Són molts els projectes que té entre mans: la llei del turisme, endreçar la recaptació de la taxa, la formació del personal del sector, els plans de comerç i gastronòmic... El titular del ram les entoma amb l’objectiu d’oferir al visitant una millor experiència, aconseguir que pugi la despesa mitjana del turista i evitar la massificació en certs períodes de l’any. Fem un repàs d’aquests reptes.

Del multifuncional li ha quedat alguna cosa al pap? 
No, el que es va comentar la setmana passada, la col·laboració amb el Comú d’Andorra la Vella. És un projecte transversal i seguim en converses per intentar que sigui una realitat. 

I del Cirque. Quina seria la seva valoració personal? 
El meu balanç personal és que és l’any que m’ha agradat més. És molt subjectiu. Jo penso que és un esdeveniment que va començar sota un format, ara fa 12 anys, per atreure visitants el mes de juliol, que recordo que era un mes molt fluix. Teníem 130.000 i escaig visites, ara estem a les 380.000 el mes de juliol. I al final es van anar consolidant i es van anar fent adaptacions. I aquest any hem fet l’última adaptació a nivell de format, generant unes entrades prèmium, un altre tipus d’entrades, i són les que més s’han venut. I l’altre dia hi havia algun mitjà que se’n feia ressò, després de les valoracions del nostre director de productes, l’Enric Torres, que  havíem baixat 2.000 espectadors. Bé, hem baixat 2.000 espectadors, però la recaptació respecte a l’any passat ha pujat més d’un 15% justament per aquestes noves tarifes. És a dir, el que busquem és fer  pujar el producte, fer pujar la marca Andorra. Per promoure el turisme que faci  una despesa superior. Al final tenim uns límits de creixement que fan que ho hàgim de fer d’aquesta manera. 

Per a quan finalment la llei del turisme?  
En tot cas, nosaltres al juliol teníem el text tancat en castellà perquè ho hem fet amb el conveni de col·laboració amb ONU turisme. Evidentment, s’ha de traduir al català i ara està en mans de la nostra assessora jurídica d’aquí a Andorra i evidentment estan treballant en aquesta qüestió ara mateix. Nosaltres ja vam fer totes les presentacions i la idea és que un cop tinguem el text consolidat el compartirem per si hi ha algun tipus d’esmena que s’hagi de fer. 

Quan diu compartir-lo, vol dir als grups i al sector?
 Sí. Volem que sigui una llei que estigui ben acceptada per tothom. No volem que sigui una llei polèmica. Volem que sigui una llei que ordeni bàsicament. 

Podem comptar que abans de finals d’any s’entrarà a tràmit parlamentari? 
Sí. Crec que abans de final d’any podrà estar en tot cas aprovada pel Govern i a tràmit parlamentari. 

Van creixent els turistes i es van rebaixant els excursionistes. Creu que això ja és una tendència que es comença a consolidar? 
Jo crec que és una tendència consolidada. S’ha de dir que els últims 12 anys els excursionistes s’han mantingut en una quantitat bastant constant. En canvi, els turistes que fan nit aquí a Andorra hi ha hagut un percentatge d’augment molt important. I això, una miqueta és el que es buscava: més pernoctacions aquí al país i no incentivar més encara l’excursionista. Desincentivar-lo tampoc, perquè al final representa una part important per la nostra economia, per als nostres comerços... L’excursionista fa una despesa superior al turista. Però clar, parlem de despesa diària, al final el turista, si es queda una mitjana de tres nits, és evident que fa una despesa superior a la de l’excursionista. I és aquest qui també ens aporta moltíssim.

La despesa mitjana del turista, a quant està ara?
Crec que són uns 175 euros. I veníem d’uns 120 euros. 

Com estan les negociacions amb el Tour de França.
És evident que el format de  les grans voltes ciclistes els últims anys està evolucionant d’una manera... Jo diria que no és amb l’essència original, sinó que s’estan reconvertint, fent sortides... 

Imagini’s com La Vuelta a Espanya, que surt d’Itàlia. 
Exacte. O el Tour de França que va sortir d’Holanda. És a dir, que ara s’està fent més complicat a nivell de traçat poder venir a Andorra. El Tour de França em sembla que l’any que ve surt  de Barcelona. Nosaltres, si volem una prova del Tour de França, ja ho he dit altres vegades, volem una prova i estada i els de l’organització també ens ho han manifestat vist els serveis hotelers que tenim, vista la qualitat del país, que aquí realment  poden estar molt ben acollits i podrien fer-hi una de les jornades de descans.
Però el fet de sortir molt a prop no et permet fer la jornada de descans i per la tipologia, l’orografia del nostre país si no és a partir de la segona setmana, com ens van dir, peten la classificació perquè se n’escapen dos i el Tour ja no té més emoció perquè dos ja agafen molta distància. Llavors, diuen, que ha de ser a partir de la segona setmana, s’ha de fer l’etapa i la jornada de descans, per això era més complicat. Jo evidentment ho volia tancar per al 26 però no va poder ser, i això es va buscant. 

Clar. Perquè això ho preparen amb molta antelació.
Nosaltres ens vam desplaçar l’any passat a París a veure Christian Prudhomme. Fins i tot ell havia dit en un cert moment que trigaríem menys que l’última vegada que van venir. Llavors jo la primera frase d’introducció va ser aquesta “em vau dir que tardaríeu menys”. Llavors em va explicar els canvis de format que hi havia. I s’ha de veure. Parlant parlant dius... i si volguessin fer la sortida del Tour de França a Andorra? Això té un valor econòmic insostenible. Estem parlant de més de set zeros. 

Déu-n’hi-do!
Però bé, els ciclistes estan molt ben posicionats i jo penso que amb la vinguda de La Vuelta a Espanya podrem fer algun anunci interessant. 

Com valora que està anant l’estiu. Perquè tot i que hi ha la sensació de menys gent, les dades d’ocupació i d’entrada de vehicles ho desmenteixen.
Hem tingut més entrada de vehicles que l’any passat: el juliol de l’any passat van ser 385.131 i aquest juliol, 389.459. Però és cert que hi ha una sensació jo penso bastant generalitzada en els entorns turístics, i quan parles amb col·legues o amb responsables turístics d’altres indrets, parlàvem l’altre dia amb uns de baix d’Andalusia, ens deien que “la temporada està estranya”. Hi ha gent, a vegades n’hi ha molta i de cop sembla que no n’hi hagi,  de cop la gent gasta molt, de cop...  És a dir, després de la Covid jo penso que la gent i tots vam aprofitar, vam estar tancats, n’estàvem farts i volíem tornar. I ara jo penso que, com dirien en castellà: el agua està volviendo a su cauce. Nosaltres a nivell de dades doncs pel que són les de juliol les vaig demanar justament per aquestes sensacions. Ara la facturació en els comerços ha baixat però les dades d’entrada de vehicles s’han mantingut. 

Pla estratègic de comerç. S’està fent l’observatori del comerç, i s’ha d’esperar a poder donar tot a la volta per veure tendències. Però què més s’està fent?
Ens hem d’esforçar cada vegada a donar més bon servei, més bona atenció al client i  fer més esdeveniments, que són experiències per al visitant. Quan es va muntar l’Andorra Shopping Festival... 

Sí, això està superconsolidat. 
Això ja està consolidat, i va generar moltes crítiques en un inici. Després es van fer ponències i es van explicar noves experiències. I tenim, per aquest any, tota una planificació d’accions d’aquestes per anar dinamitzant el comerç i, justament, parlar molt més d’experiència de compres que no de compres només. I això és el que estem lluitant. 

Segons la presidenta de l’eix central hi ha especial dificultat i reticències per la digitalització del comerç.
És veritat que les plataformes digitals, els nous hàbits dels consumidors estan fent replantejar el model a nivell global. És a dir, no som nosaltres, només Andorra. 

I del Pla gastronòmic, quines seran les pròximes accions?
Vam fer la jornada de formació. Tenint l’Andorra Taste, però després hi ha moltes altres accions de formació continuada, d’experiències amb la natura, és a dir, d’anar consolidant-se com a model gastronòmic exemplar. I cada vegada es menja més bé aquí.

Previsió d’increment de la taxa turística de cara al 2026, oi? 
Hem parlat de l’increment però primer hem de resoldre  que la gent faci bé les declaracions de la taxa. Després vindrà l’increment amb la idea que sigui per temporalitat. Perquè al final, si incrementem, els que ho estan fent bé i els altres continuen sense control, és injust. Les coses  penso que han de ser justes i equilibrades. 

A baix hi ha hagut força  polèmica amb l’augment de la taxa.
Nosaltres hem fet un estudi global a nivell europeu i ara s’estima més el tema de la temporalitat. Nosaltres som el primer país del món que hem fet un estudi de la capacitat de càrrega del sector turístic i això ens permet saber els períodes de l’any que estan més tensionats. Aquests són els que ens han de permetre tenir uns imports probablement diferents. Actualment els imports que nosaltres tenim dels allotjaments turístics van entre 1 i 3 euros i molts altres destins París pot tenir puntes de pràcticament 20 euros. Nosaltres amb la taxa volem fer una cosa que sigui equilibrada, justa i molt ben ponderat. 

No s’hauria de fer alguna cosa per despertar les vocacions d’atenció al públic és un país que viu eminentment del turisme?
Justament, ja hem parlat amb el ministeri d’Educació, i això figura en la llei del turisme, que hi hagi formacions a l’educació andorrana, que es facin formacions de turisme. És a dir, ja des de les primeres edats explicar-ho. I després, també formacions obligatòries per a la gent que arriba aquí a Andorra. Això també serà un pas molt important. I després formacions amb càpsules, és a dir, molt més dinàmiques amb el que es fa o el que s’acostuma a fer ara amb les noves tecnologies, com és Instagram o TikTok. Es passa un vídeo, contestes dues preguntes i t’envia el nou vídeo. Servirà per explicar com s’ha d’entendre a Andorra. Perquè la gent, quan estigui al bus, arribant a la feina ho pugui veure. I coses molt dinàmiques, justament. Hem d’adaptar les formacions a les noves maneres de fer de la gent. 

Sí, però jo anava més per una formació amb consistència, per a qui s’hi vulgui dedicar professionalment. 
Totes aquestes formacions que hi haurà. Des de primera ensenyança, al llarg de la vida, i després fins als mòduls universitaris d’aquí d’Andorra es faran formacions específiques en turisme.

Perquè, per més que es digui que la Universitat d’Andorra ho va intentar i no va tenir alumnat i amb el tancament de l’escola Vatel... Crec que la formació en turisme s’hauria de promocionar des de l’Estat. 
Doncs estic completament d’acord amb tu, i amb la nova llei de turisme és allà on fem incís, i justament que hi hagi aquestes formacions que estiguin a disposició de la gent. Perquè si tu dius soc cambrer, per exemple. Doncs s’ha d’arribar a poder dir: un cambrer és una persona formada i que es guanya bé la vida. Hauria de ser un prestigi. És un prestigi estar al servei del turista. I hem de dignificar aquesta professió. I això es fa fent tots aquests esforços i valoritzant-la cada vegada més. I que també repercuteixi  que tinguin uns salaris més adequats.

És clar, aquest és un altre punt, els salaris dignes. 
Tot i que ja s’han fet molts esforços amb els salaris, sobretot en l’Administració pública amb els increments salarials que s’han marcat. Però jo penso que és bàsic que hi hagi aquest equilibri feina-salaris. Penso que al final és un dels sectors més importants i se’ls ha de valorar. Valorar i reconèixer.