quina sigui l’estratègia ho hem de tenir en compte.
D’altra banda, també hem de garantir la sostenibilitat de l’empresa a llarg termini. En aquest sentit, estem fent un canvi molt important de sistemes, que ens permetrà guanyar en eficiència. Per exemple, s’ha de recordar que s’ha de fer la retirada del coure perquè tenim la xarxa de fibra i ara estem pagant el manteniment de totes dues, quan el que ens interessa és ser eficients i quedar-nos només amb la millor. Per tant, hem de fer esforços per retirar el coure.
A més, és clar que a Andorra Telecom li interessa diversificar-se. Som un proveïdor d’infraestructures d’accés i això es pot dir que va cap a baix. Això també és important, però reitero que no s’ha de perdre de vista que els clients estiguin satisfets, i en relació amb aquest àmbit també farem moltes coses. Per diversificar-nos farem, per exemple, una xarxa wi-fi als principals espais públics oberts als visitants.

El que és clar és que Andorra Telecom ha de tenir un paper molt important a l’hora de posar en marxa el clúster sobre innovació i tecnologia...
És veritat. Dins d’aquest marc d’obertura, Andorra Telecom ha d’estar preparada per poder cobrir qualsevol necessitat en telecomunicacions de les empreses que vinguin al país. Però a més, com he dit, crec que Andorra Telecom ha de diversificar l’activitat per passar a ser un proveïdor de serveis, cosa que estan intentant fer tots els operadors com nosaltres. Això requereix transformar l’empresa, i amb aquesta voluntat estem treballant en aquests moments.

¿En quina línia es treballa exactament per aconseguir aquesta diversificació?
Per exemple, estem treballant intensament en les aplicacions per al turisme, la possibilitat que a Andorra hi hagi una plataforma comuna que permeti emmagatzemar molta informació de tota mena i puguin venir moltes empreses a treballar amb aquesta informació o a fer aplicacions noves dins del món de turisme. Això és una cosa nova i si algú ho pot fer a Andorra és Andorra Telecom, perquè tenim capacitat tecnològica i tenim els diners per poder invertir.
A més, som una entitat pública i no generem desconfiança a l’hora, per exemple, de conservar aquestes dades i facilitar-hi una accessibilitat. Crec que en concret desenvolupar una plataforma d’aquestes característiques és una cosa com molt nova i és una de les línies que se segueixen a tot arreu. D’aquesta manera, Andorra Telecom es pot posicionar com a pionera, per exemple pel que fa l’smart country, del qual es parla molt a tot arreu però no hi ha res concret enlloc.

Dins de l’objectiu de l’smart country es preveu un desenvolupament bastant ràpid, ja que aquesta plataforma ja estarà a punt a final d’any...
Aquesta iniciativa pot semblar fàcil, però és complexa, no per la solució tècnica, sinó per l’ecosistema que conté: has d’aconseguir que el turista conegui aquesta aplicació quan estigui a punt i que li sigui fàcil de fer-la servir. Hi ha molts riscos que s’han de superar, ja que els comerciants s’hi han d’interessar i també el turista. L’objectiu és que l’aplicació estigui a punt a final d’any.

Per aquesta banda, s’obre també una línia de negoci per a la parapública perquè hi haurà una part que serà de pagament...
Com he dit, un dels meus objectius és que aquesta empresa sigui sostenible en el temps, per això no es preveuen inversions a fons perdut. Perquè aquesta plataforma sigui rendible estem des­envolupant un model de negoci que ho permeti. Hi haurà una wi-fi gratuïta que permetrà accedir a les aplicacions de turisme, amb les quals els visitants podran navegar molt confortablement, però hi haurà també una altra part que funcionarà pagant poc, cosa que ajudarà a fer el negoci sostenible. Donar les coses gratuïtament quan tenen un cost al darrere, al final és una cosa que s’ha d’evitar. O sigui, que sempre hi ha d’haver alguna manera de recuperar els diners invertits.

En els últims anys l’empresa ha invertit molts milions. ¿S’haurà de continuar en aquesta mateixa línia en el futur?
Les inversions que es fan cada any són de l’ordre d’uns 20 milions d’euros, i amb aquests nous projectes en marxa no s’hauran d’incrementar gaire. Per exemple, fa poc temps hem canviat la xarxa mòbil, que ha suposat un esforç enorme, i en aquest àmbit ja no haurem d’invertir tant i els diners es podran destinar a altres coses. D’aquesta manera, crec que tenim capacitat per poder continuar invertint amb el mateix ritme en què ho hem fet fins ara.

¿Dins del procés d’obertura, estan veient que hi ha empreses tecnològiques que s’interessin per venir a treballar amb Andorra Telecom?
Nosaltres treballem amb més de cent empreses internacionals, algunes de les més capdavanteres del sector en aquests moments, una cosa que a vegades es desconeix en general. El fet que algunes d’elles puguin venir a Andorra a treballar significaria que veuen que poden tenir un benefici, que pot ser de molts tipus.
Algunes es poden interessar per venir en veure el país com un aparador per mostrar els seus equips o bé per qüestions fiscals. Donades les característiques d’Andorra, és veritat que hi ha algunes empreses a les quals els interessaria molt poder venir aquí per provar, en un entorn controlat però a la vegada molt dinàmic, les seves solucions.

O sigui que, com s’ha explicat, volen utilitzar el país com una mena de laboratori per provar els seus productes...
La connotació de laboratori es pot interpretar de manera negativa, però s’ha de veure de manera positiva perquè així moltes empreses poden veure la reacció dels clients a les seves aplicacions i determinar, per exemple, els preus que poden tenir en
el mercat.

¿Quin és el model de clúster tecnològic que convindria a Andorra per les seves característiques?
Jo penso que cada país té les seves característiques i no hem de copiar, i a més una activitat que pot ser bona en un lloc no vol dir que també ho sigui en un altre. El que hem de fer segurament és trobar moltes cosetes que poden conviure que vagin aportant coses i que hi hagi unes facilitats prou grans perquè hi hagi una evolució. Nosaltres tenim com a actiu molt important que ve una gran quantitat de turistes, i tot el que estigui al voltant d’aquest aspecte pot ser interessant. En aquest sentit, és difícil trobar un lloc tan petit que tingui vuit milions de visitants.

Cada vegada que entra un nou director general li demanem si s’ha de mantenir el monopoli en matèria de telecomunicacions. ¿Què n’opina?
És clar que la decisió que es prengui sobre la liberalització en aquest sentit és cent per cent política. En altres països també ha quedat un sol operador per una qüestió de volum de mercat. La meva opinió personal és que es poden fer moltes coses mantenint aquest règim de monopoli. Sempre és bo que es mirin els pros i els contres d’una liberalització i, com dic, la decisió és plenament política en aquest tema.

Recentment han anunciat novetats pel que fa a televisió...
Hi ha un nou descodificador, i en pocs dies ja n’hem canviat uns 1.200, xifra que suposa un èxit important. Del que es tracta és de donar molts serveis relacionats amb l’oci. La fibra òptica té una capacitat enorme que permet que hi hagi continguts, i per això hem posat per exemple el servei de vídeo. La xarxa està oberta perquè qualsevol empresa que vulgui oferir un servei ho pugui fer, perquè hi ha aquest important ample de banda. Crec que per això ens hem d’esforçar perquè altres empreses puguin proposar coses, ja que el conjunt del país ha de poder gaudir d’aquesta xarxa. Hem de trobar projectes entre múltiples actors. Metafòricament, podem dir que l’autopista és tan gran que el que volem és que hi hagi altres empreses que també s’hi apuntin.

A més, el software d’aquest descodificador és totalment andorrà...
L’hem fet nosaltres, tal com també han fet altres operadors, que han provat productes i després els han pogut vendre a l’exterior. En el cas particular de la televisió, és difícil anar a fora perquè cada operador utilitza la seva tecnologia, però en altres coses sí que es pot fer i té sentit.

Els clients moltes vegades es queixen dels preus i de la velocitat d’internet...
L’objectiu és estudiar tots els aspectes que demanin els clients. El que passa és que aquí tenim unes bases mínimes de qualitat que no hi ha en altres llocs i això té uns costos, als quals hem de fer front. A més, s’ha de dir que donem el mateix servei a tot el territori. Amb això vull dir que la qualitat del servei a vegades no es valora prou. Si ens volem diversificar precisament és per poder anar abaratint els preus.

Crec que aviat hi haurà novetats pel que fa a la bústia andorra.ad…
Es pot dir que és un tema que estarà arreglat després de l’estiu. La mida d’aquesta bústia és molt petita i fa deu anys que no es toca. Això vol dir que a partir d’ara tindrà un gigabite, cosa que vol dir molta més capacitat i que serà una bústia correcta.