Després de dos anys i mig al capdavant de Turisme, Jordi Torres enceta una nova legislatura al ministeri, on suma les competències de Comerç amb la voluntat de mantenir les xifres històriques de pernoctacions que s’han assolit i repensar els grans esdeveniments, perquè n’hi ha que tenen un “retorn important” i altres que “col·lapsen el país”.

Dos anys i mig al capdavant de Turisme i ara se li suma Comerç, com ho afronta?
Amb la il·lusió renovada i amb molts reptes de cara endavant. Andorra ha assolit a nivell turístic una posició predominant en el mercat que li pertoca, el mercat de proximitat, i el nostre repte és mantenir-nos aquí. Estem ara amb unes xifres històriques, molts satisfets dels objectius assolits, com el fet que el nombre de turistes supera el d’excursionistes. 

Xifres de pernoctacions.
Sí, per primera vegada a la  història s’ha superat els deu milions de pernoctacions, 10.057.000 el 2022, i aquest any va en la línia de tornar a superar aquestes dades. Al final el que és molt important és que la despesa mitjana cada vegada creix més, i és cert que hi ha molts esdeveniments que ens ajuden a fer tot això, però de cara a aquesta legislatura hem d’obrir una reflexió sobre tots aquests esdeveniments. N’hi ha que tenen un retorn molt important i d’altres que a vegades ens poden arribar a col·lapsar el país, i això s’ha de valorar molt.

Quant al comerç, n’assumeix les competències en un moment complicat per al sector.
Així és, però a ningú se li escapa que a Andorra som un dels països comercials per excel·lència. És cert que el comerç a nivell mundial ha canviat molt, han canviat els paradigmes, però per a nosaltres és una perla que hem de continuar potenciant. Hem de continuar treballant al costat del sector. Des del 2015 es va fer el pla estratègic del turisme de compres, aquest pla, fet conjuntament amb el sector privat el reprenem per donar-hi impuls i tirar endavant les accions que recollia. El comerç 100% digital tampoc podria ser mai i nosaltres al final hem de continuar sent atractius, sobretot en l’oferta de productes que fem, també en el que és la diferenciació que genera l’atenció al client i també amb el preu. I això ens dona futur al nostre comerç. Rebia fa uns dies els carrers més visitats a nivell comercial, i l’eix avinguda Meritxell i Carlemany estan al Top-20 de les ciutats que tenen els carrers comercials amb més afluència de turistes.

Quines serien les accions immediates del pla estratègic?
Es va fer la presentació pública del pla amb accions concretes. El que volem, durant la primera fase del mandat, és implementar-les i fer-les visibles. 

Quan es preveu que estigui del tot desplegat?
És molt complicat perquè hi ha moltes accions, algunes a curt, altres a mitjà i unes a llarg termini. L’objectiu és engegar les de curt i mitjà termini al més ràpidament possible per veure’n els efectes. Allò bo del pla és que s’ha treballat amb el sector privat i crec que això és clau.

Volen impulsar un pla de suport i acompanyament al comerç al detall, en quines línies aniria?
Aquí s’ha d’ajudar en les qüestions que són de digitalització, ajudar els petits comerços que vegi que també tenen una porta de sortida en aquest sentit. Si es pot ajudar les empreses a estar digitalitzades però que la gent vagi físicament  a recollir el producte o a fer-hi el servei postvenda, aquestes coses són les que fomentaran que el comerç sigui atractiu i la gent continuï comprant als establiments.

Hi ha una desena d’establiments que ja tenen el segell Andorra Selected, s’està treballant en més avaluacions?
Sí, s’estan portant a terme aquests dies amb el Mistery Shopper i en establiments de restauració, hostaleria, comerços, serveis, activitats... I la intenció és a finals de setembre presentar tots els que integrarien Andorra Selected, fent-ne una promoció específica, i estaríem entre 25 i 30 activitats, negocis, comerços que s’adheririen amb aquest segell que promocionarem de manera exclusiva.

S’ha modificat la composició del consell d’administració d’Andorra Turisme per incorporar-hi els privats, què s’espera que puguin aportar i per què no s’ha fet fins ara?
Andorra Turisme en origen estava estructurada perquè fos una entitat publicoprivada, però tenint en compte que els privats fessin aportacions econòmiques. No es va aconseguir i al final, tot i no fer-la, s’ha volgut incorporar-los perquè pensem que poden aportar molt. I més enllà d’aquí volem fer un Consell Nacional del Turisme, que englobaria tots els agents econòmics i socials del país per poder-se reunir cada semestre i poder establir les línies estratègiques globals entre sector públic i sector privat.

I no seria duplicar esforços ara que els privats ja són a Andorra Turisme?
Al final aquest seria el Consell Nacional del Turisme i Comerç i tothom tindrà veu. I sí és cert que ara al consell d’administració d’Andorra Turisme hi ha sectors representats, comerç, hostaleria i estacions d’esquí, però entenc que hi ha moltes més veus i hem de mantenir una interacció constant amb el sector per captar les diferents sensibilitats.

Deia quan va assumir el càrrec de ministre de Turisme l’anterior legislatura que volia acabar posant la primera pedra del multifuncional, com està aquest projecte?
És un projecte de molt pes, molt important, prioritari per al Govern d’Andorra. Un projecte que s’ha de fer amb molta professionalitat i intentant avaluar tots els elements que ens han de permetre que pugui ser un èxit vist el volum d’inversió que suposadament serà. Sap que la ubicació escollida pel Govern és l’Estadi Comunal, fa unes setmanes que ens va arribar, a través del Comú d’Andorra la Vella, en contacte amb l’FC Andorra, que a través d’uns privats podrien obtenir uns terrenys de cessió que també podrien albergar el multifuncional. Estem en espera de rebre una notificació oficial conforme aquells que podria ser un espai per tal que el poguéssim avaluar. 

El projecte es va pensar i encaixava molt bé al terreny de l’antiga plaça de braus, encaixa igual de bé al comunal o en aquest tercer terreny?
S’han de fer unes adaptacions, però en tot cas aquell era un projecte conceptual, a grans trets, però en cap cas un projecte constructiu definit amb un projecte executiu associat, és a dir, que les adaptacions que calguin es poden fer sense cap mena de problema.

La pilota la té el Comú?
Bé, tampoc en mans del Comú, estem esperant que se’ns manifesti això que li he comentat però tot i així estem treballant internament sobre com haurien de ser els plecs de bases, que és un tema molt complex i que necessita una preparació molt exhaustiva.

El recinte servirà per acollir espectacles com el Cirque du Soleil que ara acaba contracte. La companyia ja ha dit que voldria continuar, hi ha interès del Govern o es veu el model esgotat després de deu anys?
Si el model esgotat vol dir tindre a hores d’ara més del 75% de les entrades venudes, quan a més ara són totes de pagament, i que sembla que la satisfacció dels espectadors és bona, penso que el model no està esgotat. Al final és un model que ens aporta moltes pernoctacions, que ha evolucionat molt en aquests deu anys. Volia generar visites i estades al país i s’han generat, el sector de la restauració i l’hostaleria pel que ens manifesten estan molts satisfets i esperen que renovem. Nosaltres volem veure la valoració dels espectadors per acabar de prendre la decisió. Evidentment el Cirque du Soleil és un partner de primer nivell i suplir aquest esdeveniment per un altre que ens pugui aportar el mes de juliol més de 80.000 persones i a més que pernoctin al país penso que seria un gran  repte. Tot i així, sempre estem pensant en noves fórmules tot i que la col·laboració amb aquesta gent és molt interessant.

Es vol consolidar també el ClàssicAnd, que no ha estat exempt de crítica.
I com es va valorar el primer Cirque du  Soleil? No és per posar res en dubte, però la primera cita del ClàssicAnd s’ha buscat de fer un esdeveniment diferent d’alguna manera dels que s’havien estat fent. El certamen integra la Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella, el d’Ordino amb patrocinis públics i privats. S’ha volgut fer una col·laboració molt transversal  i s’ha buscat una oferta per al públic, per als que hi entenen, de moltíssima qualitat. A nivell d’espectacles n’hi ha hagut d’extraordinaris, i a nivell d’afluència, i tenint en compte les condicions meteorològiques, crec que han estat uns percentatges correctes i esperem que siguin més la pròxima edició. Al final, un certamen com aquest es pot veure si serà un esdeveniment que seguirà al llarg dels anys a partir de la segona o tercera edició.

Està previst fer-hi algun canvi, buscar per exemple un cap de cartell potent que atregui gent?
Es buscarà, però miri l’èxit de la projecció de la pel·lícula Jurassic Park amb l’Orquestra Reino de Aragón al Parc Central.

Era un espectacle gratuït.
Però bé, al final el que ens interessa és que la gent hi vagi i ho gaudeixi, no és tant una voluntat econòmica, i a més el que busquem aquí és també posicionar el nom d’Andorra amb un esdeveniment de qualitat i de prestigi, com ara fa una setmana el Comú d’Escaldes-Engordany va organitzar el Festival de Jazz. Aquestes coses són les que ens aporten valor.

Hi ha qui diu que això s’hauria de portar des de Cultura i no de Turisme.
Al final la majoria d’esdeveniments es gestionen des d’Andorra Turisme, que és qui fa tot el que és la producció, la comercialització i tenim els equips preparats per fer aquestes iniciatives.

Quant al Multisport Festival, hi ha contracte fins a l’any que ve però es vol allargar.
Aquí hem estat analitzant les dades i les primeres edicions, tenint en compte que sortíem d’una pandèmia les previsions de participants va ser més complicat de complir-se. Alguns d’aquestes esdeveniments crec que s’han consolidat i altres s’ha demostrat que s’han de reformular o directament de descartar. La Trail 100 d’Ordino ha tingut un resultat extraordinari, les pernoctacions han estat importantíssimes, amb un nombre de participants a l’altura de les expectatives, la Triatló d’hivern de Sant Julià no va tenir el resultat que s’esperava  i ens plantegem d’anul·lar-ho, l’Haute Route Pyrénées ha tingut l’afluència però no té potser el retorn que hauria de tenir, l’Ironman és un esdeveniment que hem d’analitzar molt bé, i veure el cost-inconvenients-benefici, i l’altre que és l’Andorra Epic Pyrénées, amb una pernoctació mitjana de sis nits i realment tampoc no ha generat alteracions al trànsit. Tenim signat fins al 2024 però la voluntat, de cara al setembre, és parlar amb Ironman Group per veure quins són els que han aportat i intentar renegociar el contracte en aquest sentit. És a dir, l’any que ve potser no fer tantes proves i intentar allargar-ho per més temps.

Tots aquests són grans esdeveniments que en certa manera fomenten el turisme de masses quan es vol apostar per un turisme més sostenible i de més qualitat.
Andorra Taste és un esdeveniment que no està basat justament en la quantitat de persones sinó en la qualitat de persones i amb les despeses fixes. De la mateixa manera, parlàvem del ClàssicAnd i no hem volgut fomentar un esdeveniment justament per atraure públic de masses, ja anem reorientant però és evident que tampoc no podem renunciar a la quantitat de turistes que tenim. Comptem amb infraestructures i uns hotels que estan preparats per rebre molts milers de visitants que d’alguna manera si canviéssim radicalment l’estratègia potser tindríem un daltabaix que no ens el podem permetre.

Volen impulsar un estudi de càrrega del sector, els deu milions de què parlàvem serien ja una mica el límit? En podem absorbir molts més?
No li ho sé dir, potser tenen més efecte els excursionistes que els turistes, al final que es quedin tres nits o quatre un cop ja són aquí... Aquests estudis són molt complicats de fer perquè s’ha d’acotar molt bé el resultat que es vol. Estem pràcticament acabant el plec de bases però el volem fer amb molta cautela.

El debat sobre turisme sostenible i de qualitat el tenen totes les destinacions, què pot fer Andorra per diferenciar-se?
Penso que ho estem fent. Aquesta relació de turisme natura, de benestar que s’està intentant fomentar, a través per exemple dels projectes que vam fer amb National Geographic o amb el nou que s’està fent.