Jordi Torres: “No volem donar la imatge que venim aquí a guanyar més o menys diners”

El cònsol major d’Encamp, Jordi Torres, enceta el segon mandat consecutiu d’Units per al Progrés+Demòcrates per Andorra (UP+DA) amb la intenció de completar el projecte iniciat fa quatre anys i enllestir aquells projectes necessaris per a la parròquia que la delicada situació financera va impedir poder tirar endavant. L’embelliment i la millora dels serveis al Pas de la Casa seran també un objectiu prioritari.

El mandat ha arrencat amb polèmica per la qüestió de la graella salarial.
Creiem que la graella que vam proposar era la justa perquè equilibrava els diferents tipus que havíem definit: cònsols, presidents de comissió i consellers de la minoria o que no tinguessin cap responsabilitat. Aquest any, casualment, tots els membres de la majoria són presidents de comissió i els hem integrat a tots en la junta de govern i per tant el volum de feina que tindran els consellers de la majoria respecte dels de la minoria augmenta. Hi ha més responsabilitat i el contacte amb el cap de departament ha de ser diari. Amb això no vull dir que els consellers de la minoria no tinguin responsabilitat, perquè entenc que com a consellers de Comú que han estat escollits en tenen, i molta. L’altre dia semblava que es mal interpretava perquè uns en tenien més que d’altres i no, la responsabilitat és la mateixa però el volum de feina que genera una presidència és superior a la del que no en té cap. 
Amb aquesta graella retornem a la que ja hi havia amb el govern del Partit Socialdemòcrata, tot i que estava més fragmentada perquè hi havia els consellers a ple temps, als quals nosaltres vam decidir no donar continuïtat per la situació financera del Comú. En aquell moment el salari dels cònsols el vam abaixar prop d’un 20% i, en suprimir la tretzena paga, un 8% més. El dels presidents de comissió, que cobraven 2.000 euros, també el vam disminuir a 1.700 i també vam suprimir la tretzena paga, fet que també va suposar una reducció del 20%. L’error va ser establir només dos salaris, el de cònsol i el de consellers, i els grans beneficiats van ser els consellers de la minoria, que van passar de cobrar 1.400 euros a 1.700. 

¿No s’ha entès, la mesura?
Aquest any hem volgut restablir aquest desajust que nosaltres mateixos vam provocar fa quatre anys, i ens vam equivocar perquè potser no era l’opció més adequada. Això ha causat la situació d’ara. És cert que als consellers de la minoria se’ls rebaixa un 14% el salari i que els cònsols hi surten guanyant. Però si s’analitza amb un còmput general, el mandat passat ens vam reduir nosaltres un 27% el salari i un 22% els consellers de la majoria, i el de la minoria va augmentar un 10%. Pensava que seria fàcil vendre això a la gent però no ha estat així, la gent no ho ha entès. No volem donar la imatge que venim aquí a guanyar més o menys diners perquè no és la nostra intenció, som aquí al servei del ciutadà. Parlant-ne amb la resta de gent de la majoria vam decidir fer marxa enrere perquè la gent no ho havia entès. Si la graella ens sembla justa la mantenim i la tretzena paga la mantenim, però la destinarem a serveis socials o a projectes que tenim l’any vinent per al Pas de la Casa.

¿Cal una llei per acabar amb aquest problema?
 És una qüestió que està sortint als mitjans i penso que seria bo per a tots. Perquè d’aquesta manera els debats que es generen a principis de legislatura s’haurien acabat, hi hauria un salari basat en uns criteris, que s’han de definir, i tothom tindria clar el que guanyaria. I a partir d’aquí, evidentment, s’hauria acabat el debat.

El mandat també ha arrencat agrupant determinats departaments en una mateixa comissió.
 Ho vam estar analitzant. En alguns casos s’ha fet per aconseguir més funcionalitat, i per això es va agrupar en la mateixa comissió el departament d’Esports i el de Turisme, perquè creiem que serà bo de cara al turisme esportiu, per crear sinergies 
per treure’n el màxim de profit possible.

Amb el Barça lligat, ¿quina és la prioritat ara que ja es disposa de la Prada de Moles?
 Amb la Prada de Moles hem acabat de completar l’oferta. Ara treballàvem en tot el que es pot fer a pista polivalent, i podem incloure-hi tot el que és el món del futbol i del rugbi, a part de les pistes de tennis i pàdel. El gran repte d’aquest Comú serà incrementar les estades. Ara vénen equips de primer nivell, però entenem que hem d’anar a buscar més equips que puguin omplir els nostres hotels. Haurem de ser presents en fires i esdeveniments importants de caràcter esportiu per anar captant clubs i federacions que, durant l’estiu i en general fora de la temporada d’hivern, puguin venir aquí a Encamp o al Pas a fer estades i treure benefici així per al teixit empresarial de la parròquia, començant pels hotels i acabant pels restaurants.

Parlant d’hotels, ¿hi ha prou oferta a la parròquia per a determinats equips?
A Encamp vam patir un fet que va provocar que avui tinguem la infraestructura hotelera que tenim. És cert que potser ens falten hotels de més qualitat. Però al seu dia les ordinacions del Comú d’Encamp el màxim que et permetien era fer edificis de 22 per 22, i per fer hotels necessitaves més espai perquè si no per a un hotel no era rendible. Aquesta limitació urbanística va ser la que va impedir que la parròquia pogués prosperar en un moment que a Andorra es feien hotels en altres parròquies. Se’n van adonar i es va rectificar modificant les ordinacions, però el tren dels hotels ja havia passat. I després ja s’ha viscut tota la crisi. Això és el que ha fet que a Encamp no tinguem de més qualitat o que no es fessin hotels nous en el moment que a la resta d’Andorra s’estaven fent. I ara estem patint les conseqüències de no haver sabut avançar-nos i modificar abans les ordinacions.

Tothom coincideix que cal embellir Encamp, ¿quines són les prioritats? 
Continuarem tirant endavant l’arranjament de les voravies de tot el que són les urbanitzacions perifèriques, que ja vam iniciar fa dos anys, perquè s’han de mantenir i cuidar perquè hi viu molta gent i estem al servei del ciutadà. Pel que fa al centre, el que són les avingudes i la zona més comercial, hi ha un projecte definit amb un cost bastant elevat i, tot i que no el podrem fer en quatre anys, sí que tenim la voluntat de començar a treballar en un tram concret com és el que va del Rosaleda al prat de Sant Miquel. L’hem triat perquè el Govern també està invertint a l’hotel Rosaleda i entenem que és un tram més al centre del poble i que havíem de començar per aquí. Si les finances comunals són bones i els ingressos augmenten, això potser ens permetrà fer més del que teníem previst, però entenem que si la situació es manté es podrà fer aquest tram. 
A part d’això també tenim el projecte del passeig de Mojácar, que ja fa temps que es va fer i necessita una millora. Hi ha tot un tram que és inaccessible perquè hi ha tot d’escales que dificulten el pas de persones amb discapacitat o mares amb els cotxets d’infants. Cal una remodelació, és un projecte ja finalitzat l’anterior mandat i ara el que cal és executar-lo.

¿I pel que fa a la reactivació econòmica?
Comercialment és difícil trobar una solució a Encamp, a causa de la proximitat d’Andorra i Escaldes-Engordany i les campanyes agressives que les dues parròquies estan fent perquè no només els turistes sinó la gent del país vagi a l’eix central a fer les compres. Per tant cal un canvi de xip. Vam veure que creixien les demandes d’altes comercials per a empreses de serveis. Veient que som atractius per a aquest sector, volem mirar de promocionar-lo per ser encara més atractius. Entenem que la línia ha de ser aquesta i que Encamp esdevingui una parròquia on s’implantin tot el que són empreses de serveis i sobretot ens volem centrar en l’àmbit tecnològic, d’innovació i desenvolupament, perquè entenem que també ens aporta un valor afegit. El primer pas és dissenyar un pla dinamitzador de la parròquia amb un objectiu molt clar, que és aquest de què acabem de parlar, i volem parlar i implicar-hi tota una sèrie d’actors, com l’associació d’empresaris d’Encamp, els propietaris dels locals comercials, el mateix Comú... 
Crec que s’hauria de fer una reunió àmplia amb tots els sectors implicats, exposar-los el nostre objectiu i les línies per assolir-lo, i amb les seves aportacions acabar de crear el pla per començar a tirar-lo endavant. És un projecte a llarg termini, que evidentment en quatre anys no aconseguirem, però com a mínim tindrem un full de ruta marcat i tindrem molt clar cap a on volem anar.

Respecte al Pas de la Casa, el Govern ja té un projecte definit, ¿què li toca ara al Comú?
 El Govern va fer el concurs d’idees que es va exposar al Pas de la Casa, i la gent hi va participar activament. Ara cal fixar quines són les prioritats perquè tirar-ho tot endavant té un cost de prop de 50 milions i evidentment és difícil que el puguem assumir. El primer que cal fer és definir d’aquestes idees quines són les prioritàries o quines poden ser les millors per al Pas de la Casa, i un cop fet això tirar endavant els projectes. Ara, aquests primers sis mesos, la llei ens obliga a elaborar el pressupost dels quatre anys de mandat i, en funció dels ingressos, cada any destinarem una quantitat determinada de diners a posar en marxa el pla d’embelliment del Pas de la Casa. Conjuntament amb aquesta definició de les prioritats i la capacitat econòmica que puguem aportar nosaltres i la que pugui aportar el Govern s’establirà de quina manera es podrà executar el resultat del concurs d’idees.

¿I quina preveu que sigui la capacitat inversora del Comú?
Si els ingressos es mantenen la capacitat del Comú serà s’entre dos i tres milions d’euros, que es podran invertir cada any a la parròquia. Hi ha el projecte d’arranjament de les avingudes, el de Mojácar, el del Pas... Ara tirem endavant el projecte per arranjar les cobertes del poliesportiu i també hi ha tota una qüestió d’eficiència energètica, tot un seguit d’actuacions per millorar-la. Cal acabar d’encaixar tots aquests quatre o cinc projectes grans i, un cop valorats, sabrem exactament la quantitat de diners que podrem destinar a un lloc o a un altre. En el cas de les avingudes estem analitzant els materials per poder veure el cost i en breu tindrem l’estimació del cost del projecte del passeig de Mojácar. Ja seran dues coses concretades. 
En el cas del poliesportiu ja sabem que parlem de 700.000 euros per a les cobertes i si vol­guéssim millorar l’eficiència energètica probablement ens n’aniríem a un milió. I al Pas intentarem destinar-hi la mateixa xifra que el Govern, 500.000 euros, i si podem més, doncs més. Però dependrà dels ingressos i de tots els projectes el que hi podrem destinar cada any.

Pel que fa a tota la qüestió de les competències, ¿com s’encara aquesta reforma des d’Encamp?
És una qüestió que tenim molt analitzada i per tant ja se sap exactament on hi ha les deficiències. Cal definir molt bé quines són les competències del Govern i quines les dels comuns perquè és cert que la Llei de competències, en el darrer article, ens deixava obert un calaix de sastre on podíem introduir tota una sèrie de competències que han anat agafant els comuns i que no sé si són o no competència nostra. És tot l’apartat social i les ajudes que ofereixen els comuns, que probablement són competència del Govern; i hi ha tota la qüestió del transport públic comunal, perquè la Constitució fixa que tot el que és transport públic és competència del Govern... 
Primer cal clarificar ben bé a qui corresponen totes aquestes competències i després n’hi ha d’altres en què, tot i que és clar a qui pertanyen, la definició és molt ambigua i dóna peu a diferents interpretacions. Per exemple, pel que fa a les carreteres secundàries, tot el que era la construcció era competència dels comuns i el manteniment era del Govern, i això ha generat algun problema, com a la carretera al coll d’Ordino. Aquestes qüestions és evident que s’han d’aclarir. També hi ha competències que tenim els comuns que potser haurien de ser del Govern, com el que està relacionat amb els recursos naturals.

¿I les transferències?
 És una qüestió més complexa que les competències. Hi ha parròquies que entenen que la distribució que es fa avui en dia no és prou equitativa o prou justa pel volum de serveis que ofereixen als ciutadans, i n’hi ha d’altres que entenen que tal com està ja està i caldrà entendre’s per fer una repartició més justa. Crec que els dos criteris que hi ha, població i territori, són els que es van triar i fins ara han funcionat i serà qüestió d’introduir-ne de nous que facin que les parròquies que ofereixen més serveis puguin percebre una mica més de transferència que les que no en donen tants. És una qüestió que portarà més debat, però és necessària perquè el país ens ho demana i aquest ajustament l’haurem de fer. 

¿S’anirà cap a un model diferent per a cada parròquia?
D’això se n’ha estat parlant els darrers anys. Per exemple en l’àmbit social entenem que la competència ha de ser del Govern, tot i que una altra cosa és que per una qüestió de proximitat, perquè ja tenim les assistències socials formades o altres, ho pugui assumir el Comú. Caldrà fer-ne una valoració però si la competència és del Govern, és aquest qui ho ha de pagar.

¿Com està la qüestió de l’acord amb Saetde?
Vam entrar en campanya i eleccions, si bé els juristes van continuar treballant. Falta acabar de concretar quin model triem per donar sortida a l’acord i estem en aquesta fase d’estudi per escollir un acord que vagi bé a Saetde i a nosaltres.

¿Hi ha però bona relació i predisposició?
 Sí. Prova d’això és que Saetde està tornant a invertir a l’estació. Aquest any ha fet la inversió del telecadira, que ha costat entre 4 i 5 milions, i ja ens han ensenyat un avantprojecte de l’edifici que volen construir a la part alta del telecadira de cara a l’any vinent, que crec que aviat entraran perquè així quan acabi la temporada ja puguin començar a construir. La sintonia amb Saetde és molt positiva, i estem veient que està tornant a invertir a Andorra i sobretot al Pas de la Casa. Veiem que la voluntat és que l’acord fructifiqui i que ja està portant a terme algunes de les inversions previstes en l’acord.

¿Estan disposats a estudiar projectes de l’oposició com el telecabina a Engolasters?
Tot el que sigui bo per a Encamp estem oberts a acceptar-ho, estudiar-ho i realitzar-ho. En el cas del telecabina, sempre he dit que és una bona cosa, tant de bo poguéssim fer-lo. El que passa és que és complicat, ho hem estat analitzant perquè fa quatre anys ja ho portàvem al programa i és difícil perquè ens interessaria que fos en concessió de manera que el Comú pràcticament no assumís cap cost, però les empreses que es dediquen a construir aquest tipus de giny ho veuen complicat perquè les xifres no els surten i assumir aquest risc no ho volen. Si els liberals han aconseguit alguna opció més beneficiosa que la que hem treballat aquests quatre anys, doncs benvinguda sigui, estem oberts a estudiar-la i tirar-la endavant. Però no només aquesta, també qualsevol altra, si aporten projectes i idees beneficioses per a Encamp i el Pas.