Jordi Torres: “Hem endreçat la casa, no sols a nivell financer, sinó també intern”

El cònsol major d’Encamp, Jordi Torres, destaca que la gestió feta en el darrer mandat ha donat fruits i això permet fer més inversions. Afirma que el Pla de dinamització econòmica ja es començarà a executar aquest any, però que per assegurar-ne l’èxit caldrà la implicació de tots els actors. També assegura que es podrà cloure el mandat executant més iniciatives de les previstes al programa electoral.

Ens trobem ja a la meitat del mandat. Quin nivell d’execució del programa s’ha assolit?

Portem un bon ritme i al final del mandat crec que complirem la totalitat dels compromisos amb els quals ens vam presentar a les eleccions i, tenint en compte que la situació financera ha millorat, probablement podrem fer alguna inversió més de les previstes. S’ha de reconèixer que la capacitat inversora del Comú ha millorat de manera considerable. Per a aquest mandat hi ha una previsió d’inversió de 19 milions, quan al final del consolat anterior vam executar entre 6 i 7 milions. Això suposa que hem incrementat prop d’un 300% la capacitat inversora. 

Com s’ha aconseguit això?
És gràcies a la bona gestió de les finances comunals que es va fer en l’anterior mandat, amb una contenció de la despesa important, i també a la millora de l’economia. Nosaltres continuem en aquesta línia de control de la despesa. Gràcies a aquestes mesures que es van prendre podem dir avui que som un dels comuns menys endeutats, estem per sota del 80% d’endeutament, mentre que el 2012 estàvem al voltant del 150%. Podríem dir que hem endreçat la casa, no sols a nivell financer, sinó també a nivell intern. Una de les grans fites per a aquest mandat era l’organigrama funcional i l’estructura interna del Comú. Aquesta feina s’ha fet amb l’objectiu d’optimitzar els recursos humans per oferir al ciutadà una major atenció. Això ens permet enfrontar amb garanties els propers reptes. 

Un altre dels objectius era implementar un pla de dinamització econòmica. 
Un dels grans objectius del mandat serà el desenvolupament del pla estratègic de dinamització econòmica. Durant aquest any i mig s’ha fet una gran feina interna amb els treballadors del Comú i l’objectiu que perseguim amb el pla és definir quin ha de ser el model de poble o ciutat que volem que esdevinguin Encamp i el Pas de la Casa. És clau que el pla tingui continuïtat en el futur, més enllà del nostre mandat. Per això, hi han de participar tots els grups polítics, tant la majoria com les minories, i els principals agents econòmics i socials d’Encamp i el Pas de la Casa. Ara s’han definit les línies mestres del pla i hem contractat una consultoria externa perquè en piloti l’execució amb reunions amb els agents implicats. Cal calendaritzar l’elaboració del pla i a finals d’any crec que ja podrem començar a executar algunes de les accions. 

Seran accions a curt o llarg termini?
Fixarà accions a curt, mitjà i llarg termini i, basant-s’hi, seran els successius consolats els que els hauran de donar visibilitat. El pla haurà d’augmentar l’atractivitat de la parròquia, millorar l’oferta comercial i turística, contribuir a generar un espai urbà òptim i augmentar la capacitat competitiva.

Quin tipus d’accions seran?
En funció dels models de pobles pels quals apostem, la seva definició urbanística serà clau per aconseguir l’objectiu. I això no només dependrà de la inversió pública, sinó també de la  privada, ja que el sector privat s’hi haurà de vincular de forma important –la seva implicació amb les inversions serà clau perquè tot això tingui resultat. 

Hi ha predisposició del sector privat per participar-hi?
El sector privat el que vol és que hi hagi accions. Desenvolupar un pla està molt bé, però si les accions no es tiren endavant de poca cosa serveix. La nostra voluntat és implicar-los, però amb el ferm compromís que tirarem endavant les accions que es determinin com a tasca del Comú i que es puguin fer aquest mandat. Però també cal implicar tots els grups polítics perquè els següents consolats no ho aturin. Si volem que arribi a bon port hi ha d’haver el compromís de tots.

El pla de dinamització econòmica anirà coordinat amb el pla estratègic de compres?
En l’àmbit del comerç, aprofitarem els treballs que ha fet el Govern per plasmar-ho en el nostre pla. Amb relació al Pas de la Casa hi ha definides una sèrie d’accions que són independents de si s’acaba fent l’outlet, que encara està en suspens. Aquestes accions també impliquen que el Comú hagi d’impulsar diverses iniciatives, que en gran part estaven recollides al programa, i d’altres que s’hauran d’incloure al nostre pla estratègic. Seran dues coses que aniran en paral·lel però que tindran relació. 

Ha arribat massa tard, el pla de dinamització?
Per optimitzar costos vam considerar que hi havia una feina important que es podia fer amb recursos del Comú. Han fet una gran feina, però els departaments del Comú també tenen altres tasques. Va ser per això que per poder accelerar l’elaboració del pla es va contractar una consultoria externa. Segur que si des d’un bon principi haguéssim contractat recursos externs hauríem anat més ràpid, però ha valgut la pena fer aquesta feina interna perquè així tots els departaments del Comú tenen una visió de cap on volem anar. 

Una de les apostes també era seguir potenciant el turisme esportiu.
Sempre ens hem centrat en tres eixos. Encamp fa molt de  temps que està apostant pel turisme esportiu i, a poc a poc, ens anem posicionant, a l’estiu anem tenint més estades. La feina que s’ha fet és positiva i estem tenint cada cop més retorn. Així ens ho diuen els hotels i per això hem de continuar treballant en aquesta línia. També estem apostant per grans esdeveniments. Amb la Purito hi vam creure des de l’inici i està creixent de forma molt positiva; fa dos anys vam apostar per l’Spartan: ens la vam jugar tots sols i en la darrera edició hem superat les expectatives de participants. 

Quines són les accions de futur en aquest àmbit?
Seguirem apostant per grans esdeveniments que col·loquin el nom d’Encamp fora de les nostres fronteres i, a l’estiu, pel turisme de natura. amb el Funicamp, on des del 2012 cada cop hem tingut més visitants. També hi ha la zona complementària al Funicamp, com és la visita als orris, excursions per Pessons... Continuarem treballant en aquesta línia per anar consolidat la plaça d’Encamp com a referent esportiu i turisme de natura. També serà un aspecte a tenir en compte en el pla estratègic. En això també falta la implicació del sector privat. En el món de l’esport, la gent que ens visita demana unes instal·lacions adaptades a la modalitat que practiquen, com ara serveis per als cicloturistes. Són millores que els hotels van fent i que els turistes agraeixen.

Les mesures adoptades al Pas de la Casa per la qüestió de l’oci nocturn haurien de donar resultats aviat?
La creació de la taula transversal ha estat molt positiva, però el resultat de les mesures no serà immediat. A finals d’any valorarem com han funcionat. Però caldrà continuar treballant si volem que al Pas de la Casa ens visiti un turisme de més qualitat i que la gent tingui un comportament més cívic. També en el pla estratègic caldrà treballar quan tinguem clar el model de poble que volem per al Pas de la Casa d’aquí a vint anys. 

Una de les mesures era portar els locals d’oci nocturn a la perifèria del poble.
Ho contemplarem a la revisió del pla urbanístic que estem fent ara. Les que hi ha ara s’hauran de mantenir, però de noves al centre no se n’hi podran construir. Afectarà les noves discoteques o si les que hi ha avui es tanquen.

El pla d’urbanisme preveu altres canvis importants?
No variarà gaire perquè era un pla molt detallat. S’estan ajustant les unitats d’actuació perquè ara ja tenim el cadastre; sobre algunes qualificacions de terrenys, estem analitzant si les demandes d’alguns propietaris són coherents; algunes unitats es van fer massa grans i s’ha demanat que es redueixin per facilitar-ne el desenvolupament; i al Pas de la Casa, definir en quines zones els tipus d’usos que s’hi podran fer. També podria ser que ens plantegéssim incloure aquesta mesura a Encamp. 

Finalment es va poder tancar la reforma de les lleis de competències i transferències. Encamp no es va mostrar gaire crític amb el text.
Crec que s’ha fet una gran feina tot i que no ha estat fàcil perquè és un tema complex. Cada comú té les seves peculiaritats i consensuar un text que vagi bé a tothom és molt difícil. No hem arribat a un acord unànime, però sí que té el suport de la majoria. En competències s’ha clarificat i detallat de forma més clara qui havia de fer què i de quina manera. I sobre la Llei de transferències s’ha ajustat a la realitat actual i s’han aportat nous criteris que fan que es faci un repartiment més just i solidari. 

La cessió de sòl ha estat polèmica.
És un dels temes que menys consens ha fet. Ja veurem la interpretació que en fa el Tribunal Constitucional. És cert que per a projectes d’interès nacional els comuns han de fer un esforç. El fet que l’informe sigui vinculant o no i que els comuns perdem potestat sobre la propietat del terreny és un tema secundari. Ja hi ha un llistat d’infraestructures problemàtiques en què l’informe serà vinculant. I en el cas que un Comú es posés en contra d’una infraestructura, amb el suport de la ciutadania, políticament crec que no seria fàcil poder-la construir.

La reforma ha estat massa poc ambiciosa o resol les principals dificultats?
Les minories diuen que ha estat una reformeta però, dins del que ens permet el marc Constitucional, s’ha treballat a fons. I si es vol anar més enllà això ja passa per modificar la Constitució. Si el que es vol és fer una gran reforma no ens hem de limitar a modificar la Llei de competències i de transferències sinó d’obrir un gran debat i mirar les coses de la Constitució que es poden tocar. Però ho veig complicat. 

“Les inversions importants [de Saetde] s’han de destinar a casa, que és on hi ha beneficis”

Definitivament no hi ha res que aturi la liquidació de Nevasa.
Difícilment puc dir si la situació és reconduïble o no, però els passos que s’estan fent indiquen que, si no hi ha alguna cosa que ho recondueixi, de cara a finals de la temporada que ve serà una realitat. Ara s’està treballant perquè el trencament no sigui brusc ni traumàtic. Cada entitat que està treballant en la central de reserves pròpia... 

El fet de tenir un domini gran és un factor que posa en relleu els operadors turístics. Es podrà mantenir el forfet conjunt?
Sempre he manifestat que era partidari de mantenir-lo. Però dins de Nevasa l’opinió del Comú d’Encamp pesa, però no pesa prou com per poder ser determinants. És una voluntat que es va manifestar al si de Nevasa i es va acordar analitzar de quina forma es podria fer. És un tema que hi ha a sobre la taula i abans que hi hagi la dissolució caldrà concretar.

També el soci majoritari de Saetde està interessat en invertir a Ordino-Arcalís. Des del Comú d’Encamp es tem que es deixi d’invertir a la parròquia?
Entenem que la prioritat de Saetde ha de ser invertir a Pas de la Casa-Grau Roig. És el domini que realment li està produint beneficis i durant molts anys ha donat un bon fruit. Per això les inversions importants s’han de destinar a casa nostra. Garantit això, que vulgui invertir en altres sectors per diversificar també ho podem entendre i, de fet, ja ho està fent amb Pas Grau Internacional. Per això nosaltres hem dit que potser abans que s’inverteixi a fora d’Andorra millor que s’inverteixi aquí. No veiem inconvenient, per tant, que vagi a una altra estació a invertir.

Finalment participarà al concurs d’Arcalís com a Saetde i no com a Pas Grau.
A l’assemblea general de Saetde es va comentar que es faria com a Saetde. Nosaltres ens vam abstenir perquè entenem que la prioritat de Saetde ha de ser invertir a Pas de la Casa-Grau Roig. Com a societat també entenem que es diversifiqui i per això no ens vam posicionar en contra ni a favor. La majoria de socis van trobar bé que s’inverteixi a Arcalís.

Per ara, el Comú d’Encamp no té a sobre de la taula desprendre’s de les accions de Saetde.
De moment no es contempla. El nostre objectiu és tancar l’acord d’intencions de la millor manera possible per garantir aquestes inversions que creiem que són necessàries a l’estació de Pas de la Casa-Grau Roig. Ara estem centrats en aquest objectiu.

I amb relació a l’esquí escolar? Quin hauria de ser el seu futur tenint en compte la demanda de l’accionista majoritari de Saetde, Joan Viladomat, d’aplicar un augment significatiu?
Sempre hem defensat que tots els infants d’Andorra han de tenir les mateixes possibilitats d’esquiar a totes les estacions del país i que han de tenir un tracte igualitari a totes les estacions. L’anàlisi que en fa Viladomat és més mercantil i té certa coherència i lògica. És cert que el forfet escolar en els últims anys no s’havia incrementat i, en canvi, les estacions han anat fent un increment del forfet. La diferència cada vegada s’ha anat fent més gran i per això demanava que el mateix percentatge de diferència que hi havia fa deu anys s’intentés recuperar.

Això acabarà succeint?
De moment, aquest any s’ha aconseguit que hi hagi un petit augment, però si aquests augments són graduals l’objectiu que manifestava Joan Viladomat s’acabarà aconseguint.