Després de sis anys liderant Ordenament Territorial, Jordi Torres afronta amb “il·lusió” la nova tasca al capdavant de Turisme i amb la intenció de mantenir l’aposta per atraure un turisme de qualitat. Torres vol posar la primera pedra del multifuncional abans de la fi de la legislatura i l’edifici es costejarà amb els ingressos de la taxa turística que serà una realitat l’estiu vinent.

Com afronta la nova responsabilitat a Turisme després de sis anys a Ordenament Territorial?
La veritat és que ho encaro amb molta il·lusió i amb moltes ganes. Sí, són sis anys però al final som servidors del país i és un orgull poder continuar servint el país i fer-ho en una cartera tan important com és ara la de Turisme amb els reptes que se’ns presenten ara mateix al davant.

Arriba al ministeri en un moment complicadíssim per al turisme.
Sí, és un moment molt complex tot i que s’han posat unes bases importants. Primer de tot el reconeixement a la ministra Canals, perquè realment ha deixat la feina molt ben endreçada i a més tots els projectes que s’havien engegat estan molt ben enfocats per sortir de la pandèmia. I també la imatge que ha donat Andorra de cara a l’exterior amb la gestió de la crisi sanitària és una de les millors publicitats que ens podien fer. I així es va demostrar l’estiu passat, quan vam tenir una molt bona afluència de visitants i que crec que aquest any la podríem superar.

Li ha donat algun consell la seva antecessora?
Més que consell és una mica amb el traspàs de cartera els diferents projectes que s’havien treballat, i molt bé. Per exemple el de National Geographic i el de Disney. També el Mountain Music, que ja s’havia programat l’estiu passat i es va posposar, i que ha arrencat amb un ple aquest cap de setmana i portem també un bon ritme de vendes.

S’ha pogut reunir ja amb els diferents agents del sector?
S’havia fet una tasca molt bona amb el sector perquè hi havia hagut moltes reunions i de la mateixa manera he seguit també amb les converses i fins i tot més que amb el sector, amb  tots els organismes públics vinculats, com els comuns que ja m’he reunit amb tots els cònsols i consellers de Turisme de cada una de les parròquies per copsar una mica la visió que tenien del turisme nacional i de les necessitats que podien tenir a nivell de turisme parroquial.

Quin retorn n’ha tingut?
Tots estan preparats i a l’expectativa que puguem tindre ja per començar una bona temporada d’estiu. Els hotelers  i el sector dels allotjaments estan començant a tenir un bon ritme de reserves, la qual cosa fa que ara mateix tinguem més d’un 50% d’establiments hotelers oberts, i es preveu que en les pròximes setmanes s’obrin una vintena més d’establiments. Penso que tothom hi ha apostat. És cert que ara a finals de juny s’acaben els ERTOs per a aquest sector i realment tothom ha de tornar a obrir els seus establiments i fer la promoció necessària. Nosaltres amb esdeveniments com el Mountain Music, el Tour de França, l’Ironman i altres hem ofert molts productes perquè totes les empreses privades i públiques del sector puguin fer paquets i oferir productes de moltíssima qualitat, i que a més són bons perquè responen a la filosofia del que s’està treballant des d’Andorra Turisme, que és la del turisme de natura. S’ha demostrat després de la pandèmia que la gent vol estar en contacte amb la natura i s’està creant aquest tipus de productes, com el presentat l’altre dia de la Macarulla o el Moments, itineraris per a famílies, perquè també volem atraure tot aquest turisme familiar.

Parlava de la fi dels ERTOs, tenen algun retorn d’establiments que ja no pensin aixecar la persiana?
Del sector no se’ns ha manifestat que hi hauria establiments que haguessin de tancar persiana. Sí és cert que hi ha indrets on han manifestat més preocupació, com podria ser el vessant atlàntic del Pas de la Casa, que està costant una miqueta més que la part d’Envalira cap a baix.

S’ha apostat fort pel turisme de proximitat, però precisament els països de l’entorn fan campanya per promocionar el turisme intern i que la gent no surti.
En aquestes èpoques que s’aixequen les restriccions tots estem en competència, sana evidentment, però tots en competència. S’ha vist com els estats volen fomentar el consum intern perquè realment les finances han quedat molt tocades, especialment en els casos d’aquells que viuen molt del turisme. Però al final, aquest turisme de proximitat és el que més fàcilment pot arribar al nostre país per la complexitat, encara que hi ha per fer viatges de llarg recorregut per totes les proves sanitàries.

Es manté l’aposta forta pels esdeveniments esportius.
Ja fa anys que Andorra ha començat a apostar per tota una sèrie d’esdeveniments esportius de reconeixement internacional, ja siguin proves d’esquí d’alt nivell, proves ciclistes, el Multisport Festival, aquest que torna el Tour, els comuns també estan fent molts esdeveniments i tot això després té un retorn positiu. També totes les residències que hi ha de ciclistes professionals, esportistes d’altres àmbits, la gent s’adona que és un país esportiu i això ens aporta un turisme de qualitat i molt sa.

La pandèmia ha posat en qüestió el model de turisme de masses, com ha de ser el turisme del futur?
Sempre ens hem omplert la boca del turisme de qualitat però mai s’han fet accions concretes i nosaltres les volem fer perquè aquest turisme de qualitat sigui efectiu. Amb tots aquests esdeveniments i actes mundialment reconeguts, penso que agafem un prestigi molt important que ens ha de permetre tenir turisme de més qualitat. Amb els recursos naturals, sanitaris, infraestructures que tenim tampoc podem optar a voler créixer molt més en quantitat perquè el límit de la quantitat ja el tenim pràcticament i si no tindríem problemes de mobilitat a nivell sanitari, d’aigua... O s’aposta per aquest turisme de qualitat o si no hauríem de fer un creixement massa important.

Com està el treball amb la taxa turística?
Hi estem treballant. És un impost que ja està implementat en molts països i nosaltres volem que sigui finalista perquè la volem dedicar únicament a esdeveniments i elements relacionats amb el turisme. I un serà l’edifici multifuncional que es vol construir. Hi haurà una part dels recursos per poder fer aquest equipament que vindran de la taxa turística, i haurà de ser l’ordre de bastants milions d’euros cada any per poder-lo construir.

I és un bon moment per plantejar ara la taxa?
Hem tingut ja les converses pertinents amb el sector, els estudis econòmics els tenim fets, però la implementació de la taxa no serà aquest any. S’hauria de deixar com a mínim un anyet perquè tothom es pugui posar i de cara a l’estiu que ve mirar d’implementar-la.

Parlava del recinte multifuncional, com està la negociació amb el Comú d’Andorra la Vella i el privat per tancar el conveni per ubicar-lo a la plaça de Braus?
No sé si el Comú d’Andorra la Vella té l’acord signat o no signat, però en tot cas la cònsol major ja ens ha manifestat que hi havia molt bona predisposició per part de la propietat i que no hi havia d’haver cap tipus d’inconvenient perquè aquest pogués ser l’indret escollit. Nosaltres ara, amb el ministre de Territori, treballarem en el plec de bases per poder fer el concurs i que es pugui posar la primera pedra abans del final d’aquesta legislatura.

S’ha estat treballant el projecte amb una empresa especialitzada.
El projecte i el concepte està molt ben pensat i a més per una empresa que és d’aquest sector. Sabem molt bé el projecte que es vol fer i quan es faci el concurs aquest haurà de respondre a una cosa molt concreta. Els requisits els donarem d’entrada. El concepte i el contingut del que hi haurà d’haver a dins el tenim molt clar, i aquí serà l’execució de la construcció i la direcció dels treballs. 

Quin seria aquest concepte?
Aquest edifici multifuncional ha de poder acollir molts esdeveniments. Per exemple ha de poder acollir el Cirque du Soleil, espectacles o concerts tipus els que farem aquests dies, s’hi ha de poder jugar partits de bàsquet, partits de pàdel, ha de poder acollir fires, sopars o dinars de gala... Ha de poder acollir tot aquest tipus d’esdeveniments i és això la gran virtut que ha de tenir, que pugui estar la major part de l’any en actiu per ser un pol d’atracció. Amb això, i el concurs de la legislatura passada per fer un casino, penso que és un atractiu més perquè al final són uns pols d’atracció per oci. Sí que som un país de comerç, però també hem de ser un país de serveis.

L’oci és una mica el que fallava?
No és que fallés, però estem cada vegada apostant-hi més. Al final el comerç està passant dificultats a nivell mundial, els hàbits de compra de tothom estan canviant... S’ha de continuar tenint comerç, hi hem de continuar apostant, però sí que és cert que hem d’apostar per un bon servei. Al final l’aposta és tractar molt bé la gent que ens visita, fer-los viure experiències i que s’emportin un bon regust d’Andorra, en parlin bé i que tornin.

I com es pot combinar l’aposta pel turisme de qualitat amb aquest altre turisme que rep també el país i que segurament no hi pot tampoc renunciar?
És el que li deia, tenim una limitació de capacitat al país i tampoc l’hem de voler superar. Hem d’apostar perquè la gent que tinguem sigui de més qualitat. Al final és la llei de l’oferta i la demanda. És evident que si hi ha molta oferta a baix cost hi haurà una demanda molt important i al final les infraestructures del país no ho podran resistir. És com algú que té un equipament hoteler, primer posa un preu una mica més baix i com més gent té va pujant el preu perquè al final té l’ocupació que té. Al país tenim dos accessos, que podia semblar que era un fre al nostre desenvolupament i ara, després de la pandèmia, ens hem adonat que d’alguna manera pot ser un avantatge de tenir només dos accessos perquè permet molt més controlar la vinguda de gent, o controlar una malaltia com s’ha vist. Tot i tenir clar, i ho vam comprovar el 2019, que aquests dos accessos han d’estar més ben assegurats. 

Tot just fa un mes que es va convocar el concurs d’idees per al nou edifici d’Andorra Telecom, tenen ja algun retorn de com pot anar?
És aviat, però sí que més d’una dotzena d’arquitectes han recollit fins ara el plec de bases amb intenció de poder-s’hi presentar.